SOCIETAT

Calella vol lligar ‘Vi per Vida’ a la ciutat

'Vi per vida', tast solidari de vins per ajudar en la investigació contra la metàstasi. Foto: carlespascual.catCalella vol anualment un acte que relacioni el món del vi i la solidaritat. Aquesta és la proposta que se li ha fet arribar a Xavier Ayala, el sommelier i director de l’associació ‘Vi per Vida‘. Però el lligam anual a una única ciutat topa amb la filosofia del tast solidari, que és itinerant. La de Calella ha estat la seva segona edició, després de la inaugural, feta a Mollerussa [Pla d’Urgell].

Ara per ara, la proposta té poques opcions de quallar i s’estudien altres escenaris de col·laboració per part dels organitzadors. En unes declaracions a infocalella, Ayala ha anunciat “l’encàrrec de Montserrat Candini per ser pioners i residents a Calella, però no puc confirmar si ‘Vi per Vida’ hi serà cada any”. L’Ajuntament n’està a l’espera.

Vi per Vida‘ és una associació sense ànim de lucre impulsada per Xavier Ayala. La seva passió pels vins, millor sommelier de Catalunya el 2008, i la mort del seu pare arran d’un càncer de pulmó que va derivar en metàstasi, el porta a fundar-la.

Vi per Vida fa a Calella un tast solidari

El logo de Vi per Vida, dissenyat per Pilarín Bayés. Foto: Vi per VidaLa cita serà el 29 de novembre a la Fàbrica Llobet-Guri. L’hora, les 6 de la tarda. La solidaritat enològica dels tastos ideats pel sommelier Xavier Ayala va destinada a la investigació per combatre la metàstasi. Vins de les DO catalanes, a canvi d’una petita donació econòmica que es recull per a l’Institut de Recerca Biomèdica. L’associació ‘Vi per Vida‘ té encara un recorregut curt. De tot just 6 mesos. A Calella [Maresme] farà el seu segon tast solidari, després del de Mollerussa [Pla d’Urgell] el mes de maig passat.

Els cellers que oferiran els seus vins encara no estan tancats. Tot i així, i de forma majoritària, seran de la DO Alella. Els cellers els cedeixen de forma gratuïta, com explica el mateix Ayala

Xavier Ayala 2

Vi per Vida ha sumat ja molts suports de personalitats de tots els àmbits que ajuden a difondre la seva causa, a través d’uns vídeos solidaris. Els germans del Celler Can Roca, el campió del món Marc Màrquez o la dibuixant Pilarín Bayés, en són només alguns. A Calella, se n’hi afegiran més. Una d’elles, Carme Ruscalleda. I també es comptarà amb la quota local. Possiblement, veurem Carola Sitjas i un conegut fotògraf local

Xavier Ayala 3

El tast de vi anirà acompanyat d’una degustació culinària que oferiran els alumnes de l’Escola d’hosteleria del Bisbe Sivilla i la cuina del Sappore d’Itàlia. Precísament, el centre educatiu, el restaurador i la botiga Fruits Secs Tulsà, seran els punts de venda anticipada de les entrades. Al preu de 5 euros.

Fa uns mesos, en Xavier Ayala va explicar el seu projecte al programa “El Llevataps”, de Ràdio Litoral de Sant Pol de Mar. A Infocalella, us vam presentar aquest reportatge

La Candela, una polsera solidària amb la investigació del càncer infantil

Candelas solidàries, les pulseres amb què s'ajuda en el finançament de la investigació del càncer infantil. Foto: Facebook de 'Pulseras Candela'.L’any 1979 es va definir la candela com la unitat de mesura de la intensitat lluminosa. Des del 2013, una candela és també la unitat que mesura el grau de solidaritat amb la investigació del càncer infantil. La font d’aquesta llum s’origina a la planta 8 de l’Hospital Sant Joan de Déu. La planta dels ‘calamarsons‘, que és el nom com es coneixen els nens i nenes que hi estan ingressats. Allà va néixer la ‘Candela‘. La polsera solidària que agafa el nom d’una nena que va fer front a una leucèmia. Hores i hores de trenar la ‘cua de rata’ [el material de construcció de les polseres] amb una única finalitat. Recaptar fons per al laboratori d’investigació del càncer infantil de l’hospital. A la Fira de Calella també hi van ser, compartint espai amb Oncolliga.

El Far de Calella vist per un ‘dron’

El dron amb què s'han gravat les imatges del Far de Calella, per a dronplus. Foto: Jordi Verdura

Els ‘drones‘, o vehicles aeris tripulats des d’un control remot, comencen a traspassar l’àmbit militar [espionatge] per situar-se en l’esfera civil. Amb multitud d’aplicacions que faciliten molt la feina, per la reducció de costos i també dels riscos laborals. Imagineu-vos un incendi de grans dimensions en un àrea de difícil accés per als helicòpters. Els ‘drones’, gràcies a les seves càmeres, poden captar imatges impossibles de gran ajuda en les tasques d’extinció. N’és només un exemple de la seva utilitat en l’àmbit civil, que s’extenen també a feines de rescat de persones, de salvament marítim o de màrqueting.

Aquests dies, un d’aquests aparells ha sobrevolat el Far de Calella. El control de Carlos Palomares, un barceloní resident a Euskadi, ha donat aquest resultat.

Així s’ha fet el vídeo. N’hem parlat amb Carlos Palomares, de Droneplus!

Continua llegint…

Camins de ronda per A Mariña lucense

Posta de sol a O Vicedo [Lugo]. El sol marxa a quarts de deu del vespre. Foto: carlespascual.cat

Un amic d’ascendència gallega em diu “la zona més lletja de Galícia”, referint-se al nord, a la província de Lugo. No sé com són les turístiques Rias Baixes, però les Altes, menys conegudes i menys explorades, fins i tot pels autòctons, són encantadores pel viatger. Som a la zona de A Mariña [Lugo], a la seva part occidental. Aquí, els locals, s’hi refereixen com ‘el nord més al nord de Galícia’. Les llengües del Cantàbric pugen i baixen, segons la marea, i banyen els poblets mariners de la costa.

Les falgueres fan de sabates naturals als eucaliptus que s'aixequen rectes. Foto: carlespascual.catDes d’un d’ells, O Vicedo, surt un camí de ronda que voreja la costa i alhora s’endinsa per un bosc d’eucaliptus rectilinis, que mostren la seva exhuberant alçada i forneixen el camí d’agraïdes zones ombrívoles. Al sotabosc i a mode de molsudes sabates naturals dels arbres que ens acompanyen, les falgueres també tenen un espai preponderant. Aquí, fa un temps, s’aprofitava la rigidesa i la rectitud dels troncs dels eucaliptus per fer les vares dels pesquers de la tonyina. Ara s’han substituït per unes altres de metàl·liques.

El camí, dels coneguts com a PR o ‘petits recorreguts’ [ben senyalitzat pels colors groc i blanc], voreja els penya-segats que perfilen el litoral. Fins al punt, en què la ria deixa de ser-ho i es confon amb el mar Cantàbric que es mostra amb tota la seva immensitat blava.

La força de les seves onades peta a la praia de Xilloi, premiada amb una bandera blava i una Q de qualitat, per les seves aigües i la seva sorra, fina i blanca. Fi de trajecte!

1 2 3 4 32  Scroll to top