Avui fa 14 anys de la mort del periodista i traductor català Ramon Barnils i Folguera [Sabadell, octubre 1940 – Reus, març 2001]. “Un periodista angloxasó enmig d’una premsa de tercera divisió. Un home de redacció enmig d’una cartellera d’estrelles”, així és com el va definir Vicent Partal, el director de Vilaweb, en el seu escrit “Adéu al mestre” en què glossa la seva figura [març del 2001]. Aquesta referència i moltes d’altres han quedat incloses en la revisió de l’entrada de Ramon Barnils a la Viquipèdia: traduïda a 8 idiomes i ampliada notablement gràcies a la feina altruista dels viquipedistes o també anomenats, pel president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, “activistes de la comunicació lliure”.

El llegat de Ramon Barnils
Poc després de la seva mort es crea el Grup de Periodistes Ramon Barnils, per recordar la seva figura. La revista El Temps bateja amb el seu nom, el premi d’investigació periodística en català que atorga anualment [es va entregar entre els anys 2001 i 2008]. A més, l’exposició “Ramon Barnils, periodista de referència”, va recòrrer els Països Catalans, entre el 2006 i el 2008, per mostrar la seva obra periodística. Sobre la seva figura s’han escrit també alguns llibres, com el “Vint i Ramon Barnils” de la Laia Altarriba [editat per DAU]. També el documental “Barnil tal com raja“, de Laia Soldevila i Albert Lloreta.

Ramon Barnils i Catalunya Ràdio
Ramon Barnils va ser un dels periodistes fundacionals de Catalunya Ràdio. Hi va col·laborar en programes com “El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico”. A més va participar a tertúlies d’actualitat política com “L’orquestra” o “Postres de músic”. Dilluns farà també, 14 anys, del naixement de la Viquipèdia. Els seus membres han volgut recordar també l’etapa de Barnils a Catalunya Ràdio, actualitzant 50 entrades relacionades amb l’emissora i amb alguns dels seus presentadors.