ESPORTS

El futur de Salva Puig podria estar lligat a l’UEH Calella

Salva Puig (33 anys, Montcada i Reixac). Fins al 30 de juny, és jugador del Tolosa, de la primera francesa d’handbol. Fa dos anys que s’hi està i ens reconeix que, gràcies a l’idioma, l’adaptació no ha estat tant difícil com en la seva etapa a Alemanya (Goppingen). També perquè té de company a Jerôme Fernàndez, amb qui va coincidir al Barça. Actualment s’està recuperant d’una greu lesió del trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Es va trencar el mes de març. La recuperació la fa a França, amb el fisioterapèuta del club. En Salva Puig viu a Calella des del 2000. I per parlar amb nosaltres ens demana una única cosa: un banc del Passeig Manuel Puigverd, en què toqui el sol. Diu que, a Tolosa, el clima és més continental i el troba a faltar.

Salva Puig medita el seu futur. A hores d’ara, no descarta cap opció.

La continuïtat, la retirada i tampoc la d’integrar-se a l’estructura tècnica de la Unió Esportiva Handbol Calella. De fet, ens explica que “les coses van pel bon camí”.

Com et trobes?
Bé, tot i que aquesta és una lesió greu. L’operació va anar bé, però la recuperació és llarga. De 6 a 8 mesos i amb la incertesa de com em quedarà el genoll i si podré tornar a jugar a un nivell alt o si, finalment, el genoll dirà prou.

La lesió t’ha fet replantejar el teu futur?
Tinc 33 anys, porto una carrera bastant llarga i la lesió et fa replantejar coses. A més, la situació de l’handbol en general i també l’espanyol no és gaire positiva. Estic reflexionant, però no he prés una decisió en ferm. Prefereixo deixar córrer una mica de temps. Pensar-ho amb calma i quan sigui l’hora d’anunciar el meu futur, ho faré.

Tu ara estàs sense equip?
Sí, acabo el 30 de juny. I no tinc equip.

No és la millor posició per buscar un altre equip
No. Està clar que un club vol jugadors que puguin rendir immediatament. Jo estic lesionat i és complicat trobar-ne algun que t’ofereixi un contracte sense saber com respondrà el genoll. La recuperació, com a mínim, són 6 mesos. S’ha d’esperar una miqueta.

Notes que vas avançant?
Són progressos molt petits. Un dia deixes les crosses. Un altre, comences a caminar. El genoll comença a desinflamar-se. Ja estic fent una mica de bicicleta estàtica. Petites coses que, per arribar a jugar en un esport d’alt nivell, amb molts canvis de direcció, salts, contactes… queda molt encara. Els metges diuen de 6 a 8 mesos, n’he passat un. No em vull fixar una data concreta. El més important és que el genoll quedi bé. Si puc continuar jugant a handbol bé, i sinó, doncs la vida té moltes més coses que l’esport d’alt nivell.

Aquí a Calella, hi ha una bona base d’handbol. T’hi veus algun dia entrenant o assessorant la UEH Calella?
La meva intenció és que tot el que he après, transmetre-ho a nens o no tan nens. I que puguin servir-se de la meva experiència. En aquest sentit, em faria il.lusió.

Si t’escolten, demà mateix firmes
Sí, hem de parlar. S’han de discutir coses, però conec a la gent del club. Hem parlat informalment i ells estan il.lusionats en què algun dia puguin comptar amb la meva ajuda i jo penso que Calella és un lloc amb tradició esportiva a l’handbol i en d’altres esports. Si algú vol comptar amb mí, jo estaré encantat de poder ajudar.

És a dir, el dia que deixis l’handbol podem assegurar al 100% que hi col.laboraràs?
No m’agrada assegurar-ho al 100%, però crec que les coses van pel bon camí. I si ells volen que jo hi sigui, i a mí també m’agradaria ajudar, penso que la resposta pot ser sí.

S’estan definint coses?
Sí, però és un moment en què he de reflexionar cap a on va el meu futur. La decisió més important passa per si continuo jugant al més alt nivell o és un final de carrera i un començament d’una nova etapa. No em vull marcar un dia de dir, avui he de prendre una decisió. Prefereixo deixar passar un o dos mesos, quan estigui ja instal.lat definitivament aquí a Calella, i prendre la decisió final.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Entrevista-Salva-Puig.mp3|titles=Entrevista Salva Puig]

Dani Aranda, el repte de completar un ironman descalç: corrent i en bici

Dani Aranda, membre del Team Calella, reconeix que córrer descalç li fa “una mica de vergonya”. I per això, ho fa de nit. Bàsicament perquè no el veu ningú. Afirma que se sent “estrany”. Més d’un diu que l’han vist pujar a la Creu de Canet, un cop acabades les seves 11 hores de jornada laboral al Frankfurt que regenta. Ha completat l’última Marató de Barcelona amb una marca de 3 hores, 48 minuts, 51 segons. De jove, era un prometedor atleta. Ho va deixar. Ara, als 40 anys, hi busca nous reptes. Ha corregut i ha acabat dues vegades la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Ara, la vol fer descalç, la cursa a peu (42,195 metres) i també la bicicleta (180 quilòmetres). En Dani és de Canet de Mar. És un dels històrics del Team Calella.

 

Després de fer la Marató de Barcelona 2013

I perquè, descalç?
Busco una motivació. Necessito reptes i coses complicades. Vaig llegir que un home gran corria una marató descalç i vaig pensar: en seré capaç? És una sensació diferent, el córrer també. Sóc un ultrafondista. Fa un any i mig vaig fer 200 quilòmetres al Passeig de Calella, en 20 hores i 40 minuts. Però ha arribat un moment, que ni això em motiva. El més complicat és la tensió, l’estrés que tens quan corres descalç.

Perquè?
Per la por a fer-te mal. A trobar-te una xinxeta, un vidre… i aquest estrés et consumeix molta energia.

És a dir, estàs sempre pendent d’on trepitges?
Sí, no pots ni aixecar el cap per saludar els companys que t’han vingut a animar. Al principi, el dolor del peu és constant fins que no t’adaptes a la superfície per on trepitges. És constant, però arriba un moment, suposo que ja mental, en què el dolor ja no avança més, encara que et facis mal. Et tallis o tinguis butllofes. El problema és quan acabes. Un cop relaxat, el dolor puja molt. S’inflama tota la planta del peu dels cops constants durant tota la prova i ja no pots ni caminar. Vas de quatre potes a buscar les sabatilles.

El peu queda destrossat. Hem vist imatges teves de pell aixecada i la planta en carn viva.
Sí, però quan vaig acabar la Marató de Barcelona, vaig agafar un drap i el vaig untar en alcohol i me’l vaig passar per tota la planta, també entre els dits, i no vaig notar res. Això vol dir que estava inflamat, però que no em vaig fer cap ferida.

Quan trigues a recuperar després d’un esforç tan brutal com el de la Marató?
Al dia següent. El que sí que trigues un parell de dies més, és en la recuperació muscular, perque la trepitjada és totalment diferent. Normalment, el 90 per cent dels corredors, ho fem entrant amb el taló. Descalç, el taló queda eliminat i corres amb la mitja planta del peu. Això fa que els bessons es carreguin molt.

Tu ja has fet la Challenge, la de llarga distància. T’apuntes a la mitja del 19 de maig?
No la faré, perquè no estic preparat. La podria fer amb sabatilles, però aquest no és el meu objectiu. Ara m’estic preparant per fer la de llarga distància a Calella, i descalç. El córrer i la bicicleta, també. Aquest sí que serà un repte important. No conec a ningú que ho hagi fet o intentat.

I la bici, quina diferència notes entre posar el peu descalç a terra i a sobre del pedal?
El més complicat és que no tens cap subjecció del peu al pedal. És una pedalada molt agressiva, amb molta força física. No pots ajudar-te per fer la ‘roda’ a la bicicleta. La rotació no és perfecta.

Una cosa segura que tens és que a la transició, no perdràs temps
Això segur!!!

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Entrev.-Dani-Aranda.mp3|titles=Entrevista a Dani Aranda, atleta del Team Calella]

Mohamed Benbharka i Hasna Bahom, els atletes del moment

Carles Galindo, el millor calellenc classificat, al costat del guanyador Mohamed Benbharka. Foto: carlespascual.cat

Els dos atletes marroquins han fet bons els pronòstics a la Mitja Marató Costa de Barcelona Maresme i s’han endut la victòria amb una clara superioritat, en categoria masculina i femenina. Els dos venien de guanyar la Cursa del Corte Inglés, Mohamed Benbharka establint el rècurd de 5 triomfs a la prova i Hasna Bahom, guanyant després de quatre vegades acabant la segona. Amb una temperatura ideal, el vent ha fet la guitza a la tornada de Malgrat de Mar, bufant de cara. Un fet que, tal com ha explicat Benbharka a infocalella, l’ha fet desistir de fer una bona marca. El seu temps oficial, 1.06.07[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Mitja-Marato-Mohamed-Benbharka-2.mp3|titles=Mohamed Benbharka “ha estat com un entrenament, sense arriscar”]

En els seus plans de futur, l’atleta del Runnersworld Tarragona, encara no ha decidit si el 5 de maig serà a la Mitja Marató de Girona o bé a la prova de Cardedeu. La marca de Hasna Bahom, 1.18.47. Pel que fa als atletes calellencs, el millor classificat ha estat Carles Galindo, del Team Calella. A la sisena posició. El temps, 1.14.55, l’ha convençut per fer el mes que ve la Half Challenge Costa de Barcelona Maresme[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Mitja-Marato-Carles-Galindo-2.mp3|titles=Carles Galindo “faré la Half, estic millorant la bici”]

El Calella CF estrena la gespa artificial sense gol

CALELLA CF, 0 – MOLINOS U.D, 0 (Jornada 26, Tercera Catalana, Grup IV)
Calella: Rubén, Bruno, Antonio Sánchez, Hamza, Silvino, Odín (cap.), Àlex Ramos, Abimael, Cristian Colomer, Karim i Roque Ignacio.
Molinos: Rubén Gonzàlez, Manuel, Guillem, Sergio Garcia, Javier Román, Rubén Moreno, Manuel Llave, Francisco Candelario, Renato Andy, Juan José Moreno i Jesús.
Àrbitre: Marcel Campos (fitxa del partit)

Partit equilibrat en el debut dels d’Antoni Navas sobre la gespa artificial del camp de mar, molla per les pluges d’aquesta setmana i l’elevada humitat. Un partit amb 4 expulsions per als calellencs. Les del tècnic Navas i el president, Josep Ros per protestar des de la banqueta diferents accions i les d’Abimael Gallego (86′) i Rubén Muñóz (89′). Les dues per doble targeta groga.

A la primera part, Rubén, el porter del Calella va ser protagonista per doble motiu. Per les seves aturades, dues de providencials. En una d’elles va treure una mà miraculosa enviant la pilota a còrner (24′). Però també per la lesió que va patir en una dura entrada dins l’àrea, que el va deixar estabornit. A la segona, el va substituir David Monedero, que als pocs minuts va patir també una lesió muscular a la cuixa dreta. Coix, va acabar el partit. La segona part, va ser del Calella, millor posat al camp. Un xut d’Odín, el capità, creuat i ajustat al pal i dues jugades de Manuel Llamas van situar els calellencs més aprop de la victòria. L’àrbitre, Marcel Campos, va ser criticat en una acció en què es va equivocar aturant un contracop del Calella, en què el més lògic hauria estat donar la llei de l’avantatge. En l’última jugada del partit, els mataronins van estavellar una pilota al travesser, a la sortida d’un còrner. El punt sumat deixa el Calella 6 punts per sobre del descens, a falta de completar-se la jornada.

ANTONI NAVAS. Entrenador del Calella[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Calella-CF-Antoni-Navas.mp3|titles=Calella CF Antoni Navas, l’entrenador]MANUEL LLAMAS. Atacant del Calella

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Calella-CF-estrena-gespa.mp3|titles=Manuel Llamas “no hi ha excuses, l’empat és just”]

Ladislao Kubala, Eulogio Martínez i el ‘sex appeal’ de Ramón Coll

Presidents del CF Calella, d’esquerra a dreta. Francesc Montero, Francesc Picó, Mateu Aspas, Josep Maria Martínez, Ramón Coll i Josep Ros. Foto: Alfred Lieury[/caption]

El futbol a Calella, torna allà on va néixer: al costat del mar. La inauguració de la nova instal.lació amb gespa artificial tanca un peregrinatge que durant anys ha portat l’equip de la ciutat, de mar a muntanya. Les etapes més glorioses es van viure a camí entre el camp situat al carrer Àngel Guimerà i el de més amunt de la Citroën. La Muntanyeta, una instal.lació pensada per a la pràctica de l’atletisme, ha estat la penúltima aturada. Sense oblidar els partits a l’exili que l’equip ha hagut de jugar com a local a Santa Susanna, pel mal estat de la gespa natural. Des d’ara ja tenen casa nova. Calella ha estat una plaça de futbol reconeguda a nivell català. Pels seus èxits esportius i perquè, jugadors de primer nivell han lligat el seu nom a la ciutat. Són els casos de Kubala o Eulogio Martínez, que han vestit la samarreta del club. També d’altres nascuts aquí, com Ramón Coll, que va arribar a la porteria de l’Espanyol i Joan Sans Alsina, que va jugar al Barça.

Kubala, amb ell les seleccions d’Hongria i Espanya van ser a Calella
El 1972 la selecció d’Hongria, una de les més cotitzades, amb jugadors de la talla del porter Geczy o del davanter Dunai, va fer una estada a Calella abans d’iniciar una gira per Sud-Amèrica. Les cròniques d’aquell 14 de gener parlen de “un lleno impresionante”. Aquell partit, Ladislao Kubala el va jugar amb el Calella, acompanyat de dos familiars seus que els diaris de l’època anomenen com a Kubala II i III. El Calella va perdre per 2 a 3, amb una alineació formada per Coll, Cruz, Benítez, Moreno; Guevara, Antal, els tres Kubala i Carreras. Un any després, el 1973, va ser la selecció espanyola qui va visitar la ciutat. Es parla de 4.000 espectadors al camp, en un dia en què les escoles van fer festa. El partit es va jugar a les 12.30h i va durar 65 minuts. A l’equip espanyol, entrenat per Kubala, el partit els va servir de preparació per jugar uns dies més tard contra Grècia. El paper d’àrbitre se’l van intercanviar dos mites a les porteries, Reina i Iríbar, mentre no jugaven. Es diu que “se mostraron imparciales”. De Kubala, en parlen els ex-presidents Josep María Martínez i Mateu Aspas

 

El Calella, implicat amb Eulogio Martínez
El davanter paraguaià va morir prematurament el setembre del 1984, en un accident de cotxe. Un vehicle el va envestir, mentre canviava una roda punxada. Va estar ingressat uns dies, en estat molt greu. L’Eulogio era estimat a Calella, on hi havia fixat la seva residència i on se’l va ajudar econòmicament. Un dels hotelers de la ciutat li va obrir un bar. A l’Eulogio, que va marcar el primer gol del Barça al Camp Nou, se li va fer un homenatge en vida (any 1971), i un altre pòstum. Al primer, es van jugar dos partits en un mateix dia (16 de juny del 1971): un de veterans del Barça (amb Ramallets, Kubala, Manchón, Di Stefano, Basora o Kocsis, entre d’altres), contra veterans del Calella i el Girona; i un segon, entre un combinat de jugadors del Barça i el Calella contra un de futbolistes paraguaians (nacionalitat d’Eulogio Martínez). En parlen, Josep Maria Martínez i Martí Boschmonart

 

El ‘sex appeal’ de Ramón Coll
En Coll sempre jugava de negre els partits. La seva era una superstició ben especial que poc tenia a veure amb el joc, si tením en compte que fa uns anys va dir “jo jugava de negre perquè aquest color aprima!!”. Ell ha estat un dels jugadors nascuts a Calella, que més projecció ha tingut. Va ser porter de l’Espanyol durant tres temporades: 67-68, 68-69 i 69-70. El cert és que, la bona planta la manté. Aquesta frase també és seva “jo he lligat jugant de porter”. A més del Calella i l’Espanyol, també va jugar pel Girona i per l’Olot. I, com passa també ara amb alguns jugadors, el dia que tornen a casa amb uns altres colors, l’afició els hi fa pagar

1 9 10 11 12 13 20  Scroll to top