Team Calella

Córrer un triatló amb el fre de mà posat

En Guillem Rojas a la bicicleta, a l'últim Campionat de Catalunya de Triatló fet a Banyoles. Foto: Èric BesoraSi algú arriba a ser entrenat per padrins com Fred Vergnoux [entrenador de Mireia Belmonte] i Miquel Blanchart [campió d’Europa de Llarga Distància el 2011] és perquè s’ho val. I aquest és el cas de Guillem Rojas, que no oblida mai la influència de Jordi Comas, en els seus origens natatoris a Calella [Alt Maresme], i la més recent de Javier Huete, al triatló [Team Calella]. És un nedador convertit a triatleta. Una conversió forçada per no poder compaginar l’exigència de la natació d’elit amb els seus estudis de genètica.

En Guillem és nascut a Pineda, corre pel Team Calella Triatló i s’entrena a les instal.lacions del Club Natació Sabadell. La seva és una història de convivència permanent amb unes maleïdes lesions que li fan dir al seu blog “he trobat el meu esport, però no el puc fer com vull i no hi veig solució”. En Guillem corre amb el “fre de mà posat”, esperant no trencar-se, i suportant els seus “mals de cames”. A banda de diferents fractures, focalitzades a la tíbia i als turmells, té una lesió coneguda com a periostitis. Una inflamació del periosti, que és l’embolcall que cobreix els ossos, i que li provoca intensos dolors des de fa 3 anys.

Continua llegint [VÍDEO]…

El Team Calella potenciarà el planter

El Team Calella continua el seu creixement. Es va iniciar com un club de triatletes amateurs. Posteriorment, s’ha dotat d’una secció elit. I ara, el complement, arribarà amb la creació d’una secció júnior que donarà cabuda a joves d’entre 15 i 20 anys. Al capdevant, a l’àrea tècnica, dues persones en seran els responsables: Santi Pellejero i Carles Galindo. El cos tècnic es podria ampliar amb altres membres del club, que han ofert la seva col.laboració. La secció s’enten com una aposta pel planter i també per la funció social que juga el Team. Es buscarà un acord de col.laboració amb el Club Natació Calella. La setmana que ve es farà una primera reunió per sentar-ne les bases.

Joan Carles CastellàLa idea, com explica Joan Carles Castellà, president del Team, a infocalella és que aquells nedadors que no tinguin tanta projecció es puguin reciclar cap al triatló Nova seccio Team (CNC)

En aquest sentit, s’aprofitaria també l’experiència de Carlos Galindo, que com a adjunt de Jordi Comas al Club Natació Calella, ja gestiona els entrenaments de natació dels més petits. No es tancaran les portes a acords puntuals amb altres clubs de la ciutat, com podria ser el Club Atletisme Calella.

Raül Claramunt abandona la Junta Directiva
El fins ara vice-president deixa el càrrec per motius professionals, personals i familiars. El club no té la intenció de cobrir la seva vice-presidència i el càrrec quedarà vacant, tot i que s’han fet alguns petits retocs a l’organigrama directiu. En Raül Claramunt aporta anualment una quantitat econòmica, com a espònsor, a través de l’empresa Esports 333. Castellà assegura que l’ingrés anual es manté tot i la seva sortida de la Junta Nova seccio Team (baixa Claramunt)

El club fitxa un coordinador
El membre del Team, Juan Gil farà a partir d’ara tot un seguit de feines administratives, que fins ara han fet els membres de la Junta directiva. El seu càrrec serà remunerat, fet que consolida cada cop més el Team, com un club que tendeix a dotar-se d’una estructura professional Nova seccio Team (coordinador)

L’Assemblea ha aprovat també una pujada de la quota mensual que passa dels 17 als 20 euros. Actualment, el Team Calella té 117 socis.

Som en Macca i en Noya, “nosaltres correrem amb en Johnny”

A iniciativa d’aquest portal, infocalella, Chris McCormack i Javier Gómez Noya han conegut en Johnny Cadena. El “local hero” com en ‘Macca’ ja l’ha batejat i que s’ha convertit en la imatge que la direcció de la Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme ha triat per il.lustrar la campanya publicitària “Jo correré amb McCormack“.

El nostre heroi plega de la feina, el seu taller mecànic, abans d’hora. Passa pel barber i es planta a la Fàbrica Llobet-Guri de Calella, amb una impecable samarreta negra del Team Calella Triathlon. La trobada no està pactada, però els “world heros” s’hi posen bé. En Noya, deixa de signar uns autògrafs per atendre’ns i en Macca hi posa una mica més de pressa, però mostra el seu somriure perenne quan li expliquem que coneixerà en Johnny. La nostra icona local, se sent afalagat, però no s’està de dir-nos que “ells no són els meus ídols, jo jugava a bàsquet”. Les cares de les banderoles han deixat els fanals de l’N-II. És el reconeixement a l’amateurisme d’aquest esport per part dels millors.

CHRIS McCOMMARK, australià (40 anys). “En Johnny representa l’esperit d’aquesta prova, és l’atleta a batre” (i riu…)[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Half-Challenge-McCommarck-traduit.mp3|titles=Chris McCommarck “el local hero és l’atleta a batre”]

JAVIER GÓMEZ NOYA, gallec (30 anys). “Tenen molt de mèrit, nosaltres som uns privilegiats”[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Half-Challenge-Gomez-Noya-Johnny.mp3|titles=Javier Gómez Noya “té molt de mèrit el que fan”]

JOHNNY CADENA, català i ‘local hero’ (38 anys). “Els meus ídols eren uns altres, jo no els coneixia”[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Half-Challenge-Johnny.mp3|titles=Johnny Cadena “els meus ídols eren uns altres”]

Sóc en Johnny, “jo correré amb McCormack”

Javier Gómez Noya, Johnny Cadena i Chris McCormack

En Johnny Cadena, un dels triatletes amateurs que té el Team Calella, s’ha convertit en la imatge que la direcció de la Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme ha triat per il.lustrar la campanya publicitària “Jo correré amb McCormack“. La seva fotografia és present a les millors revistes especialitzades de triatló i també es va utilitzar a l’estand que la Challenge va tenir a l’última Marató de Barcelona.

La gran força d’aquesta prova la donen tots aquells triatletes com en Johnny, que a més de treballar en les seves feines, han de preparar-se per afrontar la duresa dels 1.900 metres nedant, els 90 quilòmetres en bicicleta i una mitja marató. I per això, s’ha volgut pensar també en ells, a l’hora de fer la campanya.

Perquè com diu el seu director, Agustí Pérez, “tothom és Johnny Cadena”[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Half-Challenge-2013-Agusti-Perez-Johnny.mp3|titles=Agustí Pérez “el Johnny és popular i estimat a Calella”]

Qui són els altres dos que estan amb tu?
La promoció als mitjans de comunicació s’ha complementat amb una altra a nivell de carrer, promoguda des de l’Ajuntament.

Diferents banderoles pengen dels fanals de l’N-II, amb els tres esportistes, Javier Gómez Noya (sots-campió olímpic, dues vegades campió del món i 3 d’Europa), Chris McCormack (5 vegades campió de l’Ironman d’Austràlia) i en Johnny Cadena[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Half-Challenge-2013-Johnny-imatge.mp3|titles=Johnny Cadena “quan treguin les banderoles no vull ser un bolso”]

En Johnny, a més de córrer amb ells també podrà dir que ha estat al mateix nivell mediàtic. Sortirà a la foto, amb dos dels millors triatletes del moment. Aquest divendres els coneixerà personalment.

Dani Aranda, el repte de completar un ironman descalç: corrent i en bici

Dani Aranda, membre del Team Calella, reconeix que córrer descalç li fa “una mica de vergonya”. I per això, ho fa de nit. Bàsicament perquè no el veu ningú. Afirma que se sent “estrany”. Més d’un diu que l’han vist pujar a la Creu de Canet, un cop acabades les seves 11 hores de jornada laboral al Frankfurt que regenta. Ha completat l’última Marató de Barcelona amb una marca de 3 hores, 48 minuts, 51 segons. De jove, era un prometedor atleta. Ho va deixar. Ara, als 40 anys, hi busca nous reptes. Ha corregut i ha acabat dues vegades la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Ara, la vol fer descalç, la cursa a peu (42,195 metres) i també la bicicleta (180 quilòmetres). En Dani és de Canet de Mar. És un dels històrics del Team Calella.

 

Després de fer la Marató de Barcelona 2013

I perquè, descalç?
Busco una motivació. Necessito reptes i coses complicades. Vaig llegir que un home gran corria una marató descalç i vaig pensar: en seré capaç? És una sensació diferent, el córrer també. Sóc un ultrafondista. Fa un any i mig vaig fer 200 quilòmetres al Passeig de Calella, en 20 hores i 40 minuts. Però ha arribat un moment, que ni això em motiva. El més complicat és la tensió, l’estrés que tens quan corres descalç.

Perquè?
Per la por a fer-te mal. A trobar-te una xinxeta, un vidre… i aquest estrés et consumeix molta energia.

És a dir, estàs sempre pendent d’on trepitges?
Sí, no pots ni aixecar el cap per saludar els companys que t’han vingut a animar. Al principi, el dolor del peu és constant fins que no t’adaptes a la superfície per on trepitges. És constant, però arriba un moment, suposo que ja mental, en què el dolor ja no avança més, encara que et facis mal. Et tallis o tinguis butllofes. El problema és quan acabes. Un cop relaxat, el dolor puja molt. S’inflama tota la planta del peu dels cops constants durant tota la prova i ja no pots ni caminar. Vas de quatre potes a buscar les sabatilles.

El peu queda destrossat. Hem vist imatges teves de pell aixecada i la planta en carn viva.
Sí, però quan vaig acabar la Marató de Barcelona, vaig agafar un drap i el vaig untar en alcohol i me’l vaig passar per tota la planta, també entre els dits, i no vaig notar res. Això vol dir que estava inflamat, però que no em vaig fer cap ferida.

Quan trigues a recuperar després d’un esforç tan brutal com el de la Marató?
Al dia següent. El que sí que trigues un parell de dies més, és en la recuperació muscular, perque la trepitjada és totalment diferent. Normalment, el 90 per cent dels corredors, ho fem entrant amb el taló. Descalç, el taló queda eliminat i corres amb la mitja planta del peu. Això fa que els bessons es carreguin molt.

Tu ja has fet la Challenge, la de llarga distància. T’apuntes a la mitja del 19 de maig?
No la faré, perquè no estic preparat. La podria fer amb sabatilles, però aquest no és el meu objectiu. Ara m’estic preparant per fer la de llarga distància a Calella, i descalç. El córrer i la bicicleta, també. Aquest sí que serà un repte important. No conec a ningú que ho hagi fet o intentat.

I la bici, quina diferència notes entre posar el peu descalç a terra i a sobre del pedal?
El més complicat és que no tens cap subjecció del peu al pedal. És una pedalada molt agressiva, amb molta força física. No pots ajudar-te per fer la ‘roda’ a la bicicleta. La rotació no és perfecta.

Una cosa segura que tens és que a la transició, no perdràs temps
Això segur!!!

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Entrev.-Dani-Aranda.mp3|titles=Entrevista a Dani Aranda, atleta del Team Calella]

1 2 3  Scroll to top