CiU

ERC consensua amb CiU un text que declararà Calella “territori català lliure i sobirà”

La declaració serà presentada conjuntament per les dues forces polítiques al Ple Municipal d’aquest dijous. La setmana passada Esquerra Republicana de Calella va entrar a registre la moció per declarar Calella “territori català lliure i sobirà”, seguint el camí iniciat per l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló (Osona) i a què, fins ara, s’hi han sumat 89 municipis d’arreu de Catalunya. El text ha calgut consensuar-lo, tot i que com ha explicat a infocalella la regidora d’ERC a Calella, Cristina Gómez, “s’ha modificat la lletra petita, però no l’esperit”. En el document que us presentem íntegrament “s’insta al Parlament de Catalunya a què s’avanci en un full de ruta clar cap a l’estat propi, prèvia celebració del referèndum pel dret a decidir”. A petició de Convergència i Unió, s’hi ha incorporat també un punt per donar suport a la Declaració del Parlament del passat 27 de setembre que defensa el dret del poble català a l’autodeterminació.

El Partit dels Socialistes de Calella s’abstindrà en la votació del document que se sotmetrà a l’aprovació del ple, perquè segons diu el seu màxim representant, Josep Maria Juhé, a aquest portal informatiu, “l’estat lliure i sobirà forma part de la il.lusió o d’una perspectiva de futur, però no pas del resultat d’una consulta popular”. Pel que fa a la sintonia del partit amb la línia expressada al text, Juhé recorda que “al PSC, ara per ara, no hi ha una sola opinió, tampoc a Calella”. El Partit Popular votarà en contra de la moció.

DOCUMENT: Calella, territori català lliure i sobirà (llegeix-lo)

La Fira de Calella a debat, amb Montserrat Candini (CiU)

Montserrat Candini, l’alcaldessa de Calella, tanca el nostre 4×5 (4 candidats, 5 preguntes) sobre el present i el futur de la Fira de Calella que aquest divendres quedarà inaugurada. És l’últim qüestionari que han respost ja Josep Maria Juhé (PSC), Cristina Gómez (ERC) i Miquel Campoy (PP).

Foto: Xavier Càliz

MONTSERRAT CANDINI. ALCALDESSA DE CALELLA (CiU)

1. Què vol ser la Fira: un referent comarcal (Alt Maresme) o un referent local?
Sense dubte, la Fira de Calella i l’Alt Maresme ha tingut sempre una vocació comarcal, una altra cosa és els resultats d’algunes edicions a on crec sincerament que han estat força mediocres. En canvi, en el període 2003-2007, jo crec que des d’un punt de vista de ser reconeguts com un referent capital firal, el Regidor Miquel Pérez va fer una bona feina integrant-la a la Junta Directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC). Tanmateix, la Fira, tal i com l’interpreto jo, ha de tenir un caràcter ambiciós, que vol dir, fer una feina amb rigor, professionalitat i amb un desig clar que la seva petjada creuï més enllà de la comarca. És a dir, en el conjunt del País. És el nostre propòsit.

2. Què hi fa falta perquè el comerç de Calella tingui presència?
L’Associació de Comerciants de Calella – Centre Comercial (ACC) hi és present a la Fira amb estand i concurs propi dedicat al monogràfic de cada any, que es porta a terme als comerços de Calella durant tot el mes de setembre i que clou a la Fira amb un acte institucional en què es fa el lliurament de premis del concurs.

3. El monogràfic, com eix vertebrador, s’ha de mantenir?
El monogràfic és, sense dubte, no només l’eix vertebrador sinó el tret diferencial de la Fira. S’ha de pensar que el panorama firal català, amb la celebració de més de 270 fires a l’any, és cada cop més competitiu, fet que obliga a un esforç de singularitat i diferenciació. El monogràfic juga aquest paper. 32 anys d’història avalen un recorregut -amb velocitats desiguals-, però que confirmen que el model del monogràfic és un bon model.

4. La Fira i la Festa Major, juntes o separades?
Juntes sense cap mena de dubte! Crec que no hi ha debat.

La Fira, des del seu naixement, ha estat vinculada a la Festa Major i al llarg del temps ha aconseguit tant protagonisme i identitat pròpia que en alguns moments de la història s’ha volgut separar per la complexitat organitzativa de conviure les dues activitats. Però això no ens ha de fer perdre la visió que són activitats que es complementen i es retroalimenten. La Festa Major i la Fira són les activitats més importants de l’any, les més celebrades pel conjunt de la ciutadania. Són moments pel gaudi i pel consum cultural. Una mostra de costums i tradicions d’aquí i de fora, comercialitzar i donar a conèixer la gastronomia i l’artesania. Continuen sent espais on el teixit associatiu local s’hi aboca any rere any per donar-se a conèixer i mostrar les seves activitats al conjunt de la ciutadania i als visitants. Uns espais per potenciar les relacions socials i familiars, per celebrar la nostra identitat i el nostre tarannà com a poble, per viure intensament uns dies en col.lectivitat enfortint els llaços que uneixen la nostra societat. Quatre dies intensos que ens serviran per a trencar rutines i per carregar energies.

Separar-les? Perquè? Una activitat queda coixa sense l’altra!

5. És necessari pagar una entrada?
Crec que la gent dóna més valor a les coses quan aquestes tenen un preu. L’entrada de 3 euros es considera avui dia més aviat una col.laboració, en tant que permet l’entrada durant tots els dies a la Fira, alhora que assegura un cert filtre en termes de seguretat i vigilància del recinte. D’altra banda, s’ha de considerar que l’organització de la Fira eximeix del seu pagament al col.lectiu de menors de 12 anys i persones jubilades/pensionistes. Per últim, no cal menystenir els ingressos que genera la recaptació, en tant que ajuda a equilibrar el pressupost d’ingressos respecte del pressupost de despeses.

QÜESTIONARI: Les respostes de Josep Maria Juhé, regidor del PSC (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Cristina Gómez, regidora d’ERC (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Miquel Campoy, regidor del PP (llegeix-les)

Josep Maria Juhé: “volíem fer de la Fira de Calella una mostra de projecció mundial”

El màxim responsable del PSC de Calella, Josep Maria Juhé defensa fermament la feina feta pel seu equip de treball en l’organització de les últimes edicions de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, encapçalat per l’ex-regidora de Fires, Comerç i Consum, Maria Carme Campà (ERC). En unes declaracions a infocalella, ha volgut rebatre les argumentacions de l’alcaldessa, Montserrat Candini, en què qüestiona el treball fet fins ara, per “falta d’ambició i valentia” de les persones que l’han fet possible.

JOSEP MARIA JUHÉ. REGIDOR DEL PSC DE CALELLA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Josep-Maria-Juhe.mp3|titles=Josep Maria Juhé]

Juhé deixa per després de la Fira les valoracions sobre l’aposta de l’equip de govern (CiU), que ha firmat un acord de 3 anys amb el Departament de Cultura de la Generalitat per promocionar Catalunya. En tot cas, espera que no s’hagi escollit aquesta opció tenint en compte directrius de partit i deixant de banda els interessos de Calella. El regidor del PSC assegura que el futur de la Fira passa per “no perdre les arrels de la ciutat”, que considera cosmopolita. [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Josep-Maria-Juhe-2.mp3|titles=Josep Maria Juhé]El grup municipal d’Esquerra Republicana a Calella ha estat requerit també per aquest portal informatiu per valorar les declaracions de l’alcaldessa. De moment, però, no s’hi han pronunciat.

NOTÍCIA: Montserrat Candini: “Fins ara, la Fira de Calella es feia per inèrcia” (escolta-la)

Un pacte (no fiscal) amb l’11S a l’horitzó

20120829-222721.jpg

La foto del pacte. 29 d'agost del 2012

La unitat de la llengua, el dèficit fiscal i el dret a decidir són els tres eixos vertebradors que han posat d’acord les forces polítiques i la societat civil calellenca. En temes de país el PP de Calella s’ha autoexclós una vegada més. El pacte, escenificat a la sala de l’Ajuntament Vell, està subscrit per ERC, CiU, PSC, Solidaritat, Reagrupament, Democràcia Catalana, Entesa per Calella, la CUP i l’ANC i Òmnium Cultural Montnegre (llegiu la informació avançada per infocalella). A continuació us presentem el text íntegre de l’acord, que ha estat precedit de la lectura del posicionament individual de cadascun dels signants.

  1. “Refermem que la llengua catalana té un àmbit lingüístic que arriba de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (Països Catalans) i que cada una de les variants dialectals que es parlen al territori són elements que enriqueixen i conformen una única unitat lingüística, el català, llengua que es normativitza sota el paraigües de l’Institut d’Estudis Catalans. Alhora, denunciem els atacs: a la unitat de la llengua; al model d’immersió lingüística de Catalunya com a element de cohesió social; a l’ús del català com a llengua pròpia i oficial en els estaments públics (Derogació de la llengua catalana com a requisit per accedir a la funció pública a les Illes Balears, sentència contra el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona…); a l’ús de noms geogràfics propis en llengua catalana d’arreu dels Països Catalans”.
  2. “Denunciem que Catalunya està patint un dèficit fiscal continuat i sense precedents a Europa que, alhora, es transforma en dèficit social i que fa que Catalunya no disposi dels propis recursos per donar el servei necessari a la seva ciutadania. Amb la crisi, aquest dèficit fiscal injust s’ha tornat insostenible, fent trontollar el model social català”.
  3. “Reclamem l’exercici del dret a decidir, recollit a la carta fundacional de les Nacions Unides, com a dret democràtic dels pobles i nacions a decidir el seu futur en llibertat. A partir d’aquí, ens comprometem a treballar en la línia d’aquests acords”.
1 … 3 4 5 6  Scroll to top