challenge

Challenge: Raül Claramunt “Roth és la Meca de la triatló a Europa”

“Roth és la Meca de la triatló a Europa”

RAÜL CLARAMUNT. VICE-PRESIDENT DEL TEAM CALELLA. HA CORREGUT A ROTH

Quan et parlo de Roth, se t’obren els ulls. Què té aquesta triatló que no té la nostra?
Bé, Roth és sinònim de la Meca del triatló a Europa, no?. Va ser la ciutat pionera de la triatló de curta i també de llarga distància i fa que tinguin una experiència a nivell organitzatiu tant gran, que participar-hi sigui quelcom més gran que fer-ho en una triatló normal. És una experiència que si ets triatleta de llarga distància, l’has de viure almenys un cop a la teva vida.

Perquè és tant especial?
Sense dubte és el seguiment del públic, de la gent. Vas allà i et sents un heroi, en el sentit que hi ha tant i tant públic bolcat a la prova… tota la comarca, tots els pobles veïns que fan com si fos la festa major el dia de la triatló… Això fa que passis per on passis, tothom n’estigui pendent amb milers i milers de persones que fan que sigui tant i tant especial.

Es nota, per tant, l’escalfor del públic.
Sí, és realment així. Per exemple, aquesta triatló té una característica que la fa diferent a les altres i és la prova de la natació que es fa en un canal, d’alguna manera artificial. És com si fos un riu, gairebé tant gran com l’Ebre quan passa per Tortosa. Durant els 3.800 metres de la natació estàs acompanyat a banda i banda de públic, com si nedessis en una piscina amb graderies. En el cas del ciclisme, igual. Passis per on passis, la gent es bolca. Passen el dia a peu de carretera amb barbacoes portàtils fent les seves hamburgueses, frankfurts i bevent cervesa. Hi ha un punt del traçat, quan passes per un poble que es diu Solarberg que és com una pujada, un turó potser d’un quilòmetre o quilòmetre i mig que és com una etapa del Tour al Tourmalet o l’Alpe d’Huez. Amb milers de persones al voltant. Has de passar d’un en un i vigilar de no caure perquè la gent et fa cops al clatell, t’aplaudeix. En aquell moment et sents especial i tot i el cansament, estàs volant.

Quan surts fora, la gent situa el Challenge de Calella?
Sense dubte que sí, en el món de la triatló Calella ja és una ciutat molt important a nivell europeu. Està posicionada al mapa i pel que nosaltres hem pogut copsar, amb prestigi.

En Raul creuant la línia d'arribada a la Challenge de Roth del 2010.

Roth 2010. Arribant a meta. Foto Raül Claramunt

I alguna vegada els podrem fer la competència?
Des del punt de vista logístic, d’organització de la prova, sense dubte que sí. Perquè les condicions de Calella són molt millors que les de Roth. Ja no parlem dels hotels amb l’allotjament a centenars de metres de la sortia i l’arribada, això és un luxe per als triatletes i les seves famílies.  Allà, t’has d’espavilar en càmpings a 10, 12 quilòmetres de la sortida. On penso que serà complicat és en el tema del públic i el ressó que té la prova. Roth està situat a una zona interior, poc poblada, una comarca amb poblacions petites. No els cal tallar la carretera. Per fer la prova de 180 quilòmetres de ciclisme, no han de tallar el trànsit, amb la qual cosa ja està tot dit. Aquí, es provoquen algunes molèsties que, en aquest sentit, fa que tinguem les de perdre.

A nivell de sensacions, es pot comparar?
Les sensacions de Calella són molt fortes quan ets de Calella. Roth és diferent perquè la quantitat de públic el situa en un nivell superior al nostre, però, estic segur que Calella, amb el temps es pot consolidar i pot agafar una gran anomenada i del que es tracta és d’aconseguir que la gent se’l senti seu. Ja no de Calella, sinó de tota la comarca, se senti aquesta prova com una prova única a nivell internacional que cal cuidar i valorar.

La Challenge, una suma de voluntats

JOSEP MARIA JUHÉ. PORTAVEU DEL PSC DE CALELLA I EX-ALCALDE (2007-2011)

Es diu que posar temps a les situacions que ens porta la vida, ens permet ser mes justos a l’hora de valorar-les. No sé si és per això, però quan em van demanar d’escriure un article sobre la Challenge em vaig sentir amb ganes d’explicar com vaig viure l’inici i posterior gestació d’un esdeveniment esportiu que depassa, i en molt, per magnitud territorial i significat sòcio-econòmic, el que fins aleshores s’havia fet a Calella.

La primera reunió per parlar-ne va ser a l’hivern de l’any 2008, en un moment on jo mateix encara no sabia massa bé què volia dir triatló i, evidentment, era el primer cop que sentia a parlar de la “Challenge”. Però el fet que al darrera de la proposta, entre d’altres, hi hagués un empresari de la nostra ciutat que en els moments del “boom” immobiliari preferís fer una piscina olímpica a construir més pisos, ens predisposava a escoltar atentament. A la primera reunió ja ens vam adonar que el camí per a realitzar la prova no seria gens fàcil. Caldria, només per posar un exemple, tallar la NII entre El Masnou i Calella. Paraules majors que requeririen de compromisos importants per part de la Generalitat, a través del Servei Català de Trànsit, i de gran part dels ajuntaments del Maresme afectats pel pas de la cursa ciclista. La complexitat organitzativa ens estava indicant un alt cos econòmic, al qual se li hauria d’afegir el preu de la mateixa franquícia “Challenge” i els parametres que aquesta demanava per garantir la qualitat i seguretat de la prova esportiva.

Un cop valorats peròs i contres i amb la decisió que calia, si més no, intentar-ho, va començar la nostra “triatló” particular per arribar a bon port. Davant d’aquests reptes molt complicats que implicaven a persones i àmbits molt diferents va caler, sense més dilació, que comencèssim a sumar… En una primera etapa a tot l’equip de govern, amb els regidories d’esports i turisme al capdavant com a àrees més afectades per l’organització de la prova, i també al partit principal de l’oposició que en aquells moments era CiU. La següent suma havia de passar pel Consell Comarcal, ens era imprescindible obtenir l’acord dels ajuntaments de la comarca. Amb una certa dosi d’entusiasme, que ja no ens deixaria al llarg de tot el recorregut, i d’argumentació sobre l’oportunitat històrica que podia significar aprofitar un esdeveniment esportiu d’abast internacional, per promocionar la que en aquells moments era nova marca turística “Costa de Barcelona-Maresme”, vam aconseguir que tant el President del Consell com tots els grups polítics i ajuntaments comarcals donessin el seu vist-i-plau. Acabàvem de fer un pas de gegant, ara ja teníem un nom per a la prova que ens vinculava a Barcelona, amb tot el que això ha significat, significa i pot acabar significant,   afegíem a l’organització el potencial de gestió del Consell Comarcal i amb l’acord dels ajuntaments podíem fer el següent pas; sol·licitar al Servei Català de Trànsit l’autorització per tallar la NII. Quan després de diverses reunions aquest Servei ens dóna finalment el seu “Sí”, sortint de la reunió ens abracem les tres persones que hi erem presents, jo mateix, el president del Consell Comarcal i el principal promotor privat, el senyor Roberto Mondejar. Havíem resolt la part administrativament més complicada i a l’hora allò imprescindible per fer passar la prova ciclista de la triatló: disposar d’un territori.

Ara ja, amb la mirada posada cap a la “Half Challenge” de maig de 2009, començava una nova cursa més organitzativa i on s’hauria de tenir molt present la gestió i la responsabilitat econòmica d’una prova esportiva molt complexa i de pressupost molt elevat. Des de l’ajuntament de Calella, amb la regidora de turisme al davant, es crea un grup de treball on hi són representats tant la part dels tècnics implicats com la dels grups polítics municipals, inclós CiU. S’aconsegueixen subvencions econòmiques de la Generalitat, Diputació de Barcelona i l’Estat amb la implicació de tots els grups polítics, que faran viable, en una època on la crisi ja comença a apretar, l’aportació econòmica que ha de fer l’ajuntament de Calella. Per part dels organitzadors privats es fa una intensa campanya de promoció de l’esdeveniment esportiu a nivell mundial, però el que de debó et fa obrir els ulls a l’enorme força de les triatlons de  llarga distància, és observar el compromís humà i esportiu que adquireixen les persones que es proposen fer-les.  En aquest sentit, des del primer moment que es coneix la notícia de què Calella serà seu de la Challenge, esclata un moviment ciutadà d’homes i dones per participar-hi, sigui com a esportista amb la formació del “Team Calella” o bé com a voluntari.

A la fi!, el 24 de maig de 2009 a les 7.30 h. del matí a la platja de Calella es dóna la sortida a la prova de natació. El sol a l’horitzó i els nedadors amb els braços amunt com si fossin gavines sobre el mar, una imatge que per sempre més formarà part de la història de tots els que hi érem presents. En tot l’escrit només he citat un nom, Roberto Mondejar, malgrat que en podríem fer un altre article  sobre la seva relació amb un model insostenible de gestió, avui li vull agrair que posseint la franquícia Challenge per fer la prova a qualsevol lloc d’Espanya, pensés en Calella i també sumés la seva voluntat amb la de molts altres per acabar fent realitat el que avui és la millor triatló de tot l’estat espanyol: la Challenge Barcelona-Maresme.

Josep M. Juhé i Mas

 

Challenge: Un informe que situa Calella en avantatge

L’any 2008 una representació de dirigents polítics del Maresme es desplacen a Roth, a Alemanya. La delegació l’encapçala qui era el president del Consell Comarcal, Josep Jo, acompanyat de Josep Maria Juhé, el president del Consorci de Promoció Turística i els alcaldes de Premià de Dalt, Joan Baliarda i d’Alella, Andreu Francisco. Veuen en la prova, una oportunitat per a la promoció turística i la dinamització econòmica de la comarca. Per la seva infraestructura hotelera, per un espai immillorable cara al mar i per la inversió privada, Calella pren la iniciativa i el 2009, la Challenge és un fet. El 2010, el professor Josep Maria Raya fa un estudi que analitza l’impacte quantitatiu i qualitatiu que té la prova per a les diferents poblacions del Maresme per on passa. La mostra és de 392 persones, entre participants i acompanyants. Els resultats són espectaculars. El càlcul que s’estableix és de 4.092.997 milions d’euros. Una xifra que seria, aproximadament, la despesa en destí generada per tots els participants a la Challenge. Ara bé, el projecte dinamitzador de la comarca i el de promoció turística queden en entredit: Calella s’enduu gairebé tot el retorn econòmic que genera la prova.

 

Tant per cent de la despesa, segons poblacions. Font: Informe Josep Maria Raya

“Hi ha un desequilibri, les altres poblacions han de sentir que agafen una mica del pastís”

JOSEP MARIA RAYA. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME. AUTOR DE L’INFORME.

Veient l’informe, la primera conclusió a què arribes és que Calella s’enduu el pastís i les altres poblacions que també participen de la Challenge, tot i que d’una manera més testimonial perque Calella organitza, no s’enduen res.
Els números, el que venen a dir és que més d’un 70 per cent de tots els aspectes, se’ls emporta Calella. Tant allotjament, com restauració, comerços, cultura… I a part, si no és Calella, qui s’ho enduu és Barcelona, en aspectes de visites culturals i souvernirs, sobretot. Per tant, hi ha un desequilibri que és un dels principals aspectes que s’han de vigilar, perquè això genera neguit a les poblacions del voltant i de cara a futures edicions, s’ha de tenir en compte.

Ho veus com un inconvenient perquè la Challenge pugui prosperar i consolidar-se com una prova arrelada al Maresme amb origen i sortida a Calella?
Ho veig com un inconvenient perquè les altres poblacions s’han de sentir una miqueta part, no? Han de sentir que agafen una mica del pastís. I crec que hi haurien maneres de fer-ho: atreure una mica més de visites culturals al Maresme aprofitant les rutes modernistes, per exemple, la gastronomia d’altres poblacions, com els vins amb denominació d’Alella… S’hauria de fer més partíceps als altres territoris perquè així consolidaran la Challenge i la veuran com una prova que no només és bona per a Calella que, evidentment és la principal beneficiària i ho ha de seguir sent, però, han d’estar una miqueta més contents.

Jo em poso en el punt de vista de Calella i penso, però si el pastís el tinc jo i l’organitzo jo, és lògic que me’l vulgui menjar jo sol.
Clar, però per començar una cosa que es podria intentar, i no sé si queda molt bé dir-ho, però és així, és intentar que marxi a Barcelona, com menys pastís millor. Crec que podem aprofitar més el nostre turisme cultural. Sempre anirà gent a Barcelona, però si podem aconseguir que una part marxi a altres poblacions del Maresme, doncs molt millor. Sobretot, en aquestes que també participen de la ruta. I així és una manera que se sentin partíceps dels beneficis, no? Una idea: dins la bossa que es dóna als participants, doncs el 80 per cent o el 90 han de ser de Calella, però en el 10 per cent restant es pot incloure un tiquet d’algun restaurant o un descompte per fer alguna ruta per alguna altra població del Maresme… Això pot ser una excusa per a patrocinis també, i que l’acord sigui mutu, no? Jo pago una quantitat com a població que hi participa, a canvi d’una major publicitat de les coses que jo tinc i de les quals es pot beneficiar el visitant o l’esportista. Una destinació madura, turísticament parlant, com és Calella, podem aconseguir que la seva marca es reposicioni. I aquí, les marques de l’esdeveniment i la de la destinació, poden tenir moltes sinèrgies i poden ajudar-se mútuament. La marca del Challenge es pot beneficar del nom de Calella i de la seva atracció i la marca Calella es pot beneficiar del turista nou que atreu la Challenge.

Estàs invertint en imatge, bàsicament. Uns diners per consolidar la prova a la teva població però que no tindrà un retorn tangible: tant inverteixo, tant em retornarà econòmicament. Són intangibles, no?
Bé, i a part de retorn immediat, doncs la despesa que fan els visitants aquests dies als allotjaments, comprant als comerços, menjant als restaurants, però és veritat que el que és interessant en aquests fenòmens és el retorn de cara al futur. Per tant, sí que hi ha una part tangible, però també una part intangible. És difícil valorar el retorn a curt termini, però crec que amb les edicions que comença a tenir la Challenge es comença a detectar. Estic convençut que comença a notar-se que Calella està captant un altre tipus de turista.

Alguna conclusió més que vulguis destacar de l’informe?
La conclusió bàsica és que hem d’apostar per aquest tipus d’esdeveniments. Són bons per l’impacte econòmic immediat que tenen i pel que poden tenir, en diferit, però han de ser equilibrats. Entre el ciutadà i el turista. Això Calella ho té. Han d’estar ben gestionats i organitzats. Calella ho té, la Challenge ho té. Ha obtingut premis per aquest motiu. I ha d’intentar i aquesta és la petita passa que s’ha de fer, lligar com més millor, les poblacions del voltant.

 

 

 

 

 

 

Challenge: Entrevista Josep Maria Raya

JOSEP MARIA RAYA. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME. AUTOR DE L’INFORME SOBRE L’IMPACTE DE LA CHALLENGE A LES POBLACIONS DEL MARESME (ANY 2010)
“Hi ha un desequilibri, les altres poblacions han de sentir que agafen una mica del pastís”

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Challenge-Entrev-Josep-Maria-Raya.mp3|titles=Challenge Entrev Josep Maria Raya]

1 2 3  Scroll to top