Posts by: Carles Pascual

Challenge: Un informe que situa Calella en avantatge

L’any 2008 una representació de dirigents polítics del Maresme es desplacen a Roth, a Alemanya. La delegació l’encapçala qui era el president del Consell Comarcal, Josep Jo, acompanyat de Josep Maria Juhé, el president del Consorci de Promoció Turística i els alcaldes de Premià de Dalt, Joan Baliarda i d’Alella, Andreu Francisco. Veuen en la prova, una oportunitat per a la promoció turística i la dinamització econòmica de la comarca. Per la seva infraestructura hotelera, per un espai immillorable cara al mar i per la inversió privada, Calella pren la iniciativa i el 2009, la Challenge és un fet. El 2010, el professor Josep Maria Raya fa un estudi que analitza l’impacte quantitatiu i qualitatiu que té la prova per a les diferents poblacions del Maresme per on passa. La mostra és de 392 persones, entre participants i acompanyants. Els resultats són espectaculars. El càlcul que s’estableix és de 4.092.997 milions d’euros. Una xifra que seria, aproximadament, la despesa en destí generada per tots els participants a la Challenge. Ara bé, el projecte dinamitzador de la comarca i el de promoció turística queden en entredit: Calella s’enduu gairebé tot el retorn econòmic que genera la prova.

 

Tant per cent de la despesa, segons poblacions. Font: Informe Josep Maria Raya

“Hi ha un desequilibri, les altres poblacions han de sentir que agafen una mica del pastís”

JOSEP MARIA RAYA. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME. AUTOR DE L’INFORME.

Veient l’informe, la primera conclusió a què arribes és que Calella s’enduu el pastís i les altres poblacions que també participen de la Challenge, tot i que d’una manera més testimonial perque Calella organitza, no s’enduen res.
Els números, el que venen a dir és que més d’un 70 per cent de tots els aspectes, se’ls emporta Calella. Tant allotjament, com restauració, comerços, cultura… I a part, si no és Calella, qui s’ho enduu és Barcelona, en aspectes de visites culturals i souvernirs, sobretot. Per tant, hi ha un desequilibri que és un dels principals aspectes que s’han de vigilar, perquè això genera neguit a les poblacions del voltant i de cara a futures edicions, s’ha de tenir en compte.

Ho veus com un inconvenient perquè la Challenge pugui prosperar i consolidar-se com una prova arrelada al Maresme amb origen i sortida a Calella?
Ho veig com un inconvenient perquè les altres poblacions s’han de sentir una miqueta part, no? Han de sentir que agafen una mica del pastís. I crec que hi haurien maneres de fer-ho: atreure una mica més de visites culturals al Maresme aprofitant les rutes modernistes, per exemple, la gastronomia d’altres poblacions, com els vins amb denominació d’Alella… S’hauria de fer més partíceps als altres territoris perquè així consolidaran la Challenge i la veuran com una prova que no només és bona per a Calella que, evidentment és la principal beneficiària i ho ha de seguir sent, però, han d’estar una miqueta més contents.

Jo em poso en el punt de vista de Calella i penso, però si el pastís el tinc jo i l’organitzo jo, és lògic que me’l vulgui menjar jo sol.
Clar, però per començar una cosa que es podria intentar, i no sé si queda molt bé dir-ho, però és així, és intentar que marxi a Barcelona, com menys pastís millor. Crec que podem aprofitar més el nostre turisme cultural. Sempre anirà gent a Barcelona, però si podem aconseguir que una part marxi a altres poblacions del Maresme, doncs molt millor. Sobretot, en aquestes que també participen de la ruta. I així és una manera que se sentin partíceps dels beneficis, no? Una idea: dins la bossa que es dóna als participants, doncs el 80 per cent o el 90 han de ser de Calella, però en el 10 per cent restant es pot incloure un tiquet d’algun restaurant o un descompte per fer alguna ruta per alguna altra població del Maresme… Això pot ser una excusa per a patrocinis també, i que l’acord sigui mutu, no? Jo pago una quantitat com a població que hi participa, a canvi d’una major publicitat de les coses que jo tinc i de les quals es pot beneficiar el visitant o l’esportista. Una destinació madura, turísticament parlant, com és Calella, podem aconseguir que la seva marca es reposicioni. I aquí, les marques de l’esdeveniment i la de la destinació, poden tenir moltes sinèrgies i poden ajudar-se mútuament. La marca del Challenge es pot beneficar del nom de Calella i de la seva atracció i la marca Calella es pot beneficiar del turista nou que atreu la Challenge.

Estàs invertint en imatge, bàsicament. Uns diners per consolidar la prova a la teva població però que no tindrà un retorn tangible: tant inverteixo, tant em retornarà econòmicament. Són intangibles, no?
Bé, i a part de retorn immediat, doncs la despesa que fan els visitants aquests dies als allotjaments, comprant als comerços, menjant als restaurants, però és veritat que el que és interessant en aquests fenòmens és el retorn de cara al futur. Per tant, sí que hi ha una part tangible, però també una part intangible. És difícil valorar el retorn a curt termini, però crec que amb les edicions que comença a tenir la Challenge es comença a detectar. Estic convençut que comença a notar-se que Calella està captant un altre tipus de turista.

Alguna conclusió més que vulguis destacar de l’informe?
La conclusió bàsica és que hem d’apostar per aquest tipus d’esdeveniments. Són bons per l’impacte econòmic immediat que tenen i pel que poden tenir, en diferit, però han de ser equilibrats. Entre el ciutadà i el turista. Això Calella ho té. Han d’estar ben gestionats i organitzats. Calella ho té, la Challenge ho té. Ha obtingut premis per aquest motiu. I ha d’intentar i aquesta és la petita passa que s’ha de fer, lligar com més millor, les poblacions del voltant.

 

 

 

 

 

 

Challenge: Entrevista Josep Maria Raya

JOSEP MARIA RAYA. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME. AUTOR DE L’INFORME SOBRE L’IMPACTE DE LA CHALLENGE A LES POBLACIONS DEL MARESME (ANY 2010)
“Hi ha un desequilibri, les altres poblacions han de sentir que agafen una mica del pastís”

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Challenge-Entrev-Josep-Maria-Raya.mp3|titles=Challenge Entrev Josep Maria Raya]

Challenge: Agustí Pérez “Tenim un contracte indefinit”

La Challenge Costa de Barcelona-Maresme té una transició complicada per als nous gestors que es fan càrrec de la seva direcció. L’empresa que va gestionar-ne la primera edició, Evolution Race 2010, SL, queda desautoritzada per seguir al capdavant després que el Consell Comarcal del Maresme presenta una querella contra el seu director, Roberto Mondéjar. Se l’acusa d’haver incomplert el conveni signat amb l’ens comarcal i amb l’Ajuntament de Calella. Tot i que, l’empresa mare situada a Alemanya rescindeix el contracte, des d’Evolution Race es continuen permetent les inscripcions per a les futures edicions de la prova. Finalment, un jutge legitima l’empresa Triatló Spain com a nou organitzador i obliga els antics gestors a retornar els diners de totes les inscripcions que s’havien fet (uns 900 atletes es veuen afectats). Però Evolution Race es declara insolvent i diu que no disposa dels diners que ja ha cobrat per les inscripcions. Els organitzadors de la Challenge assumeixen aquesta despesa, però no poden retornar els diners als atletes que han decidit renunciar a córrer.

Agustí Pérez. Organitzador de la Challenge. Foto: Carles Pascual

AGUSTÍ PÉREZ CAPDEVILA. DIRECTOR DE CURSA DE LA CHALLENGE COSTA DE BARCELONA-MARESME

 

“Tenim un contracte indefinit. No hi ha intenció de marxar de Calella”

 

La salut esportiva de la Challenge està a un molt alt nivell, podem dir el mateix de la salut econòmica?
La prova esportiva, a nivell d’inscripcions, està funcionant molt bé i tot el que oferim ha arrelat molt a la comarca i a nivell internacional, però com la resta de ciutadans, de curses i empreses, ens haurem d’estrènyer el cinturó, però, seguirem organitzant un esdeveniment com Déu mana.

Aquesta és una prova que comparteix finançament públic amb finançament privat. El privat còrre a càrrec de l’organitzador, que ha de trobar espònsors. El públic ha arribat per a l’edició d’enguany?
Ens han comentat que la Diputació de Barcelona sí que seguirà col.laborant, però, de moment, estem encara a l’expectativa de si la Secretaria General de l’Esport i el Consejo Superior de Deportes segueixen col.laborant. Estem a l’expectativa, no hi ha res tancat.

La situació és tant crítica com per dir que pot perillar el futur de la Challenge?
L’esperança és l’últim que es perd i ens hem de reinventar com tothom està fent i intentar buscar el finançament d’on sigui i que les institucions facin aquest petit esforç per seguir mantenint la viabilitat d’aquesta cursa.

Parles de reinventar-te, el més ideal seria dir: no necessito els vostres diners, sóc autosuficient, m’autofinancio. Seria utòpic, dir això?
Bé, una mica sí,  perquè tothom a nivell de subvencions va de baixada i ara el que toca és fer una prova estable a nivell econòmic, no tirar la casa per la finestra i ser eficients.

Quin és el pressupost per organitzar la Half, que tindrem d’aquí a uns dies i la Challenge, la gran?
Bé, aproximadament, podem parlar que un Half pot arribar a 400MIL euros de cost real. La gent es creu que aquests curses se substenten per sí soles i recordem que el cost més elevat que té és el del tall viari, pel qual es fa un esforç extraordinari des de l’organització i les institucions. Pagament de les autopistes, lliurament de tiquets, el conificat de tot el circuit per l’N-II, les tanques que es posen als municipis,… costos molt elevats i que identifiquen molt aquesta cursa. La inversió que es fa pel triatleta i que, realment tingui una prova d’alt nivell, que és la garantia de marca que és Challenge.

Però fa l’efecte que no tothom s’ho mira de la mateixa manera, perquè el pastís gros se l’enduu Calella com a organitzadora de la prova i la visió dels altres Ajuntaments no és la mateixa.
Em quedaria, sobretot amb el nom de la cursa, Challenge Costa de Barcelona-Maresme. No és Challenge-Calella. I sense fugir d’estudi, sabem que poc a poc també estem fent coses perquè s’integrin totes les poblacions.

Com està el tema contractual de cara al futur?
A nivell contractual, l’empresa té un contracte que podríem dir indefinit amb l’empresa mare de Challenge a Alemanya. Així ho va expressar en el seu moment el Felix Walchshöfer (conseller delegat del Team Challenge), que estaven molt contents amb nosaltres i així serà. Farem tot el que calgui perque aquest esdeveniment segueixi aquí a Calella.

Però el contracte indefinit implica que Calella en continuarà sent la seu durant molt de temps?
No hi ha una altra seu ni cap intenció de l’organització de marxar de Calella. Hi ha intenció per totes les parts de seguir i això és també la intenció de l’esdeveniment. Estem molt còmodes aquí treballant frec a frec amb les administracions i no veiem cap possibilitat de marxar.

La prova de referència és la de Roth a Alemanya. Es pot imitar en algun sentit per aconseguir que tingui el seu èxit, no ja a nivell d’implicació social, sinó per exportar el seu model organitzatiu? O les condicions són tant diferents que és inviable?
El que és l’esperit sí que l’intentem portar. Tractar bé el triatleta, cuidar-lo, mimar-lo, però hi ha coses que seran inviables. Estem parlant que a Alemanya i els països de l’Est tenen una cultura esportiva impressionant. Aporten 100mil espectadors el dia de la cursa. Roth és una població a 40 quilòmetres de Nuremberg, que no té infraestructura hotelera. En canvi, aquí és una zona hotelera que funciona tot l’any. I les distàncies per veure la cursa són totalment diferents. Hi ha 10 quilòmetres entre l’arribada i la zona de transició. 10 quilòmetres més amb la sortida de la natació… És molt diferent el concepte, però volem portar el seu esperit, tot i que donant-li el nostre toc, mediterrani, llatí. Aquest calor que donem els catalans.

Recorregut Challenge Roth (bicicleta). Foto: http://www.challenge-roth.com

I a nivell econòmic tenen els mateixos problemes?
Doncs sí, hem de dir que la globalitat arriba a tot arreu. Tot i que són alemanys, fa un any els va caure el màxim patrocinador que era Keller i es van quedar sense un subvenció d’uns 300mil euros. També s’ha de dir que és una prova que porta 28 anys. És un tema molt identitari on la gent està molt involucrada i crec que a poc, a poc, aquí també hi ha inputs que això podria ser així. El Tema Calella n’és un. Un club que amb menys de 3 anys ja té 150 triatletes federats i corrent curses per tot el món. Hi ha un gran gruix de voluntariat i de gent que ja espera en candeletes quan arriba el Challenge.

Roth és la referència, ells van obrir el camí. Què se’n diu de Calella quan surts fora? Com està posicionada?
A nivell europeu té una consideració molt i molt important perquè és una cursa amb uns circuits idonis, sobretot per debutar i fer bones marques. Són circuits planers, la climatologia és excel.lent i ens posen pels núvols a nivell organitzatiu. Som tant importants com Niça i l’únic que ens falta és la tradició dels anys.

Potser el que caldria per donar-li més difusió és implicar més els mitjans de comunicació i suposo que això també s’aconsegueix en la mesura que l’orgnització sigui capaç de portar els millors triatletes.
No només és portar noms. A la prova de l’octubre, mai podrem portar els millors top ten perquè coincideix amb Hawaï, però bé, ja ens vam situar com a alternativa a aquesta cursa. Tenim la llavor, l’hem d’anar regant. Ja sortim a Teledeporte, sortirem a Esport 3, a Canal Plus França. Aquest any inclourem per primer cop la retransmissió online amb càmeres fixes tant a la sortida, a les transicions i a l’arribada i jo crec que tot suma.

És a dir, la cursa es podrà seguir segon a segon, amb les classificacions puntuals de cada moment tant per als professionals com per als amateurs.
Estem en aquest procés. Aquestes petites introduccions, a vegades, la gent es creu que són molt fàcils, però a nivell tecnològic té un cost molt elevat, també en infraestructura. Hem contactat amb una empresa que es veu capaç de tenir un ample de banda de consum tant elevat. L’any passat, a la Challenge, ja vam tenir aquell dia i sense transmetre res, més de 50mil visites al web. Si ara emetem imatges, el consum d’ample de banda serà molt gran i hem de posar tots els mitjans perquè això funcioni bé.

1 82 83 84 85  Scroll to top