Els geganters de Sant Celoni fan el cim del Pedraforca amb la seva geganta

Colla de geganters de Sant Celoni al cim del Pedraforca amb la geganta, na Maria del Puig.

Colla de geganters de Sant Celoni al cim del Pedraforca amb la geganta, na Maria del Puig.

No hi ha fita que se’ls resisteixi. Al primer, al segon, al tercer intent. És igual, acaben fent-la. I aquest ha estat el cas del Pedraforca, al Berguedà, amb una cota màxima de 2.506 metres d’alçada. Aquest dissabte (22 de juny) han fet el cim. L’ascensió l’han encarat pel Coll del Verdet i la baixada per una de les tarteres. La dificultat és que cada vegada que surt la Colla dels Geganters de Sant Celoni, no s’obliden de treure a passejar els gegants. I aquesta vegada, qui ha fet cim ha estat na Maria del Puig. Amb aquest cognom, és clar, no se’n perd una. I pot dir que, tot i que a l’esquena del geganter, també té al seu currículum, el Puigmal, el Montseny i el Canigó. Sense oblidar, el camí de Sant Jaume, a Galícia i la Marató de Barcelona. Són una colla singular, com cap altra. La ciutat se’ls estima i com ens han dit, al carrer Major, han tingut una rebuda de “Champions”. Continua llegint…

Gegants i ‘chapetones’ de Costa Rica, el món geganter traspassa fronteres

Els actes de la inauguració de Calella com a Ciutat Gegantera 2013 han comptat amb una representació de gegants de Costa Rica. Al país de l’Amèrica Central, dels gegants s’en diu com aquí. Dels caprgrossos, ‘chapetones’ i de les colles, ‘mascaradas’. La de Santana és la que ha estat present a la ciutat. Fruit del conveni que tenen amb el Cercle Internacional dels Gegants i després d’una setmana d’acolliment per part de la Colla de Masquefa, que ha fet el traspàs a Calella com a ciutat gegantera. A Costa Rica, hi ha 300 gegants i més de 3.000 capgrossos.

Adaptats al volum i l’alçada dels nostres gegants, com ens explica el ‘mascarero’ Miguel Moreira[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Miguel-Moreira-mascarero.mp3|titles=Miguel Moreira “a Costa Rica, fan uns 2’30 d’alçada”]

 

 

Els que ens han visitat són en David Andrés, la Juanita, el ‘campesino’ i la ‘senyora de la Alta Sociedad’. Allà, la divisió social del país, entre classes benestants i classes obreres es trasllada també al món de les ‘mascaradas’. Els gegants representen la gent amb diners i els ‘chapetones’, la gent del poble. Així ens ho explica, Rodrigo Muñóz, que vindria a ser com aquí, el cap de colla. Ell reconeix que els seus gegants estan inspirats en la tradició catalana[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Rodrigo-divisio-social.mp3|titles=Rodrigo Muñóz “los gigantes manejan el dinero, los chapetones hacemos la fiesta”]

En Rodrigo porta una estelada penjada del coll. Fa 6 anys que té contactes amb catalans. Afirma que “la identitat cultural és un sentiment universal” i es mostra partidari de la independència de Catalunya[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Rodrigo-independencia.mp3|titles=Rodrigo Muñóz “que donin a Catalunya el que els deuen”]

Calella, orgullosa de la Colla Gegantera!

Representants de les Colles de Calella i Masquefa amb els gegants, la Magdalena, l'Isidre, en Quirze i la Minerva

Calella ha sortit al carrer, mobilitzada per la Colla de Geganters de la ciutat. Des d’avui, la capital de l’Alt Maresme és Ciutat Gegantera durant un any, quan Cervera n’agafarà el relleu. Han estat 3 dies de festa cívica i de projecció de la nostra cultura arreu del món.

3 dies que van començar divendres amb el pregó i el descobriment de l’escultura d’en Mastegamosques, que penjarà per sempre de la façana de l’Ajuntament Vell. Dissabte, un acte mai vist fins ara, la Banyada Gegantera i els balls al Passeig Manuel Puigvert. I avui, l’acte del traspàs entre les colles de Masquefa i Calella, en una Riera Capaspre, com mai s’ha vist fins ara. Plena de gom a gom, i que ha vist arribar en ordre els gairebé 400 gegants de les 140 colles que han desfilat en 4 cercaviles simultànies pels carrers principals de Calella. A l’escenari de la Riera, no han faltat els plors dels grallers de la Colla de Masquefa, quan, per última vegada han interpretat les notes del Ball Nou i han portat els gegants de l’Agrupació de Colles de Catalunya, en Treball i na Cultura. Avui, ja dormiran a Calella. Els més menuts de la Colla han portat els gegantons, en Pau i l’Alegria, al ritme dels ‘Peuets de Gegant’ i després els més grans han pujat en Treball i na Cultura, seguint les notes del Ball d’Aniversari.

ELENA. Cap de Colla dels Gegants de Masquefa “Calella ha posat el llistó molt alt” [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Elena-Masquefa.mp3|titles=Elena, cap de Colla dels Gegants de Masquefa. CG2013]

MARC BUCH. Cap de Colla dels Gegants de Calella “Si la cultura popular ha d’evolucionar, cal innovar”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Marc-Calella.mp3|titles=Marc Buch, cap de la Colla de Geganters de Calella. CG2013]

Calella ha estat lila, des del primer dia a l’últim, malgrat s’hagi intentat encabir el groc. Les gralles i els timbals són infinitament i incontestablement molt superiors als insignificants xiulets. Calella està orgullosa de la seva colla gegantera.

Els gegants de Calella i els de Sant Celoni es remullen a la Platja Gran

L’aigua era freda. Els valents han estat els geganters. En Bernat, l’Elisenda, na Maria del Puig i en Martí s’ho han mirat còmodament des de les alçades. Han vingut tots preparats per a l’ocasió, amb faldilles més curtes i en Bernat, que és previsor, portava una tovallola a la mà. La Colla dels Geganters de Sant Celoni, preparada per als reptes d’aquest tipus, ha complert i ha fet el trajecte fins a Calella, a peu. Creuant el Corredor del Montnegre en poc més de 6 hores. A mig camí, s’han trobat amb el calellenc i ex-alcalde, Josep Maria Juhé, que s’hi ha afegit a la festa. Les males llengües diuen que, fins i tot, ha fet de geganter durant una estona. I que el ritme que portaven, era difícil de seguir. Arribats a la Platja Gran, la banyada era ben esperada. Els Gegants de Calella també s’han adequat per a l’ocasió, tot i que els suports de fusta han estat molt feixucs per entrar a l’aigua. A Sant Celoni, que ja saben de què van aquestes històries, en tenen uns d’adaptats, més curts i d’alumini.

BERNAT. Geganter de Sant Celoni. “La perruquera de la geganta ens ha amenaçat de matar-nos si anava a l’aigua”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Bernat-Banyada.mp3|titles=CG2013 Bernat Colla Geganters Sant Celoni]

PERE BADALLÓ. Geganter de Calella. “L’aigua impactava contra les fustes i havíem de mirar que el gegant no caigués a l’aigua”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Pere-Badallo-Banyada.mp3|titles=Pere Badalló, geganter de Calella. Banyada Ciutat Gegantera 2013]
La Banyada ha començat amb un minut de silenci, en memòria d’en Sergi, el company de la Colla dels Geganters de Sant Celoni que va desaparèixer al mar la setmana passada. Havia de ser avui a la Banyada Gegantera. Quan els gegants arribaven a Calella, després de travessar el Montnegre, els han confirmat que havien trobat el seu cos a les platges de Pineda.

La calaixera d’en Mastegamosques ja es pot regirar

La calaixera, amb en Mastegamosques

L’exposició ‘La calaixera d’en Mastegamosques‘ ha quedat ja oberta al públic des d’aquest dimecres, a la primera planta de l’Ajuntament Vell de Calella. S’inicia així el compte enrere de cara a la inauguració, aquest divendres de Calella, Ciutat Gegantera 2013. En Mastegamosques és el capgrós calellenc, autòcton de la nostra població, i que data del 1935. Es caracteritza per les seves singulars pigues i berrugues. La inauguració ha tingut dos amfitrions de luxe, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals i en Jan Grau, un dels estudiosos del món geganter més reconegut a Catalunya i especialista en cultura popular i tradicional. De fet, d’ell va ser la idea de qualificar l’exposició de calaixera. Juga aquest paper de ‘remenar i guardar’. En aquest cas en la història de la Colla Gegantera de Calella.

L’exposició compta amb els bustos dels gegants, Bernat i Elisenda, del 1961 i la figura de La Llopa, del 1982. A més, d’un recull fotogràfic i un taller dedicat a la creació de figures artesanes úniques, que inclouen una reproducció dels nostres gegants, en Quirze i la Minerva (obra de l’espai creatiu IAKARE).

El tamborí i el flabiol

Una de les joies trobades a la calaixera és un flabiol i un tamborí que daten de l’any 1921. Se li atribueix a una persona, d’Arenys de Munt, que podria provenir de la família Roig del carrer Vell de la població. Tot i que aquest és un fet que no està contrastat. A l’època, era una persona molt reclamada a les Festes Majors i se’l coneixia amb el sobrenom del ‘Nan del flabiol’.

Debat geganter
Calella comença a viure de ple la cita gegantera. A l’acte d’aquest dimecres, al Pati del Museu Arxiu, els protocols de les colles geganteres han estat presents. Uns protocols que fan que, per exemple, perquè els Gegants de la Ciutat siguin a Calella i mostrin el seu ball, hagi estat necessari un acord polític.

 

Hi ha d’altres colles que, per una decisió aprovada al Ple municipal, no deixen mai el seu municipi i només surten en comptades ocasions. Jan Grau, l’especialista en cultura popular, els defensa[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Jan-Grau.mp3|titles=Jan Grau “el patrimoni s’ha d’administrar”]

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals destaca la feina que fan els gegants per cohesionar el territori i per projectar al món la imatge de Catalunya a través de la seva cultura popular. Es calcula que al nostre país hi ha uns 4.000 gegants i uns 15.000 capgrossos[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Muriel-Casals.mp3|titles=Muriel Casals “és una manera de projectar-nos al món”]

1 2 3  Scroll to top