challenge

Ironman-Barcelona, una potent aliança amb Calella com a seu de la prova

Ironman, la franquícia de triatló més important al món, ha decidit apostar per Barcelona i Calella, per expandir-se al sud d’Europa. Aquest mes de maig, substituirà ja la prova que durant els últims 5 anys, ha organitzat Challenge Barcelona-Maresme.

Detalls de l’acord
El contracte té una durada de 4 anys (període 2014-2017). Es mantenen les dues distàncies a Calella, la curta que deixa la denominació de Half per assumir la de 70.3, i la llarga. Les dates no varien, 18 de maig i 5 d’octubre. Pel que fa als recorreguts, es mantenen. Tret, però, de la bicicleta del triatló llarg que s’endurirà i deixarà el traçat pla que fa ara. Una dada important! La prova serà classificatòria per a l’Ironman de Hawaï, el més prestigiós del món, sense que encara s’hagin confirmat les places que s’atorgaran.

L’acord es va tancar dimecres passat, gràcies a la decisiva intervenció de l’empresari calellenc, Josep Maria Corrales que és qui ha mantingut el Challenge fins ara, amb la seva aportació econòmica. I és també qui farà el mateix amb Ironman. Ja fa mesos que es van iniciar les converses amb la franquícia nord-americana. La setmana passada, l’staff directiu i tècnic d’Ironman va ser a Calella, amb el seu director general Andrew Messick, al capdavant. Van quedar plenament satisfets de les possibilitats que ofereix el territori i també de la qualitat organitzativa, fins al punt que l’empresa que organitza el Challenge, ha estat absorbida per Ironman.

La denominació
La prova es coneixerà com a Ironman-Barcelona, tot i que com fins ara, el centre neuràlgic de la competició seguirà sent Calella. No es descarta que Barcelona, amb qui Calella té signat el conveni ‘Barcelona-Calella, territori triatló’, guanyi una presència més destacada en un futur, i que aniria més enllà d’associar aquestes dues potents marques. Seria, però, un cop exhaurit el contracte de quatre anys. L’acord es va presentar dimecres passat a la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandos. La receptivitat va ser total, fins al punt que Fandos va fer la següent equivalència “Calella és a la triatló, el que Montmeló a la Fórmula 1“.

ARTICLE RELACIONAT
Ironman aterra amb força a Catalunya
Josep Maria Corrales, l’inversor privat de la Challenge: “la prova és deficitària”

Josep Maria Corrales, l’inversor privat de la Challenge: “la prova és deficitària”

Imatge d'un dels participants a la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Foto: carlespascual.catLa Challenge Costa de Barcelona-Maresme s’aguanta per la inversió privada. La pública, en 5 anys, ha passat del tot al res. La crisi va tancar les portes a les quantitats importants que arribaven de Madrid. Els dos últims anys la injecció pública s’ha recuperat molt lentament gràcies a l’aportació municipal, les subvencions de la Diputació de Barcelona i la taxa turística. Els 50.000 euros d’aquest impost, que l’Ajuntament de Calella atorgarà a la prova, ja tenen destinació: cobrir la quantitat que els organitzadors han de pagar per la gratuïtat dels peatges de l’autopista (l’alternativa per als vehicles, pel tall de l’N-II).

La prova és deficitària. Tot i que les inscripcions es tanquen abans d’hora i que és molt valorada pels triatletes europeus, les pèrdues, el 2012, van ser de 71.000 euros. Comptant la llarga, que es fa a l’octubre, i la Half, al mes de maig. Enguany, encara s’estant fent números. El seu futur és a debat. Més, quan ja fa un temps, que en el món de la triatló planeja un suposat interés del referent a nivell mundial, la marca Ironman, per situar els seus tentacles al nostre territori. El nou conveni, entre l’Ajuntament de Barcelona i el de Calella, batejat com a ‘Territori Triatló‘ deixa ben clar que les dues ciutats no poden fer-se competència en l’organització d’aquestes proves.

Josep Maria Corrales, hoteler i empresari calellenc. Un dels socis de l’Sport Àrea i la Creu Groga de Calella. No surt mai a la foto, no acostuma a concedir entrevistes, però ha fet una excepció amb Infocalella. Ell és l’alma mater de la Challenge. La inversió privada de la prova surt de la seva butxaca. Aquesta és només una de les seves respostes Josep Maria Corrales (aposta nefasta)

Continua llegint…

La taxa turística prioritzarà Challenge, Volta, NEC i base nàutica, a Calella

L’equip de govern està acabant de tancar el pressupost per al 2014, abans de presentar-lo als grups municipals del consistori. A finals de novembre, o principis de desembre, Calella rebrà la tercera fracció de la taxa turística. La més important, tenint en compte que equival als mesos d’estiu i, per tant, de plena ocupació hotelera. Fins ara, ja s’han ingressat més de 63.000 euros: 10.700 de la primera tongada i uns 53.000 de la segona. Pel que fa a la tercera i última, s’esperen al voltant dels 170.000 euros. En el global, i sense una precisió exacte sobre la xifra definitiva, el càlcul que s’estableix és que la taxa turística comportarà a Calella un retorn que se situarà per sobre dels 200.000 euros. Aquesta quantitat cal reinvertir-la, de forma consensuada amb l’empresariat calellenc, en activitats o actuacions de promoció turística. Infocalella ha tingut accés a la distribució prevista, que pot tenir variacions, en funció de la xifra final que es recaptarà.

Continua llegint…

La triatleta Anna Rovira confirma la seva presència a la Challenge

En unes declaracions a infocalella, la triatleta del Team Calella ha confirmat per primera vegada que diumenge s’estrenarà a la Challenge Costa de Barcelona-Maresme (va participar a la Half al maig, però mai fins ara ha cobert la distància gran de la prova). Després de la quinzena posició al Mundial de Duatló de Nancy, Anna Rovira vol provar-se sense “exigències de temps i per veure com reacciona el cos”. Aquest és un petit extracte de l’entrevista sencera que podreu escoltar aquest dijous al portal carlespascual.xandbox.net

ANNA ROVIRA. TEAM CALELLA “Si la Challenge no es fes a Calella, no la faria”[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Challenge-Anna-Rovira.mp3|titles=Challenge Anna Rovira]

Roth, present! Calella, futur?

Diumenge, 27 de maig arribarà una nova edició de la Challenge a Calella, en la seva modalitat ‘Half’.  Ja en són quatre d’una prova que busca la consolidació. A nivell esportiu, la bona salut la marca el registre d’inscripcions i la quantitat d’esportistes de diferents nacionalitats que la trien. A nivell social, la resposta del ciutadà també és excel.lent, amb voluntaris implicats i seguiment massiu al carrer. A nivell organitzatiu, el reconeixement ha arribat els dos últims anys amb el guardó a la millor organització. Els reptes de futur passen per un doble eix: el mediàtic i l’institucional. Pel que fa al primer, cal trobar la implicació dels mitjans de comunicació amb una prova que, fins ara, no ha tingut la resposta mediàtica necessària per fer-la més popular. I pel que fa al segon, la prova ha de treure’s l’etiqueta de ser un monopoli calellenc, que surt i arriba a Calella i només passa per la resta de poblacions de Maresme que s’inclouen en el recorregut. En aquest reportatge, intentem donar les claus de per on passa el futur de la prova.

 

Es pot emmirallar amb la millor Challenge europea que es fa a Roth, a Alemanya?. Ens ho explicarà en Raül Claramunt, que ha tastat les dues experiències. Quina és la salut econòmica de la prova?. L’autofinançament és una quimera en temps de crisi com l’actual?. Hem conversat amb el director de la Challenge,  Agustí Pérez. La Challenge deixa calers. Quin retorn suposa per a Calella? I pel conjunt del Maresme?. Josep Maria Raya, professor de l’Escola Universitària del Maresme va fer un informe de l’impacte quantitatiu i qualitatiu de la prova l’any 2010. Ell ens el presenta. I, quina percepció es té de la prova a les altres poblacions maresmenques? Se la fan seva, com els calellencs i calellenques?. També els hem anat a buscar. Quatre regidors responsables de la prova al seu municipi han donat la seva opinió: Pere Galbany (Mataró); Juanjo Almansa (Arenys de Mar); Xavier Catarineu (Sant Pol de Mar) i Toni Romero (Canet de Mar). Per concloure, també hem comptat amb dos articles d’opinió signats per Xavier Arnijas, el tinent d’alcaldia de ciutadania a Calella i Josep Maria Juhé, màxim responsable del PSC a Calella.

 

Solarberg: com el Tourmalet o l'Alpe Dhuez

Roth 2010. Pujada a Solarberg. Foto Agustí Pérez

Roth és una població de 25.000 habitants a la regió alemanya de Baviera, a 128 quilòmetres de Munic. La Challenge la situa al mapa anualment. El mes de juliol, més de 4.000 triatletes decideixen nedar 3.800 metres a les tranquil.les aigües del Main-Donau-Kanal (un canal navegable pel Danubi), pujar-se durant 180 quilòmetres a la bicicleta i conèixer de primera mà que és Solarberg, i acabar amb una marató de 42 quilòmetres. La prova combina la inversió pública amb la privada, disposa d’una gran organització i una millor difusió mediàtica (279 periodistes acreditats a l’última edició, amb 61 televisions i 13 ràdios). I sobretot, l’entrega incondicional de la gent que viu per a la prova. Uns, eleven a la categoria d’ídols els triatletes i els altres, 5.400 voluntaris, coordinen les feines. Aquests ingredients fan que la Challenge-Roth hagi estat guardonada els últims anys com la millor triatló europea. 29 edicions l’avalen. Les 20 primeres sota el paraigua de la marca Ironman, i les últimes ja com a Challenge.

 

“Roth és la Meca de la triatló a Europa”

RAÜL CLARAMUNT. VICE-PRESIDENT DEL TEAM CALELLA. HA CORREGUT A ROTH

Quan et parlo de Roth, se t’obren els ulls. Què té aquesta triatló que no té la nostra?
Bé, Roth és sinònim de la Meca del triatló a Europa, no?. Va ser la ciutat pionera de la triatló de curta i també de llarga distància i fa que tinguin una experiència a nivell organitzatiu tant gran, que participar-hi sigui quelcom més gran que fer-ho en una triatló normal. És una experiència que si ets triatleta de llarga distància, l’has de viure almenys un cop a la teva vida.

Perquè és tant especial?
Sense dubte és el seguiment del públic, de la gent. Vas allà i et sents un heroi, en el sentit que hi ha tant i tant públic bolcat a la prova… tota la comarca, tots els pobles veïns que fan com si fos la festa major el dia de la triatló… Això fa que passis per on passis, tothom n’estigui pendent amb milers i milers de persones que fan que sigui tant i tant especial.

Es nota, per tant, l’escalfor del públic.
Sí, és realment així. Per exemple, aquesta triatló té una característica que la fa diferent a les altres i és la prova de la natació que es fa en un canal, d’alguna manera artificial. És com si fos un riu, gairebé tant gran com l’Ebre quan passa per Tortosa. Durant els 3.800 metres de la natació estàs acompanyat a banda i banda de públic, com si nedessis en una piscina amb graderies. En el cas del ciclisme, igual. Passis per on passis, la gent es bolca. Passen el dia a peu de carretera amb barbacoes portàtils fent les seves hamburgueses, frankfurts i bevent cervesa. Hi ha un punt del traçat, quan passes per un poble que es diu Solarberg que és com una pujada, un turó potser d’un quilòmetre o quilòmetre i mig que és com una etapa del Tour al Tourmalet o l’Alpe d’Huez. Amb milers de persones al voltant. Has de passar d’un en un i vigilar de no caure perquè la gent et fa cops al clatell, t’aplaudeix. En aquell moment et sents especial i tot i el cansament, estàs volant.

Quan surts fora, la gent situa el Challenge de Calella?
Sense dubte que sí, en el món de la triatló Calella ja és una ciutat molt important a nivell europeu. Està posicionada al mapa i pel que nosaltres hem pogut copsar, amb prestigi.

En Raul creuant la línia d'arribada a la Challenge de Roth del 2010.

Roth 2010. Arribant a meta. Foto Raül Claramunt

I alguna vegada els podrem fer la competència?
Des del punt de vista logístic, d’organització de la prova, sense dubte que sí. Perquè les condicions de Calella són molt millors que les de Roth. Ja no parlem dels hotels amb l’allotjament a centenars de metres de la sortia i l’arribada, això és un luxe per als triatletes i les seves famílies.  Allà, t’has d’espavilar en càmpings a 10, 12 quilòmetres de la sortida. On penso que serà complicat és en el tema del públic i el ressò que té la prova. Roth està situat a una zona interior, poc poblada, una comarca amb poblacions petites. No els cal tallar la carretera. Per fer la prova de 180 quilòmetres de ciclisme, no han de tallar el trànsit, amb la qual cosa ja està tot dit. Aquí, es provoquen algunes molèsties que, en aquest sentit, fa que tinguem les de perdre.

A nivell de sensacions, es pot comparar?
Les sensacions de Calella són molt fortes quan ets de Calella. Roth és diferent perquè la quantitat de públic el situa en un nivell superior al nostre, però, estic segur que Calella, amb el temps es pot consolidar i pot agafar una gran anomenada i del que es tracta és d’aconseguir que la gent se’l senti seu. Ja no de Calella, sinó de tota la comarca, se senti aquesta prova com una prova única a nivell internacional que cal cuidar i valorar.

La Challenge Costa de Barcelona-Maresme té una transició complicada per als nous gestors que es fan càrrec de la seva direcció. L’empresa que va gestionar-ne la primera edició, Evolution Race 2010, SL, queda desautoritzada per seguir al capdavant després que el Consell Comarcal del Maresme presenta una querella contra el seu director, Roberto Mondéjar. Se l’acusa d’haver incomplert el conveni signat amb l’ens comarcal i amb l’Ajuntament de Calella. Tot i que, l’empresa mare situada a Alemanya rescindeix el contracte, des d’Evolution Race es continuen permetent les inscripcions per a les futures edicions de la prova. Finalment, un jutge legitima l’empresa Triatló Spain com a nou organitzador i obliga els antics gestors a retornar els diners de totes les inscripcions que s’havien fet (uns 900 atletes es veuen afectats). Però Evolution Race es declara insolvent i diu que no disposa dels diners que ja ha cobrat per les inscripcions. Els organitzadors de la Challenge assumeixen aquesta despesa, però no poden retornar els diners als atletes que han decidit renunciar a córrer.

Agustí Pérez. Organitzador de la Challenge. Foto: Carles Pascual

AGUSTÍ PÉREZ CAPDEVILA. DIRECTOR DE CURSA DE LA CHALLENGE COSTA DE BARCELONA-MARESME

 

“Tenim un contracte indefinit. No hi ha intenció de marxar de Calella”

 

 

La salut esportiva de la Challenge està a un molt alt nivell, podem dir el mateix de la salut econòmica?
La prova esportiva, a nivell d’inscripcions, està funcionant molt bé i tot el que oferim ha arrelat molt a la comarca i a nivell internacional, però com la resta de ciutadans, de curses i empreses, ens haurem d’estrènyer el cinturó, però, seguirem organitzant un esdeveniment com Déu mana.

Aquesta és una prova que comparteix finançament públic amb finançament privat. El privat corre a càrrec de l’organitzador, que ha de trobar espònsors. El públic ha arribat per a l’edició d’enguany?
Ens han comentat que la Diputació de Barcelona sí que seguirà col.laborant, però, de moment, estem encara a l’expectativa de si la Secretaria General de l’Esport i el Consejo Superior de Deportes segueixen col.laborant. Estem a l’expectativa, no hi ha res tancat.

La situació és tant crítica com per dir que pot perillar el futur de la Challenge?
L’esperança és l’últim que es perd i ens hem de reinventar com tothom està fent i intentar buscar el finançament d’on sigui i que les institucions facin aquest petit esforç per seguir mantenint la viabilitat d’aquesta cursa.

Parles de reinventar-te, el més ideal seria dir: no necessito els vostres diners, sóc autosuficient, m’autofinancio. Seria utòpic, dir això?
Bé, una mica sí,  perquè tothom a nivell de subvencions va de baixada i ara el que toca és fer una prova estable a nivell econòmic, no tirar la casa per la finestra i ser eficients.

Quin és el pressupost per organitzar la Half, que tindrem d’aquí a uns dies i la Challenge, la gran?
Bé, aproximadament, podem parlar que un Half pot arribar a 400MIL euros de cost real. La gent es creu que aquests curses se sustenten per sí soles i recordem que el cost més elevat que té és el del tall viari, pel qual es fa un esforç extraordinari des de l’organització i les institucions. Pagament de les autopistes, lliurament de tiquets, posar els cons de tot el circuit per l’N-II, les tanques que es posen als municipis,… costos molt elevats i que identifiquen molt aquesta cursa. La inversió que es fa pel triatleta i que, realment tingui una prova d’alt nivell, que és la garantia de marca que és Challenge.

Però fa l’efecte que no tothom s’ho mira de la mateixa manera, perquè el pastís gros se l’enduu Calella com a organitzadora de la prova i la visió dels altres Ajuntaments no és la mateixa.
Em quedaria, sobretot amb el nom de la cursa, Challenge Costa de Barcelona-Maresme. No és Challenge-Calella. I sense fugir d’estudi, sabem que poc a poc també estem fent coses perquè s’integrin totes les poblacions.

Com està el tema contractual de cara al futur?
A nivell contractual, l’empresa té un contracte que podríem dir indefinit amb l’empresa mare de Challenge a Alemanya. Així ho va expressar en el seu moment el Felix Walchshöfer (conseller delegat del Team Challenge), que estaven molt contents amb nosaltres i així serà. Farem tot el que calgui per que aquest esdeveniment segueixi aquí a Calella.

Però el contracte indefinit implica que Calella en continuarà sent la seu durant molt de temps?
No hi ha una altra seu ni cap intenció de l’organització de marxar de Calella. Hi ha intenció per totes les parts de seguir i això és també la intenció de l’esdeveniment. Estem molt còmodes aquí treballant frec a frec amb les administracions i no veiem cap possibilitat de marxar.

La prova de referència és la de Roth a Alemanya. Es pot imitar en algun sentit per aconseguir que tingui el seu èxit, no ja a nivell d’implicació social, sinó per exportar el seu model organitzatiu? O les condicions són tant diferents que és inviable?
El que és l’esperit sí que l’intentem portar. Tractar bé el triatleta, cuidar-lo, mimar-lo, però hi ha coses que seran inviables. Estem parlant que a Alemanya i els països de l’Est tenen una cultura esportiva impressionant. Aporten 100mil espectadors el dia de la cursa. Roth és una població a 40 quilòmetres de Nuremberg, que no té infraestructura hotelera. En canvi, aquí és una zona hotelera que funciona tot l’any. I les distàncies per veure la cursa són totalment diferents. Hi ha 10 quilòmetres entre l’arribada i la zona de transició. 10 quilòmetres més amb la sortida de la natació… És molt diferent el concepte, però volem portar el seu esperit, tot i que donant-li el nostre toc, mediterrani, llatí. Aquest calor que donem els catalans.

Recorregut Challenge Roth (bicicleta). Foto: http://www.challenge-roth.com

I a nivell econòmic tenen els mateixos problemes?
Doncs sí, hem de dir que la globalitat arriba a tot arreu. Tot i que són alemanys, fa un any els va caure el màxim patrocinador que era Quelle i es van quedar sense un subvenció d’uns 300mil euros. També s’ha de dir que és una prova que porta 28 anys. És un tema molt identitari on la gent està molt involucrada i crec que a poc, a poc, aquí també hi ha inputs que això podria ser així. El Team Calella n’és un. Un club que amb menys de 3 anys ja té 150 triatletes federats i corrent curses per tot el món. Hi ha un gran gruix de voluntariat i de gent que ja espera en candeletes quan arriba el Challenge.

Roth és la referència, ells van obrir el camí. Què se’n diu de Calella quan surts fora? Com està posicionada?
A nivell europeu té una consideració molt i molt important perquè és una cursa amb uns circuits idonis, sobretot per debutar i fer bones marques. Són circuits planers, la climatologia és excel.lent i ens posen pels núvols a nivell organitzatiu. Som tant importants com Niça i l’únic que ens falta és la tradició dels anys.

Potser el que caldria per donar-li més difusió és implicar més els mitjans de comunicació i suposo que això també s’aconsegueix en la mesura que l’organització sigui capaç de portar els millors triatletes.
No només és portar noms. A la prova de l’octubre, mai podrem portar els millors top ten perquè coincideix amb Hawaï, però bé, ja ens vam situar com a alternativa a aquesta cursa. Tenim la llavor, l’hem d’anar regant. Ja sortim a Teledeporte, sortirem a Esport 3, a Canal Plus França. Aquest any inclourem per primer cop la retransmissió online amb càmeres fixes tant a la sortida, a les transicions i a l’arribada i jo crec que tot suma.

És a dir, la cursa es podrà seguir segon a segon, amb les classificacions puntuals de cada moment tant per als professionals com per als amateurs.
Estem en aquest procés. Aquestes petites introduccions, a vegades, la gent es creu que són molt fàcils, però a nivell tecnològic té un cost molt elevat, també en infraestructura. Hem contactat amb una empresa que es veu capaç de tenir un ample de banda de consum tant elevat. L’any passat, a la Challenge, ja vam tenir aquell dia i sense transmetre res, més de 50mil visites al web. Si ara emetem imatges, el consum d’ample de banda serà molt gran i hem de posar tots els mitjans perquè això funcioni bé.

L’any 2008 una representació de dirigents polítics del Maresme es desplacen a Roth, a Alemanya. La delegació l’encapçala qui era el president del Consell Comarcal, Josep Jo, acompanyat de Josep Maria Juhé, el president del Consorci de Promoció Turística i els alcaldes de Premià de Dalt, Joan Baliarda i d’Alella, Andreu Francisco. Veuen en la prova, una oportunitat per a la promoció turística i la dinamització econòmica de la comarca. Per la seva infraestructura hotelera, per un espai immillorable cara al mar i per la inversió privada, Calella pren la iniciativa i el 2009, la Challenge és un fet. El 2010, el professor Josep Maria Raya fa un estudi que analitza l’impacte quantitatiu i qualitatiu que té la prova per a les diferents poblacions del Maresme per on passa. La mostra és de 392 persones, entre participants i acompanyants. Els resultats són espectaculars. El càlcul que s’estableix és de 4.092.997 milions d’euros. Una xifra que seria, aproximadament, la despesa en destí generada per tots els participants a la Challenge. Ara bé, el projecte dinamitzador de la comarca i el de promoció turística queden en entredit: Calella s’enduu gairebé tot el retorn econòmic que genera la prova.

 

Tant per cent de la despesa, segons poblacions. Font: Informe Josep Maria Raya

“Hi ha un desequilibri, les altres poblacions han de sentir que agafen una mica del pastís”

JOSEP MARIA RAYA. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME. AUTOR DE L’INFORME.

Veient l’informe, la primera conclusió a què arribes és que Calella s’enduu el pastís i les altres poblacions que també participen de la Challenge, tot i que d’una manera més testimonial per que Calella organitza, no s’enduen res.
Els números, el que venen a dir és que més d’un 70 per cent de tots els aspectes, se’ls emporta Calella. Tant allotjament, com restauració, comerços, cultura… I a part, si no és Calella, qui s’ho enduu és Barcelona, en aspectes de visites culturals i souvenirs, sobretot. Per tant, hi ha un desequilibri que és un dels principals aspectes que s’han de vigilar, perquè això genera neguit a les poblacions del voltant i de cara a futures edicions, s’ha de tenir en compte.

Ho veus com un inconvenient perquè la Challenge pugui prosperar i consolidar-se com una prova arrelada al Maresme amb origen i sortida a Calella?
Ho veig com un inconvenient perquè les altres poblacions s’han de sentir una miqueta part, no? Han de sentir que agafen una mica del pastís. I crec que hi haurien maneres de fer-ho: atreure una mica més de visites culturals al Maresme aprofitant les rutes modernistes, per exemple, la gastronomia d’altres poblacions, com els vins amb denominació d’Alella… S’hauria de fer més partícips als altres territoris perquè així consolidaran la Challenge i la veuran com una prova que no només és bona per a Calella que, evidentment és la principal beneficiària i ho ha de seguir sent, però, han d’estar una miqueta més contents.

Jo em poso en el punt de vista de Calella i penso, però si el pastís el tinc jo i l’organitzo jo, és lògic que me’l vulgui menjar jo sol.
Clar, però per començar una cosa que es podria intentar, i no sé si queda molt bé dir-ho, però és així, és intentar que marxi a Barcelona, com menys pastís millor. Crec que podem aprofitar més el nostre turisme cultural. Sempre anirà gent a Barcelona, però si podem aconseguir que una part marxi a altres poblacions del Maresme, doncs molt millor. Sobretot, en aquestes que també participen de la ruta. I així és una manera que se sentin partícips dels beneficis, no? Una idea: dins la bossa que es dóna als participants, doncs el 80 per cent o el 90 han de ser de Calella, però en el 10 per cent restant es pot incloure un tiquet d’algun restaurant o un descompte per fer alguna ruta per alguna altra població del Maresme… Això pot ser una excusa per a patrocinis també, i que l’acord sigui mutu, no? Jo pago una quantitat com a població que hi participa, a canvi d’una major publicitat de les coses que jo tinc i de les quals es pot beneficiar el visitant o l’esportista. D’una destinació madura, turísticament parlant, com és Calella, podem aconseguir que la seva marca es torni a posicionar d’una altra manera. I aquí, les marques de l’esdeveniment i la de la destinació, poden tenir moltes sinergies i poden ajudar-se mútuament. La marca del Challenge es pot beneficar del nom de Calella i de la seva atracció i la marca Calella es pot beneficiar del turista nou que atreu la Challenge.

Estàs invertint en imatge, bàsicament. Uns diners per consolidar la prova a la teva població però que no tindrà un retorn tangible: tant inverteixo, tant em retornarà econòmicament. Són intangibles, no?
Bé, i a part de retorn immediat, doncs la despesa que fan els visitants aquests dies als allotjaments, comprant als comerços, menjant als restaurants, però és veritat que el que és interessant en aquests fenòmens és el retorn de cara al futur. Per tant, sí que hi ha una part tangible, però també una part intangible. És difícil valorar el retorn a curt termini, però crec que amb les edicions que comença a tenir la Challenge es comença a detectar. Estic convençut que comença a notar-se que Calella està captant un altre tipus de turista.

Alguna conclusió més que vulguis destacar de l’informe?
La conclusió bàsica és que hem d’apostar per aquest tipus d’esdeveniments. Són bons per l’impacte econòmic immediat que tenen i pel que poden tenir, en diferit, però han de ser equilibrats. Entre el ciutadà i el turista. Això Calella ho té. Han d’estar ben gestionats i organitzats. Calella ho té, la Challenge ho té. Ha obtingut premis per aquest motiu. I ha d’intentar i aquesta és la petita passa que s’ha de fer, lligar com més millor, les poblacions del voltant.

Què n’opinen els altres Ajuntaments?

L’Ajuntament de Calella i el Consell Comarcal del Maresme van firmar un conveni de col.laboració per a regular l’aportació econòmica als Ajuntaments que formen part del recorregut de la Challenge Costa de Barcelona Maresme. Amb aquestes quantitats es vol cobrir una part de les despeses que genera el pas de la prova pels seus municipis. La quantitat es va marcar en funció de l’afectació quilomètrica de cada municipi. Així, el conveni té 6 clàusules, amb la finalitat de compensar el desplegament d’efectius especials (membres de la Brigada Municipal i Policia local) a fi de garantir la mobilitat interna del municipi i la seguretat  de la cursa per les dues proves (Half i Challenge). L’aportació és, pel tram de bicicleta, de 400 euros per quilòmetre d’afectació de la carretera N-II per la half, i  de 500 euros per quilòmetre, en la Challenge. Pel tram de recorregut de cursa a peu són 300 i 350 respectivament. Una quantitat, que en el seu global és de 24.809,50 euros. Finançats en la seva totalitat per les subvencions que rep l’Ajuntament de Calella (l’any 2010 van ser de 30mil euros per part de la Diputació de Barcelona i 180mil, per part de l’Estat espanyol). Enguany, encara s’està a l’espera de saber si arribarà algun tipus de subvenció. La de la Diputació, sembla segura, però encara no se’n sap res de les altres institucions (Generalitat de Catalunya i Consejo Superior de Deportes). A la partida pressupostària de l’Ajuntament de Calella, aquest any s’hi ha destinat una xifra de 1.000 euros.

El conveni de col.laboració és fruit del desequilibri, que anuncia l’autor de l’informe?. Les altres poblacions se senten seva la Challenge?. Quina és la seva implicació?.

 

PERE GALBANY

REGIDOR DELEGAT D’ENSENYAMENT I ESPORTS A MATARÓ (CiU)

“Hem de mirar que la Challenge sigui una prova del Maresme i que, tant hi podem aportar nosaltres, com que ens aporti alguna cosa” [audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeP.Galbany1-que-sigui-de-tots.mp3|titles=Pere Galbany (Ajuntament de Mataró)]

“Ens quedem amb les ganes de poder participar una mica més, però sempre serem al costat del foment de l’esport”[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeP.Galbany2-fomentar-lesport.mp3|titles=Pere Galbany (Ajuntament de Mataró)]

JUANJO ALMANSA

REGIDOR DE BRIGADA, ESPORTS I MEDI AMBIENT A ARENYS DE MAR (PP)

“La Challenge passa durant uns minuts pel municipi i ja no la tornem a veure. No ens la fem nostra, perquè tot s’ho enduu Calella” [audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeJ.Almansa1-no-la-sentim.mp3|titles=Juanjo Almansa (Ajuntament d’Arenys de Mar)]

“El retorn és pràcticament zero i hem fet una queixa a la Challenge perquè ens posin més voluntaris. L’any passat vam perdre al voltant de 7.000 euros”[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeJ.Almansa2-queixa-i-perdua.mp3|titles=Juanjo Almansa (Ajuntament d’Arenys de Mar)]

XAVIER CATARINEU

REGIDOR DE JOVENTUT, CULTURA I ESPORTS A SANT POL DE MAR (CiU)

“Seria important que la Challenge promocionés els actius que tenim com a comarca” [audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeX.Catarineu1-promocio.mp3|titles=Xavier Catarineu (Ajuntament de Sant Pol de Mar)]

“Farem una bossa de voluntariat perquè l’Ajuntament no hagi de sufragar tot el cost” [audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/ChallengeX.Catarineu2-borsa-voluntariat.mp3|titles=Xavier Catarineu (Ajuntament de Sant Pol de Mar)]

TONI ROMERO

REGIDOR D’ESPORTS I SEGURETAT CIUTADANA A CANET DE MAR (PP)

“La prova no només ha de començar i acabar a Calella, la gent ha de veure que serveix d’alguna cosa més” [audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/Challenge-Toni-Romero-1.mp3|titles=Toni Romero (Ajuntament de Canet de Mar)]

“El Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Calella han de tibar de la prova” [audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/04/Challenge-Toni-Romero-2.mp3|titles=Toni Romero (Ajuntament de Canet de Mar)]

L’opinió de Josep Maria Juhé i Xavier Arnijas

Cara a cara. Josep Maria Juhé i Xavier Arnijas. Foto: Alfred Lieury

LA CHALLENGE, UNA SUMA DE VOLUNTATS

JOSEP MARIA JUHÉ. PORTAVEU DEL PSC DE CALELLA I EX-ALCALDE (2007-2011)

Es diu que posar temps a les situacions que ens porta la vida, ens permet ser mes justos a l’hora de valorar-les. No sé si és per això, però quan em van demanar d’escriure un article sobre la Challenge em vaig sentir amb ganes d’explicar com vaig viure l’inici i posterior gestació d’un esdeveniment esportiu que depassa, i en molt, per magnitud territorial i significat socio-econòmic, el que fins aleshores s’havia fet a Calella.

La primera reunió per parlar-ne va ser a l’hivern de l’any 2008, en un moment on jo mateix encara no sabia massa bé què volia dir triatló i, evidentment, era el primer cop que sentia a parlar de la “Challenge”. Però el fet que al darrera de la proposta, entre d’altres, hi hagués un empresari de la nostra ciutat que en els moments del “boom” immobiliari preferís fer una piscina olímpica a construir més pisos, ens predisposava a escoltar atentament. A la primera reunió ja ens vam adonar que el camí per a realitzar la prova no seria gens fàcil. Caldria, només per posar un exemple, tallar la NII entre El Masnou i Calella. Paraules majors que requeririen de compromisos importants per part de la Generalitat, a través del Servei Català de Trànsit, i de gran part dels ajuntaments del Maresme afectats pel pas de la cursa ciclista. La complexitat organitzativa ens estava indicant un alt cos econòmic, al qual se li hauria d’afegir el preu de la mateixa franquícia “Challenge” i els paràmetres que aquesta demanava per garantir la qualitat i seguretat de la prova esportiva.

Un cop valorats peròs i contres i amb la decisió que calia, si més no, intentar-ho, va començar la nostra “triatló” particular per arribar a bon port. Davant d’aquests reptes molt complicats que implicaven a persones i àmbits molt diferents va caler, sense més dilació, que comencéssim a sumar… En una primera etapa a tot l’equip de govern, amb els regidories d’esports i turisme al capdavant com a àrees més afectades per l’organització de la prova, i també al partit principal de l’oposició que en aquells moments era CiU. La següent suma havia de passar pel Consell Comarcal, ens era imprescindible obtenir l’acord dels ajuntaments de la comarca. Amb una certa dosi d’entusiasme, que ja no ens deixaria al llarg de tot el recorregut, i d’argumentació sobre l’oportunitat històrica que podia significar aprofitar un esdeveniment esportiu d’abast internacional, per promocionar la que en aquells moments era nova marca turística “Costa de Barcelona-Maresme”, vam aconseguir que tant el President del Consell com tots els grups polítics i ajuntaments comarcals donessin el seu vist-i-plau. Acabàvem de fer un pas de gegant, ara ja teníem un nom per a la prova que ens vinculava a Barcelona, amb tot el que això ha significat, significa i pot acabar significant, afegíem a l’organització el potencial de gestió del Consell Comarcal i amb l’acord dels ajuntaments podíem fer el següent pas; sol·licitar al Servei Català de Trànsit l’autorització per tallar la NII. Quan després de diverses reunions aquest Servei ens dóna finalment el seu “Sí”, sortint de la reunió ens abracem les tres persones que hi érem presents, jo mateix, el president del Consell Comarcal i el principal promotor privat, el senyor Roberto Mondejar. Havíem resolt la part administrativament més complicada i a l’hora allò imprescindible per fer passar la prova ciclista de la triatló: disposar d’un territori.

Ara ja, amb la mirada posada cap a la “Half Challenge” de maig de 2009, començava una nova cursa més organitzativa i on s’hauria de tenir molt present la gestió i la responsabilitat econòmica d’una prova esportiva molt complexa i de pressupost molt elevat. Des de l’ajuntament de Calella, amb la regidora de turisme al davant, es crea un grup de treball on hi són representats tant la part dels tècnics implicats com la dels grups polítics municipals, inclos CiU. S’aconsegueixen subvencions econòmiques de la Generalitat, Diputació de Barcelona i l’Estat amb la implicació de tots els grups polítics, que faran viable, en una època on la crisi ja comença a collar, l’aportació econòmica que ha de fer l’ajuntament de Calella. Per part dels organitzadors privats es fa una intensa campanya de promoció de l’esdeveniment esportiu a nivell mundial, però el que de debò et fa obrir els ulls a l’enorme força de les triatlons de  llarga distància, és observar el compromís humà i esportiu que adquireixen les persones que es proposen fer-les.  En aquest sentit, des del primer moment que es coneix la notícia de què Calella serà seu de la Challenge, esclata un moviment ciutadà d’homes i dones per participar-hi, sigui com a esportista amb la formació del “Team Calella” o bé com a voluntari.

A la fi!, el 24 de maig de 2009 a les 7.30 h. del matí a la platja de Calella es dóna la sortida a la prova de natació. El sol a l’horitzó i els nedadors amb els braços amunt com si fossin gavines sobre el mar, una imatge que per sempre més formarà part de la història de tots els que hi érem presents. En tot l’escrit només he citat un nom, Roberto Mondejar, malgrat que en podríem fer un altre article  sobre la seva relació amb un model insostenible de gestió, avui li vull agrair que posseint la franquícia Challenge per fer la prova a qualsevol lloc d’Espanya, pensés en Calella i també sumés la seva voluntat amb la de molts altres per acabar fent realitat el que avui és la millor triatló de tot l’estat espanyol: la Challenge Barcelona-Maresme.

Josep M. Juhé i Mas

ELS INICIS DEL TRIATLÓ DE LLARGA DISTÀNCIA

XAVIER ARNIJAS. TINENT D’ALCALDE DE CIUTADANIA (2011)

El triatló de distàncies extremes neix el febrer de 1977 a Hawaii d’un repte entre una colla de marines. Aquells militars després d’una festa, van començar a teoritzar sobre quin era l’esport més dur del món?. Quin esportista podria ser el més fort? I el més complet?.  Per donar resposta a les seves qüestions es van plantejar un nou repte, unir en una mateixa prova i en un sol dia les tres proves de llarga distància més dures que es feien de manera individual a Hawaii: La Waikiki Rough Water Swim, de tres quilòmetres i vuit-cents metres, la Around the Island Bike Race, de cent vuitantat quilòmetres, i, per acabar, la Honolulu Marathon, de quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres. La pensada va ser promoguda per dos capitans nord-americans John Collins i Dan Hendrickson i van citar per l’any següent a tots els que s’atrevissin a intentar aquesta bogeria. Així després d’un any de preparació la primera edició de l’Home de Ferro (Iron Man) fou disputada el 18 de febrer de 1978, i hi van participar quinze atletes, tots homes, disposats a demostrar qui era el més fort. En van acabar dotze. Uns quants anys després l’Ironman aterra a Europa celebrant-se la primera prova a Niça el 20 de novembre de 1982. És per aquest motiu que l’Ironman de Hawaii té el prestigi i l’aureola mítica que té degut a que va ser la pionera i Niça per ser la porta d’entrada d’aquest esport a Europa.

Les proves Challenge neixen a l’ombra de la franquícia IronMan de Hawaii amb objectius semblants i amb les mateixes distàncies, però amb matisos. El repte continua sent el mateix però la nova aportació és la de potenciar un tracte diferenciat i atendre l’entorn familiar de l’atleta. Aquesta nova filosofia ha permès que el repte personal dels atletes, que no és cap més que el de superar una prova d’extrema duresa, es converteixi en una experiència inoblidable. Així la família Challenge creix d’una manera espectacular els darrers anys i aglutina un conjunt de proves de triatló de llarga distància repartides per tot el món. Aquesta relativa nova franquícia de triatló té com a màxim referent la prova que es realitza Roth, però compta amb un total d’onze ciutats repartides arreu del món que l’acullen.

La Challenge arriba a casa nostra

Fa tres anys que Calella és la seu Challenge a l’Estat. I amb dues proves, una al maig (la mitja Challenge) i l’altre al setembre s’ha posicionat com un dels destins més atractius de la franquícia darrera de la prova mare de Roth. Amb més de 3.000 atletes per aquesta edició, en el seu conjunt, i de més de 30 països diferents, Challenge Costa Barcelona ja ha rebut dos anys seguits la distinció de millor organització per una prova esportiva a l’Estat Espanyol. Aconseguir amb només tres anys aquestes altes fites de participació, de reconeixement i de prestigi, són el fruit d’un treball apassionat per part dels organitzadors de la prova i de les diferents administracions que hi col·laboren.

A casa nostra, La Challenge s’ha convertit en un esdeveniment que ha contribuït a dinamitzar la nostra ciutat tant des de la vessant social, esportiva com econòmica. Aquesta cursa de triatló ha provocat un rebombori considerable a casa nostra i la imatge de Calella com a destí de turisme esportiu s’ha vist reforçada molt més del que ningú es podria haver imaginat en un principi. La dificultat logística que comporta una prova de llarga distància com aquesta necessitava forçosament de la generositat de molts municipis, i un suport incondicional de totes les administracions per funcionar, la gran acceptació social d’aquesta prova ha fet la resta. La comarca i el País ha entès els beneficis que la Challenge aporta al territori tot potenciant una imatge de destí singular. Però no ha estat fàcil.

Des de la recuperació de la democràcia els municipis del nostre País s’han esforçat en construir i condicionar equipaments esportius per tal de tenir una xarxa infraestructures esportives que garantissin l’accés de tothom al món de l’esport. Tot plegat complementat amb polítiques de sensibilització i de promoció de l’esport, conscients dels beneficis per la salut de la pràctica esportiva i dels valors intrínsecs a la pràctica esportiva. Amb l’aparició d’activitats esportives que per les seves característiques sobrepassen els límits estrictament locals i interfereixen en terreny aliè apareix un nou repte per al municipalisme. Els beneficis de l’impacte econòmic i mediàtic de determinades proves que es celebren han de lluitar amb les molèsties i les dificultats organitzatives d’aquests esdeveniments. Quan juga el Barça totes les vies de comunicació del País se’n ressenten, els accessos a Barcelona es col·lapsen, el funcionament de la ciutat queda alterat, es modifiquen horaris de transports urbans i es creen dispositius de seguretat i transit expressament. Per no parlar dels dispositius i la logística que cal muntar quan hi ha Gran Premi de Fórmula 1 a Montmeló i l’afectació que representa a nivell local i comarcal. La Challenge n’és un altre exemple.

L’aposta que va fer el municipi de Calella i el Consell Comarcal posant el triatló i la Challenge Costa Barcelona com activitat principal i estratègica per la comarca del Maresme va ser l’inici d’aquesta aventura no exempta de problemes. Els inicis van ser esportivament positius, visualment espectaculars, i d’un gran impacte mediàtic. Però malauradament la direcció de l’empresa que va iniciar el projecte va actuar amb manca de rigor ètic i econòmic. Aquest fet va provocar un trencament important i la prova va estar a punt de no continuar. L’empresa afinada a Calella Tritlon Spain S.L. agafa el relleu de la franquícia Challenge amb valentia, de la mà de l’hoteler calellenc Josep Maria Corrales i dels germans Agustí i Jordi Pérez (cervells de la cursa). La casa mare confia en el nou projecte gràcies a l’aval que representa que un empresari local de reconegut prestigi lideri la iniciativa. El “know how” de la cursa i del món del triatló que els germans Pérez aporten a l’empresa acaben de donar la consistència necessària perquè les administracions local i comarcal donin de nou el suport incondicional al projecte.

Dos grans reptes: Major repercussió a nivell esportiu i optimització econòmica

La injecció de diners públics en el projecte ha garantit fins avui el sosteniment d’aquest gran esdeveniment. Sobretot pels recursos aportats per l’Estat a través de les demandes de la Senadora i ara també Alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. El repte a partir d’ara i el que determinarà la seva consolidació definitiva serà el de continuar funcionant amb menys recursos públics i en augmentar els propis. L’augment de patrocinis privats i l’increment d’ingressos a través de les pròpies inscripcions dels atletes haurà de compensar la part pública que s’anirà reduint, no només per la conjuntura econòmica actual (que potser accelerarà el procés) sinó com a mecanisme normal i habitual de funcionament. Tota aposta per un esdeveniment d’aquesta envergadura cal una injecció i recolzament públic inicial important. Aquest necessari augment d’ingressos privats juntament amb una major racionalització de la despesa seran els fets que acabaran donant la mesura necessària de la viabilitat del manteniment de les dues proves Challenge costa Barcelona.

L’altre gran repte és consolidar esportivament les curses. En aquesta línia s’ha avançat molt, cada cop més atletes professionals volen venir a competir a casa nostra i l’acceptació social d’aquest esport al nostra País, a l’Estat i en general arreu del món estan fent que l’atleta popular continuï creixent i no es vulgui perdre aquestes curses. El potencial turisme esportiu de triatló continuarà creixent en els propers anys. Juntament amb aquest fenomen de creixement d’esportistes que practiquen triatló i el treball que s’està fent per poder ser campionat europeu  en l’edició de la Half Challenge 2013 i per ser campionat Europeu el 2014 per la Challenge, poden acabar donant l’empenta definitiva.

Socialment acceptada i volguda

Tres anys han començat a donar a conèixer el que és el challenge. Els inconvenients que genera aquest gran muntatge en les rutines diàries dels ciutadans i els canvis que pateix la ciutat en els dies de la prova s’han convertit en un preludi d’una cap de setmana molt esperat. Amb la proximitat de la Challenge el nombrós equip de voluntaris ja es comença a posar en marxa. Els atletes del equips de triatló de la zona són per tot arreu, per les carreteres entrenant, al mar i a les piscines nedant, pels carrers i passejos corrents, en els seus rostres ja es pot copsar la il·lusió i la tensió tot preparant-se pel gran dia. Les ciutats costaneres de la comarca es van transformant mica en mica i Calella s’engalana per rebre a milers de visitants que venen a les nostres terres a gaudir dels nostres paratges, del nostre clima, de la nostra cultura i gastronomia. Els atletes realitzaran un esforç sobrehumà i el públic no s’ho voldrà perdre, els ciutadans aniran a animar, a patir i a emocionar-se amb gent vinguda d’arreu del món. Tot plegat un gran espectacle esportiu i humà. Calella per uns dies és transformarà física i emocionalment, Calella tornarà a bategar amb el Challenge!

Un repte personal

Li dec molt al triatló i al Team Calella. Degut a la intensitat amb què de jove he practicat esport, he patit diverses lesions però la pitjor va ser la d’esquena fruit de les sobrecàrregues continuades sobretot practicant esports de vela i el bàsquet. Les molèsties a la zona lumbar van passar a pinçaments provocats per una protrusió discal amb pics de dolor que em provocaven paràlisi. Vaig anar convivint amb la lesió medicant-me, fent exercici en poca intensitat però de manera continuada. El punt d’inflexió va ser quan vaig acceptar la lesió, quan els medicaments i calmants van deixar pas a llargues sessions d’estiraments musculars, a la relaxació. Això em va permetre de mica en mica anar augmentant les càrregues de treball i la moral.

Des que no et diagnostiquen el què tens, les possibles causes i t’ensenyen la manera de conviure amb la lesió van passar gairebé dos anys. Bons amics com l’Albert Estany de Vectis i com en Joan Villaret mestre d’INEF van ser claus per a sortir del forat on em trobava. El fet de començar a entrenar amb més regularitat em va fer millorar l’estat d’ànim i alleugerir el dolor. I llavors apareix la Challenge a casa nostra i el Team Calella. Això em va donar una motivació per tornar a entrenar amb més energia, volia participar-hi!. La vida de cop dóna un tomb, allò que semblava impossible un temps enrere torna a ser possible. De tot això ja fa gairebé tres anys. El triatló forma part de la meva nova vida esportiva, no vull que això s’acabi, la il·lusió i la motivació per assolir aquest repte m’empenyen més que mai. Qui vol una vida millor? (Marcel Zamora, Deu i Onze Editors, SL 2012).

Xavier Arnijas i Tubert

 

1 2 3  Scroll to top