ESPORTS

Handbol Platja: Entrevista Albert Itchart

L’handbol platja és una de les modalitats que ja ha tret el cap entre els esports que es disputen a la sorra de mar. Les diferències amb l’handbol de pista en són moltes, condicionades bàsicament per la superfície. Té un objectiu clar, afavorir l’espectacularitat de les accions. Els partits tenen dues parts de 10 minuts cadascuna, en què el resultat es comptabilitza independentment. Si cada equip en guanya una, el vencedor es decideix als penals.

Màxim responsable del torneig. Ex-jugador del Barça i ara a La Roca

ALBERT ITCHART. PRESIDENT DEL CLUB HANDBOL PLATJA CALELLA

“A la sorra, m’atreveixo a caure”

Ja per començar, les dimensions del terreny són més reduïdes.
No té absolutament res a veure. Sempre distingim entre handbol platja i handbol a la platja. No transportem l’handbol de pista aquí perquè no té res a veure. Aquí es premia molt el ‘fair play’, l’espectacularitat, amb uns terrenys de dimensions més petites, de 27mx12m. Són 8 jugadors per equip, que en el mateix moment té a pista, tres jugadors i un porter jugador. Els gols de ‘fly’ (intercepció a l’aire), valen doble, com els de gir de 360º a l’aire i els del porter.

Sensacions diferents, bàsicament a l’hora de caure a terra.
Sí clar, aquí fins i tot els que som més elàstics ens atrevim a caure a terra. No passa res i es premien aquest tipus d’accions. Fa 7 o 8 anys érem pocs els jugadors que les fèiem però ara el més ximple fa rellotges i a més a més funcionen. Hi ha gent que fa autèntiques virgueries.

Les mides de les porteries són les mateixes. Canvia la pilota.
Sí, és un pèl més reduïda. No és ben bé com d’esponja, però és com d’un plàstic i no fa mal. Els llançaments a porteria no són del mateix impacte.

El material ve condicionat per la superfície. Aquí, jugades picades no es veuen.
Sí, no existeixen. Només com a últim recurs quan la deixes botar i esperar la resposta del bot, que no es pot predir.

Els jugadors van ben calçats. Suposo que per evitar que la temperatura de la sorra els faci ampolles?
Tenim jugadors que van amb els mitjons esportius i equips que utilitzen els ‘escarpins’ més professionalitzats per evitar que mai puguis trepitjar alguna pedreta. A més estan previstes temperatures molt elevades i s’eviten cremades als peus.

Els canvis són constants com en l’handbol pista?
Són encara més constants. Hem de pensar que ataquen 3 jugadors i en el moment que acaben l’atac, d’aquests 3, 2 ja canvien automàticament i en surten 2 a defensar. És un esport espectacular i ràpid. No té absolutament res a veure.

L’APUNT ECONÒMIC
Què costa organitzar un torneig d’aquest tipus? Quines subvencions es reben per part de les institucions?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/06/200.mp3|titles=L’apunt econòmic amb Albert Itchart]

Àudio: Entrevista amb l’Albert Ichart (escolta-la)

Notícia: Vuitè torneig d’handbol platja Calella 2012 (llegeix-la)

 

8è torneig d’handbol platja a Calella: espectacle a casa

Espectacle a la platja. Entrenament dels noruecs del NOR Beach. Foto: carlespascual.cat

El torneig s’ha convertit en un referent de l’handbol platja. Una bona mostra és la inscripció d’enguany, amb 56 equips (32 en categoria sènior masculina, 18 a la femenina, i 6 juvenils). La prova és puntuable per al Campionat de Catalunya, té el qualificatiu de Màster per al Campionat d’Espanya i integra el circuit europeu. El Club Handbol Platja Calella ha inscrit 3 equips al sènior masculí. El seu primer equip, que és el mateix que durant la temporada competeix en pista i dos més, el Calella Alkopops i el Calella Cantumane. No hi ha representació femenina. I a la categoria juvenil, s’hi ha inscrit la Unió Esportiva Handbol Calella. Pel que fa a la representació internacional, destaca la presència del NOR Beach Handball de Noruega, quart a l’últim campionat d’Europa i dels danesos del B.H.C. A banda dels madrilenys del Club Balonmano Playa d’Alcalà d’Henares, campions del torneig calellenc els tres últims anys. La competició arrenca aquest divendres i s’allargarà fins diumenge.

Àudio: Entrevista amb l’Albert Itchart (escolta-la)

Entrevista: Com es juga a handbol platja? Quines diferències hi ha amb el de pista? (llegeix-la)

Horaris de la competició

Triple Corona: Miquel Sunyer “Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

“Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

MIQUEL SUNYER. 35 ANYS. ENGINYER TÈCNIC DE TELECOMUNICACIÓ I ALPINISTA DEL MAR.

Miquel Sunyer. A Calella per la Half Challenge 2012. Foto carlespascual.cat

Ets a punt de complir un somni, aquesta triple corona. Parle’ns una mica d’aquesta última.
Bé, el més important del Canal de Catalina és que és a mar obert, no? Que és el que fa més difícils les proves de natació. El factor de no saber què passarà i que tot pot canviar en un moment al mar fa que en aquestes proves hagis de tenir una finestra de bon temps, com a l’alpinisme i per això, l’organització t’obliga a nedar de nit. Penseu que al mar, nedar sense saber què hi ha o sense saber què toques, és bastant angoixant. I m’he volgut entrenar específicament perquè psicològicament és molt dur. A part d’això, la temperatura ambiental és més baixa a la nit i nedar sense neoprè, jo les nado totes sense, també la farà més complicada a nivell d’hipotèrmia. Hauré d’estar molt ben aclimatat a l’aigua freda. I sobretot, hauré de guanyar un greix corporal per poder tenir un neoprè natural.

I quines sensacions es tenen nedant de nit, sense referències i no sé si fa por?
Fa por, fa por. No només a mi, a tothom li fa por nedar en mig del mar a la nit. Qui digui que no, no m’ho crec. A partir d’aquí, si tot va bé, no passa res. Si a la primera em piquen tres meduses, doncs clar, estàs tota l’estona pendent de què et toca i si aquesta medusa que et picarà, ho farà a la cara o als llavis, que són llocs molt dolorosos. Nedar de nit és psicològicament, molt dur. A Canàries vaig tenir una molt bona etapa de nit, després em van seguir durant una hora 6 dofins i va ser una experiència única.

En aquesta nova prova, quantes hores t’hi estaràs a l’aigua? Quan prendràs la sortida?
Sortirem, hora local a Los Àngeles, entre les 12 de la nit i les 3 de la matinada, encara està per decidir, depenem del mar. Intentarem allargar-ho al màxim per nedar com menys hores de nit millor. En total, nedaré entre 8 hores i mitja i 9.

Quin tipus d’alimentació segueixes en aquesta prova tan llarga?
Bé, això és molt important. És decisiu, has d’estar molt ben alimentat. Molt hidratat, sobretot, perquè la hipotèrmia té molt a veure amb la hidratació. Jo paro cada 20 minuts i bec un litre de líquid cada hora i menjo cada hora, també. Porto una rutina d’avituallament rica en sals per rampes i temes musculars, una altra rica en carbohidrats, prenc algun batut proteínic i també menjo algun plàtan o alguna fruita.

El tema de parar és com l’entenem nosaltres, t’agafes a la barca i menges?
No, no, no… està prohibit tocar la barca. Si la toco, els ‘observers’ que van a la barca em desqualifiquen al moment, encara que faci deu hores que nado i em falti un quilòmetre per arribar. La normativa és ben senzilla, sortir a terra pels teus propis mitjans. Només utilitzar un banyador slip, un gorro, unes olleres, uns taps i no tocar l’embarcació en cap moment.

El fet d’aconseguir la triple corona, mundialment quin reconeixement té?
L’especialitat que jo practico és la més romàntica de la natació. No és una especialitat regalada. Jo no competeixo en llarga distància en els 5, 10 o 25 quilòmetres, ni faig el Grand Prix, sinó que jo sempre ho defineixo com l’alpinisme de la natació, no? A partir d’aquí, hi ha certes travessies a nivell mundial, unes organitzacions que fiscalitzen els creuaments i que tenen molt prestigi internacional perquè són les associacions de natació més antigues del món. Aleshores, aquesta trilogia de la triple corona, són les tres travessies reglades amb més història i més reconegudes a nivell mundial.

Dóna diners?
Dóna diners? Difícil. És que nedadors professionals hi ha molt pocs que es puguin guanyar la vida amb això. I jo sempre dic que avui dia, els esportistes cada vegada més ens hem de posar a treballar molt fort en la comunicació, hem d’explicar molt bé el que fem perquè els espònsors cada vegada volen que comuniquis més i que estiguis més als mitjans i això és com tot, una feina.

T’atreviries algun dia a fer una triatló com la Challenge Costa de Barcelona-Maresme?
M’encantaria! Jo si tingués temps, sempre dic que només em dedicaria a fer esport i la veritat és que la natació és molt poc agraïda, és molt avorrida. És el que sé fer millor i per això m’hi dedico, però, m’encanta anar en bicicleta, m’encanta córrer. De fet, a l’estiu, quan puc dedicar-me a córrer i anar en bici, els meus amics em diuen que sembla que em treuen de passeig perquè vaig mirant per totes bandes, enlluernat, perquè no estic acostumat a poder gaudir de l’aire lliure. La piscina té això, no? Que gairebé el 90 per cent dels meus entrenaments són en llocs tancats i la veritat és que quan surts i pots comentar la jugada amb el del costat, ostres! És una passada.

Àudio: Miquel Sunyer “qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec” (escolta-la)

Notícia: Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona

Triple Corona: Entrevista Miquel Sunyer

MIQUEL SUNYER. 35 ANYS. ENGINYER TÈCNIC DE TELECOMUNICACIÓ I ALPINISTA DEL MAR.
“Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Entrev-Miquel-Sunyer.mp3|titles=Triple Corona Entrevista amb Miquel Sunyer]

Notícia: Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona

Entrevista: Conversa amb Miquel Sunyer (llegeix-la)

Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona

El repte de Miquel Sunyer, la Triple Corona

Miquel Sunyer és un gironí a qui li agrada dir que és una persona normal. Té la seva feina, i el seu temps lliure el dedica en exclusiva a compartir hores i hores amb l’aigua. Aquest estiu intentarà assolir el seu repte esportiu més important: la coneguda com la Triple Corona. Després de nedar els 50 quilòmetres que separen el Regne Unit i França, pel Canal de la Mànega i de cobrir els més de 45 de la Marató de la Illa de Manhattan, als Estats Units, li’n queda un. El 9 de juliol vol fer el Canal de Catalina, a Califòrnia. Amb una distància de més de 33 quilòmetres. Si ho fa, serà el primer català que ho aconsegueix i el nedador número 50 a tot el món. Bona part de la prova, la farà de nit. En Miquel Sunyer ha estat aquests dies a Calella, coincidint amb la Challenge Costa de Barcelona Maresme.

 

Entrevista: Miquel Sunyer “Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec” (llegeix-la) (escolta-la)

1 15 16 17 18 19 20  Scroll to top