Ramón Coll

Ladislao Kubala, Eulogio Martínez i el ‘sex appeal’ de Ramón Coll

Presidents del CF Calella, d’esquerra a dreta. Francesc Montero, Francesc Picó, Mateu Aspas, Josep Maria Martínez, Ramón Coll i Josep Ros. Foto: Alfred Lieury[/caption]

El futbol a Calella, torna allà on va néixer: al costat del mar. La inauguració de la nova instal.lació amb gespa artificial tanca un peregrinatge que durant anys ha portat l’equip de la ciutat, de mar a muntanya. Les etapes més glorioses es van viure a camí entre el camp situat al carrer Àngel Guimerà i el de més amunt de la Citroën. La Muntanyeta, una instal.lació pensada per a la pràctica de l’atletisme, ha estat la penúltima aturada. Sense oblidar els partits a l’exili que l’equip ha hagut de jugar com a local a Santa Susanna, pel mal estat de la gespa natural. Des d’ara ja tenen casa nova. Calella ha estat una plaça de futbol reconeguda a nivell català. Pels seus èxits esportius i perquè, jugadors de primer nivell han lligat el seu nom a la ciutat. Són els casos de Kubala o Eulogio Martínez, que han vestit la samarreta del club. També d’altres nascuts aquí, com Ramón Coll, que va arribar a la porteria de l’Espanyol i Joan Sans Alsina, que va jugar al Barça.

Kubala, amb ell les seleccions d’Hongria i Espanya van ser a Calella
El 1972 la selecció d’Hongria, una de les més cotitzades, amb jugadors de la talla del porter Geczy o del davanter Dunai, va fer una estada a Calella abans d’iniciar una gira per Sud-Amèrica. Les cròniques d’aquell 14 de gener parlen de “un lleno impresionante”. Aquell partit, Ladislao Kubala el va jugar amb el Calella, acompanyat de dos familiars seus que els diaris de l’època anomenen com a Kubala II i III. El Calella va perdre per 2 a 3, amb una alineació formada per Coll, Cruz, Benítez, Moreno; Guevara, Antal, els tres Kubala i Carreras. Un any després, el 1973, va ser la selecció espanyola qui va visitar la ciutat. Es parla de 4.000 espectadors al camp, en un dia en què les escoles van fer festa. El partit es va jugar a les 12.30h i va durar 65 minuts. A l’equip espanyol, entrenat per Kubala, el partit els va servir de preparació per jugar uns dies més tard contra Grècia. El paper d’àrbitre se’l van intercanviar dos mites a les porteries, Reina i Iríbar, mentre no jugaven. Es diu que “se mostraron imparciales”. De Kubala, en parlen els ex-presidents Josep María Martínez i Mateu Aspas

 

El Calella, implicat amb Eulogio Martínez
El davanter paraguaià va morir prematurament el setembre del 1984, en un accident de cotxe. Un vehicle el va envestir, mentre canviava una roda punxada. Va estar ingressat uns dies, en estat molt greu. L’Eulogio era estimat a Calella, on hi havia fixat la seva residència i on se’l va ajudar econòmicament. Un dels hotelers de la ciutat li va obrir un bar. A l’Eulogio, que va marcar el primer gol del Barça al Camp Nou, se li va fer un homenatge en vida (any 1971), i un altre pòstum. Al primer, es van jugar dos partits en un mateix dia (16 de juny del 1971): un de veterans del Barça (amb Ramallets, Kubala, Manchón, Di Stefano, Basora o Kocsis, entre d’altres), contra veterans del Calella i el Girona; i un segon, entre un combinat de jugadors del Barça i el Calella contra un de futbolistes paraguaians (nacionalitat d’Eulogio Martínez). En parlen, Josep Maria Martínez i Martí Boschmonart

 

El ‘sex appeal’ de Ramón Coll
En Coll sempre jugava de negre els partits. La seva era una superstició ben especial que poc tenia a veure amb el joc, si tením en compte que fa uns anys va dir “jo jugava de negre perquè aquest color aprima!!”. Ell ha estat un dels jugadors nascuts a Calella, que més projecció ha tingut. Va ser porter de l’Espanyol durant tres temporades: 67-68, 68-69 i 69-70. El cert és que, la bona planta la manté. Aquesta frase també és seva “jo he lligat jugant de porter”. A més del Calella i l’Espanyol, també va jugar pel Girona i per l’Olot. I, com passa també ara amb alguns jugadors, el dia que tornen a casa amb uns altres colors, l’afició els hi fa pagar

 Scroll to top