Posts by: Carles Pascual

Challenge: Què n’opinen els altres Ajuntaments?

PERE GALBANY

REGIDOR DELEGAT D’ENSENYAMENT I ESPORTS A L’AJUNTAMENT DE MATARÓ (CiU)

“Hem de mirar que la Challenge sigui una prova del Maresme i que, tant hi podem aportar nosaltres, com que ens aporti alguna cosa” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeP.Galbany1-que-sigui-de-tots.mp3|titles=Pere Galbany (Ajuntament de Mataró)]

“Ens quedem amb les ganes de poder participar una mica més, però sempre serem al costat del foment de l’esport”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeP.Galbany2-fomentar-lesport.mp3|titles=Pere Galbany (Ajuntament de Mataró)]

JUANJO ALMANSA REGIDOR DE BRIGADA, ESPORTS I MEDI AMBIENT A L’AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (PP)

 

“La Challenge passa durant uns minuts pel municipi i ja no la tornem a veure. No ens la fem nostra, perquè tot s’ho enduu Calella” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeJ.Almansa1-no-la-sentim.mp3|titles=Juanjo Almansa (Ajuntament d’Arenys de Mar)]

“El retorn és pràcticament zero i hem fet una queixa a la Challenge perquè ens posin més voluntaris. L’any passat vam perdre al voltant de 7.000 euros”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeJ.Almansa2-queixa-i-perdua.mp3|titles=Juanjo Almansa (Ajuntament d’Arenys de Mar)]

XAVIER CATARINEU

REGIDOR DE JOVENTUT, CULTURA I ESPORTS A L’AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR (CiU)

“Seria important que la Challenge promocionés els actius que tenim com a comarca” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeX.Catarineu1-promocio.mp3|titles=Xavier Catarineu (Ajuntament de Sant Pol de Mar)]

“Farem una bossa de voluntariat perquè l’Ajuntament no hagi de sufragar tot el cost” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeX.Catarineu2-borsa-voluntariat.mp3|titles=Xavier Catarineu (Ajuntament de Sant Pol de Mar)]

 

TONI ROMERO

REGIDOR D’ESPORTS I SEGURETAT CIUTADANA A L’AJUNTAMENT DE CANET DE MAR (PP)

“La prova no només ha de començar i acabar a Calella, la gent ha de veure que serveix d’alguna cosa més” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/Challenge-Toni-Romero-1.mp3|titles=Toni Romero (Ajuntament de Canet de Mar)]

“El Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Calella han de tibar de la prova” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/Challenge-Toni-Romero-2.mp3|titles=Toni Romero (Ajuntament de Canet de Mar)]

 

Els inicis del triatló de llarga distància

XAVIER ARNIJAS. TINENT D’ALCALDE DE CIUTADANIA (2011)

El triatló de distàncies extremes neix el febrer de 1977 a Hawaii d’un repte entre una colla de marines. Aquells militars després d’una festa, van començar a teoritzar sobre quin era l’esport més dur del món?. Quin esportista podria ser el més fort? I el més complet?.  Per donar resposta a les seves qüestions es van plantejar un nou repte, unir en una mateixa prova i en un sol dia les tres proves de llarga distància més dures que es feien de manera individual a Hawaii: La Waikiki Rough Water Swim, de tres quilòmetres i vuit-cents metres, la Around the Island Bike Race, de cent vuitantat quilòmetres, i, per acabar, la Honolulu Marathon, de quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres. La pensada va ser promoguda per dos capitans nord-americans John Collins i Dan Hendrickson i van citar per l’any següent a tots els que s’atrevissin a intentar aquesta bogeria. Així després d’un any de preparació la primera edició de l’Home de Ferro (Iron Man) fou disputada el 18 de febrer de 1978, i hi van participar quinze atletes, tots homes, disposats a demostrar qui era el més fort. En van acabar dotze. Uns quants anys després l’Ironman aterra a Europa celebrant-se la primera prova a Niça el 20 de novembre de 1982. És per aquest motiu que l’Ironman de Hawaii té el prestigi i l’aureola mítica que té degut a que va ser la pionera i Niça per ser la porta d’entrada d’aquest esport a Europa.

Les proves Challenge neixen a l’ombra de la franquícia IronMan de Hawaii amb objectius semblants i amb les mateixes distàncies, però amb matisos. El repte continua sent el mateix però la nova aportació és la de potenciar un tracte diferenciat i atendre l’entorn familiar de l’atleta. Aquesta nova filosofia ha permès que el repte personal dels atletes, que no és cap més que el de superar una prova d’extrema duresa, es converteixi en una experiència inoblidable. Així la família Challenge creix d’una manera espectacular els darrers anys i aglutina un conjunt de proves de triatló de llarga distància repartides per tot el món. Aquesta relativa nova franquícia de triatló té com a màxim referent la prova que es realitza Roth, però compta amb un total d’onze ciutats repartides arreu del món que l’acullen.

La Challenge arriba a casa nostra

Fa tres anys que Calella és la seu Challenge a l’Estat. I amb dues proves, una al maig (la mitja Challenge) i l’altre al setembre s’ha posicionat com un dels destins més atractius de la franquícia darrera de la prova mare de Roth. Amb més de 3.000 atletes per aquesta edició, en el seu conjunt, i de més de 30 països diferents, Challenge Costa Barcelona ja ha rebut dos anys seguits la distinció de millor organització per una prova esportiva a l’Estat Espanyol. Aconseguir amb només tres anys aquestes altes fites de participació, de reconeixement i de prestigi, són el fruit d’un treball apassionat per part dels organitzadors de la prova i de les diferents administracions que hi col·laboren.

A casa nostra, La Challenge s’ha convertit en un esdeveniment que ha contribuït a dinamitzar la nostra ciutat tant des de la vessant social, esportiva com econòmica. Aquesta cursa de triatló ha provocat un rebombori considerable a casa nostra i la imatge de Calella com a destí de turisme esportiu s’ha vist reforçada molt més del que ningú es podria haver imaginat en un principi. La dificultat logística que comporta una prova de llarga distància com aquesta necessitava forçosament de la generositat de molts municipis, i un suport incondicional de totes les administracions per funcionar, la gran acceptació social d’aquesta prova ha fet la resta. La comarca i el País ha entès els beneficis que la Challenge aporta al territori tot potenciant una imatge de destí singular. Però no ha estat fàcil.

Des de la recuperació de la democràcia els municipis del nostre País s’han esforçat en construir i condicionar equipaments esportius per tal de tenir una xarxa infraestructures esportives que garantissin l’accés de tothom al món de l’esport. Tot plegat complementat amb polítiques de sensibilització i de promoció de l’esport, conscients dels beneficis per la salut de la pràctica esportiva i dels valors intrínsecs a la pràctica esportiva. Amb l’aparició d’activitats esportives que per les seves característiques sobrepassen els límits estrictament locals i interfereixen en terreny aliè apareix un nou repte per al municipalisme. Els beneficis de l’impacte econòmic i mediàtic de determinades proves que es celebren han de lluitar amb les molèsties i les dificultats organitzatives d’aquests esdeveniments. Quan juga el Barça totes les vies de comunicació del País se’n ressenten, els accessos a Barcelona es col·lapsen, el funcionament de la ciutat queda alterat, es modifiquen horaris de transports urbans i es creen dispositius de seguretat i transit expressament. Per no parlar dels dispositius i la logística que cal muntar quan hi ha Gran Premi de Fórmula 1 a Montmeló i l’afectació que representa a nivell local i comarcal. La Challenge n’és un altre exemple.

L’aposta que va fer el municipi de Calella i el Consell Comarcal posant el triatló i la Challenge Costa Barcelona com activitat principal i estratègica per la comarca del Maresme va ser l’inici d’aquesta aventura no exempta de problemes. Els inicis van ser esportivament positius, visualment espectaculars, i d’un gran impacte mediàtic. Però malauradament la direcció de l’empresa que va iniciar el projecte va actuar amb manca de rigor ètic i econòmic. Aquest fet va provocar un trencament important i la prova va estar a punt de no continuar. L’empresa afinada a Calella Triatlon Spain S.L. agafa el relleu de la franquícia Challenge amb valentia, de la mà de l’hoteler calellenc Josep Maria Corrales i dels germans Agustí i Jordi Pérez (cervells de la cursa). La casa mare confia en el nou projecte gràcies a l’aval que representa que un empresari local de reconegut prestigi lideri la iniciativa. El “know how” de la cursa i del món del triatló que els germans Pérez aporten a l’empresa acaben de donar la consistència necessària perquè les administracions local i comarcal donin de nou el suport incondicional al projecte.

Dos grans reptes: Major repercussió a nivell esportiu i optimització econòmica

La injecció de diners públics en el projecte ha garantit fins avui el sosteniment d’aquest gran esdeveniment. Sobretot pels recursos aportats per l’Estat a través de les demandes de la Senadora i ara també Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. El repte a partir d’ara i el que determinarà la seva consolidació definitiva serà el de continuar funcionant amb menys recursos públics i en augmentar els propis. L’augment de patrocinis privats i l’increment d’ingressos a través de les pròpies inscripcions dels atletes haurà de compensar la part pública que s’anirà reduint, no només per la conjuntura econòmica actual (que potser accelerarà el procés) sinó com a mecanisme normal i habitual de funcionament. Tota aposta per un esdeveniment d’aquesta envergadura cal una injecció i recolzament públic inicial important. Aquest necessari augment d’ingressos privats juntament amb una major racionalització de la despesa seran els fets que acabaran donant la mesura necessària de la viabilitat del manteniment de les dues proves Challenge costa Barcelona.

L’altre gran repte és consolidar esportivament les curses. En aquesta línia s’ha avançat molt, cada cop més atletes professionals volen venir a competir a casa nostra i l’acceptació social d’aquest esport al nostra País, a l’Estat i en general arreu del món estan fent que l’atleta popular continuï creixent i no es vulgui perdre aquestes curses. El potencial turisme esportiu de triatló continuarà creixent en els propers anys. Juntament amb aquest fenomen de creixement d’esportistes que practiquen triatló i el treball que s’està fent per poder ser campionat europeu  en l’edició de la Half Challenge 2013 i per ser campionat Europeu el 2014 per la Challenge, poden acabar donant l’empenta definitiva.

Socialment acceptada i volguda

Tres anys han començat a donar a conèixer el que és el challenge. Els inconvenients que genera aquest gran muntatge en les rutines diàries dels ciutadans i els canvis que pateix la ciutat en els dies de la prova s’han convertit en un preludi d’una cap de setmana molt esperat. Amb la proximitat de la Challenge el nombrós equip de voluntaris ja es comença a posar en marxa. Els atletes del equips de triatló de la zona són per tot arreu, per les carreteres entrenant, al mar i a les piscines nedant, pels carrers i passejos corrents, en els seus rostres ja es pot copsar la il·lusió i la tensió tot preparant-se pel gran dia. Les ciutats costaneres de la comarca es van transformant mica en mica i Calella s’engalana per rebre a milers de visitants que venen a les nostres terres a gaudir dels nostres paratges, del nostre clima, de la nostra cultura i gastronomia. Els atletes realitzaran un esforç sobrehumà i el públic no s’ho voldrà perdre, els ciutadans aniran a animar, a patir i a emocionar-se amb gent vinguda d’arreu del món. Tot plegat un gran espectacle esportiu i humà. Calella per uns dies és transformarà física i emocionalment, Calella tornarà a bategar amb el Challenge!

Un repte personal

Li dec molt al triatló i al Team Calella. Degut a la intensitat en la que de jove he practicat esport he patit diverses lesions però la pitjor va estar la d’esquena fruit de les sobrecàrregues continuades sobretot practicant esports de vela i el bàsquet. Les molèsties en la zona lumbar van passar a pinçaments provocats per una protrusió discal amb pics de dolor que em provocaven paràlisi. Vaig anar convivint amb la lesió medicant-me, fent exercici en poca intensitat però de manera continuada. El punt d’inflexió va ser quan vaig acceptar la lesió, quan els medicaments i calmants van deixar pas a llargues sessions d’estiraments musculars, a la relaxació. Això em va permetre de mica en mica anar augmentant les càrregues de treball i la moral.

Des que no et diagnostiquen el què tens, les possibles causes i t’ensenyen la manera de conviure amb la lesió van passar gairebé dos anys. Bons amics com l’Albert Estany de Vectis i com en Joan Villaret mestre d’INEF van ser claus per a sortir del forat on em trobava. El fet de començar a entrenar amb més regularitat em va fer millorar l’estat d’ànim i alleugerir el dolor. I llavors apareix la Challenge a casa nostra i el Team Calella. Això em va donar una motivació per tornar a entrenar amb més energia, volia participar-hi!. La vida de cop dóna un tomb, allò que semblava impossible un temps enrere torna a ser possible. De tot això ja fa gairebé tres anys. El triatló forma part de la meva nova vida esportiva, no vull que això s’acabi, la il·lusió i la motivació per assolir aquest repte m’empenyen més que mai. Qui vol una vida millor? (Marcel Zamora, Deu i Onze Editors, SL 2012).

Xavier Arnijas i Tubert

1 83 84 85 Scroll to top