challengeBCN

John Galindo: “sóc molt nerviós i aquest esport em dóna tranquil.litat”

John Galindo amb el seu fill. Foto: Alfred Lieury

En John Galindo, de pare espanyol i mare anglesa, resideix a Calella de tota la vida. El seu cos, a banda dels tatuatges que llueix, es veu d’una hora lluny que està fet per a proves de resistència com la Challenge. Ahir, va creuar la línia d’arribada, amb el seu fill en braços.

“Sóc molt nerviós i aquest esport em dóna tranquil.litat”

Més de 9 hores, John. Marca personal?
Sí, he baixat. Vaig fer 10 hores 5 l’any passat. Molt content.

L’havies preparat molt?
Sí. M’ha costat una mica el córrer. He patit, del quilòmetre 20 al 30. He baixat de la bici molt fort, he nedat suau i pensava que estic més fort i al quilòmetre 20 he agafat una ‘pajara’ important.

Com has superat aquell moment?
Mentalment i ingerint beguda, aplicant-me gels. Després l’ajuda del públic et dóna forces, el meu germà…

Dos anys sent el millor del Team, un orgull, no?
Jo ho faig pels nervis. Sóc molt nerviós i això em dóna una tranquil.litat que no aconsegueixo amb altres coses. Gaudeixo d’aquest moment. És el que més m’agrada.

I de cara al Campionat d’Europa de l’any que ve, també et veurem?
Sí, espero, però vaja, gent com en Blanchart són gent de ‘paraules majors’. Ja has vist com tiren.

El coneixies?
Per la tele i per les revistes. Personalment, no.

ÀUDIO: ESCOLTA L’ENTREVISTA [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Challenge-John-Galindo.mp3|titles=Challenge John Galindo]

ÀUDIO: Miquel Blanchart: “sé enganyar la ment i em vaig posant premis” (escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Miquel Blanchart: “sé enganyar la ment i em vaig posant premis”

Miquel Blanchart i la seva futura dona. Foto: carlespascual.cat

En Miquel va tenir dos gestos memorables un cop va acabar la prova. Va agafar el micròfon per dirigir-se al públic. I, primer va dir, “jo parlaré en català perquè el castellà no el domino”. I després, va complir la sorpresa que ja feia dies que rumiava: va demanar matrimoni a la seva futura dona, la Susanna. Abans ens va deixar impressionats a tots per la seva força mental i física que el va portar al títol estatal de llarga distància.

 

“Sé enganyar la ment i em vaig posant premis”

T’estrenaves, no podíem demanar res més
No, i a part, aquesta l’ha volia acabar encara que fos de genolls. L’objectiu era acabar i si ho feia bé, millor que millor.

En la cursa a peu t’has trobat molt bé i t’has anat menjant els rivals
M’ho he pres amb molta paciència perquè és una cursa molt llarga. Estem parlant de més de dues hores i 45 minuts i has d’esperar una miqueta a què els rivals afluixin i tu mantenir un ritme constant i no ser ambiciós.

El teu pare em deia, en Miquel té una bona estructura mental i això és el que el porta a l’èxit
Sé enganyar bastant la ment, i sobretot, em vaig posant premis durant la cursa: va al quilòmetre 2 i mig em menjaré mig gel; al 5 em veuré una beguda refrescant… Em vaig enganyant.

El paper dels jutges, com l’has vist?
Mira, tampoc m’hi vull posar massa però en el moment en què m’ha sobrepassat un grup nombrós de triatletes (cap al quilòmetre 120 de la prova de bicicleta), allà no hi havia cap control ni s’ha respectat la norma del ‘no drafting’ i m’hi incloc perquè quan m’han passat i he vist que tothom jugava d’aquesta manera, jo també hi he entrat. Allà, mentalment, m’han tocat perquè m’havia esforçat molt per mantenir la sisena, setena posició i de cop i volta he passat a ser el quinzè.

I com valores la Challenge, tenint en compte que l’any que ve serà Campionat d’Europa?
Jo he vist aquesta, he participat a la Half, he vist també Roth i Challenge és impecable, la veritat.

Al nivell d’Ironman?
Per suposat.

Et veurem l’any que ve?
Sí, no me’l perdré pas.

ÀUDIO: ESCOLTA L’ENTREVISTA [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Challenge-Miquel-Blanchart.mp3|titles=Challenge Miquel Blanchart]

ÀUDIO: John Galindo “sóc molt nerviós i aquest esport em tranquil.litza” (escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Miquel Blanchart i John Galindo, el seu millor Challenge a Calella

Miquel Blanchart, campió estatal de llarga distància. John Galindo, el millor del Team Calella. Foto: carlespascual.cat

En Miquel Blanchart, del Club Natació Sabadell, va ser el millor dels catalans al campionat estatal. Era la seva segona participació al Challenge Costa de Barcelona-Maresme, el primer però, que acaba (l’any passat es va retirar). I en John Galindo, del Team Calella, també va ser el millor dels nostres triatletes en categoria masculina, una vegada més. També segona participació a la prova de casa i amb una progressió excel.lent, rebaixant la seva marca en més de 40 minuts. Els dos van fer una molt bona triatló. En Miquel va fomentar el seu èxit a la marató, en què es va anar menjant tots els rivals que tenia pel davant després de la transició de la bicicleta al córrer. Va acabar el quart de la general. I en John, va preferir no malbaratar forces a l’aigua (va nedar per sota de la seva marca), per fer-se fort a la bicicleta i corrent. Un esforç que va pagar als últims quilòmetres. Els dos van tenir un bon final.

ÀUDIO: Miquel Blanchart “sé enganyar la ment i em vaig posant premis” (llegeix-lo i escolta’l)

ÀUDIO: John Galindo “sóc una persona molt nerviosa i aquest esport em dóna tranquil.litat” (llegeix-lo i escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Anna Rovira, en llarga distància també!

L'Anna arribant. Foto: Alfred Lieury

Va pagar la pena esperar! L’Anna Rovira ens tenia una última sorpresa guardada. El seu cos, castigat per les hores de competició i per un dolor al genoll, encara va treure forces de no se sap on per fer un últim esforç. Va deixar amb un pam de nas a les dues atletes que la precedien per la tercera plaça del podi del campionat estatal, i a tots els que l’esperàvem. En Joan Carles Castellà, el màxim responsable del Team Calella, anava informant: “ara va cinquena, però va forta; en 7 minuts la tenim aquí”. I la vam tenir, després de saber que,  com qui no vol la cosa, encara va accelerar per arribar tercera. Mentre esperava a passar el control antidopatge l’Anna es va asseure al costat de Yolanda Santos, una triatleta de Guadalajara, que es va quedar sense el premi final, perquè una noia baixeta li va anar bufant al clatell fins que li va dir adéu. “Ho sento, però a casa, davant la meva gent, la meva filla i els meus amics del Team, t’havia de passar”. L’Anna encara va demanar disculpes, tot i que l’alegria era immensa. I es va haver de sentir, de gent que en sap, que la llarga distància és la seva. Amb un riure a la boca, va contestar “no m’emmerdeu, no m’emmerdeu”

Aquest és un extracte de la conversa que va tenir amb Yolanda Santos…

Anna Rovira: Tu em vas definir una vegada, com… “vas com un obús i corrents com una”

Yolanda Santos: Mira, en tots els Halfs, ella m’ha guanyat i l’única vegada que jo l’he avançat va ser a Vitòria i aquí ens hem hagut de jugar, després de 40 quilòmetres, els últims 200 metres a l’esprint… És normal, perquè corre a casa i així és… Jo l’he perdut. També he intentat esprintar amb totes les meves forces, però ella ha estat més forta…

AR: Segur que tornarem a coincidir…

YS: Jo és que la veig a l’elit. Segur, estic convençuda que té molt de futur com a triatleta de llarga distància…

AR: Sí, però si eliminem la natació, perquè si no perdo el casquet, perdo el xip… O la natació me la faig meva, o això no pot ser!

YS: I fa un any i mig no sabíem qui era i mira ara, jo l’estic patint.

Escolta l’entrevista completa: “M’he deixat el xip a casa, perquè havia de preparar el dinar de la nena”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Anna-Rovira-Challenge-2012.mp3|titles=Anna Rovira Challenge 2012]

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Challenge: Entrevista amb Anna Rovira

Després de la quinzena posició al campionat del món de Duatló de Nancy, l’Anna afronta un nou repte: l’estrena en la distància Ironman. Serà el punt final a una temporada, en què ha estat entre les millors.

AR: Plantejarem la Challenge com quan vaig fer la primera half, després de tenir la meva filla. El primer Ironman servirà per saber com reacciona el cos, sense exigir-te temps. No he pogut fer els deures perquè he entrenat específicament per al Mundial de Duatló, amb distàncies molt explosives i curtes, i ara passem a una distància llarga i dièsel. No enganyarem a ningú.

T’estrenaràs en una distància nova per tu. Quin pes ha tingut el fet que la Challenge és a casa?
Si no es fes aquí a Calella, amb la gent del club, de casa, de la comarca, que tindràs la teva filla al costat,… sense dubte no faria una Challenge després del campionat el món de Duatló.

Perquè, físicament com et trobes?
La distància que he fet ha estat molt explosiva i muscularment es pateix de manera diferent a la mitja i llarga distància. A la duatló són pocs quilòmetres, però de patiment extrem. No es pot comparar. Has fet un campionat del món i has anat a tota òstia. Hi ha cansament, però és diferent.

Quan vas creuar la línia d’arribada a Nancy, què et va passar pel cap?
No m’ho crec. Sortia i em deia, què faig aquí? Clar, comparteixo experiències amb noies SUB-23 que són atletes i que demà seran professionals i jo, em pregunto, què faig aquí?

Tu vens del no res, però he escoltat que no tens sostre. T’has plantejat fer-te professional?
És molt difícil. Treballo, tinc una feina i una família i suposo que tindré un altre fill. Ja m’agradaria, però, ho veig difícil. Tenir l’oportunitat de poder viure d’això. Seria ideal. Veig professionals que a nivell de beques, en tenen poques. Cada vegada n’hi hauran menys. Tinc sort que em donin una bicicleta per fer aquest hobbie, com tu has comentat en diferents articles. Però també tinc 31 anys, no en tinc 23.

ESCOLTA L’ENTREVISTA [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Challenge-Entre-Anna-Rovira.mp3|titles=Challenge Entrevista Anna Rovira]

NOTÍCIA: Ambient Challenge a Calella. I ja en van quatre! (llegeix-la)

1 2 3  Scroll to top