barri de pekin

“No gaire, de Calella i pekinaire”

El Barri de Pekin de Calella se singularitza per tenir uns senyals identitaris propis. Sovint es diu que és una Calella dins Calella. La dita popular ‘No gaire, de Calella i pekinaire’, referma aquesta doble pertinença. Qualificatius propis que marquen ja una personalitat, com el de ‘catrà’. Un mot que s’aplicava al jovent, especialment del barri, que amb l’arribada del turisme a Calella (anys 50-60), es dedicà a anar al darrera d’estrangeres per seduir-les (el compositor calellenc, Jordi Feliu, fa la sardana ‘Els catrans de Calella’, en què es reconeix aquesta figura). Són només dues mostres dels trets diferencials dels pekinaires. A infocalella ens hem volgut apropar a un altre dels signes que marquen la seva personalitat: un escut propi (obra de Tomàs Cusell) del qual, els pekinaires se’n senten orgullosos.

Se n’han fet diferents reproduccions. Segons les nostres indagacions, en són quatre les que es coneixen: l’original de paper, propietat d’en Nicolau Fornés; dues còpies propietat de l’antiga Pensió ‘El Pekinaire’ (ara, Bed & Breakfast El Pekinaire), una de plàstic i l’altra en ferro forjat i una última pintada a l’oli, que és a la seu de ‘Gent del Barri de Pekín’ (l’associació que agafa el testimoni de l’extinta Comissió de Festes).

Els 4 escuts del Barri de Pekín a què ha tingut accés infocalella. D'esquerra a dreta: l'original, dues reproduccions de l'antiga Pensió El Pekinaire i el de l'Associació, Gent del Barri. Foto: carlespascual.catPrenent com a punt de partida l’escut, ens demanem pels límits del barri; pel mandró com a símbol; per la seva important activitat social com a col.lectiu i, en definitiva, pel significat que té ser pekinaire.

Continua llegint

 Scroll to top