Team Calella

Miquel Blanchart i John Galindo, el seu millor Challenge a Calella

Miquel Blanchart, campió estatal de llarga distància. John Galindo, el millor del Team Calella. Foto: carlespascual.cat

En Miquel Blanchart, del Club Natació Sabadell, va ser el millor dels catalans al campionat estatal. Era la seva segona participació al Challenge Costa de Barcelona-Maresme, el primer però, que acaba (l’any passat es va retirar). I en John Galindo, del Team Calella, també va ser el millor dels nostres triatletes en categoria masculina, una vegada més. També segona participació a la prova de casa i amb una progressió excel.lent, rebaixant la seva marca en més de 40 minuts. Els dos van fer una molt bona triatló. En Miquel va fomentar el seu èxit a la marató, en què es va anar menjant tots els rivals que tenia pel davant després de la transició de la bicicleta al córrer. Va acabar el quart de la general. I en John, va preferir no malbaratar forces a l’aigua (va nedar per sota de la seva marca), per fer-se fort a la bicicleta i corrent. Un esforç que va pagar als últims quilòmetres. Els dos van tenir un bon final.

ÀUDIO: Miquel Blanchart “sé enganyar la ment i em vaig posant premis” (llegeix-lo i escolta’l)

ÀUDIO: John Galindo “sóc una persona molt nerviosa i aquest esport em dóna tranquil.litat” (llegeix-lo i escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Anna Rovira, en llarga distància també!

L'Anna arribant. Foto: Alfred Lieury

Va pagar la pena esperar! L’Anna Rovira ens tenia una última sorpresa guardada. El seu cos, castigat per les hores de competició i per un dolor al genoll, encara va treure forces de no se sap on per fer un últim esforç. Va deixar amb un pam de nas a les dues atletes que la precedien per la tercera plaça del podi del campionat estatal, i a tots els que l’esperàvem. En Joan Carles Castellà, el màxim responsable del Team Calella, anava informant: “ara va cinquena, però va forta; en 7 minuts la tenim aquí”. I la vam tenir, després de saber que,  com qui no vol la cosa, encara va accelerar per arribar tercera. Mentre esperava a passar el control antidopatge l’Anna es va asseure al costat de Yolanda Santos, una triatleta de Guadalajara, que es va quedar sense el premi final, perquè una noia baixeta li va anar bufant al clatell fins que li va dir adéu. “Ho sento, però a casa, davant la meva gent, la meva filla i els meus amics del Team, t’havia de passar”. L’Anna encara va demanar disculpes, tot i que l’alegria era immensa. I es va haver de sentir, de gent que en sap, que la llarga distància és la seva. Amb un riure a la boca, va contestar “no m’emmerdeu, no m’emmerdeu”

Aquest és un extracte de la conversa que va tenir amb Yolanda Santos…

Anna Rovira: Tu em vas definir una vegada, com… “vas com un obús i corrents com una”

Yolanda Santos: Mira, en tots els Halfs, ella m’ha guanyat i l’única vegada que jo l’he avançat va ser a Vitòria i aquí ens hem hagut de jugar, després de 40 quilòmetres, els últims 200 metres a l’esprint… És normal, perquè corre a casa i així és… Jo l’he perdut. També he intentat esprintar amb totes les meves forces, però ella ha estat més forta…

AR: Segur que tornarem a coincidir…

YS: Jo és que la veig a l’elit. Segur, estic convençuda que té molt de futur com a triatleta de llarga distància…

AR: Sí, però si eliminem la natació, perquè si no perdo el casquet, perdo el xip… O la natació me la faig meva, o això no pot ser!

YS: I fa un any i mig no sabíem qui era i mira ara, jo l’estic patint.

Escolta l’entrevista completa: “M’he deixat el xip a casa, perquè havia de preparar el dinar de la nena”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Anna-Rovira-Challenge-2012.mp3|titles=Anna Rovira Challenge 2012]

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

La triatleta Anna Rovira confirma la seva presència a la Challenge

En unes declaracions a infocalella, la triatleta del Team Calella ha confirmat per primera vegada que diumenge s’estrenarà a la Challenge Costa de Barcelona-Maresme (va participar a la Half al maig, però mai fins ara ha cobert la distància gran de la prova). Després de la quinzena posició al Mundial de Duatló de Nancy, Anna Rovira vol provar-se sense “exigències de temps i per veure com reacciona el cos”. Aquest és un petit extracte de l’entrevista sencera que podreu escoltar aquest dijous al portal carlespascual.xandbox.net

ANNA ROVIRA. TEAM CALELLA “Si la Challenge no es fes a Calella, no la faria”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Challenge-Anna-Rovira.mp3|titles=Challenge Anna Rovira]

Anna Rovira, el hobbie que val un Mundial de duatló

Joan Carles Castellà (president Team), Anna Rovira i Xavier Arnijas (Tinent d'Alcaldia i membre del Team). Foto: carlespascual.cat

En plena Fira i Festa Major a Calella, l’atleta del Team Calella, Anna Rovira passejarà aquest dissabte (22 de setembre) el nom de la nostra ciutat pel món. Aquest dijous, agafarà el cotxe direcció a França, deixarà la petita de la família a càrrec dels seus pares i posarà els 5 sentits en el Mundial de duatló, que es fa a Nancy: 10 quilòmetres corrent, 40 en bicicleta i 5 més corrent. Una prova que afronta amb “bones sensacions” i en què s’acontenta amb “fer un bon resultat”. Confiada en les seves bones qualitats, reconegudes ja per molts dels esportistes de renom, i en què no haurà de nedar, l’especialitat on ella s’exigeix més i on progressa dia a dia.
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Anna-Rovira-duatlo-2.mp3|titles=Anna Rovira Mundial Duatlo (2)]

“A vegades, gaudeixo del patiment”
L’Anna és de les que fa equip i tot i que n’és la referent, no es considera l’estrella del Team. Això sí, dirigint-se al regidor Xavier Arnijas (membre del Team) i al president de l’equip, Joan Carles Castellà, es permet la llicència de dir que als entrenaments, entre els nois, “té bones llebres”. Dirigida per un tècnic de prestigi, com és en Santi Pellejero i sota el paraigua de l’equip calellenc, el sostre de la triatleta de Palafolls és ara per ara una incògnita. Comença a treure el cap pels podis (l’últim, la segona plaça de l’Extreme Man de Narbona) i se la respecta. [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Anna-Rovira-duatlo-1.mp3|titles=Anna Rovira Mundial Duatlo (1)]

Anna Rovira, la triatleta del Team Calella, segona a l’Extreme Man de Narbona

Els campions a Narbona. L'Anna (primera per l'esquerra), la segona millor. Foto: Jordi Royes

L’Anna Rovira va col.leccionant èxits per al seu curt palmarès (fa un any i mig que es dedica a l’esport d’alta competició). Aquest diumenge, amb una marca de 4 hores, 43 minuts i 18 segons, ha acabat la segona a la primera edició de l’Extreme Man de Narbona, França. Una prova que combina 1,9 quilòmetres de natació, 90 en bicicleta i 21,1 corrent. Només s’ha vist superada per la biscaïna Gurutze Frades, que ha guanyat la prova amb un temps de 4.32.17. La triatleta del Team Calella ha fet una cursa de menys a més. A l’aigua, segueix fent progressos i recuperant temps en la transició cap a la bicicleta. Pujada a la bicicleta, a Narbona (circuit que combina les parts planes amb el desnivell), s’ha sentit còmode i s’ha situat la tercera en dones. I corrent, després dels dos primers quilòmetres, ja ha agafat la segona posició. En definitiva, una bona prova de cara al campionat del Món de Duatló que es farà a Nancy, el cap de setmana del 22 i 23 de setembre.

ANNA ROVIRA. TRIATLETA DEL TEAM CALELLA

“Em diuen que d’on he sortit”

Com t’has trobat a Narbona?
Bé. Satisfeta amb la marca. He de seguir treballant fort la natació. En bicicleta, la distància se m’ha fet curta, fins i tot. I corrent, en funció dels quilòmetres, busco un o altre ritme. Anem millorant en tot, però encara no surten els parcials dels entrenaments. El més important, però, és que sabem que els podem rebaixar.

Em deies, després de la Half Challenge a Calella, que la natació l’havies de millorar
Sí, sóc impacient. He millorat molt a la piscina i encara no es nota a mar. Però el meu entrenador em diu que és qüestió d’hàbit i temps. Suposo que falten 30 anys d’aigua (riu)… És broma. Vull dir que em falten tenir sensacions a l’aigua, com diuen els nedadors (fa uns 12.000 metres setmanals de natació, en funció de la planificació).

Fa molt poc temps que et dediques a l’alta competició, però ja has tret el cap entre les millors
Em diuen que d’on he sortit i que no demani més, que tinc moltes aptituds. Em recorden que només fa un any i mig que competeixo. Quan veuen els meus parcials en bicicleta i corrent, tothom em felicita. Ho va fer en Santi Santamaria a Elx, la Immaculada Pereiro a la Vall de Buelna. A Narbona, en Víctor del Corral també m’ha felicitat. Ja em comencen a conèixer i surto a les travesses. Em diuen que em van veure al pòdium d’allà, al d’aquí, que si ets la noia del Team Calella. La que va fer això, allò. Em saluden.

Vaja, que ets una estrella
Nooooo! Però em van coneixent. I el públic m’anima molt. S’emocionen quan veuen una noia que va avançant nois en bicicleta i corrent. Són genials. El meu home és qui més m’anima. És del Team des què el van fundar i ara se sent orgullós de mi i també del club. És qui em va fitxar (riures).

De cara al Mundial de Duatló, què esperes?
Plantar cara i disfrutar.

I et veurem per la Challenge a Calella?
Després del Mundial et responc. Els entrenaments per al Mundial i per a la Challenge són molt diferents i només hi ha una setmana de diferència entre una prova i l’altra.

1 2 3 Scroll to top