PADES, necessitat vital que vol ajuda

El PADES extén la mà a la vida que s'escorre poc a poc. Foto: CSMSSom a Canet de Mar, al Maresme. Una de les poblacions que cobreix el PADES, unes sigles que es transcriuen com a ‘Programa d’Atenció Domiciliària. Equip de Suport’, però que, al darrera, amaguen molt més, gràcies a la qualitat humana de les persones que l’integren. Aquest és un projecte promogut per la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, que inclou el SSID, el Servei de Suport Immediat a Domicili. Servei finançat per dues ONG’S: l’Associació d’Amics i Voluntaris de l’Hospital i Oncolliga Calella. Ofereix, a través de la figura del treballador familiar, una assistència personalitzada a domicili a aquells pacients que estan en la fase final de la seva vida.

En Ramon, ens obre les portes de casa seva. Una bonica planta baixa amb un pati exterior que omple de llum el menjador. Des d’una de les butaques s’oberva que les plantes són estimades en aquesta casa. Les flors i un hort urbà són una de les seves distraccions. Sense cap contacte previ, en Ramon i la seva família ens fan sentir com un més. Hi entrem de ple, connectem. Xerrem i ens empaltem d’una naturalitat agraïda. En Ramon ens obre de bat a bat les portes de la seva intimitat.

http://vimeo.com/92505468

En Santi Rosell, el treballador familiar que atén en Ramon, no supleix ni el metge ni l’infermera. Tampoc el psicòleg ni el treballador social, que són els altres professionals d’aquest grup interdisciplinar que ofereix una assistència valorada amb majúscules, pels familiars i pels pacients. En Santi dóna atenció, fa companyia i ofereix escalfor. És la seva vocació. Com diu la Fina al vídeo, “l’hem integrat a la família”. Ell és qui té el contacte diari amb en Ramon i amb bona part de les aproximadament 60 persones ateses actualment pel PADES, en l’àrea d’influència que cobreix el programa. L’atenció s’ofereix un màxim de 30 dies, tot i que se’n fa un estudi individual de cada cas.

Funciona des del maig del 2012
Amb la intenció de cobrir una necessitat vital de pacients amb una vida limitada. El Servei de Suport Immediat a Domicili, SSID, actua en dues direccions. La de la immediatesa. I la de la cobertura econòmica, perquè l’assistència domiciliària és gratuïta. En Josep Puig, el president de l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital (AVAH), reconeix que la demanda és elevada i que hi ha gent que queda desatesa per falta de personal PADES Josep Puig

Des de l’1 de gener del 2014, el servei ha passat de 20 a 30 hores setmanals. Fins ara, les dues ONG’S, l’AVAH i Oncolliga Calella, aportaven a parts iguals la quantitat que financia el projecte. El repte és important per al futur més immediat. Ampliar la cobertura als caps de setmana.

El festival té la finalitat de recaptar fons per a ampliar el servei als caps de setmanaÉs per això, que el 30 de maig i a les vuit del vespre, es farà un festival solidari a la Sala Mozart de Calella amb un únic objectiu: recaptar els fons necessaris que ho facin possible. La responsable d’Oncolliga Calella, la Maria Pera, explica que la seva associació no pot fer front a l’ampliació de l’aportació que, fins ara es feia a parts iguals PADES Maria Pera

Les entrades ja s’han posat a la venda. Costen 8 euros i es poden adquirir a la Sala Mozart i també a la botiga, Regals Marina. A l’hospital també, però a partir del dia 12 de maig. Hi haurà també una fila zero i a més, es poden fer donacions al compte bancari de l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital: ES24 2100 0022 1102 00570159

Share
4 Responses to PADES, necessitat vital que vol ajuda
  1. Pere i Carmina Respon

    Ramon i Fina,
    moltes gràcies pel vostre testimoni.
    Una abraçada,
    Pere i Carmina

  2. montse Respon

    Cert, que en Santi te un valor afegit a la professionalitat, que es el de PERSONA.

  3. jordina Respon

    És tan humà el que porteu a terme, que tothom elogia aquesta associació. No he sentit a ningú parlar-ne malament. Hi ha molta gent bona, a vegades està a l’anonimat. Endavant!

  4. Joan Busquets Respon

    Ramon i Fina, he estat una altra setmana entera a l’Hospital de Gi, feia escassament 9 dies que hi havia estat el mateix temps, just després de tornar de Canet en un viatge normal, q vaig tornar-ne content i vaig pensar molt i molt en vosaltres i family, i amics. Em costa molt d’acceptar com s’ha agreujat aquesta meva malura i com es repeteix cada cop més frequentment. Avui, primera nit q torno a ser a la Residència, he vist el film d’en Jp Casals. Jo ho suporto amb menys pau i no acabo d’assumir la nova situació de malalt incurable. M’heu fet bé (mira per on!) i us en dono gràcies. Una abraçada ben, ben amical. Per poc q pugui tornaré a passar.

Respon a jordina Cancel·la les respostes

Your email address will not be published. Please enter your name, email and a comment.