CULTURA

Saül Gordillo presenta ‘Sobirania.cat’ a Calella, la ciutat natal del periodista

Jul 05

GORDILLO, Saül [@saulgordillo] no figura en el compendi dels 200 noms de la internet catalana que tanca el llibre ‘Sobirania.cat’, 10 anys de la revolta política catalana a internet. Bàsicament, perquè queda lleig que el mateix autor s’inclogui entre els escollits. Tampoc caldria, perquè tothom sap que n’és un dels principals precursors. L’acaba de presentar a Calella, acompanyat de l’ex-president del Parlament de Catalunya, BENACH, Ernest [@ebenach]. Un dels [ex] polítics que, des de fa anys [unit el 2008, diu el seu perfil de twitter], ha estat dels pioners i més actius en l’ús de les xarxes socials. Seva és la frase, “una altra manera de fer política és possible, gràcies a Internet”. Benach va saber adaptar-se a la nova realitat per “no tenir data de caducitat”, expressió que utilitzen els professors de Periodisme i Comunicació de l’UAB, Enric Marín i Joan Manuel Tresserres al pròleg del llibre, per batejar mitjans de comunicació i polítics sense visió de futur a la xarxa.

Continua llegint [VÍDEO]…

El documental ‘Calella-Caparan, un somni real’ s’emetrà per TVC

Jun 19

Televisió de Catalunya aposta pel documental ‘Calella-Caparan, un somni real‘ que detalla les accions solidàries que el fotògraf Quim Fàbregas desenvolupa des de fa 3 anys a la població senegalesa de Caparan. Diferents testimonis ajuden també a fer una aproximació de primera mà a la cultura africana, des de l’educació, la religió o el paper que hi juga la dona.

El contracte entre les dues parts té una durada de dos anys i fixa diferents emissions pel canal Esport3, en la seva franja dedicada als documentals. La primera serà dilluns, 23 de juny, a les 12.59h del migdia. I la segona, dimarts 24, a les 17.53h de la tarda. L’estrena del documental es va fer a la Sala Mozart de Calella, el passat mes de març, davant de 400 persones.

Una de les escenes amb més força és la que tanca el documental, quan els més menuts de Caparan canten el ‘Quan tot s’enlaira’ de Txarango. La lletra s’ha convertit en la cançó, gairebé oficial, dels més de 30 viatges que en Quim Fàbregas ha fet al Senegal en aquests 3 anys. Els integrants de Txarango, que han visionat el documental, s’identifiquen plenament amb projectes d’aquest tipus.

A la RecerK de joves amb talent

Jun 16

Recerk [llegit RecerKa] ha deixat de ser un projecte, per convertir-se ja en una realitat. De la mà del seu coordinador, en Christian Negre, té ja un recorregut de tres anys. Buscant l’associació de dues paraules que casen molt bé: joventut i talent. Aquest espai dóna l’oportunitat a joves de Calella, o que hi estudien, de fer una exposició pública dels seus treballs de recerca.

Treballs valuosos que, moltes vegades, queden arxivats després de fer-ne la presentació a l’escola. La inscripció és voluntària i aquest any es parlarà de vampirs, de màscares, de psicologia de l’ull o de big data. La cita és el 20 de juny, a la Sala d’Actes de la Cooperativa l’Amistat de Calella (20h).

El mar, vist i tocat per James Manresa

Jun 06

Només algú que s’estima el mar i que el coneix com a nedador i observador, pot apropar-se a una descripció brillant, com la que fa en James Manresa, d’aquesta extensió inacabable d’aigua. Com la línia de l’horitzó que dibuixa el petó entre l’aigua i el cel, en James, hi neda, llisca i flueix. Amb aquesta desinvoltura, aquest escriptor primerenc ha presentat a Calella, a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça, Dissolt. Un relat, el seu primer, que a l’agost farà un any que va ser guardonat amb el premi literari Vall de Sóller ‘Joan Marqués Arbona‘.

ARTICLES RELACIONATS
Nascut entre Aberdeen i Sóller, molt tocat pel mar
El viratge literari d’en James Manresa

“No gaire, de Calella i pekinaire”

Mai 26

El Barri de Pekin de Calella se singularitza per tenir uns senyals identitaris propis. Sovint es diu que és una Calella dins Calella. La dita popular ‘No gaire, de Calella i pekinaire’, referma aquesta doble pertinença. Qualificatius propis que marquen ja una personalitat, com el de ‘catrà’. Un mot que s’aplicava al jovent, especialment del barri, que amb l’arribada del turisme a Calella (anys 50-60), es dedicà a anar al darrera d’estrangeres per seduir-les (el compositor calellenc, Jordi Feliu, fa la sardana ‘Els catrans de Calella’, en què es reconeix aquesta figura). Són només dues mostres dels trets diferencials dels pekinaires. A infocalella ens hem volgut apropar a un altre dels signes que marquen la seva personalitat: un escut propi (obra de Tomàs Cusell) del qual, els pekinaires se’n senten orgullosos.

Se n’han fet diferents reproduccions. Segons les nostres indagacions, en són quatre les que es coneixen: l’original de paper, propietat d’en Nicolau Fornés; dues còpies propietat de l’antiga Pensió ‘El Pekinaire’ (ara, Bed & Breakfast El Pekinaire), una de plàstic i l’altra en ferro forjat i una última pintada a l’oli, que és a la seu de ‘Gent del Barri de Pekín’ (l’associació que agafa el testimoni de l’extinta Comissió de Festes).

Prenent com a punt de partida l’escut, ens demanem pels límits del barri; pel mandró com a símbol; per la seva important activitat social com a col.lectiu i, en definitiva, pel significat que té ser pekinaire.

Continua llegint