CULTURA

Sessió d’hula amb Màrius Serra. Alguna cosa és perfecta a Hawaii

Màrius Serra i Carles Pascual a la presentació a Calella de "Res no és perfecte a Hawaii". Editorial Proa. Foto: Tino Valduvieco.

En Màrius venia enganyat, i jo també! Algú li va dir, com a molts ‘guiris’: “Calella és terra de sol tot l’any.” I quin fred! Però tot i així no em vaig salvar de posar-me la camisa hawaiana. El verbívor Màrius em va cedir l’original, la dels lloros estampats que no existeixen a Hawai. Quin honor! La camisa, i presentar a Calella la seva última novel·la “Res no és perfecte a Hawaii”. Presentar-lo com un… deixe-m’ho en escriptor, tot i que és moltes coses més. Perquè al Màrius li va la marxa. Aquella que deia fa uns quants anys, “Hawaii, Bombai, son dos paraísos…” I resulta que no, que de paradís no tenen res i que Hawaii és un segon Marina d’Or.

La veritat és que vaig quedar bocabadat. N’ha tingut prou amb dos viatges a Hawaii per parlar-ne com si hagués escrit una tesi doctoral, amb profusió de detalls. I destaco, la memòria per recordar i la destresa per reproduir oralment la toponimia diversa de la contrada. Us atreviu a dir Kealakekua, a la primera i sense equivocar-vos?. Ho vaig fer, però he de reconèixer que abans l’havia gairebé memoritzat. En Màrius ho fa amb naturalitat, parla de Honaunau-Napoopoo com qui ho fa de Sant Miquel del Fai. Ens parla de l’Izeta, de Free Hawaii, d’immersió lingüística. I, d'”hulateràpia”. Una crítica a la banalització que se’n fa de l’hula, una oració, cantada i ballada. Una tradició ancestral que com diu el Màrius “turistificada, és com un tablao”. En Màrius va ballar l’hula, però el de veritat. Alguna cosa és perfecta a Hawaii, Màrius!

La presentació, en fotos. Tino Valduvieco

Calella vol ser ‘Vila europea de l’esport’

D'esquerra a dreta: Joan Anton Camuñas, exsecretari general de l'esport, Joan Ferrer, tècnic de l'ajuntament de Calella, Hugo Alonso, secretari general ACES, Jordi Congost, regidor d'esports de Banyoles, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, Xavier Arnijas, regidor ajuntament Calella i Javier Hernando, director màrqueting ACES. Foto: carlespascual.catCalella ha presentat candidatura per al 2016, per una distinció, la de ‘Vila europea de l’esport‘, que atorga l’ACES [l’associació que agrupa les capitals i les ciutats europees de l’esport] i que és vigent des del 2010. És un guardó, una “etiqueta”, com han qualificat els seus responsables, que premia les ciutats de menys de 25.000 habitants pel seu compromís amb l’esport. Fins ara en són 3 les viles catalanes que han estat distingides amb el qualificatiu: Pont de Suert [2012], Alp [2014] i Banyoles [2015].

Aquests dies, quatre membres del comitè d’avaluació de l’ACES han estat de visita a Calella, supervisant els espais esportius que té la població. En el termini de dues setmanes, se sabrà si la candidatura ha estat acceptada i pot ser presentada, juntament amb les altres candidates acceptades, en una gala al Parlament europeu, el 18 de novembre. Hugo Alonso, el secretari general de l’organització reconeix obertament que “Calella compleix amb les expectatives i viu l’esport per millorar-se com a ciutat dia a dia”.

 

Calella ha hagut de pagar un cànon, pels drets d’inscripció, de 300 euros. La distinció no atorga cap benefici econòmic a la ciutat. Entre els criteris que avalua l’ACES, s’inclouen les instal·lacions, la seva accessibilitat, les inversions i els projectes esportius. Sobre un total de 100 punts, la vila escollida ha de superar els 70. A més, la nominació inclou també la possibilitat que en un futur, Calella es pogués afegir a projectes europeus promoguts per l’ACES. Els últims anys se n’han desenvolupat sobre voluntariat, bones pràctiques esportives o bones governances.

 

Calella és l’única ciutat representant de l’estat espanyol, al costat d’una quinzena de ciutats europees més que també optaran a la distinció sense cap mena de limitació a l’hora d’atorgar el títol de ‘Vila europea de l’esport’. Qui superi la prova de qualitat, serà designada.

“48 braçades”, el llibre de Miquel Sunyer

Miquel Sunyer i James Manresa treballant el llibre "48 braçades". Foto: carlespascual.catEntre Taialà [Gironès] i La Clariana de Fabra [Palafolls, Maresme], en Miquel Sunyer, el nedador, i en James Manresa, l’escriptor-nedador, han estat un any i mig fent braçades i viratges al text del “48 braçades. Només tu marques el teu horitzó” [Ed.Columna]. Aquest és el llibre d’un nedador, escrit per un altre nedador. I aquesta és una de les grans virtuts d’aquesta obra, que el text, l’escriu algú del ram. Algú que sap de la duresa dels entrenaments solitaris a les piscines seguint la cadència “paret, viratge, braçades, braçades, braçades” [pàg. 49]. Algú que sap transmetre el que és nedar a mar obert i sense neoprè.

En ‘Miquelet’, aquell “cigronet rodó” que patia de problemes respiratoris, és ara un referent, un purista de la natació. És el Kilian Jornet de l’aigua [ell es defineix com un “alpinista marí”], per la seva integració i adaptació al medi. Ha sabut trobar la cadència a mar obert, on els viratges i les parets desapareixen. On només es respira, es fan braçades i es pica de peus. Sempre a un mateix ritme, 48 braçades per minut. Així s’ha fet el llibre!

L’escola de dansa La Fàbrica es fa d’or

L'equip de l'escola de dansa 'La Fàbrica' de Calella amb l'or aconseguit al DWC2015 de Sitges. Foto: Jordi VerduraI “nosaltres també!“, han dit els membres de l’escola de dansa La Fàbrica de Calella quan s’han penjat la medalla d’or al Dance World Cup, fet a Sitges. I això que no era fàcil afegir al “Tu, yo, quién. Vosotros también” [versió musical a Spotify], el títol amb què han batejat la coreografia, un “nosaltres també!“. La competència era alta a la categoria de KGM, o llegit d’una altra manera, a la modalitat de dansa contemporània.

Però l’Emma Sicília, l’Aleth Zambrano, la Clàudia Mateo, l’Alba Tarinas, la Mar Tarinas, l’Isaac Verdura, l’Aida Valls, l’Ariadna Puig, la Laia Serra, la Laia Coll i la Maria Basart continuen progressant en la seva passió, el ball. I ho han aconseguit de la mà de la Camila Gutiérrez, la seva coreògrafa i mestra de dansa contemporània. La Laia Ferrer, la directora de l’escola, valora el fet que, tot i que van esperar molt de temps a fer l’exercici, mai van perdre els nervis. Laia 1

Renuncien al Mundial de Bucarest
Aquesta primera plaça els ha valgut l’accés directe al Dance World Cup Mundial que es farà a Romania, a finals de juny i principis de juliol d’aquest any. Dos motius els allunyen d’una plaça que s’han guanyat a pols: la inversió econòmica que els suposa als pares aquest desplaçament i el fet que diferents alumnes del grup han estat acceptats per instruir-se aquest estiu a les prestigioses Òpera de París i Royal Ballet de Londres. Laia 2

Actuació de l'escola de dansa La Fàbrica de Calella, al DWC de Sitges. Foto: Renata AltieriAquesta informació que publiquem a infocalella és un exemple de periodisme col·laboratiu. L’agraïment a Jordi Verdura, Laia Ferrer i Renata Altieri.

ARTICLES RELACIONATS
Sisenes i de memòria, al campionat del món de dansa a Brighton
L’escola de dansa afina l’Òrquestra que acompanyarà l’Òpera a la final mundial

La ‘ViquiBarnils’ es posa al dia

Els viquipedistes treballant a Catalunya Ràdio en l'actualització de l'entrada de Ramon Barnils a la Viquipèdia. Foto: Catalunya RàdioAvui fa 14 anys de la mort del periodista i traductor català Ramon Barnils i Folguera [Sabadell, octubre 1940 – Reus, març 2001]. “Un periodista angloxasó enmig d’una premsa de tercera divisió. Un home de redacció enmig d’una cartellera d’estrelles”, així és com el va definir Vicent Partal, el director de Vilaweb, en el seu escrit “Adéu al mestre” en què glossa la seva figura [març del 2001]. Aquesta referència i moltes d’altres han quedat incloses en la revisió de l’entrada de Ramon Barnils a la Viquipèdia: traduïda a 8 idiomes i ampliada notablement gràcies a la feina altruista dels viquipedistes o també anomenats, pel president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, “activistes de la comunicació lliure”.

Continua llegint…

1 2 3 13  Scroll to top