La calaixera d’en Mastegamosques ja es pot regirar

La calaixera, amb en Mastegamosques

L’exposició ‘La calaixera d’en Mastegamosques‘ ha quedat ja oberta al públic des d’aquest dimecres, a la primera planta de l’Ajuntament Vell de Calella. S’inicia així el compte enrere de cara a la inauguració, aquest divendres de Calella, Ciutat Gegantera 2013. En Mastegamosques és el capgrós calellenc, autòcton de la nostra població, i que data del 1935. Es caracteritza per les seves singulars pigues i berrugues. La inauguració ha tingut dos amfitrions de luxe, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals i en Jan Grau, un dels estudiosos del món geganter més reconegut a Catalunya i especialista en cultura popular i tradicional. De fet, d’ell va ser la idea de qualificar l’exposició de calaixera. Juga aquest paper de ‘remenar i guardar’. En aquest cas en la història de la Colla Gegantera de Calella.

L’exposició compta amb els bustos dels gegants, Bernat i Elisenda, del 1961 i la figura de La Llopa, del 1982. A més, d’un recull fotogràfic i un taller dedicat a la creació de figures artesanes úniques, que inclouen una reproducció dels nostres gegants, en Quirze i la Minerva (obra de l’espai creatiu IAKARE).

El tamborí i el flabiol

Una de les joies trobades a la calaixera és un flabiol i un tamborí que daten de l’any 1921. Se li atribueix a una persona, d’Arenys de Munt, que podria provenir de la família Roig del carrer Vell de la població. Tot i que aquest és un fet que no està contrastat. A l’època, era una persona molt reclamada a les Festes Majors i se’l coneixia amb el sobrenom del ‘Nan del flabiol’.

Debat geganter
Calella comença a viure de ple la cita gegantera. A l’acte d’aquest dimecres, al Pati del Museu Arxiu, els protocols de les colles geganteres han estat presents. Uns protocols que fan que, per exemple, perquè els Gegants de la Ciutat siguin a Calella i mostrin el seu ball, hagi estat necessari un acord polític.

 

Hi ha d’altres colles que, per una decisió aprovada al Ple municipal, no deixen mai el seu municipi i només surten en comptades ocasions. Jan Grau, l’especialista en cultura popular, els defensa[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Jan-Grau.mp3|titles=Jan Grau “el patrimoni s’ha d’administrar”]

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals destaca la feina que fan els gegants per cohesionar el territori i per projectar al món la imatge de Catalunya a través de la seva cultura popular. Es calcula que al nostre país hi ha uns 4.000 gegants i uns 15.000 capgrossos[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Muriel-Casals.mp3|titles=Muriel Casals “és una manera de projectar-nos al món”]

Share

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Please enter your name, email and a comment.