Hawaii

Sessió d’hula amb Màrius Serra. Alguna cosa és perfecta a Hawaii

Màrius Serra i Carles Pascual a la presentació a Calella de "Res no és perfecte a Hawaii". Editorial Proa. Foto: Tino Valduvieco.

En Màrius venia enganyat, i jo també! Algú li va dir, com a molts ‘guiris’: “Calella és terra de sol tot l’any.” I quin fred! Però tot i així no em vaig salvar de posar-me la camisa hawaiana. El verbívor Màrius em va cedir l’original, la dels lloros estampats que no existeixen a Hawai. Quin honor! La camisa, i presentar a Calella la seva última novel·la “Res no és perfecte a Hawaii”. Presentar-lo com un… deixe-m’ho en escriptor, tot i que és moltes coses més. Perquè al Màrius li va la marxa. Aquella que deia fa uns quants anys, “Hawaii, Bombai, son dos paraísos…” I resulta que no, que de paradís no tenen res i que Hawaii és un segon Marina d’Or.

La veritat és que vaig quedar bocabadat. N’ha tingut prou amb dos viatges a Hawaii per parlar-ne com si hagués escrit una tesi doctoral, amb profusió de detalls. I destaco, la memòria per recordar i la destresa per reproduir oralment la toponimia diversa de la contrada. Us atreviu a dir Kealakekua, a la primera i sense equivocar-vos?. Ho vaig fer, però he de reconèixer que abans l’havia gairebé memoritzat. En Màrius ho fa amb naturalitat, parla de Honaunau-Napoopoo com qui ho fa de Sant Miquel del Fai. Ens parla de l’Izeta, de Free Hawaii, d’immersió lingüística. I, d'”hulateràpia”. Una crítica a la banalització que se’n fa de l’hula, una oració, cantada i ballada. Una tradició ancestral que com diu el Màrius “turistificada, és com un tablao”. En Màrius va ballar l’hula, però el de veritat. Alguna cosa és perfecta a Hawaii, Màrius!

La presentació, en fotos. Tino Valduvieco

 Scroll to top