Punt final per al pipican dels Eucaliptus de Calella

Anunci de l'Ajuntament

El pipican ha estat desmuntat aquest dilluns 4 de juny. Fins ara, estava situat a la zona dels Eucaliptus, tocant al Rierany dels Frares. Ara, se’l trasllada al solar que hi ha entre el Club Nàutic i el camp de futbol de mar. L’Ajuntament de Calella ha accedit a la petició d’alguns veïns de la zona, que s’han queixat dels inconvenients que els genera la presència dels gossos. El pipican ha estat objecte de diferents actes incívics com el robatori d’una de les portes d’accés, la presència de vidres escampats i de substàncies enganxifoses a les fustes que en delimiten el perímetre (font: elcalellometre.cat). Els usuaris del pipican atribueixen aquestes accions als veïns que han mostrat la seva queixa per la proximitat de l’àrea destinada als gossos. I reconeixen que s’han sentit sols, perquè ningú de l’Ajuntament els ha demanat la seva opinió.

 

Notícia: Observació feta per un veí de la zona a finals del 2011 (via elcalellometre.cat)

Àudio: Opinions diverses dels usuaris del pipican (escolta-les)

Àudio: Declaració del Tinent d’Alcaldia de Seguretat i Serveis de Ciutat, Albert Torrent (escolta-la)

Fotografies: Nova ubicació del pipican

Share

Incendi extingit a Calella

L’incendi ha cremat una petita àrea de matolls i canyes, situada entre l’Escola Salicrú i el Parc Dalmau. Una dotació dels Bombers de Pineda, acompanyats dels ADF, han treballat en les tasques d’extinció, que han durat una hora. L’origen de l’incendi hauria estat una espurna que ha saltat de la barbacoa situada a l’esplanada que hi ha entre l’Escola Salicrú i l’aparcament dels autocars Calella. 3 joves es disposaven a fer-la servir, tot i la prohibició de fer foc en aquesta època de l’any. L’espurna ha encès el tradicional pol.len blanc dels pollancres, que ara es troba en la seva època més activa. El foc ha corregut ràpidament per un petit turó i ha pujat fins a la carretera d’Hortsavinyà, que ha actuat de tallafocs. Els mateixos joves han donat l’alerta al servei d’emergències i posteriorment han declarat a la Comissaria de Calella.

Àudio: Declaracions del Comandament dels Bombers de Pineda, Pep Malloles (escolta’l)

Fotografies: Imatges de l’incendi

Article relacionat: L’Ajuntament retira la barbacoa (llegeix-lo)

Share

Triple Corona: Miquel Sunyer “Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

“Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

MIQUEL SUNYER. 35 ANYS. ENGINYER TÈCNIC DE TELECOMUNICACIÓ I ALPINISTA DEL MAR.

Miquel Sunyer. A Calella per la Half Challenge 2012. Foto carlespascual.cat

Ets a punt de complir un somni, aquesta triple corona. Parle’ns una mica d’aquesta última.
Bé, el més important del Canal de Catalina és que és a mar obert, no? Que és el que fa més difícils les proves de natació. El factor de no saber què passarà i que tot pot canviar en un moment al mar fa que en aquestes proves hagis de tenir una finestra de bon temps, com a l’alpinisme i per això, l’organització t’obliga a nedar de nit. Penseu que al mar, nedar sense saber què hi ha o sense saber què toques, és bastant angoixant. I m’he volgut entrenar específicament perquè psicològicament és molt dur. A part d’això, la temperatura ambiental és més baixa a la nit i nedar sense neoprè, jo les nado totes sense, també la farà més complicada a nivell d’hipotèrmia. Hauré d’estar molt ben aclimatat a l’aigua freda. I sobretot, hauré de guanyar un greix corporal per poder tenir un neoprè natural.

I quines sensacions es tenen nedant de nit, sense referències i no sé si fa por?
Fa por, fa por. No només a mi, a tothom li fa por nedar en mig del mar a la nit. Qui digui que no, no m’ho crec. A partir d’aquí, si tot va bé, no passa res. Si a la primera em piquen tres meduses, doncs clar, estàs tota l’estona pendent de què et toca i si aquesta medusa que et picarà, ho farà a la cara o als llavis, que són llocs molt dolorosos. Nedar de nit és psicològicament, molt dur. A Canàries vaig tenir una molt bona etapa de nit, després em van seguir durant una hora 6 dofins i va ser una experiència única.

En aquesta nova prova, quantes hores t’hi estaràs a l’aigua? Quan prendràs la sortida?
Sortirem, hora local a Los Àngeles, entre les 12 de la nit i les 3 de la matinada, encara està per decidir, depenem del mar. Intentarem allargar-ho al màxim per nedar com menys hores de nit millor. En total, nedaré entre 8 hores i mitja i 9.

Quin tipus d’alimentació segueixes en aquesta prova tan llarga?
Bé, això és molt important. És decisiu, has d’estar molt ben alimentat. Molt hidratat, sobretot, perquè la hipotèrmia té molt a veure amb la hidratació. Jo paro cada 20 minuts i bec un litre de líquid cada hora i menjo cada hora, també. Porto una rutina d’avituallament rica en sals per rampes i temes musculars, una altra rica en carbohidrats, prenc algun batut proteínic i també menjo algun plàtan o alguna fruita.

El tema de parar és com l’entenem nosaltres, t’agafes a la barca i menges?
No, no, no… està prohibit tocar la barca. Si la toco, els ‘observers’ que van a la barca em desqualifiquen al moment, encara que faci deu hores que nado i em falti un quilòmetre per arribar. La normativa és ben senzilla, sortir a terra pels teus propis mitjans. Només utilitzar un banyador slip, un gorro, unes olleres, uns taps i no tocar l’embarcació en cap moment.

El fet d’aconseguir la triple corona, mundialment quin reconeixement té?
L’especialitat que jo practico és la més romàntica de la natació. No és una especialitat regalada. Jo no competeixo en llarga distància en els 5, 10 o 25 quilòmetres, ni faig el Grand Prix, sinó que jo sempre ho defineixo com l’alpinisme de la natació, no? A partir d’aquí, hi ha certes travessies a nivell mundial, unes organitzacions que fiscalitzen els creuaments i que tenen molt prestigi internacional perquè són les associacions de natació més antigues del món. Aleshores, aquesta trilogia de la triple corona, són les tres travessies reglades amb més història i més reconegudes a nivell mundial.

Dóna diners?
Dóna diners? Difícil. És que nedadors professionals hi ha molt pocs que es puguin guanyar la vida amb això. I jo sempre dic que avui dia, els esportistes cada vegada més ens hem de posar a treballar molt fort en la comunicació, hem d’explicar molt bé el que fem perquè els espònsors cada vegada volen que comuniquis més i que estiguis més als mitjans i això és com tot, una feina.

T’atreviries algun dia a fer una triatló com la Challenge Costa de Barcelona-Maresme?
M’encantaria! Jo si tingués temps, sempre dic que només em dedicaria a fer esport i la veritat és que la natació és molt poc agraïda, és molt avorrida. És el que sé fer millor i per això m’hi dedico, però, m’encanta anar en bicicleta, m’encanta córrer. De fet, a l’estiu, quan puc dedicar-me a córrer i anar en bici, els meus amics em diuen que sembla que em treuen de passeig perquè vaig mirant per totes bandes, enlluernat, perquè no estic acostumat a poder gaudir de l’aire lliure. La piscina té això, no? Que gairebé el 90 per cent dels meus entrenaments són en llocs tancats i la veritat és que quan surts i pots comentar la jugada amb el del costat, ostres! És una passada.

Àudio: Miquel Sunyer “qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec” (escolta-la)

Notícia: Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona

Share

Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona

El repte de Miquel Sunyer, la Triple Corona

Miquel Sunyer és un gironí a qui li agrada dir que és una persona normal. Té la seva feina, i el seu temps lliure el dedica en exclusiva a compartir hores i hores amb l’aigua. Aquest estiu intentarà assolir el seu repte esportiu més important: la coneguda com la Triple Corona. Després de nedar els 50 quilòmetres que separen el Regne Unit i França, pel Canal de la Mànega i de cobrir els més de 45 de la Marató de la Illa de Manhattan, als Estats Units, li’n queda un. El 9 de juliol vol fer el Canal de Catalina, a Califòrnia. Amb una distància de més de 33 quilòmetres. Si ho fa, serà el primer català que ho aconsegueix i el nedador número 50 a tot el món. Bona part de la prova, la farà de nit. En Miquel Sunyer ha estat aquests dies a Calella, coincidint amb la Challenge Costa de Barcelona Maresme.

 

Entrevista: Miquel Sunyer “Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec” (llegeix-la) (escolta-la)

Share

Half Challenge: Anna Rovira “Potser donarem una sorpresa a la Challenge de casa”

“Potser donarem una sorpresa a la Challenge de casa”

 

ANNA ROVIRA. SEGONA PARTICIPACIÓ A LA HALF CHALLENGE COSTA
DE BARCELONA MARESME.

POSICIÓ NÚMERO 9. TEMPS: 4.42.40. NATACIÓ: 40.19. BICICLETA: 2.27.27. CURSA A PEU: 1.34.54. CAMPIONA DE CATALUNYA DE DUATLÓ. AL MES DE SETEMBRE PARTICIPARÀ AL MUNDIAL DE L’ESPECIALITAT. ÉS DE PALAFOLLS (MARESME).

 

Una nova Half al teu palmarès, satisfeta?
Sempre pot anar millor, segur que els companys diran que sempre dic el mateix, però és veritat. Fa un any, encara em falta experiència de la situació mateixa, de les disciplines. Sobretot el nedar, encara em falta experiència amb el mar i jo penso que sempre pot anar millor. Amb la bici m’he sentit bé, i en el còrrer potser m’ha quedat una sensació que podia haver donat una mica més, però és això, que amb només un any de competició t’adones que hi ha moltes coses que vas aprenent conforme et vas posant a prova. Les mateixes transicions, més ràpides. Tot suma.

Ets molt exigent. Pels que no la competim, ja té un gran mèrit el fet que arribeu, però, veig que no et conformes?
No, perquè quan arribes i veus que al final als últims quilòmetres pots fer un esprint dius, collons si el cos em dóna per més, què faig llavors! Sempre, a vegades, el boss del Team, en Joan Carles, m’ho diu: ‘has d’acabar amb la sensació! I l’entrenador, en Pellejero, també. Em falta això. Suposo que el no haver competit, no vinc ni de la natació ni de l’atletisme, suposo que em falta aquest plus que ensenyen a la gent que comença a competir des de petit. A treure el fetge i això, encara no acabo de saber-ho fer o, potser, quan provi més llarga distància… resulta que sóc un pél més de llarga distància. No ho sé. Estem experimentant. La Half em sento còmode. Sense dubte, em falta entrenar la natació. No fa ni un any que nedo. Sempre vaig de menys a més, però no puc començar perdent tant. T’han de treure menys minuts, no? Ja sé que mai seré una nedadora però haig de pensar que la natació no sigui tan un tràmit, sinó plantar molta més cara.

I a partir d’ara, el pròxim repte?
El pròxim repte, vull provar una mica més de llarga distància. M’he pogut classificar per al Campionat del món, selecciónada per la Federació Espanyola, i entrenar per plantar cara i deixar bé el Team Calella en un Mundial.

I la Challenge gran?
La vertitat és que et diré una cosa que no he dit gairebé a ningú. M’ho estava pensant. És a dir, provaré alguna cosa de llarga distància. Però precísament, la Challenge coincideix una mica amb el Campionat del món. Ara, per exemple, vaig empalmar una Half amb una Titan Desert, amb un campionat mundial, i penso que també, per molt que el cos recuperi bé, tampoc cal passar-nos. Ja anirem fent. Ara això. Tinc una llarga distància pel juliol, per provar. Campionat del món i llavors, a l’octubre si podem, donarem una sorpresa. Però, que vull provar la llarga distància, sense dubte, i que serà la Challenge aquí a casa, també.

Reportatge: La Challenge de Roth és l’exemple a seguir?

Share
1 68 69 70 71 72  Scroll to top