ENTREVISTES

Handbol Platja: Entrevista Albert Itchart

L’handbol platja és una de les modalitats que ja ha tret el cap entre els esports que es disputen a la sorra de mar. Les diferències amb l’handbol de pista en són moltes, condicionades bàsicament per la superfície. Té un objectiu clar, afavorir l’espectacularitat de les accions. Els partits tenen dues parts de 10 minuts cadascuna, en què el resultat es comptabilitza independentment. Si cada equip en guanya una, el vencedor es decideix als penals.

Màxim responsable del torneig. Ex-jugador del Barça i ara a La Roca

ALBERT ITCHART. PRESIDENT DEL CLUB HANDBOL PLATJA CALELLA

“A la sorra, m’atreveixo a caure”

Ja per començar, les dimensions del terreny són més reduïdes.
No té absolutament res a veure. Sempre distingim entre handbol platja i handbol a la platja. No transportem l’handbol de pista aquí perquè no té res a veure. Aquí es premia molt el ‘fair play’, l’espectacularitat, amb uns terrenys de dimensions més petites, de 27mx12m. Són 8 jugadors per equip, que en el mateix moment té a pista, tres jugadors i un porter jugador. Els gols de ‘fly’ (intercepció a l’aire), valen doble, com els de gir de 360º a l’aire i els del porter.

Sensacions diferents, bàsicament a l’hora de caure a terra.
Sí clar, aquí fins i tot els que som més elàstics ens atrevim a caure a terra. No passa res i es premien aquest tipus d’accions. Fa 7 o 8 anys érem pocs els jugadors que les fèiem però ara el més ximple fa rellotges i a més a més funcionen. Hi ha gent que fa autèntiques virgueries.

Les mides de les porteries són les mateixes. Canvia la pilota.
Sí, és un pèl més reduïda. No és ben bé com d’esponja, però és com d’un plàstic i no fa mal. Els llançaments a porteria no són del mateix impacte.

El material ve condicionat per la superfície. Aquí, jugades picades no es veuen.
Sí, no existeixen. Només com a últim recurs quan la deixes botar i esperar la resposta del bot, que no es pot predir.

Els jugadors van ben calçats. Suposo que per evitar que la temperatura de la sorra els faci ampolles?
Tenim jugadors que van amb els mitjons esportius i equips que utilitzen els ‘escarpins’ més professionalitzats per evitar que mai puguis trepitjar alguna pedreta. A més estan previstes temperatures molt elevades i s’eviten cremades als peus.

Els canvis són constants com en l’handbol pista?
Són encara més constants. Hem de pensar que ataquen 3 jugadors i en el moment que acaben l’atac, d’aquests 3, 2 ja canvien automàticament i en surten 2 a defensar. És un esport espectacular i ràpid. No té absolutament res a veure.

L’APUNT ECONÒMIC
Què costa organitzar un torneig d’aquest tipus? Quines subvencions es reben per part de les institucions?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/06/200.mp3|titles=L’apunt econòmic amb Albert Itchart]

Àudio: Entrevista amb l’Albert Ichart (escolta-la)

Notícia: Vuitè torneig d’handbol platja Calella 2012 (llegeix-la)

 

Edifici Plaça Catalunya: Entrevista Concepció Gelmà

Els veïns de la Plaça Catalunya fa molts anys que reclamen una solució als seus problemes. Aquesta setmana han entrat una instància a l’Ajuntament, en què inclouen les firmes que han recollit i una prova gràfica amb les fotografies fetes per ells mateixos de l’estat de degradació i de manca de salubritat en què es troba l’edifici. Reclamen amb força que algú els doni una solució. Pateixen les desavinences personals dels propietaris, que fins ara, també lliguen de mans i peus l’Ajuntament.

CONCEPCIÓ GELMÀ. PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE COMPANYS I SIMPATITZANTS DE LA PLAÇA CATALUNYA

“La solució no serà d’avui per demà”

 

 

Quina és la situació actual? Es preveu una solució ràpida?
Ràpida, ràpida, ja em va dir l’alcaldessa que no seria una cosa d’avui per demà. Ara estan mirant de fer consultes per saber si l’Ajuntament pot enderrocar l’edifici. Els 3 germans (que en són els propietaris) no es posen d’acord. Els han posat multes perquè no fan el que se’ls demana. I ara estan mirant d’enderrocar-lo, però amb un cost per a l’Ajuntament.

Quines són les converses que teniu amb el consistori?
Els veïns, abans de posar-se en contacte amb nosaltres, feia dos anys que havien estat parlant amb l’Ajuntament. Ara ja deu fer entre 2 i 4 anys que van fer una recollida de firmes i unes fotografies. I ara presentem més firmes perquè es pugi desratitzar l’edifici. Des del consistori se’ns va dir que podria ser una mesura més de pressió perquè els autoritzin per enderrocar l’edifici. Amb les firmes, acompanyem un escrit en què es demana per favor, que algú desratitzi l’immoble.

Els veïns n’estan farts, entenc?
Molt cansats, molt, perquè a la part del darrere no poden fer res. Ara a l’estiu, amb tanta calor, se sent una pudor!.. Les plomes, encara que tinguin tancat, els hi entren per sota. La remor dels coloms…

Perquè s’ha eternitzat tant? És la desavinença dels germans o els polítics també hi han tingut a veure?
Suposo que és tant uns com els altres. Les primeres vegades que vam fer les firmes, no sé si era amb en Basart o amb en Juhé, però anaven dient que els 3 germans tenien litigis i no es podia fer res. I per part, dels germans tampoc s’ha fet res. Han passat olímpicament del tema. L’altre dia els van convocar a l’Ajuntament i la germana li anava dient al regidor: – diga-li al meu germà que no sé què i l’altre, doncs diga-li a la meva germana que… Clar, això és una vergonya.

Àudio: Entrevista amb Concepció Gelmà (escolta-la)

Àudio: L’opinió dels veïns de Joaquim Salvador, 12 (escolta’ls)

Notícia: Coloms i rates ‘okupen’ un edifici de la Plaça Catalunya (llegeix-la)

 

Joan Coromines: Josep Maria Juhé “hi ha coses que no s’han portat bé”

Projecte de la nova escola Salicrú a Joan Corominas

JOSEP MARIA JUHÉ. PORTAVEU DEL PSC A CALELLA

“En Jordi Sitjà va dir coses que eren certes. He de reconèixer que hi ha coses que no he portat bé”

 

Com estàs? Em fa l’efecte que vas acabar tocat després de l’últim Ple?
Sí, he de reconèixer que a l’últim Ple, amb l’argumentació que portàvem al voltant de la nova escola Salicrú no vam poder expressar allò que volíem. Em vaig trobar en un moment, sense poder argumentar el que havia de ser la rèplica al regidor Jordi Sitjà i, en part, és perquè va dir coses que eren certes. I per tant, hi ha un reconeixement, sobretot meu, que hi ha coses que no s’han portat bé.

Quines?
Sobretot, la part final de l’anterior mandat, hi va haver uns mesos en què no vam fer el que havíem de fer. Que és, mantenir una certa insistència en el tema de l’escola Salicrú, al voltant de la seva ubicació. I fer-ho des d’un doble vessant: de cara al Departament i també de cara a la comunitat educativa. Per tant, al consens polític i social de la nostra ciutat. Respecte al primer punt, hi va haver un canvi polític i el nou equip del Departament d’Ensenyament, a partir de la petició que va fer el nostre regidor d’Ensenyament, primer se li van anar donant llargues i finalment se li va denegar la reunió, no. Això va fer que… t’hauries d’haver sublevat d’alguna manera, perquè era un fet greu. I el que va fer, va ser tot el contrari: decaure en la nostra força per actuar en la direcció correcta. Que era assegurar que l’escola Salicrú es pogués fer. I respecte a la comunitat educativa i els partits polítics del plenari, no hi va haver la transmissió d’informació que teníem en què l’escola era possible ubicar-la al solar de Joan Coromines.

Reconeixent l’error, reconeixes també que has perdut la batalla?
No. Jo crec que el document que vam presentar al Ple és molt clar. Fa una cosa que mai ha fet l’equip de govern actual. Reconeix que hi ha dues ubicacions possibles, segons informes dels serveis tècnics municipals, que són els únics que existeixen. La carta que arriba des del Director General, nosaltres vam demostrar que no és un informe tècnic. És una valoració subjectiva i com a tal, es pot tenir present, però no és la que ha de definir si una ubicació és bona o no. La famosa denegació del Departament d’Ensenyament no existeix, perquè no hi ha hagut una petició formal des de l’Ajuntament i per això reconec que no es van fer les coses bé al final de l’anterior mandat respecte a aquest tema. I per tant, estem allà mateix, amb dos informes tècnics que diuen que l’escola és viable a la Fàbrica Llobet i al solar de Coromines. Som els únics que ho reconeixem. L’equip de govern ens diu que només hi ha una valoració i que l’altra no s’accepta per ningú. I afegeixo, si finalment s’aprova el que demanàvem nosaltres, que és la creació d’una comissió amb participació de tots els grups polítics, de la comunitat educativa i dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Calella, i es valoren els dos informes… si s’arriba a la conclusió que el solar no reuneix les mínimes condicions, igual que sóc tossut i ferm en allò que he de defensar, també sé reconèixer quan estic equivocat. I ja avanço que si es demostra que la nostra ubicació no és bona, seré el primer a reconèixer-ho.

Amb la insistència, no penses que la teva imatge personal pot quedar deteriorada de cara a la comunitat educativa?
Hi ha qui confon el ‘bonisme’ amb la consciència tranquil.la. I jo la tinc tranquil.la, i puc argumentar sempre el que he fet al poble i amb aquest tema també la vull tenir. I això, si m’afecta personalment a nivell d’imatge pública, no em preocupa mentre jo tingui la consciència tranquil.la.

La teva postura que defenses tan fermament és també compartida per la resta de membres del PSC de Calella?
Tenim una reunió per parlar-ne. Fins ara, ha estat així. Evidentment tot s’ha de discutir i avui suposo que es confirmarà si la línia que hem de seguir és o no és aquesta.

Hi ha veus discordants?
No, jo suposo que tot és fruit d’un debat i fins ara l’hem fet. Tots els documents que hem tret des del PSC han estat fruit del consens de tot el grup municipal i de tota l’Agrupació… Evidentment, el Ple de l’últim dijous va marcar un argumentari nou i un reconeixement de coses que no s’han fet bé, per part, sobretot meva. I per tant, vull que ho sàpiguen i que acabin decidint si seguim per aquesta línia o no.

Si la decisió és contrària, et planteges alguna decisió personal de futur?
Ho vaig dir quan em van preguntar fa uns mesos si havia decidit o no, continuar i tornar-me a presentar per a alcalde, que això no ho havia decidit. Que la meva opció és la de treballar pel poble i aprendre i crec que he après molt de dijous passat. I el meu treball i la meva perspectiva de futur està en funció del que vagi decidint la gent que està al meu voltant. En tot cas, a on estaré o no estaré, es decidirà en funció del que ells acabin decidint i del que vegi jo, a on puc aportar més.

Àudio: Entrevista a Josep Maria Juhé (escolta-la)

 

Pipican Eucaliptus: Albert Torrent “havíem creat un problema social, el trasllat era l’única solució”

ALBERT TORRENT. 2N TINENT D’ALCALDIA DE SEGURETAT I SERVEIS DE CIUTAT

“Havíem creat un problema social, el trasllat era l’única solució”



Perquè el trasllat?
Perquè s’havia generat un problema social a l’anterior ubicació. Hi havia un enfrontament de la gent que utilitzava aquest servei i dels propietaris de les cases que estan a prop, perquè la instal.lació generava unes molèsties i la relació cada vegada s’anava crispant més. Els usuaris dels gossos acusaven als veïns de posar vidres per fer mal als gossos, a dins la instal.lació, que es trencaven tanques. Als veïns se’ls ha untat amb caques de gos les portes i els panys de casa seva, se’ls ha tirat caca als balcons. Hi havia enfrontaments verbals i la cosa anava empitjorant i per això, l’única solució que hi havia i la més senzilla, era canviar la instal.lació de lloc. Ningú hi perd res, els veïns guanyen tranquil.litat i els usuaris de la instal.lació, també.

Per tant, us heu vist abocats a prendre la decisió, per molt impopular que sigui?
És que no hi havia una altra solució, perquè, no fer res ha comportat això. Aquestes molèsties hi són des què es va instal.lar el servei i han anat augmentant i empitjorant i s’havia de prendre una decisió. Crec que la que hem pres era l’única, perquè mantenir la instal.lació tal i com estava, hagués generat, segur, un problema greu.

Els usuaris del pipican diuen que s’ha escoltat a una minoria i s’ha deixat de banda la majoria.
No és una qüestió de majories o minories, sinó que canviar la instal.lació era una mal relativament menor i l’altra solució no existia. Era mantenir els enfrontaments i els problemes. Som perfectament conscients que hem generat una problemàtica a una gent que s’ha de desplaçar més lluny, gent que no ho troba tan segur… Hi falten les papereres, que posarem la setmana que ve, també uns bancs a l’ombra perquè els propietaris puguin seure, tenim una font a prop per si han de donar de veure els animals. Estem buscant un model que es pugui instal.lar dintre.

Ells es queixen que no se’ls ha tingut en compte.
Jo crec que se’ls va rebre, se’ls va atendre, se’ls va explicar els problemes i crec que hi va haver gent, de la que va venir a l’Ajuntament, que ho va entendre. Igual que nosaltres entenem que creem un greuge per la distància, però hem intentat fer el que era millor per al poble, com totes les decisions que prenem.

Era impossible seure les dues parts i negociar una solució?
Jo crec que sí, perquè no hi havia solució. Quan tens una activitat que et molesta davant, la solució és que l’activitat deixi de molestar. I és una cosa que no pots controlar, perquè no té només un usuari. En té, les 24 hores del dia. La policia ha fet actuacions a les quatre de la matinada perquè hi havia gent jove que portava gossos i en muntava baralles. Vull dir, la gent que l’utilitza sap el control que en poden fer mentre ells hi són. Quan marxen, la instal.lació continua oberta i hi ha gent que n’ha fet mal ús.

I aquesta nova àrea tindrà tant d’èxit com la dels eucaliptus?
Creiem que és una zona agradable i anuncio que en farem més. Estem discutint si les noves ubicacions són les més idònies, per fer-ne dues o tres més.

En quines ubicacions esteu pensant?
A on segur que n’hem de fer una i molt gran, és al Parc Dalmau. I allà es mereix tenir una àrea d’esbarjo per a gossos, gran! De 500 o 600 metres, fins i tot amb bancs dins i instal.lacions per a què els gossos puguin córrrer i gaudir el que vulguin. I altres, que seran en llocs més cèntrics. Estem buscant ubicacions.

Àudio: Entrevista a Albert Torrent (escolta-la)

Àudio: Opinions diverses dels usuaris del pipican (escolta-les)

Notícia: El trasllat del pipican dels Eucaliptus (llegeix-la)

Triple Corona: Miquel Sunyer “Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

“Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

MIQUEL SUNYER. 35 ANYS. ENGINYER TÈCNIC DE TELECOMUNICACIÓ I ALPINISTA DEL MAR.

Miquel Sunyer. A Calella per la Half Challenge 2012. Foto carlespascual.cat

Ets a punt de complir un somni, aquesta triple corona. Parle’ns una mica d’aquesta última.
Bé, el més important del Canal de Catalina és que és a mar obert, no? Que és el que fa més difícils les proves de natació. El factor de no saber què passarà i que tot pot canviar en un moment al mar fa que en aquestes proves hagis de tenir una finestra de bon temps, com a l’alpinisme i per això, l’organització t’obliga a nedar de nit. Penseu que al mar, nedar sense saber què hi ha o sense saber què toques, és bastant angoixant. I m’he volgut entrenar específicament perquè psicològicament és molt dur. A part d’això, la temperatura ambiental és més baixa a la nit i nedar sense neoprè, jo les nado totes sense, també la farà més complicada a nivell d’hipotèrmia. Hauré d’estar molt ben aclimatat a l’aigua freda. I sobretot, hauré de guanyar un greix corporal per poder tenir un neoprè natural.

I quines sensacions es tenen nedant de nit, sense referències i no sé si fa por?
Fa por, fa por. No només a mi, a tothom li fa por nedar en mig del mar a la nit. Qui digui que no, no m’ho crec. A partir d’aquí, si tot va bé, no passa res. Si a la primera em piquen tres meduses, doncs clar, estàs tota l’estona pendent de què et toca i si aquesta medusa que et picarà, ho farà a la cara o als llavis, que són llocs molt dolorosos. Nedar de nit és psicològicament, molt dur. A Canàries vaig tenir una molt bona etapa de nit, després em van seguir durant una hora 6 dofins i va ser una experiència única.

En aquesta nova prova, quantes hores t’hi estaràs a l’aigua? Quan prendràs la sortida?
Sortirem, hora local a Los Àngeles, entre les 12 de la nit i les 3 de la matinada, encara està per decidir, depenem del mar. Intentarem allargar-ho al màxim per nedar com menys hores de nit millor. En total, nedaré entre 8 hores i mitja i 9.

Quin tipus d’alimentació segueixes en aquesta prova tan llarga?
Bé, això és molt important. És decisiu, has d’estar molt ben alimentat. Molt hidratat, sobretot, perquè la hipotèrmia té molt a veure amb la hidratació. Jo paro cada 20 minuts i bec un litre de líquid cada hora i menjo cada hora, també. Porto una rutina d’avituallament rica en sals per rampes i temes musculars, una altra rica en carbohidrats, prenc algun batut proteínic i també menjo algun plàtan o alguna fruita.

El tema de parar és com l’entenem nosaltres, t’agafes a la barca i menges?
No, no, no… està prohibit tocar la barca. Si la toco, els ‘observers’ que van a la barca em desqualifiquen al moment, encara que faci deu hores que nado i em falti un quilòmetre per arribar. La normativa és ben senzilla, sortir a terra pels teus propis mitjans. Només utilitzar un banyador slip, un gorro, unes olleres, uns taps i no tocar l’embarcació en cap moment.

El fet d’aconseguir la triple corona, mundialment quin reconeixement té?
L’especialitat que jo practico és la més romàntica de la natació. No és una especialitat regalada. Jo no competeixo en llarga distància en els 5, 10 o 25 quilòmetres, ni faig el Grand Prix, sinó que jo sempre ho defineixo com l’alpinisme de la natació, no? A partir d’aquí, hi ha certes travessies a nivell mundial, unes organitzacions que fiscalitzen els creuaments i que tenen molt prestigi internacional perquè són les associacions de natació més antigues del món. Aleshores, aquesta trilogia de la triple corona, són les tres travessies reglades amb més història i més reconegudes a nivell mundial.

Dóna diners?
Dóna diners? Difícil. És que nedadors professionals hi ha molt pocs que es puguin guanyar la vida amb això. I jo sempre dic que avui dia, els esportistes cada vegada més ens hem de posar a treballar molt fort en la comunicació, hem d’explicar molt bé el que fem perquè els espònsors cada vegada volen que comuniquis més i que estiguis més als mitjans i això és com tot, una feina.

T’atreviries algun dia a fer una triatló com la Challenge Costa de Barcelona-Maresme?
M’encantaria! Jo si tingués temps, sempre dic que només em dedicaria a fer esport i la veritat és que la natació és molt poc agraïda, és molt avorrida. És el que sé fer millor i per això m’hi dedico, però, m’encanta anar en bicicleta, m’encanta córrer. De fet, a l’estiu, quan puc dedicar-me a córrer i anar en bici, els meus amics em diuen que sembla que em treuen de passeig perquè vaig mirant per totes bandes, enlluernat, perquè no estic acostumat a poder gaudir de l’aire lliure. La piscina té això, no? Que gairebé el 90 per cent dels meus entrenaments són en llocs tancats i la veritat és que quan surts i pots comentar la jugada amb el del costat, ostres! És una passada.

Àudio: Miquel Sunyer “qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec” (escolta-la)

Notícia: Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona

1 … 4 5 6 7  Scroll to top