CULTURA

El viratge literari d’en James Manresa

Lluny de dissoldre’s a l’aigua, aquest escriptor primerenc (James Manresa, 1973) s’ha deixat emportar.  El corrent de l’instint li ha marcat el camí per on continuar fent braçades. El mar, la ploma que l’acompanya, l’ha abocat a desenvolupar una faceta que, sovint, ha mostrat a les xarxes socials. La d’escriptor. Fa uns mesos, com qui no vol la cosa, va escriure el seu primer relat, ‘Dissolt‘, que li va valer el premi Joan Marquès Arbona de Sóller. El jurat el va escollir per unanimitat, qualificant-lo “d’obra d’altes pretensions literàries”. El seu futur ha fet un tomb, amb la mateixa potència amb què un nedador s’impulsa per enfilar un nou llarg d’un extrem a l’altre de la piscina

Continua llegint…

La Catalunya del 1714 en colors

Disseny de la portada del quadern 'Acoloreix la història', dedicat al 1714. Disseny: Xavier Càliz.Acoloreix la història‘ és una obra didàctica, per als més menuts, i sarcàstica, per arribar també als més grans. El primer dels quaderns publicats està destinat al 1714, aprofitant que l’any que ve es commemoren els 300 anys d’aquesta cita històrica dels catalans i les catalanes.

El col.leccionable té 16 pàgines amb 7 dibuixos dobles per a acolorir. Cadascun d’ells acompanyat d’una petita descripció dels personatges que van marcar aquesta part de la història de Catalunya i que els més petits de casa hauran de pintar. Les dades històriques les posa en Rafel Sospedra, professor i historiador, i el sarcasme amb què estan tractats els seus personatges, en Xavier Càliz, dissenyador. L’Editorial Dalmau, especialitzada en llibres d’història, els va fer l’encàrrec que, de moment, ha tingut una molt bona acollida després de la seva presentació a la Setmana del Llibre en català.

Continua llegint…

Les Terres de l’Ebre han calat entre el visitant de la Fira de Calella

Gairebé 70.000 persones han passat per la Fira de Calella, durant els quatre dies que ha estat oberta al públic. El monogràfic de les Terres de l’Ebre ha servit per donar a conéixer la gent “d’allà baix“, utilitzant l’expressió dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Gent oberta, amb ganes d’explicar-se a la resta del país a través dels seus productes, la seva cultura i les seves tradicions. La valoració que en fan és molt positiva. Admeten que ha calgut docència amb els visitants, però que l’experiència ha estat una de les més profitoses per a tots ells. Aquesta n’és només una mostra.

La Diana i en Manel formen un binomi que dóna excel.lents confitures. Foto: carlespascual.catManel VIDAL (Hort Arsis). En Manel i la Diana fan confitures ‘delicatessen’. De pètal de rosa, de pinya amb cointreau, de cirera, de figues amb parmesà… Totes amb productes naturals amb l’objectiu de conservar els sabors de la terra. Són com en Manel les anomena “nèctars dels Deus”. Les que més èxit han tingut, la de pebrot escalivat i la de calçots. I la que més interès, la de garnatxa blanca. La varietat de raïm pròpia de la Terra Alta i que afegeix la dolçor pròpia a la confitura. En Manel reconeix que ha calgut donar explicacions del producte, però ha pagat la pena. El sector de la restauració s’hi ha interessat Fira Calella Hort Arsis Manel

Una mostra dels vins amb denominació d'origen Terra Alta que s'han vist a la Fira. Foto: carlespascual.catJordi RIUS (Consell regulador DOTerra Alta). 6.000 hectàrees de vinya i 49 cellers inscrits fan de la Terra Alta una de les comarques que més ha crescut els últims anys en vins de qualitat. Gràcies a la varietat, garnatxa blanca. Bona acceptació i coneixement per part dels visitants. Els blancs han tingut més sortida que els negres Fira Calella DOTerra Alta Jordi

Xavier Alcoverro és el mestre aiguardenter de Prat de Comte. Foto: carlespascual.catXavier ALCOVERRO (mestre aiguardenter). La fira ha servit per donar a conéixer un producte que té poca tirada a la nostra comarca. L’aiguardent, ja sigui la torrada, la de cafè, la d’herbes o l’aiguardent a seques, té una graduació alcohòlica que, per a alguns, ha suposat un fre a l’hora de decidir-se a comprar-la. Tot i així, i gràcies al taller de destil.lació, hi ha gent que ha mostrat interès per fer-la a casa. També per ser presents a la gran Festa de l’Aiguardent que la localitat de Prat de Comte, a la Terra Alta, celebra cada any al mes d’octubre Fira Calella Xavier Alcoverro


El "Terraltí", oli verge extra, fet per a servir entre els restauradors. Foto: carlespascual.catCandelària ANDREU
(Consell regulador DO Oli Terra Alta). La fira els ha servit per incentivar la gent del Maresme a baixar cap a les Terres de l’Ebre. I sobretot, per conscienciar que es compri producte del territori, sovint associat a la qualitat. El seu és un oli verge extra, pur i dur. Enguany han tret unes ampolles destinades a la restauració, conegudes com a “Terraltí”. Amb l’objectiu que, amb la nova normativa que obligarà a oferir a taula el producte envasat i etiquetat, es pugui fer país des del sector Fira Calella Candelaria (oli)

Pura sang anglesos galopant a Calella

Els dos pura sang anglesos van canviar l'hipòdrom de la Sènia per la Platja Gran de Calella. Foto: carlespascual.catEn Santi Vidal ha vist cavalls a casa seva, des de ben petit. El seu pare ja corria a ‘La Clotada’, el primer dels carrers en què van començar les curses de cavalls a la població. La tradició es trasllada de generació en generació a la població de La Sénia, al Montsià. Ara en Santi té una hípica, on els seus pura sang anglesos hi viuen tot l’any.

En Santi, amb el seu pura sang anglès, 'Mijas', després de l'exhibició. Foto: carlespascual.catLa vida competitiva d’aquests preuats animals és d’uns 6 anys. Quan s’acaba, són muntats prèvia feina de tranquil.lització i adaptació a la seva nova vida, que ja no passa pels hipòdroms. Durant la Fira de Calella, dedicada aquest any a les Terres de l’Ebre, la Platja Gran s’ha convertit en una pista improvisada en què cavalls i genets han fet gala de la seva plàstica, elegància i destresa. En Santi ens apropa a aquesta raça Santi Vidal (cavalls La Sènia)

Els pura sang anglesos són una raça de cavalls desenvolupada al segle XVIII a Anglaterra, i fruit del creuament d’eugues angleses i sementals àrabs.

Continua llegint…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries dediquen una jota a la Fira de Calella

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han inaugurat la Fira de Calella 2013, amb una jota dedicada. Foto: carlespascual.catSón, segurament, un dels referents més importants de la música tradicional ebrenca. Els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries celebren enguany els seus 20 anys als escenaris fent entendre, entre moltes coses, que la Jota és tan catalana com la Sardana o que l’Ebre també és un riu català.

Desenmascarant tot un seguit de tòpics que, pel desconeixement i per la distància geogràfica entre el nord i el sud de Catalunya, es fan encara més grans. Com ells diuen, ‘Sóc d’allà baix’.  Ara, són aquí dalt.

Aquest divendres han inaugurat la 33a Fira de Calella, dedicada a les Terres de l’Ebre. El segon dels monogràfics “Catalunya, arrels d’un país únic”. I ho han fet amb una jota, dedicada a Calella i la seva fira. Hem parlat amb aquests “músics residents o músics de guàrdia”, qualificatiu amb què s’han autodefinit per aquests dies que els podrem gaudir. Abans de llegir-los i, sobretot, escoltar-los, ens han volgut dedicar aquesta joia per al nostre portal Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (infocalella)

Continua llegint…

1 3 4 5 6 7 13  Scroll to top