ENTREVISTES

Josep Maria Juhé: “la direcció actual del PSC té una posició que, ni carn, ni peix”

JOSEP MARIA JUHÉ. REGIDOR PSC CALELLA

“He firmat el manifest catalanista perquè m’hi sento molt representat”

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Josep-Maria-Juhe.mp3|titles=Entrevista Josep Maria Juhé (PSC)]

Quin risc corre el PSC quedant al marge de la reivindicació sobiranista i apostant per un federalisme que cada vegada sembla més utòpic?

Bé, jo crec que el PSC està fent un recorregut de reflexió, potser no la que voldria, però tampoc crec que s’hagi situat en la posició que avui té el PP, que és totalment en contra. El PSC reconeix que finalment, en un moment determinat, hi pot haver un procés de consulta a la ciutadania però ha de ser dins un àmbit legal…

D’un àmbit legal, però quan es va a Madrid es vota una altra cosa?
Sí, ja he dit que no estic d’acord absolutament amb aquesta manera de fer, de certa prudència que en moments determinats ens porta a una situació que és concebuda per la ciutadania, com d’indefinició. I per tant, el que sí que va quedar clar a la manifestació de l’11 de setembre és que les coses havien de dir-se pel seu nom. I sí en aquests moments, per poder ser creïble una tercera via, has de plantejar qüestions profundes del que seria l’encaix de Catalunya amb Espanya i Europa, doncs això requeriria que les paraules que es diguessin, fossin clares i creïbles. I crec que avui el PSC, majoritàriament, no ho està fent bé amb aquesta direcció.

Qui és qui no parla clar al PSC, tenint en compte que el partit està fragmentat?
Hi ha opinions diverses i això tampoc ha de ser negatiu. Però diríem que el que és la direcció del PSC no fa una anàlisi prou correcta del que és la realitat del país i s’està quedant una mica al marge del procés que s’ha engegat.

Pel que expliques, dedueixo que tu estàs més aprop dels militants que van signar el manifest que de la direcció actual del partit?
Jo ja he firmat el manifest. M’encaixa molt bé. Fa una reflexió molt correcta del que va ser la manifestació de l’11S. Una reflexió també molt correcta de com el país ha d’exercir la seva sobirania i finalment un encaix d’aquest país progressista, avançat, que sempre ha tingut molt clar el que significa el seu estat del benestar. I per tant, m’hi sento molt, molt, representant amb aquesta línia que he signat a través del manifest.

Es treballa al PSC per trobar una entesa, després que l’última enquesta del CEO pot orientar els resultats del 25N?
Bé, crec que la direcció ha apostat per aquesta via de dir que nosaltres no som ni espanyolistes ni nacionalistes, som federalistes. Aquesta via crec que ens situa en una posició de ni carn, ni peix, ni enlloc. Vull dir, aquest és un moment de claredat en les propostes i d’estar disposat a encapçalar una direcció o millor dit, coparticipar d’una direcció que ens pot portar a una veritable transformació de les nostres relacions amb Espanya i amb Europa. I això, tinc els meus dubtes que des de la direcció ho tinguin clar i vulguin integrar la línia que, avui, des del PSC, representa això. No ho sé, no estic als òrgans directius, me n’he desvinculat i no et puc dir sí hi ha contactes entre la direcció oficialista i el corrent alternatiu. Seria bo per trobar un punt de centralitat en aquest moviment, perquè no dir-ho, cap a un estat constitucionalment propi, no.

A l’últim ple de l’Ajuntament vas dir que al PSC de Calella s’està també en un procés de debat intern. Es pot establir un paral.lelisme del que passa a nivell de país, amb el que passa a Calella?
Doncs sí. Hi ha una base de militància diversa i amb una bona part que encaixaria més amb un federalisme vinculat a l’estat autonòmic. Avançant, però sense trencar res. Altre gent que estaria disposada a un federalisme molt més contundent en la línia del que la direcció actual comença a dir. I d’altres que, el que creiem és que tot això s’ha de fer ja sense embuts i sense parlar de xoc de trens ni de confrontació amb el món que avui defensa clarament el dret a decidir.

Entenc que aquesta última línia és la que tu defenses. Et trobes en minoria?
Doncs sí, en aquests moments estic en minoria.

I això què vol dir?
No, que valoro tots els altres àmbits des d’on el PSC s’ha construït sobirania per Catalunya, però penso que s’ha de fer un pas endavant. I bé, en aquests moments estic en minoria a Calella i, evidentment, també a Catalunya, però haurem d’esperar a com van les coses. Jo no em vull avançar als esdeveniments. Vull veure si, de cara a aquestes eleccions, som capaços de perfilar alguna cosa més que aquest discurs del xoc de trens i si no és així, ja veurem què passa després de les eleccions.

Et passa pel cap deixar el partit?
No. De moment, el que he fet és retirar-me d’aquells òrgans, en què hi tenia una representació a partir de l’agrupació. Senzillament, perquè no em sento representant de la majoria i considerava que democràticament no podia estar en llocs en què jo votaria coses diferents a la majoria de l’agrupació. Amb molta prudència he fet això i amb molt de sentit democràtic.

Acabar la legislatura, això sí que ho faràs?
Sí, en principi sí. No hi ha cap cosa que faci pensar que hagi de plegar. Malgrat que igual que he deixat els càrrecs de representació més enllà del meu municipi, doncs, si algun dia l’agrupació considera que no els represento prou bé, no tinc cap inconvenient en plegar.

Algú t’ha plantejat que, potser, hauries de deixar el partit?
No, no, ningú m’ho ha dit. Sé que, a més, la gent m’aprecia i sí que et puc dir que, a vegades em costa plantejar tot això per com em tracta la gent. Per tant, el meu agraïment cap a ells perquè malgrat que avui no represento el seu sentiment majoritari, m’accepten.

Com valores la manera de fer de les forces polítiques calellenques respecte a la política nacional que s’està fent a Catalunya. Què et semblen els gestos d’apropament cap a l’independentisme que s’estan fent a Calella, des de Convergència i Unió?
Jo crec que no s’ha d’equivocar CiU. Ells també representen una part del món empresarial que segueix tenint molts de vincles amb Espanya. Això no té perquè ser dolent. Ens ha de portar a aquest sistema de compartir sobiranies i a partir d’aquí hem d’establir ponts. Segurament més, amb qui tens més aprop que no pas amb qui tens una mica més lluny. I per tant, el discurs sense contingut, en aquests moments és un dels perills més grans que tenim. Amb això sí que li donaria la raó al president Mas, el moviment nostre ha de ser molt pacífic, molt democràtic i amb molta voluntat pedagògica i de comprensió de l’altre.

Esquerra Republicana de Catalunya juga el seu paper
Sí. Esquerra ho té molt més clar des de sempre. Precisament, a Esquerra mai se li fa cap retret perquè ells sempre han seguit aquest discurs. I quan segueixes els debats a la resta d’Espanya, a ERC mai se li retreu res. Perquè sempre ho ha dit que són independentistes i és legítim. El que és fotut és quan dius una cosa a un lloc i en dius després una altra. Això val per al PSC, però a vegades també val per a CiU.

I el Partit Popular és obvi que també juga el seu paper. Et veus algun dia al ple de l’Ajuntament de Calella, parlant en castellà?
Bé, això va ser desafortunat i crec que ja ho va corregir el regidor, que va ser una d’aquestes coses que passen en calent quan estàs en ple debat i a més, de vegades, et sents agredit, no. Jo ho vaig dir, tot aquest moviment s’ha de fer des de la generositat i el PP, ens agradi o no, representa una part de la ciutadania de Catalunya. Crec que convé que el PP, encara que sigui des d’una actitud neutral, no s’hi posi en contra de totes totes. I això passa per reconèixer que el castellà és un idioma que enriqueix Catalunya i això, durant molt de temps, el nacionalisme no ho havia fet. Ara ho comença a fer. Una de les coses significatives de la manifestació de l’11S és que la gent es posava contenta quan sentia a algú parlar castellà a prop seu. Això no havia passat mai! Eren manifestacions pures. De catalans de carnet i d’idioma català clar i de Pompeu Fabra. Vull dir, el català té molta diversitat avui i que gent que s’expressa normalment en castellà en el seu àmbit familiar, també sigui independentista, enriqueix el moviment per la sobirania de Catalunya.

NOTÍCIA: Josep Maria Juhé medita el seu futur al PSC (llegeix-la)

Challenge: Entrevista amb Anna Rovira

Després de la quinzena posició al campionat del món de Duatló de Nancy, l’Anna afronta un nou repte: l’estrena en la distància Ironman. Serà el punt final a una temporada, en què ha estat entre les millors.

AR: Plantejarem la Challenge com quan vaig fer la primera half, després de tenir la meva filla. El primer Ironman servirà per saber com reacciona el cos, sense exigir-te temps. No he pogut fer els deures perquè he entrenat específicament per al Mundial de Duatló, amb distàncies molt explosives i curtes, i ara passem a una distància llarga i dièsel. No enganyarem a ningú.

T’estrenaràs en una distància nova per tu. Quin pes ha tingut el fet que la Challenge és a casa?
Si no es fes aquí a Calella, amb la gent del club, de casa, de la comarca, que tindràs la teva filla al costat,… sense dubte no faria una Challenge després del campionat el món de Duatló.

Perquè, físicament com et trobes?
La distància que he fet ha estat molt explosiva i muscularment es pateix de manera diferent a la mitja i llarga distància. A la duatló són pocs quilòmetres, però de patiment extrem. No es pot comparar. Has fet un campionat del món i has anat a tota òstia. Hi ha cansament, però és diferent.

Quan vas creuar la línia d’arribada a Nancy, què et va passar pel cap?
No m’ho crec. Sortia i em deia, què faig aquí? Clar, comparteixo experiències amb noies SUB-23 que són atletes i que demà seran professionals i jo, em pregunto, què faig aquí?

Tu vens del no res, però he escoltat que no tens sostre. T’has plantejat fer-te professional?
És molt difícil. Treballo, tinc una feina i una família i suposo que tindré un altre fill. Ja m’agradaria, però, ho veig difícil. Tenir l’oportunitat de poder viure d’això. Seria ideal. Veig professionals que a nivell de beques, en tenen poques. Cada vegada n’hi hauran menys. Tinc sort que em donin una bicicleta per fer aquest hobbie, com tu has comentat en diferents articles. Però també tinc 31 anys, no en tinc 23.

ESCOLTA L’ENTREVISTA [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Challenge-Entre-Anna-Rovira.mp3|titles=Challenge Entrevista Anna Rovira]

NOTÍCIA: Ambient Challenge a Calella. I ja en van quatre! (llegeix-la)

Estela: Entrevista amb Àngel Badalló

La conversa amb l’Àngel Badalló l’hem tinguda al número 292 del carrer Jovara. Lloc de reunió del Consell de redacció de l’Estela, quan el seu pare en va ser el cap. Un indret amb història, perquè allà es cuinaven els continguts de la revista. Ara, amb el pas dels anys, el record encara hi és present, en forma de llibres enquadernats. Una llarga prestatgeria guarda tots els números de l’Estela i també d’una altra publicació històrica ‘La Costa de Llevant’.

L'Àngel Badalló amb un dels exemplars de l'Estela que conserva des del nº1

ÀNGEL BADALLÓ. COL.LABORADOR DE L’ESTELA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Entrev-Angel-Badallo.mp3|titles=Entrevista Àngel Badalló]

Per la família Badalló, tan implicada amb la revista, és un moment trist?
Sí, però gairebé inexorable perquè com totes les revistes, l’Estela té una vida. Com el Nunci o la Tralla, fins i tot, abans de la Guerra, el meu pare em va parlar del Front, amb 7 o 8 exemplars i prou, però és llei de vida.

Perquè pot arribar el final d’Estela?
Si no hi ha renovació total de redacció i es posa algú que s’implica directament, que no se senti un lletraferit com ho era el meu pare o que li agradi el periodisme,… a més, a més, els costos d’edició, producció i editatge són elevats… i el fet de l’era digital, una cosa i una altra…

Algú deia a la xarxa que era una revista arcaica i que només la llegeixen les persones grans
Bona part de raó, hi és. No solament, canvi generacional per a l’equip de redacció, sinó pels lectors, que es fan grans.

Què hi trobes a faltar a l’Estela?
La gent que hi escriu ja s’ha fet gran i convindria un canvi a nivell de firmes. Els articulistes que signen haurien de deixar pas al jovent.

El cognom Badalló està lligat a la revista des del principi, amb el vostre pare
Emocionalment és estimada perquè el meu pare l’havia portat. Abans del meu pare, l’havia enredat en Jaume Marxuach i Flaquer, bon amic d’ell personal i de la família, i hi vam estar implicats totalment de forma amateur. El meu pare, jo, també ajudant perquè sortís al carrer un extraordinari de Festa Major i que ho fes a temps.

Què recordeu d’aquella època?
Sortia cada 15 dies en aquest despatx on estem asseguts ara. Hi havia tot el Consell de redacció. És a dir, el meu pare, el senyor Campeny, fins i tot en Francesc Olivé que a més de ser pintor, també escrivia, el meu oncle Josep Maria i d’altra gent que hi col.laborava. Parlaven de què, com i de quina manera es publicaven les informacions, i discutien com hi podien anar. I un cop imprès amb les galerades de plom que venien de Barcelona, s’acabava de compaginar. Recordo que anàvem a l’impremta Atlas amb en Joaquim Marsà, fins a última hora. Ho deixàvem a punt i sortia la impressió.

Quin paper jugava la revista? Era influent entre els calellencs?
No ho sé, però com que era l’única que corria per Calella, qui volia parlar d’esports, d’altres informacions, o dirigir cartes al director, doncs tenia l’Estela. Però és clar, era l’únic mitjà. Ara hi ha el twitter, el facebook, i com dèiem abans s’ha fet vella tant pel que fa al Consell de redacció, com de lectors i potser sí que ha complert la funció social que tenia.

S’escrivia en castellà a l’època del teu pare?
Abans del 77, que jo tenia menys de 21 anys, sé que hi havia articles en castellà i en català i cap als 80 ja gairebé era tot en català.

La Parròquia intentava influenciar en els continguts de la revista?
Que jo recordi… mira, jo recordo tres directors, Mossèn Lluís Feixes, Mossèn Joan Mollerussa i l’actual, Mossèn Josep Puig. Crec que no i els membres que jo vaig conèixer del Consell de redacció abans de la renovació que hi va haver, penso que fins al número 1.000, tots eren de la crosta… Per tant, poca cosa hi havia a dir. Alguna vegada, les portades per Setmana Santa o per Nadal, semblaven clàssiques i els de Foto-Film, que sempre hi han col.laborat, deien, “fem això altre!” I el meu pare contestava, “però vols dir que no és massa modern“. I al final, també li ficaven. Pressions, jo no en recordo.

ALTRES SUBSCRIPTORS AMB SOLERA

XAVIER TORRENT. SUBSCRIPTOR DE SEGONA GENERACIÓ
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Xavier-Torrent.mp3|titles=Xavier Torrent (subscriptor)]

MARIA ROSA BOHER. SUBSCRIPTORA AMB MÉS DE 20 ANYS
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Maria-Rosa-Boher.mp3|titles=Maria Rosa Boher]
GALERIA FOTOGRÀFICA: El número 1 de l’Estela, gràcies al fons local de la Biblioteca de Calella (mira’l)

NOTÍCIA: Estela…… 1946-2012? (llegeix-la)

Segon pal a Calella: Entrevista amb Montserrat Candini

L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, acompanyada de l’empresari Josep Sitjas (propietari de La Quadra) i del tinent d’Alcaldia de Serveis i Ciutat, Albert Torrent, han hissat la senyera que fa 5 metres de llarg per 3 i mig d’ample.

Foto: elpuntavui

MONTSERRAT CANDINI. ALCALDESSA DE CALELLA

“Als llocs estratègics de la ciutat ha d’onejar la bandera que representa a més gent”

 


Tenim un altre pal

Tenim una altra bandera que reafirma el que som, un municipi d’una nació que és Catalunya. I no renunciem a la senyera. El temps ens dirà si acabem sent un Estat d’Europa, que reitero, és el meu objectiu i faré tot el possible per intentar-ho. Mentrestant, no ens hem de capficar en debats sobre si la bandera és molt més important que altres coses.

L’estelada tindrà espai a Calella?
Intentarem trobar un espai per a determinada gent que se sent molt més identificada amb aquesta bandera. Jo he reiterat que l’estelada no em grinyola ni m’incomoda ni m’inquieta. El que passa és que jo, com a alcaldessa, he de vetllar perquè a aquells llocs estratègics i importants de la ciutat, onegi la bandera amb què se sent representada una quantitat més gran de gent.

La picabaralla amb en Xavier Ponsdomènech (ANC), pot condicionar la seva decisió futura?
En quin sentit?

En el sentit de dir, ara no la posaré
No, no, no,… Jo, normalment, quan actuo, penso amb el cap. El fetge no l’utilitzo mai. I pel que fa a la picabaralla és per qui vulgui barallar-se. Jo, l’únic que he fet és contestar d’una manera molt serena, una informació puntual. I no he volgut entrar més en detalls, perquè si una cosa sobra als nacionalistes catalans són les ganes de gresca i baralla.

Un bon indret per ubicar l’estelada podria ser l’entrada a Calella venint des de l’autopista, tenint en compte que visualment, allà, t’hi trobes una altra bandera?
Aquest és molt complicat perquè és una zona on hi conflueixen interessos de carreteres, autopistes i un territori que correspon més al MOPU. És un lloc que l’hem estat mirant a nivell general i en què necessitaríem permisos.

La imatge que es dóna, t’agrada?
No, no… sobretot perquè a mi se’m demana que es respecti una bandera i ells no respecten la nostra. Perquè clar, un element d’integració hauria passat perquè aquestes casernes de la Guàrdia Civil respectessin la bandera del país, no? Això no ho han demostrat mai i no és una imatge que m’agradi.

ESCOLTA L’ENTREVISTA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Pal-Bandera-Candini.mp3|titles=Entrevista Montserrat Candini (pal bandera)]

ÀUDIO: Josep Sitjas “La senyera és la senyera” (escolta-la i llegeix-la)

NOTÍCIA: La inversió privada segueix apostant per la senyera a Calella (llegeix-la)

Segon pal a Calella: Entrevista a Josep Sitjas

Josep Sitjas ha finançat aquest segon pal de bandera a Calella. Aprofitant els 50 anys de vida del negoci que regenta, La Quadra, també s’hi ha posat una placa commemorativa. L’empresari no ha tingut cap problema en fer públic a la ciutadania, que ell ha posat els diners pel pal. Com passa amb el que hi ha a l’Ajuntament, ell també ha escollit la bandera que hi vol. En aquest cas, la senyera.

JOSEP SITJAS. PROPIETARI DE LA QUADRA

“La senyera és la senyera”

Com va sorgir la idea?
Va ser a iniciativa de l’Ajuntament i ho vaig veure amb bons ulls, perquè celebrem els 50 anys de La Quadra. I d’aquesta manera donem les gràcies al poble de Calella, col.laborant amb el consistori.

L’altre empresari, el que ha finançat el pal de l’Ajuntament, ha preferit mantenir-se a l’anonimat. Vosaltres no us heu amagat
Perquè m’he d’amagar? Em dic Josep Sitjas i Batlló. No m’amago i sóc català.

Se us ha plantejat la possibilitat de poder col.locar l’estelada?
Mira, la bandera quadribarrada ja ens dóna prou feina. Ara imagina l’estelada. És a dir, pugem 3 esglaons de cop. Doncs no. Solucionem abans el primer, no? Perquè? No ho acabo d’entendre.

Doncs perquè el debat és al carrer i és viu
Escolta’m, no n’hi ha per tant. És molt senzill això. La senyera és la senyera.

ESCOLTA L’ENTREVISTA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Pal-Bandera-Sitjas.mp3|titles=Entrevista Josep Sitjas]

ÀUDIO: Montserrat Candini “Als llocs estratègics de Calella ha d’onejar la bandera que representa a més gent” (llegeix-la i escolta-la)

NOTÍCIA: La inversió privada segueix apostant per la senyera a Calella (llegeix-la)

1 2 3 4 5 6 7  Scroll to top