Campionat Espanya

Miquel Blanchart: “sé enganyar la ment i em vaig posant premis”

Miquel Blanchart i la seva futura dona. Foto: carlespascual.cat

En Miquel va tenir dos gestos memorables un cop va acabar la prova. Va agafar el micròfon per dirigir-se al públic. I, primer va dir, “jo parlaré en català perquè el castellà no el domino”. I després, va complir la sorpresa que ja feia dies que rumiava: va demanar matrimoni a la seva futura dona, la Susanna. Abans ens va deixar impressionats a tots per la seva força mental i física que el va portar al títol estatal de llarga distància.

 

“Sé enganyar la ment i em vaig posant premis”

T’estrenaves, no podíem demanar res més
No, i a part, aquesta l’ha volia acabar encara que fos de genolls. L’objectiu era acabar i si ho feia bé, millor que millor.

En la cursa a peu t’has trobat molt bé i t’has anat menjant els rivals
M’ho he pres amb molta paciència perquè és una cursa molt llarga. Estem parlant de més de dues hores i 45 minuts i has d’esperar una miqueta a què els rivals afluixin i tu mantenir un ritme constant i no ser ambiciós.

El teu pare em deia, en Miquel té una bona estructura mental i això és el que el porta a l’èxit
Sé enganyar bastant la ment, i sobretot, em vaig posant premis durant la cursa: va al quilòmetre 2 i mig em menjaré mig gel; al 5 em veuré una beguda refrescant… Em vaig enganyant.

El paper dels jutges, com l’has vist?
Mira, tampoc m’hi vull posar massa però en el moment en què m’ha sobrepassat un grup nombrós de triatletes (cap al quilòmetre 120 de la prova de bicicleta), allà no hi havia cap control ni s’ha respectat la norma del ‘no drafting’ i m’hi incloc perquè quan m’han passat i he vist que tothom jugava d’aquesta manera, jo també hi he entrat. Allà, mentalment, m’han tocat perquè m’havia esforçat molt per mantenir la sisena, setena posició i de cop i volta he passat a ser el quinzè.

I com valores la Challenge, tenint en compte que l’any que ve serà Campionat d’Europa?
Jo he vist aquesta, he participat a la Half, he vist també Roth i Challenge és impecable, la veritat.

Al nivell d’Ironman?
Per suposat.

Et veurem l’any que ve?
Sí, no me’l perdré pas.

ÀUDIO: ESCOLTA L’ENTREVISTA [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Challenge-Miquel-Blanchart.mp3|titles=Challenge Miquel Blanchart]

ÀUDIO: John Galindo “sóc molt nerviós i aquest esport em tranquil.litza” (escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Anna Rovira, en llarga distància també!

L'Anna arribant. Foto: Alfred Lieury

Va pagar la pena esperar! L’Anna Rovira ens tenia una última sorpresa guardada. El seu cos, castigat per les hores de competició i per un dolor al genoll, encara va treure forces de no se sap on per fer un últim esforç. Va deixar amb un pam de nas a les dues atletes que la precedien per la tercera plaça del podi del campionat estatal, i a tots els que l’esperàvem. En Joan Carles Castellà, el màxim responsable del Team Calella, anava informant: “ara va cinquena, però va forta; en 7 minuts la tenim aquí”. I la vam tenir, després de saber que,  com qui no vol la cosa, encara va accelerar per arribar tercera. Mentre esperava a passar el control antidopatge l’Anna es va asseure al costat de Yolanda Santos, una triatleta de Guadalajara, que es va quedar sense el premi final, perquè una noia baixeta li va anar bufant al clatell fins que li va dir adéu. “Ho sento, però a casa, davant la meva gent, la meva filla i els meus amics del Team, t’havia de passar”. L’Anna encara va demanar disculpes, tot i que l’alegria era immensa. I es va haver de sentir, de gent que en sap, que la llarga distància és la seva. Amb un riure a la boca, va contestar “no m’emmerdeu, no m’emmerdeu”

Aquest és un extracte de la conversa que va tenir amb Yolanda Santos…

Anna Rovira: Tu em vas definir una vegada, com… “vas com un obús i corrents com una”

Yolanda Santos: Mira, en tots els Halfs, ella m’ha guanyat i l’única vegada que jo l’he avançat va ser a Vitòria i aquí ens hem hagut de jugar, després de 40 quilòmetres, els últims 200 metres a l’esprint… És normal, perquè corre a casa i així és… Jo l’he perdut. També he intentat esprintar amb totes les meves forces, però ella ha estat més forta…

AR: Segur que tornarem a coincidir…

YS: Jo és que la veig a l’elit. Segur, estic convençuda que té molt de futur com a triatleta de llarga distància…

AR: Sí, però si eliminem la natació, perquè si no perdo el casquet, perdo el xip… O la natació me la faig meva, o això no pot ser!

YS: I fa un any i mig no sabíem qui era i mira ara, jo l’estic patint.

Escolta l’entrevista completa: “M’he deixat el xip a casa, perquè havia de preparar el dinar de la nena”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Anna-Rovira-Challenge-2012.mp3|titles=Anna Rovira Challenge 2012]

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

 Scroll to top