El pròxim 13 de juny, dissabte, quedarà constituït el nou consistori calellenc. Una legislatura marcada pel pacte sociovergent de governabilitat. L’augment de forces d’esquerres a l’Ajuntament de Calella, malgrat la pèrdua de regidors del PSC, obre un escenari diferent al de l’última legislatura. Molt més atomitzat. Amb un fort component sobiranista, per l’entrada de la CUP i l’augment d’ERC que puja en consonància a l’ascens experimentat a la comarca, on esdevé la primera força política.
Convergència i Unió ha repetit nombre de regidors i gairebé de votants, 45 més respecte al 2011, però s’ha decidit pel pacte amb el PSC, amb qui ja arrossega bona sintonia dels dos últims anys. La lògica local s’imposa a la nacional, fixada des del partit, i que reclama majoria d’ajuntaments sobiranistes al conjunt del país tenint en compte la proximitat del 27-S. Infocalella ha parlat amb l’alcaldessa en funcions a Calella, Montserrat Candini.
Per què s’ha prioritzat la “ciutat” per sobre del “país”?
No és cert. Penso que la única manera de fer país és fent ciutat fortes. I, més enllà de fer país, aquestes ciutats s’han de significar per fer una bona governança i pel compromís dels agents polítics que en formen part.
Però no és aquest un pacte contra natura, tenint en compte la premisa d’Artur Mas de configurar ajuntaments sobiranistes per la proximitat del 27-S?
Crec que no. Ho seria si, l’aliança amb els socialistes, no ens deixés plena llibertat per tirar endavant els compromisos del plenari o el que se’ns demani des de Barcelona i el Parlament de Catalunya.
Heu hagut de donar explicacions a la direcció del partit del per què d’aquest pacte?
No. Suposo que la direcció ja em coneix perfectament com per saber que sóc radicalment tossuda i compromesa amb el país. Es podrien haver neguitejat, si ens els meus 4 anys com a alcaldessa hagués fet algun gest que donés la sensació de debilitat pel que fa al grau de compromís amb el país. Però tot el contrari, estem compromesos amb l’AMI [Associació Municipis per la Independència]. CiU no ha rebaixat mai el seu compromís en la defensa del procés. Només cal comprovar el nostre programa electoral.
Per què no s’ha ofert un pacte a Esquerra?
Les coses no sorgeixen del no res. I això ho dic potser, perquè sóc filla de botiguera i cada dia cal aixecar la persiana per treballar-se el futur. Venim d’una legislatura en què el Partit Socialista ha tancat uns acords estratègics amb el grup de CiU i, per tant, en política s’ha de tenir memòria. També de quines són aquelles persones que, lluny de marcar l’estratègia sobre el què convé en tot moment, aposten per la ciutat.
Vols dir que ERC això no t’ho ha demostrat?
La meva experiència, sobretot en la tramitació dels pressupostos, és que Esquerra ha anat sempre a l’últim moment i amb uns plantejaments més de cara a la galeria que no reals. Quan després de més d’un mes i mig d’haver-los lliurat els pressupostos, t’entreguen una carta als Reis d’Orient amb tot un seguit de propostes, algunes d’elles ja estaven fins i tot fetes, sense especificar d’on havien de sortir els diners, doncs home… Demostra un grau de desconeixement que no haurien de tenir perquè, per cert, han estat al govern i tenint la regidoria d’Hisenda.
En què pots trobar el pacte amb Esquerra?
Es tracta de comparar els dos programes i en tot allò que coincidim, per què no? I fent-ho des del minut zero. I òbviament, en l’aspecte del país.
En aquest punt podrieu anar junts?
Seguríssim. Per part nostra no hi haurà problema i insisteixo, que es mirin el nostre programa i veuran que està molt més detallat que el seu en els aspectes de construcció del país des de la ciutat.
Per què fa la sensació que s’ha intentat arraconar Esquerra insinuant alhora que la CUP tindrà un paper, encara per definir, en un futur?
Aquesta és una especulació per part teva i una valoració absolutament errònia. Aquí no es tracta d’arraconar a ningú. Es tracta d’agafar una solidesa des de l’inici amb aquelles persones amb qui compartim un relat de ciutat molt important, que és el cas dels socialistes. Els temes estratègics de ciutat els compartim gairebé en un 90%. No hi ha cap voluntat d’arraconar ningú.
I pel que fa a la CUP?
La CUP plantegen una ‘radicalitat positiva’. Cada vegada que he parlat amb en Jan Catà, i potser amb el temps ho hauré de corregir, he tingut la percepció que farà molt més per tirar endavant el conjunt de les propostes que es debatin al consistori.
Quan parles de ‘radicalitat positiva’ és per què entens que hi ha algú que la fa ‘negativa’?
Més enllà dels posicionaments ideològics el que és important són les apostes immediates. I el Jan, ara ho està fent així. Quan vaig parlar amb ell sobre el tema de la participació, ja em va donar 3 o 4 exemples. Alguns d’ells, jo ja els havia comentat internament amb el meu grup. Amb ell, no hi ha un marc de retòrica política, sinó, una aposta clara sobre el que es pot fer. I jo, la claredat de posicionaments l’agraeixo molt.
Per tant, puc llegir entre línies que et sedueix molt més la forma de treballar d’en Jan Catà en aquest poc temps, que el que t’ha demostrat la Cristina Gómez [ERC]?
Tu pretens que jo posi ara un primer i un segon i això no ho faré. He dit que en Jan, de forma espontània, m’ha seduït perquè deixarà la retòrica i serà pràctic. En el cas de la Cristina, vull veure aquesta segona legislatura com actua.
Per què has decidit que s’havia de pactar quan CiU ha tret el mateix nombre de regidors?
Nosaltres, ja fa uns quants anys, vam passar la nostra “travessa del desert” amb moments molt i molt difícils. I crec que un partit com el socialista que està més feble políticament, de 5 regidors ha passat 2, però que ha mostrat aquest compromís amb la ciutat, cal que els ho agraïm. En política hem de tenir memòria i valorar que alguna de les coses que nosaltres hem fet aquests anys és gràcies al suport del PSC.
Parles de feblesa, també de CiU i això justifica el pacte?
No, no, això és generositat. Nosaltres podíem tirar endavant i anar fent, però és el moment d’anar plegats i d’evitar la confrontació. I com que el context general és d’unes retòriques molt cridaneres que ajuden poc a treballar conjuntament, som generosos amb els socialistes i ho serem amb aquelles forces polítiques amb qui puguem compartit individualment algun acord.
El pacte contempla compromisos complementaris referents al desenvolupament de projectes que ja estan en marxa [Museu del Turisme, Escola Salicrú, Pla d’Usos de la Fàbrica i la Sala Mozart]. Durant la campanya en Pepe Torres va dir que la inversió en el Museu era “poc oportuna”. Amb la firma del pacte podem dir que ara ja la considera “oportuna”?
Vol dir que ha entés que tot allò que està avançat i té compromeses unes subvencions, ara no es poden deixar perdre. Això queda recollit en el pacte, ell ho respecta i per això ho va firmar.
Pel que fa a l’Escola Salicrú, ja hi ha data fixada per a la primera pedra?
Recentment ja m’han confirmat que cap a finals de novembre i començaments de desembre es faran les primeres obres. Aquest estiu, als mesos de juliol i agost, es faran algunes obres internes.
I del Pla d’Usos de la Fàbrica?
Les associacions i entitats que ara tenen un espai a la Fàbrica sabran al voltant de la primavera de l’any que ve, com queden reubicades. La nostra tinent d’alcalde, Núria Parella se n’ocuparà, gràcies a la seva formació d’enginyera. Ell marcarà el tempo i la coordinació.
Tindrem cinema aquest estiu a la Sala Mozart?
Tot apunta que sí. Voldríem que les obres haguessin acabat abans, però s’han endarrerit. Tindrem un equipament de primer nivell.
I per acabar, la divisió interna que té Unió Democràtica per la pregunta que ha de definir el seu posicionament de cara al 27-S, pot fer que Convergència i Unió arribin per separat a aquestes eleccions?
Jo puc parlar per Calella, i aquí, els membres d’Unió del grup municipal estan al costat del president Mas. I faran el que sigui perquè el president, d’aquí al 27 de setembre, no vagi sol. I en tot cas, seran ells els que hauran de decidir a partir del 14 de juny, què fan. Però, a Calella, els membres d’Unió m’han demostrat que Mas és el seu president. A més, nosaltres som un grup tan cohesionat que no recordo mai una conversa en què es digués, ‘això ho diu Convergència o això ho diu Unió’.
Però això, a nivell nacional, no passa…
D’acord, però crec que a partir del 14 de juny hi haurà coses diferents…
COMENTARIS RECENTS