L’any 2008 una representació de dirigents polítics del Maresme es desplacen a Roth, a Alemanya. La delegació l’encapçala qui era el president del Consell Comarcal, Josep Jo, acompanyat de Josep Maria Juhé, el president del Consorci de Promoció Turística i els alcaldes de Premià de Dalt, Joan Baliarda i d’Alella, Andreu Francisco. Veuen en la prova, una oportunitat per a la promoció turística i la dinamització econòmica de la comarca. Per la seva infraestructura hotelera, per un espai immillorable cara al mar i per la inversió privada, Calella pren la iniciativa i el 2009, la Challenge és un fet. El 2010, el professor Josep Maria Raya fa un estudi que analitza l’impacte quantitatiu i qualitatiu que té la prova per a les diferents poblacions del Maresme per on passa. La mostra és de 392 persones, entre participants i acompanyants. Els resultats són espectaculars. El càlcul que s’estableix és de 4.092.997 milions d’euros. Una xifra que seria, aproximadament, la despesa en destí generada per tots els participants a la Challenge. Ara bé, el projecte dinamitzador de la comarca i el de promoció turística queden en entredit: Calella s’enduu gairebé tot el retorn econòmic que genera la prova.

Tant per cent de la despesa, segons poblacions. Font: Informe Josep Maria Raya

“Hi ha un desequilibri, les altres poblacions han de sentir que agafen una mica del pastís”

JOSEP MARIA RAYA. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME. AUTOR DE L’INFORME.

Veient l’informe, la primera conclusió a què arribes és que Calella s’enduu el pastís i les altres poblacions que també participen de la Challenge, tot i que d’una manera més testimonial perque Calella organitza, no s’enduen res.
Els números, el que venen a dir és que més d’un 70 per cent de tots els aspectes, se’ls emporta Calella. Tant allotjament, com restauració, comerços, cultura… I a part, si no és Calella, qui s’ho enduu és Barcelona, en aspectes de visites culturals i souvernirs, sobretot. Per tant, hi ha un desequilibri que és un dels principals aspectes que s’han de vigilar, perquè això genera neguit a les poblacions del voltant i de cara a futures edicions, s’ha de tenir en compte.

Ho veus com un inconvenient perquè la Challenge pugui prosperar i consolidar-se com una prova arrelada al Maresme amb origen i sortida a Calella?
Ho veig com un inconvenient perquè les altres poblacions s’han de sentir una miqueta part, no? Han de sentir que agafen una mica del pastís. I crec que hi haurien maneres de fer-ho: atreure una mica més de visites culturals al Maresme aprofitant les rutes modernistes, per exemple, la gastronomia d’altres poblacions, com els vins amb denominació d’Alella… S’hauria de fer més partíceps als altres territoris perquè així consolidaran la Challenge i la veuran com una prova que no només és bona per a Calella que, evidentment és la principal beneficiària i ho ha de seguir sent, però, han d’estar una miqueta més contents.

Jo em poso en el punt de vista de Calella i penso, però si el pastís el tinc jo i l’organitzo jo, és lògic que me’l vulgui menjar jo sol.
Clar, però per començar una cosa que es podria intentar, i no sé si queda molt bé dir-ho, però és així, és intentar que marxi a Barcelona, com menys pastís millor. Crec que podem aprofitar més el nostre turisme cultural. Sempre anirà gent a Barcelona, però si podem aconseguir que una part marxi a altres poblacions del Maresme, doncs molt millor. Sobretot, en aquestes que també participen de la ruta. I així és una manera que se sentin partíceps dels beneficis, no? Una idea: dins la bossa que es dóna als participants, doncs el 80 per cent o el 90 han de ser de Calella, però en el 10 per cent restant es pot incloure un tiquet d’algun restaurant o un descompte per fer alguna ruta per alguna altra població del Maresme… Això pot ser una excusa per a patrocinis també, i que l’acord sigui mutu, no? Jo pago una quantitat com a població que hi participa, a canvi d’una major publicitat de les coses que jo tinc i de les quals es pot beneficiar el visitant o l’esportista. Una destinació madura, turísticament parlant, com és Calella, podem aconseguir que la seva marca es reposicioni. I aquí, les marques de l’esdeveniment i la de la destinació, poden tenir moltes sinèrgies i poden ajudar-se mútuament. La marca del Challenge es pot beneficar del nom de Calella i de la seva atracció i la marca Calella es pot beneficiar del turista nou que atreu la Challenge.

Estàs invertint en imatge, bàsicament. Uns diners per consolidar la prova a la teva població però que no tindrà un retorn tangible: tant inverteixo, tant em retornarà econòmicament. Són intangibles, no?
Bé, i a part de retorn immediat, doncs la despesa que fan els visitants aquests dies als allotjaments, comprant als comerços, menjant als restaurants, però és veritat que el que és interessant en aquests fenòmens és el retorn de cara al futur. Per tant, sí que hi ha una part tangible, però també una part intangible. És difícil valorar el retorn a curt termini, però crec que amb les edicions que comença a tenir la Challenge es comença a detectar. Estic convençut que comença a notar-se que Calella està captant un altre tipus de turista.

Alguna conclusió més que vulguis destacar de l’informe?
La conclusió bàsica és que hem d’apostar per aquest tipus d’esdeveniments. Són bons per l’impacte econòmic immediat que tenen i pel que poden tenir, en diferit, però han de ser equilibrats. Entre el ciutadà i el turista. Això Calella ho té. Han d’estar ben gestionats i organitzats. Calella ho té, la Challenge ho té. Ha obtingut premis per aquest motiu. I ha d’intentar i aquesta és la petita passa que s’ha de fer, lligar com més millor, les poblacions del voltant.