montserrat candini

La Fira de Calella a debat, amb Montserrat Candini (CiU)

Montserrat Candini, l’alcaldessa de Calella, tanca el nostre 4×5 (4 candidats, 5 preguntes) sobre el present i el futur de la Fira de Calella que aquest divendres quedarà inaugurada. És l’últim qüestionari que han respost ja Josep Maria Juhé (PSC), Cristina Gómez (ERC) i Miquel Campoy (PP).

Foto: Xavier Càliz

MONTSERRAT CANDINI. ALCALDESSA DE CALELLA (CiU)

1. Què vol ser la Fira: un referent comarcal (Alt Maresme) o un referent local?
Sense dubte, la Fira de Calella i l’Alt Maresme ha tingut sempre una vocació comarcal, una altra cosa és els resultats d’algunes edicions a on crec sincerament que han estat força mediocres. En canvi, en el període 2003-2007, jo crec que des d’un punt de vista de ser reconeguts com un referent capital firal, el Regidor Miquel Pérez va fer una bona feina integrant-la a la Junta Directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC). Tanmateix, la Fira, tal i com l’interpreto jo, ha de tenir un caràcter ambiciós, que vol dir, fer una feina amb rigor, professionalitat i amb un desig clar que la seva petjada creuï més enllà de la comarca. És a dir, en el conjunt del País. És el nostre propòsit.

2. Què hi fa falta perquè el comerç de Calella tingui presència?
L’Associació de Comerciants de Calella – Centre Comercial (ACC) hi és present a la Fira amb estand i concurs propi dedicat al monogràfic de cada any, que es porta a terme als comerços de Calella durant tot el mes de setembre i que clou a la Fira amb un acte institucional en què es fa el lliurament de premis del concurs.

3. El monogràfic, com eix vertebrador, s’ha de mantenir?
El monogràfic és, sense dubte, no només l’eix vertebrador sinó el tret diferencial de la Fira. S’ha de pensar que el panorama firal català, amb la celebració de més de 270 fires a l’any, és cada cop més competitiu, fet que obliga a un esforç de singularitat i diferenciació. El monogràfic juga aquest paper. 32 anys d’història avalen un recorregut -amb velocitats desiguals-, però que confirmen que el model del monogràfic és un bon model.

4. La Fira i la Festa Major, juntes o separades?
Juntes sense cap mena de dubte! Crec que no hi ha debat.

La Fira, des del seu naixement, ha estat vinculada a la Festa Major i al llarg del temps ha aconseguit tant protagonisme i identitat pròpia que en alguns moments de la història s’ha volgut separar per la complexitat organitzativa de conviure les dues activitats. Però això no ens ha de fer perdre la visió que són activitats que es complementen i es retroalimenten. La Festa Major i la Fira són les activitats més importants de l’any, les més celebrades pel conjunt de la ciutadania. Són moments pel gaudi i pel consum cultural. Una mostra de costums i tradicions d’aquí i de fora, comercialitzar i donar a conèixer la gastronomia i l’artesania. Continuen sent espais on el teixit associatiu local s’hi aboca any rere any per donar-se a conèixer i mostrar les seves activitats al conjunt de la ciutadania i als visitants. Uns espais per potenciar les relacions socials i familiars, per celebrar la nostra identitat i el nostre tarannà com a poble, per viure intensament uns dies en col.lectivitat enfortint els llaços que uneixen la nostra societat. Quatre dies intensos que ens serviran per a trencar rutines i per carregar energies.

Separar-les? Perquè? Una activitat queda coixa sense l’altra!

5. És necessari pagar una entrada?
Crec que la gent dóna més valor a les coses quan aquestes tenen un preu. L’entrada de 3 euros es considera avui dia més aviat una col.laboració, en tant que permet l’entrada durant tots els dies a la Fira, alhora que assegura un cert filtre en termes de seguretat i vigilància del recinte. D’altra banda, s’ha de considerar que l’organització de la Fira eximeix del seu pagament al col.lectiu de menors de 12 anys i persones jubilades/pensionistes. Per últim, no cal menystenir els ingressos que genera la recaptació, en tant que ajuda a equilibrar el pressupost d’ingressos respecte del pressupost de despeses.

QÜESTIONARI: Les respostes de Josep Maria Juhé, regidor del PSC (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Cristina Gómez, regidora d’ERC (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Miquel Campoy, regidor del PP (llegeix-les)

Montserrat Candini: “Fins ara, la Fira de Calella es feia per inèrcia”

L’Ajuntament de Calella ha tornat a apostar pel monogràfic de país per a la 32a Fira de Calella i l’Alt Maresme. Catalunya és el país triat, i els Pirineus la primera aturada. Tot, fruit de l’acord per 3 anys signat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tot i que s’ha optat per la continuïtat del model d’un país convidat, Montserrat Candini deixa clar, en unes declaracions al portal infocalella, que la feina feta pels anteriors gestors tenia mancances.

MONTSERRAT CANDINI. ALCALDESSA DE CALELLA
“La Fira es feia per inèrcia”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Montserrat-Candini-1.mp3|titles=Montserrat Candini 1]”La manera de treballar estava esgotada”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Montserrat-Candini-2.mp3|titles=Montserrat Candini 2]

Enguany, la Fira inclourà una nova distribució dels 120 expositors i redueix el seu pressupost, dels 206.300 euros de l’última edició, als 182.780 de l’actual.

NOTÍCIA: El calellenc Joan Villaret guanya el concurs d’il.lustracions de la Fira de Calella (llegeix-la)

Marxa cap a la Independència: Entrevista amb Montserrat Candini

La comitiva va omplir la Plaça de l’Ajuntament de Calella, punt final de la Marxa per la Independència. Prèviament, a l’arribada a la Piscina Municipal, els van rebre la Colla de Geganters i Grallers de Calella amb en ‘Joanot’. Una gran estelada va encapçalar el recorregut de la marxa pels carrers de Calella.

MONTSERRAT CANDINI. Alcaldessa de Calella (CiU)
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/07/Entrev-Montserrat-Candini.mp3|titles=Entrevista Montserrat Candini]

“Hi haurà debat sobre el pacte fiscal, han de notar al clatell el que ha decidit el Parlament”

 

La Plaça, fa goig?
Fa goig i quan ja tens una certa edat, recordes el combat polític per conquerir nous espais de llibertat i té coses comunes al que jo vaig viure el 75 i el 77.

Són els gestos que reclama la societat civil i perquè els polítics agafeu la seva velocitat?
Penso que de societat civil, n’hi ha molta. I els alcaldes som representants del conjunt de la societat civil. I per tant, s’ha de trobar l’equilibri entre el que personalment creus i el que representes a nivell institucional. És veritat que hi ha una societat civil cada vegada més forta, àmplia i deshinibida que s’apropa al que jo vull per a Catalunya: la màxima llibertat i soberania. Però, jo, com a Montserrat Candini, sóc alcaldessa del conjunt dels ciutadans de Calella.

El pacte fiscal fa l’efecte que està condemnat al fracàs. El següent pas passa per l’avançament de les eleccions i la convocatòria d’un referèndum?
El següent pas és… i perquè hem de dir que és fracàs. Pel que han dit des de Madrid?… En política no et pots deixar emportar pel que arriba. S’han de fer tots els passos. El més immeditat és anar a explicar-nos a Madrid, amb la màxima representació parlamentària, i després que ells diguin el que diguin, es vagin explicant, que nosaltres anirem responent. I sí el no és total i la miopia que demostren segueix, el president Mas farà el que cregui més oportú. Tan fàcil els hi posarem? Perquè el Montoro de torn, o l’ABC o la Razón, que defensen els interessos dels espanyols… No, no, han de notar al clatell el que ha expressat el Parlament de Catalunya.

Però pel que hem sentit, no hi ha ni debat?
Ja es veurà. Crec que debat hi haurà. Una altra cosa és que es pensen que els catalans, quan rebem intimidacions, hem de rebaixar els plantejaments. Res més lluny de la realitat. No hi ha retorn.

Els alcaldes de Canet i Sant Pol s’han compromès a deixar penjada l’estelada. Què passarà a Calella?
Jo no sé on la tenen ells. Nosaltres només tenim el pal gran de la Plaça de l’Ajuntament, pagat per un empresari i que, de manera expressa, va dir que volia la senyera. Per tant, el que hem de fer és respectar la seva voluntat. Intentarem trobar l’equilibri i que, cada vegada més, l’estelada formi part de la nostra realitat més quotidiana. Intentaré convèncer l’empresari que una gran majoria social se sent còmode amb l’estelada.

Si no se’l convenç, es buscarà un altre indret per recol.locar-la?
Ho intentarem perquè volem aportar el punt de pedagogia per fer entendre que l’estelada forma part d’un gran desig del conjunt de Calella i del país.

ÀUDIO: Entrevista a Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol: “ens obliguen a empipar-nos i a fer el cop a la taula” (llegeix-la i escolta-la)

ÀUDIO: Entrevista a Jesús Marín, alcalde de Canet de Mar: “des de Madrid ens deixen clar que el pacte fiscal no serà possible” (llegeix-la i escolta-la)

NOTÍCIA: L’Estelada també viatja per mar (llegeix-la)

NOTÍCIA: La Marxa cap a la Independència segueix fent camí (llegeix-la)

 

 

Half Challenge: L’economia de la prova, per Montserrat Candini

MONTSERRAT CANDINI

ALCALDESSA DE CALELLA

SUBVENCIONS: “Aquest any ho tenim bastant pelut, són moments difícils”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Montserrat-Candini-1.mp3|titles=Montserrat Candini, alcaldessa de Calella]
APORTACIÓ AJUNTAMENT CALELLA: “Si hem d’incorporar diners, ha de ser una quantitat equilibrada”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Montserrat-Candini-2.mp3|titles=Montserrat Candini, alcaldessa de Calella]
MANTENIR LA HALF I LA CHALLENGE: “al 90% està garantit que la Challenge serà permanentment a Calella”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Montserrat-Candini-3.mp3|titles=Montserrat Candini, alcaldessa de Calella]

Àudio: Els Ajuntaments de Mataró, Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar també opinen

Document: Informe econòmic de la Challenge al Maresme (PDF descarregable)

Entrevista: Conversa amb Josep Maria Raya, l’autor de l’informe (per llegir)

Reportatge: La Challenge de Roth és l’exemple a seguir?

 

Anna Rovira i John Galindo, els ‘number one’

Clavats a terra. Sortida de la natació. Foto: carlespascual.cat

Una nova edició de la Half, i ja en van quatre! El Team Calella ha ratllat a l’alçada de les expectatives amb dos noms propis. El d’Anna Rovira i el de John Galindo. Pel que fa a l’Anna, ha estat una mostra més de la seva progressió, que fa que tregui el cap ja entre les millors. Ara cal que es decideixi: llarga o curta distància? Fa l’efecte, que el cos i el seu nivell d’exigència li demanen més. Perquè, com s’acostuma a dir ‘sempre pot anar millor’. En John va arribar tocat físicament, però sent el primer en nois del Team. Va comptar amb la col.laboració inestimable d’en Raül Coll, a qui va atrapar i que va ser el seu company de viatge fins al final.

Anna Rovira. Team Calella

ANNA ROVIRA. SEGONA PARTICIPACIÓ A LA HALF CHALLENGE COSTA DE BARCELONA MARESME.

POSICIÓ NÚMERO 9. TEMPS: 4.42.40. NATACIÓ: 40.19. BICICLETA: 2.27.27. CURSA A PEU: 1.34.54. CAMPIONA DE CATALUNYA DE DUATLÓ. AL MES DE SETEMBRE PARTICIPARÀ AL MUNDIAL DE L’ESPECIALITAT. ÉS DE PALAFOLLS (MARESME).

“Potser donarem una sorpresa a la Challenge de casa”

Una nova Half al teu palmarès, satisfeta?
Sempre pot anar millor, segur que els companys diran que sempre dic el mateix, però és veritat. Fa un any, encara em falta experiència de la situació mateixa, de les disciplines. Sobretot el nedar, encara em falta experiència amb el mar i jo penso que sempre pot anar millor. Amb la bici m’he sentit bé, i en el còrrer potser m’ha quedat una sensació que podia haver donat una mica més, però és això, que amb només un any de competició t’adones que hi ha moltes coses que vas aprenent conforme et vas posant a prova. Les mateixes transicions, més ràpides. Tot suma.

Ets molt exigent. Pels que no la competim, ja té un gran mèrit el fet que arribeu, però, veig que no et conformes?
No, perquè quan arribes i veus que al final als últims quilòmetres pots fer un esprint dius, collons si el cos em dóna per més, què faig llavors! Sempre, a vegades, el boss del Team, en Joan Carles, m’ho diu: ‘has d’acabar amb la sensació! I l’entrenador, en Pellejero, també. Em falta això. Suposo que el no haver competit, no vinc ni de la natació ni de l’atletisme, suposo que em falta aquest plus que ensenyen a la gent que comença a competir des de petit. A treure el fetge i això, encara no acabo de saber-ho fer o, potser, quan provi més llarga distància… resulta que sóc un pél més de llarga distància. No ho sé. Estem experimentant. La Half em sento còmode. Sense dubte, em falta entrenar la natació. No fa ni un any que nedo. Sempre vaig de menys a més, però no puc començar perdent tant. T’han de treure menys minuts, no? Ja sé que mai seré una nedadora però haig de pensar que la natació no sigui tan un tràmit, sinó plantar molta més cara.

I a partir d’ara, el pròxim repte?
El pròxim repte, vull provar una mica més de llarga distància. M’he pogut classificar per al Campionat del món, selecciónada per la Federació Espanyola, i entrenar per plantar cara i deixar bé el Team Calella en un Mundial.

I la Challenge gran?
La veritat és que et diré una cosa que no he dit gairebé a ningú. M’ho estava pensant. És a dir, provaré alguna cosa de llarga distància. Però precisament, la Challenge coincideix una mica amb el Campionat del món. Ara, per exemple, vaig empalmar una Half amb una Titan Desert, amb un campionat mundial, i penso que també, per molt que el cos recuperi bé, tampoc cal passar-nos. Ja anirem fent. Ara això. Tinc una llarga distància pel juliol, per provar. Campionat del món i llavors, a l’octubre si podem, donarem una sorpresa. Però, que vull provar la llarga distància, sense dubte, i que serà la Challenge aquí a casa, també.

John Galindo. Team Calella.

JOHN GALINDO. PRIMERA PARTICIPACIÓ A LA HALF CHALLENGE COSTA DE BARCELONA MARESME.

POSICIÓ NÚMERO 79. TEMPS: 4.25.28. NATACIÓ: 25.47. BICICLETA: 2.25.16. CURSA A PEU: 1.34.25.

 

En John va acabar la cursa amb molèsties físiques pròpies de la duresa de la prova i de la calor que va fer. Va necessitar de les mans d’un dels fisioteràpeutes. Aquesta és la seqüència i la conversa que vam tenir amb el fisio, mentre ell estava estirat a la llitera.

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Entrev-John-Galindo.mp3|titles=John Galindo recuperant-se amb el fisio]

 

 

Al reportatge Roth, present! Calella, futur? ja vàrem parlar del futur econòmic de la prova i de la seva continuïtat a Calella. Va quedar clar que les dues parts, Ajuntament de Calella i l’organització de la Challenge, s’hi troben a gust a la nostra població i que volen mantenir la prova per molts anys. Ara bé, quines seran les condicions econòmiques per als pròxims anys, tenint en compte el context de crisi en què ens trobem?

MONTSERRAT CANDINI.

ALCALDESSA DE CALELLA

SUBVENCIONS: “Aquest any ho tenim bastant pelut, són moments difícils”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Montserrat-Candini-1.mp3|titles=Montserrat Candini, alcaldessa de Calella]
APORTACIÓ AJUNTAMENT CALELLA: “Si hem d’incorporar diners, ha de ser una quantitat equilibrada”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Montserrat-Candini-2.mp3|titles=Montserrat Candini, alcaldessa de Calella]
MANTENIR LA HALF I LA CHALLENGE: “al 90% està garantit que la Challenge serà permanentment a Calella”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/05/Montserrat-Candini-3.mp3|titles=Montserrat Candini, alcaldessa de Calella]

Galeria fotogràfica: Àlbum de la Half Challenge 2012

Galeria fotogràfica: Àlbum de la Challenge 2011 a Flickr

1 … 4 5 6 Scroll to top