Monthly Archives: Maig 2014

“No gaire, de Calella i pekinaire”

El Barri de Pekin de Calella se singularitza per tenir uns senyals identitaris propis. Sovint es diu que és una Calella dins Calella. La dita popular ‘No gaire, de Calella i pekinaire’, referma aquesta doble pertinença. Qualificatius propis que marquen ja una personalitat, com el de ‘catrà’. Un mot que s’aplicava al jovent, especialment del barri, que amb l’arribada del turisme a Calella (anys 50-60), es dedicà a anar al darrera d’estrangeres per seduir-les (el compositor calellenc, Jordi Feliu, fa la sardana ‘Els catrans de Calella’, en què es reconeix aquesta figura). Són només dues mostres dels trets diferencials dels pekinaires. A infocalella ens hem volgut apropar a un altre dels signes que marquen la seva personalitat: un escut propi (obra de Tomàs Cusell) del qual, els pekinaires se’n senten orgullosos.

Se n’han fet diferents reproduccions. Segons les nostres indagacions, en són quatre les que es coneixen: l’original de paper, propietat d’en Nicolau Fornés; dues còpies propietat de l’antiga Pensió ‘El Pekinaire’ (ara, Bed & Breakfast El Pekinaire), una de plàstic i l’altra en ferro forjat i una última pintada a l’oli, que és a la seu de ‘Gent del Barri de Pekín’ (l’associació que agafa el testimoni de l’extinta Comissió de Festes).

Els 4 escuts del Barri de Pekín a què ha tingut accés infocalella. D'esquerra a dreta: l'original, dues reproduccions de l'antiga Pensió El Pekinaire i el de l'Associació, Gent del Barri. Foto: carlespascual.catPrenent com a punt de partida l’escut, ens demanem pels límits del barri; pel mandró com a símbol; per la seva important activitat social com a col.lectiu i, en definitiva, pel significat que té ser pekinaire.

Continua llegint

L’equip Calella-Caparan ‘finishers’ de l’Ironman Barcelona 70.3

En Quim, fotògraf; en Dani, triatleta; i en James, escriptor, formen l'equip Calella-Caparan. Foto: carlespascual.catUna causa solidària, o més d’una, uneix els seus camins. La població senegalesa de Caparan i las Ilusiones de Raúl els van posar d’acord en fer un Ironman. El triatló més reconegut a nivell mundial. La proposta neix el passat 3 d’abril. En un mes i mig, en James Manresa, en Dani Aranda i en Quim Fàbregas, han tingut prou per fer l’equip, entrenar-se i convertir-se, com aquell que no vol la cosa, en ‘finishers’. El relleu de l’equip Calella-Caparan va acabar diumenge aquesta exigent prova, en l’estrena de la franquícia nord-americana a Calella. El 70.3 ja és història per a aquests 3 campions en solidaritat.

ARTICLES RELACIONATS
Calella-Caparan a la Half Challenge

Ironman, la Champions dels triatlons

Ironman, logo de la marca nord-americana de triatlons. Foto: carlespascual.catFa uns dies que “l’home de ferro” es deixa veure per Calella, tot i que en són moltes les “dones de ferro” que competeixen sota aquest paraigua masculí. Ironman és una marca que impacta. Pel seu grafisme, accentuat aquests dies a mode d’espot publicitari, per un tràiler de considerables dimensions estacionat a les portes de la Fàbrica Llobet-Guri. Curiosament, de la casa MAN. En poc temps t’adones que el rang de l’esdeveniment, tot i mantenir els circuits de la Half Challenge i haver adquirit Tritlon Spain [l’empresa que l’organitzava], ha canviat. És la ‘Champions‘ dels triatlons. Els atletes s’hi senten còmodes, en tots els aspectes. Reconeixement esportiu, i també econòmic. Els principals espónsors, hi són. Ara bé, s’obre un interrogant. Podrà Ironman competir mediàticament en un país on el futbol s’ho menja tot? Challenge no va tenir repercussió als mitjans, tret dels locals, que són els que la van tractar millor. Fet que, la marca nord-americana hauria de tenir en compte. Al davant, tenen un repte important. Fer que la prova tingui difusió i s’adapti a la gran resposta i demanda social que té.

Per reforçar la seva imatge, que tota sola ja ven, s’ha buscat un soci de renom: Barcelona. La marca de la capital catalana està ben posicionada al món. A la Fórmula 1, per exemple, han rebatejat el nom del circuit que ara es diu Barcelona-Catalunya. I no s’estan de dir els seus rectors que la marca Barcelona, de portes enfora, supera amb escreix Catalunya i també Espanya. Amb aquests gegants, Calella no hi pot competir a nivell de marca, però es veu enfortida. Aquest diumenge, la ciutat maresmenca tindrà un representant de luxe competint amb opcions. El triatleta barceloní Víctor del Corral, que fa uns mesos es va unir al Team Calella Triatlon. De moment, però, Calella no lluirà en el seu maillot. Ell no tanca les portes a parlar-ne en un futur.

Més de 100 quilòmetres corrent descalç al damunt d’una cinta durant 15 hores

Dani Aranda completant el nou repte pel projecte 'Las Ilusiones de Raúl'. Foto: Jordi DulsatEl triatleta Dani Aranda ha tornat a exposar el seu cos a una exigència física sense límits. La seva estima per Raúl, un nen valencià malalt de Dravet, no té aturador. Aquest cap de setmana, a Canet de Mar (el Maresme), ha completat un altre dels seus reptes. Còrrer descalç 100 quilòmetres al damunt d’una cinta, durant 15 hores. Un registre i una modalitat dels quals no se’n té constància arreu del món. I l’ha superat. A una mitjana de 7 quilòmetres l’hora, ha acabat aturant el cronòmetre en els 106 quilòmetres i 460 metres.

Una nova gesta personal en benefici del projecte ‘Las ilusiones de Raúl‘. En Dani Aranda està recollint diners per ajudar la família a cobrir les elevades despeses que els suposa aquesta malaltia, considerada com a rara pel seu baix grau d’afectació entre la població mundial.

ARTICLES RELACIONATS
24 hores de patiment extrem per Raúl
El nou repte de Dani Aranda: el Rècord Guinness de 24 hores corrent descalç
Raúl suma una nova il.lusió que es diu Dani Aranda
“Sóc un heroi per als meus fills”

PADES, necessitat vital que vol ajuda

El PADES extén la mà a la vida que s'escorre poc a poc. Foto: CSMSSom a Canet de Mar, al Maresme. Una de les poblacions que cobreix el PADES, unes sigles que es transcriuen com a ‘Programa d’Atenció Domiciliària. Equip de Suport’, però que, al darrera, amaguen molt més, gràcies a la qualitat humana de les persones que l’integren. Aquest és un projecte promogut per la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, que inclou el SSID, el Servei de Suport Immediat a Domicili. Servei finançat per dues ONG’S: l’Associació d’Amics i Voluntaris de l’Hospital i Oncolliga Calella. Ofereix, a través de la figura del treballador familiar, una assistència personalitzada a domicili a aquells pacients que estan en la fase final de la seva vida.

En Ramon, ens obre les portes de casa seva. Una bonica planta baixa amb un pati exterior que omple de llum el menjador. Des d’una de les butaques s’oberva que les plantes són estimades en aquesta casa. Les flors i un hort urbà són una de les seves distraccions. Sense cap contacte previ, en Ramon i la seva família ens fan sentir com un més. Hi entrem de ple, connectem. Xerrem i ens empaltem d’una naturalitat agraïda. En Ramon ens obre de bat a bat les portes de la seva intimitat.

http://vimeo.com/92505468

Continua llegint

1 2  Scroll to top