ALBERT ITCHART. PRESIDENT DEL CLUB HANDBOL PLATJA CALELLA 
“Aquí m’atreveixo a caure a terra”
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/06/201.mp3|titles=Entrevista Albert Itchart]
Entrevista: Com es juga a handbol platja? Quines diferències hi ha amb el de pista? (llegeix-la)
Notícia: Vuitè torneig d’handbol platja Calella 2012 (llegeix-la)
L’handbol platja és una de les modalitats que ja ha tret el cap entre els esports que es disputen a la sorra de mar. Les diferències amb l’handbol de pista en són moltes, condicionades bàsicament per la superfície. Té un objectiu clar, afavorir l’espectacularitat de les accions. Els partits tenen dues parts de 10 minuts cadascuna, en què el resultat es comptabilitza independentment. Si cada equip en guanya una, el vencedor es decideix als penals.
Màxim responsable del torneig. Ex-jugador del Barça i ara a La Roca
ALBERT ITCHART. PRESIDENT DEL CLUB HANDBOL PLATJA CALELLA
Ja per començar, les dimensions del terreny són més reduïdes.
No té absolutament res a veure. Sempre distingim entre handbol platja i handbol a la platja. No transportem l’handbol de pista aquí perquè no té res a veure. Aquí es premia molt el ‘fair play’, l’espectacularitat, amb uns terrenys de dimensions més petites, de 27mx12m. Són 8 jugadors per equip, que en el mateix moment té a pista, tres jugadors i un porter jugador. Els gols de ‘fly’ (intercepció a l’aire), valen doble, com els de gir de 360º a l’aire i els del porter.
Sensacions diferents, bàsicament a l’hora de caure a terra.
Sí clar, aquí fins i tot els que som més elàstics ens atrevim a caure a terra. No passa res i es premien aquest tipus d’accions. Fa 7 o 8 anys érem pocs els jugadors que les fèiem però ara el més ximple fa rellotges i a més a més funcionen. Hi ha gent que fa autèntiques virgueries.
Les mides de les porteries són les mateixes. Canvia la pilota.
Sí, és un pèl més reduïda. No és ben bé com d’esponja, però és com d’un plàstic i no fa mal. Els llançaments a porteria no són del mateix impacte.
El material ve condicionat per la superfície. Aquí, jugades picades no es veuen.
Sí, no existeixen. Només com a últim recurs quan la deixes botar i esperar la resposta del bot, que no es pot predir.
Els jugadors van ben calçats. Suposo que per evitar que la temperatura de la sorra els faci ampolles?
Tenim jugadors que van amb els mitjons esportius i equips que utilitzen els ‘escarpins’ més professionalitzats per evitar que mai puguis trepitjar alguna pedreta. A més estan previstes temperatures molt elevades i s’eviten cremades als peus.
Els canvis són constants com en l’handbol pista?
Són encara més constants. Hem de pensar que ataquen 3 jugadors i en el moment que acaben l’atac, d’aquests 3, 2 ja canvien automàticament i en surten 2 a defensar. És un esport espectacular i ràpid. No té absolutament res a veure.
L’APUNT ECONÒMIC
Què costa organitzar un torneig d’aquest tipus? Quines subvencions es reben per part de les institucions?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/06/200.mp3|titles=L’apunt econòmic amb Albert Itchart]
Àudio: Entrevista amb l’Albert Ichart (escolta-la)
Notícia: Vuitè torneig d’handbol platja Calella 2012 (llegeix-la)
Espectacle a la platja. Entrenament dels noruecs del NOR Beach. Foto: carlespascual.cat
El torneig s’ha convertit en un referent de l’handbol platja. Una bona mostra és la inscripció d’enguany, amb 56 equips (32 en categoria sènior masculina, 18 a la femenina, i 6 juvenils). La prova és puntuable per al Campionat de Catalunya, té el qualificatiu de Màster per al Campionat d’Espanya i integra el circuit europeu. El Club Handbol Platja Calella ha inscrit 3 equips al sènior masculí. El seu primer equip, que és el mateix que durant la temporada competeix en pista i dos més, el Calella Alkopops i el Calella Cantumane. No hi ha representació femenina. I a la categoria juvenil, s’hi ha inscrit la Unió Esportiva Handbol Calella. Pel que fa a la representació internacional, destaca la presència del NOR Beach Handball de Noruega, quart a l’últim campionat d’Europa i dels danesos del B.H.C. A banda dels madrilenys del Club Balonmano Playa d’Alcalà d’Henares, campions del torneig calellenc els tres últims anys. La competició arrenca aquest divendres i s’allargarà fins diumenge.
Àudio: Entrevista amb l’Albert Itchart (escolta-la)
Entrevista: Com es juga a handbol platja? Quines diferències hi ha amb el de pista? (llegeix-la)
Aquestes són algunes de les imatges que ens ha cedit en Ricard Flores, un dels veïns de la Plaça Catalunya. Són la prova gràfica que acompanya les firmes amb què es demana una solució al problema. Les han entrat per instància a l’Ajuntament de Calella.
[nggallery id=7]
Notícia: Coloms i rates ‘okupen’ un edifici de la Plaça Catalunya (llegeix-la)
Àudio: Entrevista amb Concepció Gelmà, presidenta de l’Associació de companys i simpatitzants de la Plaça Catalunya (escolta-la o llegeix-la)
Àudio: Què n’opinen els veïns de l’edifici de Jaume Salvador, 12 (escolta’ls)
Els veïns de la Plaça Catalunya fa molts anys que reclamen una solució als seus problemes. Aquesta setmana han entrat una instància a l’Ajuntament, en què inclouen les firmes que han recollit i una prova gràfica amb les fotografies fetes per ells mateixos de l’estat de degradació i de manca de salubritat en què es troba l’edifici. Reclamen amb força que algú els doni una solució. Pateixen les desavinences personals dels propietaris, que fins ara, també lliguen de mans i peus l’Ajuntament.
CONCEPCIÓ GELMÀ. PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE COMPANYS I SIMPATITZANTS DE LA PLAÇA CATALUNYA
Quina és la situació actual? Es preveu una solució ràpida?
Ràpida, ràpida, ja em va dir l’alcaldessa que no seria una cosa d’avui per demà. Ara estan mirant de fer consultes per saber si l’Ajuntament pot enderrocar l’edifici. Els 3 germans (que en són els propietaris) no es posen d’acord. Els han posat multes perquè no fan el que se’ls demana. I ara estan mirant d’enderrocar-lo, però amb un cost per a l’Ajuntament.
Quines són les converses que teniu amb el consistori?
Els veïns, abans de posar-se en contacte amb nosaltres, feia dos anys que havien estat parlant amb l’Ajuntament. Ara ja deu fer entre 2 i 4 anys que van fer una recollida de firmes i unes fotografies. I ara presentem més firmes perquè es pugi desratitzar l’edifici. Des del consistori se’ns va dir que podria ser una mesura més de pressió perquè els autoritzin per enderrocar l’edifici. Amb les firmes, acompanyem un escrit en què es demana per favor, que algú desratitzi l’immoble.
Els veïns n’estan farts, entenc?
Molt cansats, molt, perquè a la part del darrere no poden fer res. Ara a l’estiu, amb tanta calor, se sent una pudor!.. Les plomes, encara que tinguin tancat, els hi entren per sota. La remor dels coloms…
Perquè s’ha eternitzat tant? És la desavinença dels germans o els polítics també hi han tingut a veure?
Suposo que és tant uns com els altres. Les primeres vegades que vam fer les firmes, no sé si era amb en Basart o amb en Juhé, però anaven dient que els 3 germans tenien litigis i no es podia fer res. I per part, dels germans tampoc s’ha fet res. Han passat olímpicament del tema. L’altre dia els van convocar a l’Ajuntament i la germana li anava dient al regidor: – diga-li al meu germà que no sé què i l’altre, doncs diga-li a la meva germana que… Clar, això és una vergonya.
Àudio: Entrevista amb Concepció Gelmà (escolta-la)
Àudio: L’opinió dels veïns de Joaquim Salvador, 12 (escolta’ls)
Notícia: Coloms i rates ‘okupen’ un edifici de la Plaça Catalunya (llegeix-la)
COMENTARIS RECENTS