Monthly Archives: Agost 2014

Txarango i la seva ‘Tempesta’ mullaran Calella per la Festa Major de la Minerva

Alguer Miquel. Foto: Jordi VerduraLa Tempesta de Txarango es mou al ritme de la meteorologia que ens acompanya aquest estiu. Des del 3 de maig, un ruixat aquí, un ruixat allà, fins a comptar-ne 44, que són els que es compliran el 20 de setembre, quan la seva música de carrer es deixarà sentir per la Festa Major de la Minerva [Calella, Maresme]. No encendran el foc a la plaça, però ho faran a barraques, al costat del mar. Per fer moure onades que van avançant, però sense treva.

L’endemà del concert, Txarango serà a la Fira de Calella i l’Alt Maresme signant autògrafs. Compartint protagonisme en un mateix espai amb el fotògraf calellenc, Quim Fàbregas i l’equip que va produir el documental ‘Calella-Caparan, un somni real‘, i que es podrà visionar en diferents projeccions durant els dies que dura la fira.

La lletra de ‘Quan tot s’enlaira’, amb el seu ‘Junts podem arribar més lluny’ ha unit els camins de tots dos. Gràcies Txarango! Gràcies Quim! Amunt Calella!

Camins de ronda per A Mariña lucense

Posta de sol a O Vicedo [Lugo]. El sol marxa a quarts de deu del vespre. Foto: carlespascual.cat

Un amic d’ascendència gallega em diu “la zona més lletja de Galícia”, referint-se al nord, a la província de Lugo. No sé com són les turístiques Rias Baixes, però les Altes, menys conegudes i menys explorades, fins i tot pels autòctons, són encantadores pel viatger. Som a la zona de A Mariña [Lugo], a la seva part occidental. Aquí, els locals, s’hi refereixen com ‘el nord més al nord de Galícia’. Les llengües del Cantàbric pugen i baixen, segons la marea, i banyen els poblets mariners de la costa.

Les falgueres fan de sabates naturals als eucaliptus que s'aixequen rectes. Foto: carlespascual.catDes d’un d’ells, O Vicedo, surt un camí de ronda que voreja la costa i alhora s’endinsa per un bosc d’eucaliptus rectilinis, que mostren la seva exhuberant alçada i forneixen el camí d’agraïdes zones ombrívoles. Al sotabosc i a mode de molsudes sabates naturals dels arbres que ens acompanyen, les falgueres també tenen un espai preponderant. Aquí, fa un temps, s’aprofitava la rigidesa i la rectitud dels troncs dels eucaliptus per fer les vares dels pesquers de la tonyina. Ara s’han substituït per unes altres de metàl·liques.

El camí, dels coneguts com a PR o ‘petits recorreguts’ [ben senyalitzat pels colors groc i blanc], voreja els penya-segats que perfilen el litoral. Fins al punt, en què la ria deixa de ser-ho i es confon amb el mar Cantàbric que es mostra amb tota la seva immensitat blava.

La força de les seves onades peta a la praia de Xilloi, premiada amb una bandera blava i una Q de qualitat, per les seves aigües i la seva sorra, fina i blanca. Fi de trajecte!

Joan Pedrero, periodista a l’Àfrica

Joan Pedrero ha coincidit a l'Àfrica amb l'esclat del brot d'ebola. Imatge a l'hospital de Thionck Essyl. Foto: Joan PedreroEl pilot de raids canetenc, Joan Pedrero no ha trepitjat mai l’Àfrica competint al Dakar. Hi ha estat dues vegades fent tasques humanitàries, el 2008 i el 2014. La primera, com a membre de la caravana solidària del Dakar que, gairebé d’una manera furtiva, va arribar a Mauritània per fer entrega de material escolar i sanitari. Va ser l’any, en què l’amenaça terrorista va acabar amb la vint-i-setena edició del ral.li més popular del món.

I de la segona, n’acaba de tornar. En col.laboració amb una petita associació, La Medusa [entitat situada a Llavaneres que realitza petits projectes d’ajuda a les zones més empobrides del planeta], Pedrero ha conviscut durant 8 dies amb la gent de la població senegalesa de Thionck Essyl [regió de Ziguinchor]. I n’ha deixat constància, a través de la seva càmera. Al seu perfil de facebook ha fet un tastet de la faceta com a periodista solidari.

Continua llegint [VÍDEO i ENTREVISTA]…

Córrer un triatló amb el fre de mà posat

En Guillem Rojas a la bicicleta, a l'últim Campionat de Catalunya de Triatló fet a Banyoles. Foto: Èric BesoraSi algú arriba a ser entrenat per padrins com Fred Vergnoux [entrenador de Mireia Belmonte] i Miquel Blanchart [campió d’Europa de Llarga Distància el 2011] és perquè s’ho val. I aquest és el cas de Guillem Rojas, que no oblida mai la influència de Jordi Comas, en els seus origens natatoris a Calella [Alt Maresme], i la més recent de Javier Huete, al triatló [Team Calella]. És un nedador convertit a triatleta. Una conversió forçada per no poder compaginar l’exigència de la natació d’elit amb els seus estudis de genètica.

En Guillem és nascut a Pineda, corre pel Team Calella Triatló i s’entrena a les instal.lacions del Club Natació Sabadell. La seva és una història de convivència permanent amb unes maleïdes lesions que li fan dir al seu blog “he trobat el meu esport, però no el puc fer com vull i no hi veig solució”. En Guillem corre amb el “fre de mà posat”, esperant no trencar-se, i suportant els seus “mals de cames”. A banda de diferents fractures, focalitzades a la tíbia i als turmells, té una lesió coneguda com a periostitis. Una inflamació del periosti, que és l’embolcall que cobreix els ossos, i que li provoca intensos dolors des de fa 3 anys.

Continua llegint [VÍDEO]…

 Scroll to top