internet

Saül Gordillo presenta ‘Sobirania.cat’ a Calella, la ciutat natal del periodista

Sobirania.cat arriba a la conclusió que el 'ciberindependentisme' ha avaforit el procés sobiranista català. Foto: Tino ValduviecoGORDILLO, Saül [@saulgordillo] no figura en el compendi dels 200 noms de la internet catalana que tanca el llibre ‘Sobirania.cat’, 10 anys de la revolta política catalana a internet. Bàsicament, perquè queda lleig que el mateix autor s’inclogui entre els escollits. Tampoc caldria, perquè tothom sap que n’és un dels principals precursors. L’acaba de presentar a Calella, acompanyat de l’ex-president del Parlament de Catalunya, BENACH, Ernest [@ebenach]. Un dels [ex] polítics que, des de fa anys [unit el 2008, diu el seu perfil de twitter], ha estat dels pioners i més actius en l’ús de les xarxes socials. Seva és la frase, “una altra manera de fer política és possible, gràcies a Internet”. Benach va saber adaptar-se a la nova realitat per “no tenir data de caducitat”, expressió que utilitzen els professors de Periodisme i Comunicació de l’UAB, Enric Marín i Joan Manuel Tresserres al pròleg del llibre, per batejar mitjans de comunicació i polítics sense visió de futur a la xarxa.

Continua llegint [VÍDEO]…

El fotògraf Quim Fàbregas estrena web per al documental Calella-Caparan

El nou web, www.quimfabregas.org, pretén recollir i ordenar l’àmplia i variada presència que en Quim Fàbregas té disseminada a través de les xarxes socials. Un complement necessari que ajudarà a potenciar encara més la ja exitosa participació a les diferents plataformes comunicatives i socials que ofereix internet.

Alhora, vol ser un àgora, un punt de trobada i d’interacció amb els seus seguidors que potenciï les diferents accions solidàries que encapçala. Fer-les més visibles encara, a través de vídeos, imatges i com no, amb el seu ampli repertori fotogràfic recollit en quatre anys de viatges responsables a l’Àfrica. S’estrena, coincidint amb el seu nou projecte: la gravació d’un documental sobre la petjada que ha deixat a la població senegalesa de Caparan. Projecte que serà presentat la setmana que ve a Calella. La web comptarà amb un espai, en què se’n farà un seguiment periodístic diari. Publicat en dos idiomes, el català a través d’aquest mateix portal, carlespascual.xandbox.net, i en castellà a través del nou web. En Quim ha volgut tenir present l’ampli sector de seguidors que té arreu del món.

Geni (s) Roca: l’arqueòleg d’Internet

Escoltant-lo t’adones de la profunditat de la seva sapiència: callar i escoltar per no quedar en evidència. Sempre amb una resposta argumentada i captivadora per a qualsevol de les inquietuds al voltant d’Internet. Amb la precisió d’un paletí, en Genís Roca es mulla per predir que el 2.0 té data de caducitat i que l’internet social ja és passat: “quedarà en una broma”, diu. Que el que guiarà la comunicació a la xarxa en poc temps, no són el nombre de ‘m’agrades o likes’, sinó, el que ell bateja com a internet de les coses i dels negocis. És arqueòleg de vocació (especialitzat en el paleolític inferior), però la professió l’ha portat a excavar per internet. Es dedica al desenvolupament estratègic i de negoci a la xarxa. Amb una implicació limitada si entenem bé una de les frases amb què va acompanyar el sopar de la Llopasfera: “només m’implico en processos de comunicació que em fan creure que podré influir”. I podem dir que, ens vas influir, Geni!!!

GENIS ROCA. SOCI DE L’EMPRESA ROCA SALVATELLA

“Internet és un nadó que apunta maneres, però encara és una criatura immadura”

[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Entrevista-Genis-Roca-Llopasfera.mp3|titles=Genis Roca a l’acte de la Llopasfera]
El teu DNI posa que ets arqueòleg. Després de sentir-te, em fa l’efecte que ets més sociòleg o comunicòleg
Els arqueòlegs tenen molt de sociòlegs. Si ho rasques una miqueta, a un arqueòleg no li interessen les restes fòssils, sinó quina era l’activitat humana associada. Per això els arqueòlegs no són historiadors. L’arqueòleg sempre ha estat molt aprop d’entendre què fa la gent i com fa servir la tecnologia. Per tant, jo estic fent el que he fet sempre, no és tan diferent.

Com ens veuran els arqueòlegs d’aquí a 200MIL anys a qui al seu currículum vitae penjat a Linkedin, hi posem que som freakies?
Això és pla, no… Totes les generacions han tingut un percentatge de població que explora els límits. Això no ens fa diferents, és inherent amb l’estructura social. Hi ha un tant per cent de gent que té l’obligació, el repte, l’encàrrec d’explorar-los. Com qui anava a l’Oest a buscar or, irlandesos a Amèrica… Cada generació té els seus i la d’ara és la digital.

Et sents a gust amb aquesta etiqueta de freakie, t’hi sents?
M’agrada ser explorador i intento transmetre a la resta què crec que estic veient. Si ho comunico amb llenguatge estrany i no m’entenen, llavors seria un freakie i això és un problema. Preferiria pensar que no sóc un freakie perquè sóc comprensible i entenedor.

L’experiència et dóna la raó, t’entenen?
No saps mai, però…, abans has dit comunicòleg i la característica d’un comunicador no és saber explicar moltes coses sinó saber-les explicar en el codi del llenguatge del receptor… Ho intento…

Però fa l’efecte que aquests codis entre emissor i receptor estan molt separats i has de rebaixar-los per fer-te entenedor
Mira, els freakies parlen molt de tecnologia i d’eines. I el públic destinatari del nostre missatge preferiria parlar de resultats i de millores, i de serveis. Llavors, mentre continuem posant l’accent de la nostra conversa en l’eina o en la tecnologia, el nostre discurs és terriblement críptic. I en la mesura que parlem de resultats, de millora social i de coses tangibles, serem més comprensibles. Més que explicar grans coses, hem de demostrar grans coses. Deixar de posar l’accent en l’eina i el canal i concentrar-nos en els resultats.

Tenim un canal que ho ha canviat tot. Cap a on va?
Internet és un nadó que apunta maneres i si en 4 o 5 anys camina i vocalitza tan bé, què farà quan tingui 18 anys? Internet encara és massa prematur com per jutjar quin és el seu futur. Serà molt més del que imaginem. És una criatura immadura. Només dir-te que jo em considero jove i ja era adult i no existia. Doncs, això acaba de començar i més val gaudir-ne.

I això les empreses ho entenen?
Les empreses el que entenen és que ara per vendre s’han de fer altres coses. Que els que les fan són més eficients i tenen millors resultats. I això és més veritat en uns sectors que en d’altres. Si tu tens una benzinera a l’entrada de Gavà, el tema digital què vols que et digui…, relatiu. En canvi, si tens una discogràfica, doncs és molt evident.

Preveus una tendència concentradora de l’oferta que es fa a internet, parles de Google com a capdavanter respecte a la resta, però veig que consumeixes dispositius Apple
M’agrada molt com el fabricant de hardware Apple fa els seus productes, però no estic tan convençut del disseny de serveis que fa. Com a filosofia, com a arquitectura de servei, em sembla molt opinable. Això no treu que tècnicament l’ordinador sigui molt eficaç.

I què té Google per estar un pas per endavant?
És impossible que la ciutadania faci servir tantes eines per tantes coses. Al final s’acabaran identificant 4 o 5 eines bàsiques per a 4 o 5 necessitats bàsiques i qui sigui capaç d’integrar-les millor tindrà més possibilitats de ser l’actor dominant. I en aquest sentit, Google em sembla una proposta molt seriosa. Però això és molt tendre.

Quina previsió de vida li dones a Facebook?
Crec que té una oportunitat al voltant de les necessitats vinculades a l’oci i això no sé si serà suficient. Però vaja, baixa. Si em dius que en 5 anys no existeix, em semblaria possible. També és cert que té un volum tan gran ja que la seva capacitat d’adaptar-se i transformar-se tampoc és menor. Llavors, podria ser que d’aquí a 5 anys el Facebook no sigui el mateix que avui coneixem, com el que ara utilitzem no té res a veure amb el de 5 anys enrere. No menystindria la seva capacitat de transformació.

 Scroll to top