Dani Aranda, el repte de completar un ironman descalç: corrent i en bici

Dani Aranda, membre del Team Calella, reconeix que córrer descalç li fa “una mica de vergonya”. I per això, ho fa de nit. Bàsicament perquè no el veu ningú. Afirma que se sent “estrany”. Més d’un diu que l’han vist pujar a la Creu de Canet, un cop acabades les seves 11 hores de jornada laboral al Frankfurt que regenta. Ha completat l’última Marató de Barcelona amb una marca de 3 hores, 48 minuts, 51 segons. De jove, era un prometedor atleta. Ho va deixar. Ara, als 40 anys, hi busca nous reptes. Ha corregut i ha acabat dues vegades la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Ara, la vol fer descalç, la cursa a peu (42,195 metres) i també la bicicleta (180 quilòmetres). En Dani és de Canet de Mar. És un dels històrics del Team Calella.

 

Després de fer la Marató de Barcelona 2013

I perquè, descalç?
Busco una motivació. Necessito reptes i coses complicades. Vaig llegir que un home gran corria una marató descalç i vaig pensar: en seré capaç? És una sensació diferent, el córrer també. Sóc un ultrafondista. Fa un any i mig vaig fer 200 quilòmetres al Passeig de Calella, en 20 hores i 40 minuts. Però ha arribat un moment, que ni això em motiva. El més complicat és la tensió, l’estrés que tens quan corres descalç.

Perquè?
Per la por a fer-te mal. A trobar-te una xinxeta, un vidre… i aquest estrés et consumeix molta energia.

És a dir, estàs sempre pendent d’on trepitges?
Sí, no pots ni aixecar el cap per saludar els companys que t’han vingut a animar. Al principi, el dolor del peu és constant fins que no t’adaptes a la superfície per on trepitges. És constant, però arriba un moment, suposo que ja mental, en què el dolor ja no avança més, encara que et facis mal. Et tallis o tinguis butllofes. El problema és quan acabes. Un cop relaxat, el dolor puja molt. S’inflama tota la planta del peu dels cops constants durant tota la prova i ja no pots ni caminar. Vas de quatre potes a buscar les sabatilles.

El peu queda destrossat. Hem vist imatges teves de pell aixecada i la planta en carn viva.
Sí, però quan vaig acabar la Marató de Barcelona, vaig agafar un drap i el vaig untar en alcohol i me’l vaig passar per tota la planta, també entre els dits, i no vaig notar res. Això vol dir que estava inflamat, però que no em vaig fer cap ferida.

Quan trigues a recuperar després d’un esforç tan brutal com el de la Marató?
Al dia següent. El que sí que trigues un parell de dies més, és en la recuperació muscular, perque la trepitjada és totalment diferent. Normalment, el 90 per cent dels corredors, ho fem entrant amb el taló. Descalç, el taló queda eliminat i corres amb la mitja planta del peu. Això fa que els bessons es carreguin molt.

Tu ja has fet la Challenge, la de llarga distància. T’apuntes a la mitja del 19 de maig?
No la faré, perquè no estic preparat. La podria fer amb sabatilles, però aquest no és el meu objectiu. Ara m’estic preparant per fer la de llarga distància a Calella, i descalç. El córrer i la bicicleta, també. Aquest sí que serà un repte important. No conec a ningú que ho hagi fet o intentat.

I la bici, quina diferència notes entre posar el peu descalç a terra i a sobre del pedal?
El més complicat és que no tens cap subjecció del peu al pedal. És una pedalada molt agressiva, amb molta força física. No pots ajudar-te per fer la ‘roda’ a la bicicleta. La rotació no és perfecta.

Una cosa segura que tens és que a la transició, no perdràs temps
Això segur!!!

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Entrev.-Dani-Aranda.mp3|titles=Entrevista a Dani Aranda, atleta del Team Calella]

Share

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Please enter your name, email and a comment.