Estela

Estela……Final de trajecte!

La revista Estela deixarà de sortir a finals d’any. El Consell de redacció en ple s’ha reunit aquest dilluns i ha decidit posar punt final, per dos motius: la inviabilitat econòmica de la publicació i la renúncia a deixar de sortir en paper per adaptar-se a les noves formes de comunicació digital. A la trobada hi han estat presents, el director Mossèn Josep Puig, el cap de redacció, Joaquim Costa, i els altres membres de la redacció, Santiago Marrè, Marc Vergés, Xavier Casanovas, Jordi Amat i Jaume Busquets.

JOAQUIM COSTA. CAP DE REDACCIÓ DE L’ESTELA

“L’Estela seria una altra cosa, si sortís per Internet. La capçalera mor i s’enterra”

 

Malgrat el suport a la xarxa, decidiu no continuar 
Estem agraïts per la repercussió que ha tingut tot plegat, però veièm que malgrat això, el fet fonamental i que no canvia, és que la revista segueix sent inviable econòmicament tal com entenem el projecte. Les propostes que hi han arribat corresponen a un altre tipus de projecte que ja no és Estela. Que si tira endavant, nosaltres n’estarem satisfets pel nivell professional i d’organització demostrat.

I les mostres de suport no us han generat dubtes?
Quan la xarxa bullia, fa uns dies, sí que ens va sorprendre i va haver algún moment en què les coses podien canviar. Ara, interpretem que va ser una arrencada molt potent, però no n’hi ha prou. No queda garantida la seva viabilitat econòmica.

Era inviable trobar els recursos necessaris?
Molt difícil. Som escèptics realistes. No vèiem cap signe de canvi per trobar nous subscriptors i publicitat. La revista es fa en paper, amb les seves virtuts i els seus defectes, gràcies a la dedicació desinteressada. Un altre tipus de projecte s’escapa del nostre abast, pel temps que requereix. Som un mitjà, ni tant sols semi-professional.

Vosaltres us vèieu amb forces de continuar, independentment del tema econòmic?
És el final d’una etapa, que coincideix amb un canvi en el model de distribució dels continguts. No sortir en paper ho vam rebutjar des del principi. Per Internet, no seria el mateix. L’Estela seria una altra cosa.

La capçalera mor definitivament?
Mor i s’enterra. El Mossèn n’és l’últim responsable i no té intenció de cedir-la o donar-la. Igual que va desaparèixer ‘Capaspre’. El que vingui després serà una altra cosa.

Estela: Galeria fotogràfica nº1

Aquestes són les 14 pàgines del primer número de l’Estela, datat del 21 de setembre del 1946. La publicació de les imatges ha estat possible gràcies a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella, que ens ha permès l’accés al seu fons local. L’última portada correspon a un número extraordinari, en què, per primera vegada, la revista utilitza el color.

Portada nº1

Pàgina 2

Pàgina 3

Pàgina 4

Pàgina 5

Pàgina 6

 

Pàgina 7

Pàgina 8

Pàgina 9

Pàgina 10

Pàgina 11

Pàgina 12

Pàgina 13

Pàgina 14

Portada a color

ENTREVISTA: Àngel Badalló, col.laborador. El seu cognom ha estat ben lligat a la història de l’Estela (llegeix-la o escolta-la)

NOTÍCIA: Estela…… 1946-2012? (llegeix-la)

Estela: Entrevista amb Àngel Badalló

La conversa amb l’Àngel Badalló l’hem tinguda al número 292 del carrer Jovara. Lloc de reunió del Consell de redacció de l’Estela, quan el seu pare en va ser el cap. Un indret amb història, perquè allà es cuinaven els continguts de la revista. Ara, amb el pas dels anys, el record encara hi és present, en forma de llibres enquadernats. Una llarga prestatgeria guarda tots els números de l’Estela i també d’una altra publicació històrica ‘La Costa de Llevant’.

L'Àngel Badalló amb un dels exemplars de l'Estela que conserva des del nº1

ÀNGEL BADALLÓ. COL.LABORADOR DE L’ESTELA
[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Entrev-Angel-Badallo.mp3|titles=Entrevista Àngel Badalló]

Per la família Badalló, tan implicada amb la revista, és un moment trist?
Sí, però gairebé inexorable perquè com totes les revistes, l’Estela té una vida. Com el Nunci o la Tralla, fins i tot, abans de la Guerra, el meu pare em va parlar del Front, amb 7 o 8 exemplars i prou, però és llei de vida.

Perquè pot arribar el final d’Estela?
Si no hi ha renovació total de redacció i es posa algú que s’implica directament, que no se senti un lletraferit com ho era el meu pare o que li agradi el periodisme,… a més, a més, els costos d’edició, producció i editatge són elevats… i el fet de l’era digital, una cosa i una altra…

Algú deia a la xarxa que era una revista arcaica i que només la llegeixen les persones grans
Bona part de raó, hi és. No solament, canvi generacional per a l’equip de redacció, sinó pels lectors, que es fan grans.

Què hi trobes a faltar a l’Estela?
La gent que hi escriu ja s’ha fet gran i convindria un canvi a nivell de firmes. Els articulistes que signen haurien de deixar pas al jovent.

El cognom Badalló està lligat a la revista des del principi, amb el vostre pare
Emocionalment és estimada perquè el meu pare l’havia portat. Abans del meu pare, l’havia enredat en Jaume Marxuach i Flaquer, bon amic d’ell personal i de la família, i hi vam estar implicats totalment de forma amateur. El meu pare, jo, també ajudant perquè sortís al carrer un extraordinari de Festa Major i que ho fes a temps.

Què recordeu d’aquella època?
Sortia cada 15 dies en aquest despatx on estem asseguts ara. Hi havia tot el Consell de redacció. És a dir, el meu pare, el senyor Campeny, fins i tot en Francesc Olivé que a més de ser pintor, també escrivia, el meu oncle Josep Maria i d’altra gent que hi col.laborava. Parlaven de què, com i de quina manera es publicaven les informacions, i discutien com hi podien anar. I un cop imprès amb les galerades de plom que venien de Barcelona, s’acabava de compaginar. Recordo que anàvem a l’impremta Atlas amb en Joaquim Marsà, fins a última hora. Ho deixàvem a punt i sortia la impressió.

Quin paper jugava la revista? Era influent entre els calellencs?
No ho sé, però com que era l’única que corria per Calella, qui volia parlar d’esports, d’altres informacions, o dirigir cartes al director, doncs tenia l’Estela. Però és clar, era l’únic mitjà. Ara hi ha el twitter, el facebook, i com dèiem abans s’ha fet vella tant pel que fa al Consell de redacció, com de lectors i potser sí que ha complert la funció social que tenia.

S’escrivia en castellà a l’època del teu pare?
Abans del 77, que jo tenia menys de 21 anys, sé que hi havia articles en castellà i en català i cap als 80 ja gairebé era tot en català.

La Parròquia intentava influenciar en els continguts de la revista?
Que jo recordi… mira, jo recordo tres directors, Mossèn Lluís Feixes, Mossèn Joan Mollerussa i l’actual, Mossèn Josep Puig. Crec que no i els membres que jo vaig conèixer del Consell de redacció abans de la renovació que hi va haver, penso que fins al número 1.000, tots eren de la crosta… Per tant, poca cosa hi havia a dir. Alguna vegada, les portades per Setmana Santa o per Nadal, semblaven clàssiques i els de Foto-Film, que sempre hi han col.laborat, deien, “fem això altre!” I el meu pare contestava, “però vols dir que no és massa modern“. I al final, també li ficaven. Pressions, jo no en recordo.

ALTRES SUBSCRIPTORS AMB SOLERA

XAVIER TORRENT. SUBSCRIPTOR DE SEGONA GENERACIÓ
[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Xavier-Torrent.mp3|titles=Xavier Torrent (subscriptor)]

MARIA ROSA BOHER. SUBSCRIPTORA AMB MÉS DE 20 ANYS
[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Maria-Rosa-Boher.mp3|titles=Maria Rosa Boher]
GALERIA FOTOGRÀFICA: El número 1 de l’Estela, gràcies al fons local de la Biblioteca de Calella (mira’l)

NOTÍCIA: Estela…… 1946-2012? (llegeix-la)

Estela…… 1946-2012?

Nº1 de l'Estela. La portada. Font: Fons local de la Biblioteca de Calella

Als primers números de l’Estela, els seus ‘rectors’ parlen d’una “publicació periodística” que s’entrega com a suplement del full parroquial. El subtítol que es llegeix sota la forma ondulada que simula el rastre que deixen les onades al mar (també s’hi ha llegit, amb el pas del temps, ‘Portavoz de la ciudad de Calella’ o l’actual, ‘La revista d’opinió a Calella’). S’entrega, al preu d’1 pesseta (la subscripció semestral era de 13 pessetes i l’anual, de 25). La seva periodicitat és quinzenal. Té publicitat local pagada amb “tarifes moderades”, segons es pregona des de la mateixa revista. Neix un 21 de setembre del 1946, coincidint amb la Festa Major de la Minerva (s’inaugura la il.luminació del Passeig de Mar i ja es parla de les pluges, com a company tradicional de viatge per aquestes dates) i commemora l’arribada d’un nou rector, Mossèn Esteban Jou Parés. El pes de les notícies eclesiàstiques és ben notori durant els primers anys de vida, que coincideixen amb la plenitud del règim franquista. De fet, l’emblema del jou i les fletxes és visible a la revista en alguns articles.

Nº1278 de l'Estela. L'última portada fins ara

En aquesta primera etapa, el català no hi és present tret de la ‘Pàgina literària’, una de les seccions, on es publica íntegrament en la nostra llengua. Es dóna, sobretot, informació parroquial, casaments, defuncions, però també el resum dels plens municipals, accidents i esports!!! Aquests, amb un tractament especial i una secció pròpia. Classificats alfabèticament, la revista recull la gran tradició esportiva calellenca que s’allarga fins ara. Fins i tot, al nº 603, una victòria del Calella CF contra el Còrdova, equip de Segona Divisió, a la Copa del Generalísimo, situa la crònica en portada acompanyada d’una fotografia. L’Estela s’edita en blanc i negre, tot i que s’utilitza el color en números especials o ‘extraordinaris’, normalment dedicats a les festes de la ciutat.

Diferents cognoms de la societat civil calellenca s’han associat a l’Estela, un d’ells, el de la família Badalló.

 

ENTREVISTA: Àngel Badalló, col.laborador. El seu cognom ha estat ben lligat a la història de l’Estela (llegeix-la o escolta-la)
GALERIA FOTOGRÀFICA: El número 1 de l’Estela, gràcies al fons local de la Biblioteca de Calella (mira’l)

 Scroll to top