ESPORTS

Calella aspira a ser olímpica amb l’estil del nedador Alan Cabello

Alan Cabello ja s'ha entrenat a la piscina del Club Natació Calella, abans de tornar a la Blume de Madrid. Foto: carlespascual.cat

Calella, les seves instal.lacions i la seva privilegiada situació continuen sent un pol d’atracció per al món de l’esport. L’Ajuntament aposta econòmicament per reforçar el segell de turisme esportiu amb què es vol identificar la ciutat. Ho acaba de fer amb el fitxatge del nedador Alan Cabello. S’estarà dos anys nedant (2014 i 2015) pel Club Natació Calella, tot i que continuarà entrenant-se a la Blume de Madrid, a les ordres de l’ex-olímpic polonès Bart Kizierowski. El consistori se’n fa càrrec de la seva fitxa i el club li paga les inscripcions als campionats en què decideixi participar.

L’Alan Cabello, recòrdman estatal dels 100, 200 i 400 estils, és un nedador amb talent i, segurament amb estil, molt d’estil. Ara fa un any va decidir que calia deixar les piscines durant una temporada. Va ser un cop dur, quedar fora de la cita olímpica de Londres. Ell, que ha coincidit amb tècnics de perfil dur com Joan Fortuny o Carles Subirana, ara ha trobat en Kizierowski, una espurna que el torna a fer brillar. Rio de Janeiro és a l’horitzó, el 2016. Calella vol ser olímpica.

Continua llegint…

“Catalunya is not Spain”, i això què vol dir? pregunten a la penya del Barça de Gàmbia

En Malang, ens rep a casa seva, a la ciutat de Brikama. Afirma que se sent "un ciutadà del món". Foto: Jordi VerduraSom a Brikama Town, la tercera ciutat més gran de Gàmbia, al continent africà. Als seus carrers no sorprèn trobar samarretes del Barça. No es fa difícil que els més petits, quan et demanen pel teu nom, l’associïn als jugadors del club blaugrana. Pronuncien a la perfecció, en català correcte, noms com Xavi, Carles o Jordi. El que ja no és tan comú es trobar-te algú que parli perfectament la nostra llengua i a més vesteixi una samarreta de la via catalana. És en Malang Sambou Manneh, gambià per part de mare i de pare senegalès. Casat amb una catalana. El president de la penya oficial del Barça, amb el número 1489, Sambou’s Barça Fans Club.

Amb ell hem parlat d’aquesta penya africana, singular. Pel fet que un catalano-africà o “ciutadà del món”, transmet als seus compatriotes que “el Barça és més que un club”. I de com, la llunyana similitud entre Catalunya i la regió de Casamance (sud del Senegal), que fa anys va reclamar la seva independència, li fa més fàcil l’explicació. Aquest és només un exemple de l’entrevista que hem mantingut amb ell Malang Sambou Manneh

Continua llegint…

El nou repte de Dani Aranda: el Rècord Guinness de 24 hores corrent descalç

Dani Aranda es prepara a Calella per al Rècord Guinness. Foto: carlespascual.catLa marca actual està fixada en 211 quilòmetres i 519 metres. En possessió de l’atleta neo-zelandès Peter Wayne Botha. La va aconseguir els dies 5 i 6 d’octubre en una reunió a Auckland, a Nova Zelanda. Com el cas d’en Dani Aranda, el record tenia una finalitat benèfica: recaptar diners per l’Associació per a la Prevenció de la Crueltat contra els animals. En el mateix intent, també va aconseguir el Rècord Guinness dels 100 quilòmetres corrent descalç. Aquesta marca complica i molt la consecució de l’objectiu del triatleta canetenc. És recent i no s’ha publicitat. La seva preparació estava encaminada a superar els 166 quilòmetres i 444 metres que tenia l’australià Robert Knowles, des del juny de l’any passat. La complica encara més, el fet que el seu cos encara no s’ha recuperat del tot del gran esforç que va fer el mes d’octubre completant amb èxit dues ‘ironman’ consecutives. La primera, descalç. I tot per la causa de “Las ilusiones de Raúl“.

En Dani reconeix que “no descarta la consecució del rècord, tot i que està molt difícil”.

Continua llegint…

Josep Maria Corrales, l’inversor privat de la Challenge: “la prova és deficitària”

Imatge d'un dels participants a la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Foto: carlespascual.catLa Challenge Costa de Barcelona-Maresme s’aguanta per la inversió privada. La pública, en 5 anys, ha passat del tot al res. La crisi va tancar les portes a les quantitats importants que arribaven de Madrid. Els dos últims anys la injecció pública s’ha recuperat molt lentament gràcies a l’aportació municipal, les subvencions de la Diputació de Barcelona i la taxa turística. Els 50.000 euros d’aquest impost, que l’Ajuntament de Calella atorgarà a la prova, ja tenen destinació: cobrir la quantitat que els organitzadors han de pagar per la gratuïtat dels peatges de l’autopista (l’alternativa per als vehicles, pel tall de l’N-II).

La prova és deficitària. Tot i que les inscripcions es tanquen abans d’hora i que és molt valorada pels triatletes europeus, les pèrdues, el 2012, van ser de 71.000 euros. Comptant la llarga, que es fa a l’octubre, i la Half, al mes de maig. Enguany, encara s’estant fent números. El seu futur és a debat. Més, quan ja fa un temps, que en el món de la triatló planeja un suposat interés del referent a nivell mundial, la marca Ironman, per situar els seus tentacles al nostre territori. El nou conveni, entre l’Ajuntament de Barcelona i el de Calella, batejat com a ‘Territori Triatló‘ deixa ben clar que les dues ciutats no poden fer-se competència en l’organització d’aquestes proves.

Josep Maria Corrales, hoteler i empresari calellenc. Un dels socis de l’Sport Àrea i la Creu Groga de Calella. No surt mai a la foto, no acostuma a concedir entrevistes, però ha fet una excepció amb Infocalella. Ell és l’alma mater de la Challenge. La inversió privada de la prova surt de la seva butxaca. Aquesta és només una de les seves respostes Josep Maria Corrales (aposta nefasta)

Continua llegint…

“Sóc un heroi per als meus fills”

Dani Aranda aixeca els braços després de creuar la línia d'arribada i tancar amb èxit el seu repte. Foto: Alfred Lieury64,800 quilos dissabte. Diumenge, 61,200. Una petita llaga en un peu i una ungla negra. De les sabatilles. No pas d’anar descalç. Un fort dolor d’estómac a la prova de la bicicleta. I res més. En Dani Aranda va completar diumenge, cap a dos quarts de deu del vespre, el seu segon ironman consecutiu. Tot per ‘Las ilusiones de Raúl‘, un nen petit afectat pel síndrome de Dravet. Des d’ahir, encara no ha pogut dormir. Buidant el cos de fortes emocions i ara ja, del cansament, que comença a sortir. Ens reconeix que dissabte, després de fer la prova descalç, va intentar menjar-se un bon entrecot, però “no m’entrava res”. Va recuperar forces a base de sucs. Avui, a les 6 del matí, a través del facebook, concertàvem una entrevista. No s’ho ha pensat dues vegades i m’ha contestat com sempre “qué bueno, gracias!

Continua llegint…

1 5 6 7 8 9 20  Scroll to top