Àfrica

Joan Pedrero, periodista a l’Àfrica

Joan Pedrero ha coincidit a l'Àfrica amb l'esclat del brot d'ebola. Imatge a l'hospital de Thionck Essyl. Foto: Joan PedreroEl pilot de raids canetenc, Joan Pedrero no ha trepitjat mai l’Àfrica competint al Dakar. Hi ha estat dues vegades fent tasques humanitàries, el 2008 i el 2014. La primera, com a membre de la caravana solidària del Dakar que, gairebé d’una manera furtiva, va arribar a Mauritània per fer entrega de material escolar i sanitari. Va ser l’any, en què l’amenaça terrorista va acabar amb la vint-i-setena edició del ral.li més popular del món.

I de la segona, n’acaba de tornar. En col.laboració amb una petita associació, La Medusa [entitat situada a Llavaneres que realitza petits projectes d’ajuda a les zones més empobrides del planeta], Pedrero ha conviscut durant 8 dies amb la gent de la població senegalesa de Thionck Essyl [regió de Ziguinchor]. I n’ha deixat constància, a través de la seva càmera. Al seu perfil de facebook ha fet un tastet de la faceta com a periodista solidari.

Continua llegint [VÍDEO i ENTREVISTA]…

“Catalunya is not Spain”, i això què vol dir? pregunten a la penya del Barça de Gàmbia

En Malang, ens rep a casa seva, a la ciutat de Brikama. Afirma que se sent "un ciutadà del món". Foto: Jordi VerduraSom a Brikama Town, la tercera ciutat més gran de Gàmbia, al continent africà. Als seus carrers no sorprèn trobar samarretes del Barça. No es fa difícil que els més petits, quan et demanen pel teu nom, l’associïn als jugadors del club blaugrana. Pronuncien a la perfecció, en català correcte, noms com Xavi, Carles o Jordi. El que ja no és tan comú es trobar-te algú que parli perfectament la nostra llengua i a més vesteixi una samarreta de la via catalana. És en Malang Sambou Manneh, gambià per part de mare i de pare senegalès. Casat amb una catalana. El president de la penya oficial del Barça, amb el número 1489, Sambou’s Barça Fans Club.

Amb ell hem parlat d’aquesta penya africana, singular. Pel fet que un catalano-africà o “ciutadà del món”, transmet als seus compatriotes que “el Barça és més que un club”. I de com, la llunyana similitud entre Catalunya i la regió de Casamance (sud del Senegal), que fa anys va reclamar la seva independència, li fa més fàcil l’explicació. Aquest és només un exemple de l’entrevista que hem mantingut amb ell Malang Sambou Manneh

Continua llegint…

Illa Carabanne, un enclavament privilegiat a la regió de Casamance

El 'fromager', l'arbre típic del Senegal. La seva fusta, molt resistent, serveix per a construir les piragües. Foto: carlespascual.catPer arribar a Illa Carabanne, a la Baisse Casamance (Senegal), cal agafar una piragua. Un mitjà de transport que li dóna un encant especial al trajecte de 25 minuts, en què es troben les aigues del riu Casamance i les de l’Atlàntic. A les lleres del riu, s’alcen els manglars. Uns petits arbres o arbusts on les ostres s’arrengleren en tota la llargada del seu tronc. Carabanne, al sud-oest del Senegal, té uns 400 habitants fixes, majoritàriament de l’ètnia ‘djola‘. Són agricultors i també pescadors, tot i que el turisme s’ha convertit en una font important d’ingressos. Actualment, s’hi està construint un port. Un fet que, segurament, trencarà el seu isolament i que pot posar en perill el seu encant. La infraestructura permetrà l’ancoratge de vaixells de grans dimensions i potenciarà l’activitat comercial a la zona. La vila va ser la capital de la regió, fins al 1904.

La seva gent i les seves postes de sol fan de Carabanne, un lloc inolvidable per al viatger. També per un dels seus balls tradicionals, el dels ‘djoles’. La simbiosi total entre dues cultures i dues maneres d’entendre el món i també la vida, a través del ritme universal que marquen els timbals (gravat amb iphone).

Continua llegint…

 Scroll to top