Terra Alta

Les Terres de l’Ebre han calat entre el visitant de la Fira de Calella

Gairebé 70.000 persones han passat per la Fira de Calella, durant els quatre dies que ha estat oberta al públic. El monogràfic de les Terres de l’Ebre ha servit per donar a conéixer la gent “d’allà baix“, utilitzant l’expressió dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Gent oberta, amb ganes d’explicar-se a la resta del país a través dels seus productes, la seva cultura i les seves tradicions. La valoració que en fan és molt positiva. Admeten que ha calgut docència amb els visitants, però que l’experiència ha estat una de les més profitoses per a tots ells. Aquesta n’és només una mostra.

La Diana i en Manel formen un binomi que dóna excel.lents confitures. Foto: carlespascual.catManel VIDAL (Hort Arsis). En Manel i la Diana fan confitures ‘delicatessen’. De pètal de rosa, de pinya amb cointreau, de cirera, de figues amb parmesà… Totes amb productes naturals amb l’objectiu de conservar els sabors de la terra. Són com en Manel les anomena “nèctars dels Deus”. Les que més èxit han tingut, la de pebrot escalivat i la de calçots. I la que més interès, la de garnatxa blanca. La varietat de raïm pròpia de la Terra Alta i que afegeix la dolçor pròpia a la confitura. En Manel reconeix que ha calgut donar explicacions del producte, però ha pagat la pena. El sector de la restauració s’hi ha interessat Fira Calella Hort Arsis Manel

Una mostra dels vins amb denominació d'origen Terra Alta que s'han vist a la Fira. Foto: carlespascual.catJordi RIUS (Consell regulador DOTerra Alta). 6.000 hectàrees de vinya i 49 cellers inscrits fan de la Terra Alta una de les comarques que més ha crescut els últims anys en vins de qualitat. Gràcies a la varietat, garnatxa blanca. Bona acceptació i coneixement per part dels visitants. Els blancs han tingut més sortida que els negres Fira Calella DOTerra Alta Jordi

Xavier Alcoverro és el mestre aiguardenter de Prat de Comte. Foto: carlespascual.catXavier ALCOVERRO (mestre aiguardenter). La fira ha servit per donar a conéixer un producte que té poca tirada a la nostra comarca. L’aiguardent, ja sigui la torrada, la de cafè, la d’herbes o l’aiguardent a seques, té una graduació alcohòlica que, per a alguns, ha suposat un fre a l’hora de decidir-se a comprar-la. Tot i així, i gràcies al taller de destil.lació, hi ha gent que ha mostrat interès per fer-la a casa. També per ser presents a la gran Festa de l’Aiguardent que la localitat de Prat de Comte, a la Terra Alta, celebra cada any al mes d’octubre Fira Calella Xavier Alcoverro


El "Terraltí", oli verge extra, fet per a servir entre els restauradors. Foto: carlespascual.catCandelària ANDREU
(Consell regulador DO Oli Terra Alta). La fira els ha servit per incentivar la gent del Maresme a baixar cap a les Terres de l’Ebre. I sobretot, per conscienciar que es compri producte del territori, sovint associat a la qualitat. El seu és un oli verge extra, pur i dur. Enguany han tret unes ampolles destinades a la restauració, conegudes com a “Terraltí”. Amb l’objectiu que, amb la nova normativa que obligarà a oferir a taula el producte envasat i etiquetat, es pugui fer país des del sector Fira Calella Candelaria (oli)

L’aiguardent de Prat de Comte a la Fira de Calella

El mestre aiguardenter, Xavier Alcoverro al costat de l'alambí de coure amb capacitat per a destil.lar 250 litres d'aiguardent. Foto: carlespascual.catLes Terres de l’Ebre desembarcaran amb tot el seu potencial a la Fira de Calella que s’inaugura aquest divendres. L’edició d’enguany del monogràfic “Catalunya, arrels d’un país únic”, està dedicada a aquest territori, desconegut per a molts, tot i que ha estat declarat recentment reserva de la biosfera. Prat de Comte és una petita població de la Terra Alta, que no arriba als 200 habitants i que destaca pel pendent pronunciat dels seus carrers i per una de les joies més ben guardades: una destil.leria que supera els 100 anys d’història.

L’única que queda ja a la comarca i que va caure en desús, segons s’explica, després que els últims propietaris van morir cremats quan el.laboraven l’aiguardent. Les parets negres que la guarden serien la prova gràfica dels fets. La tradició oral també en fa referència.

Continua llegint…

 Scroll to top