CULTURA

Cafè i Jazz, una fòrmula d’èxit a Calella

El Cafè Jazz a Calella compleix 14 anys que consoliden aquesta trobada com un esdeveniment de socialització de la bona música a la nostra ciutat. Amb una filosofia que combina tres elements: un cafè, la gratuïtat i bons músics. El cartell està a l’alçada de les millors trobades de Jazz a Catalunya, Terrassa o Barcelona, però amb una gran diferència que el fa encara molt més valuós: el pressupost no té res a veure. L’alma mater del Cafè Jazz és Juan Carlos Narzekian. Un argentí, saxofonista, que s’estima Catalunya com res al món i que en la següent entrevista ens apropa al seu gran mestre: Hugo Pierre.

Aquesta és la primera col.laboració entre el nostre portal, infocalella, i el nou Vade.cat. La plataforma online que ens apropa cada mes l’agenda cultural de l’Alt Maresme.

 

La Sala Mozart és l’escenari triat per a la conversa amb Juan Carlos Narzekian. Una sala buida, on Narzekian ens sorpren amb la interpretació d’unes notes al piano dedicades abans de reconèixer que “hay músicos que sucumben a la interferencia del sonido de cafetera i cullereta”. I aquest és un dels trets característics del Cafè Jazz a Calella.

Àudio de l’entrevista[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/03/Cafe-Jazz-Calella-Juan-Carlos-Narzekian.mp3|titles=Entrevista amb Juan Carlos Narzekian, el director del 14è Cafè Jazz de Calella]

Juan Carlos Narzekian “hay músicos que sucumben al sonido de la cafetera i la cullereta”

En Juan Carlos Narzekian, el director del Cafè Jazz a Calella, ens rep a la Sala Mozart. Un dels tres espais que hi col.laboren, juntament amb el Pla dels Encants i La Gàbia. Artista polifacètic, vol dominar l’espai. La intensitat de la llum, quan se li fan les fotografies. Fins i tot, la nostra ubicació a l’hora de fer l’entrevista. El ‘feeling’ el vam trobar al moment i la conversa, preparada inicialment en una direcció, va agafar un camí ben diferent.

Juan Carlos Narzekian en un moment de la conversa. Foto: Xavier Càliz

El teu origen és armeni, ets nascut a l’Argentina i ara et sents català. Com lliga?
He escogido Catalunya para vivir. Me siento catalán. Se respira y se palpita Catalunya en mi dia a dia. Es la realidad que yo he escogido.

Perquè els teus pares van deixar Armenia per l’Argentina?
Pues porque en el genocidio de Anataolia, del estado turco, en el 1915, mis abuelos huyeron para que no los mataran. Como a un millón y medio de compatriotas.

Parles amb molt de sentiment, tot i que ha passat el temps…
El trauma de un genocidio pasa de generación en generación. No sé cuantas generaciones durará.

La teva escolarització va ser a Buenos Aires. Quan vas tenir el primer contacte amb la música?
Haciendo un poco de arqueologia emocional, el meu primer contacte és la mare (canvia i parla en català), ella cantava molt i suposo que és una cosa natural. He pujat i he crescut escoltant música. La meva mare … ya compraba los primeros formatos de discos en vinilo.

A casa, per tant, i a l’escola?
Era una escuela de doble escolarización y le dedicaba muchísimas horas al arte, al coro polifónico, la orquesta folclórica, danza, poesia… tocaba la percusión y era el solista del coro. Incluso, en los últimos cursos en la calle Corriente de Buenos Aires, presentamos una ópera.

Quin va ser el teu primer instrument?
Una especie de cítara caucásica con que inventaba melodias que tenían que ver con la música armenia. Luego, en la adolescencia, cogí una guitarra y me puse a rasgar. Acabado el servicio militar, se me dió por viajar y cuando volví me compré una trompeta y me puse a estudiar con un programa reglado. Y para acabar, cogí el saxo que hasta el momento no me ha abandonado.

A partir de quan vas tenir el saxo?
A los 25 años me compré uno muy bueno y estuvo con la maleta cerrada dos o tres meses debajo de la cama hasta que no me pude pagar el mejor profesor. En aquel entonces, unánimamente se decía que era, Hugo Pierre. Muy estricto, muy celoso de la técnica.

Quina és l’escola que Hugo Pierre et va ensenyar?
La de la escuela francesa del saxofón, del Conservatorio Nacional de París, que se aleja de la escuela tradicional italiana. Puedes pensar que la escuela Berkeley de Boston ya tenía esta técnica basada en la liberación del labio inferior para que vibre libremente. Así se permite estirar la comisura de los labios, como para que la boquilla del saxo esté bien sujeta. El sonido es redondo y generoso.

Ja són 14 edicions del Cafè Jazz. Com el vas plantejar a l’inici?
El Cafè Jazz es hijo de muchas cosas. De la necesidad, porque si yo me tengo que situar en el año 2000, Barcelona era un centro pedagógico del jazz y no habia sitios para tocar. Y muchos músicos de vanguardia me han dejado claro que aquí, en Calella, el Cafè Jazz era uno de los pocos sitios de resistencia. El nuestro es un concierto de proximidad. La gente va a tomar el café y escucha músicos de primer nivel. Y sin perder la esencia, ha ido evolucionando.

Cafè i música en directe i a més a més gratuït. Com es porta això en temps de crisi?
Primero, agradecer el respeto de toda la gente del Cafè Jazz, en este sentido de la gratuidad. La Sala Mozart es el ateneo, el lugar donde más se palpitan los conciertos. La gente lo valora mucho y su director, Arcadi, es el alma de todo esto. El problema de que sea gratuito es que a los conciertos, a veces viene gente que no sé si les interesa o no la música. Vienen por el “caliu i tot això”, y creo de corazón que, el hecho de que sea gratuito no les da derecho a no tener interés en lo que esta sucediendo.

I el músic enten el fet de venir a tocar en una sala que no està condicionada pel so de l’instrument?
No todos. Hay algunos que sucumben a la interferencia del “so de cafetera o de les culleretes”. Pero la ecuación tiene que verse así: los artistas no piensan con el bolsillo. Los músicos de élite cobran menos de lo que se merecen.

Quin reconeixement té el Cafè Jazz fora de Calella?
A nivel de contenidos es tan bueno como el festival de Terrassa o el de Barcelona. Lo que pasa es que el de Barcelona tiene 980.000 euros de presupuesto, me han dicho o estoy soñando. Y nosotros, un poco menos…. No sé, es algo comarcal. Más de la mitad de la gente que viene son de la comarca. Está reconocido por la calidad, por la originalidad y elogiado por músicos y por el público. Quiero que se mantenga vivo el espíritu, pero no quiero ni fama ni difusión. Quiero libertad para poder gestionar espacios donde sucedan cosas transcendentes y en este sentido sólo puedo decir una cosa… Si alguien habla alguna vez mal de este país, es por ignorancia. Yo, que soy de fuera, aquí sólo he encontrado facilidades y espacios abiertos y ayuda para poder desarrollar mis ideas.

Ja que has tret el tema, com vius la situació actual de Catalunya i el clam pel dret a decidir?
Em sembla que hi ha dues lluites paral.leles (torna a utilitzar el català) que es barregen. Primer, la defensa del sentiment nacional, la cultura, la llengua i el dret a gestionar els recursos propis. I la segona, l’agressiu avanç del neo-liberalisme que està degradant l’estat del benestar.

Tu estàs a favor de la independència de Catalunya?
Mira, yo vengo de un país oprimido que es el armenio. Otro país oprimido que es Argentina y ahora lucharía por la independencia. No voy a decir hasta que punto porque parecería demagógico. Imaginatelo tu.

ARTICLES RELACIONATS
Cafè i Jazz, una fòrmula d’èxit a Calella
El millor jazz al millor preu (Vade.cat)

elcalellòmetre candidat al Premi Ciutat de Calella 2013

Guaita, la càmera-mascota que vigila el dia a dia de Calella

El portal de participació ciutadana opta al seu primer reconeixement en només 1 any i mig de vida. La feina diària que fa de Calella una ciutat millor i més agradable ha situat elcalellòmetre.cat entre els 14 candidats a la primera edició del Premi Ciutat de Calella 2013. Aprofitant les tecnologies 2.0, el portal ha sabut apropar la ciutadania a l’administració pública, en benefici de la comunitat. A través de dues categories de la pàgina web, el “solucionat” i el “pendent”, les observacions que el ciutadà trasllada a elcalellòmetre.cat serveixen per accelerar la recuperació i reparació d’espais malmesos de la ciutat. Gràcies a la implicació del ciutadà i també del polític, que veu el portal com “una eina d’ajuda” i no com un “bloc de denúncia o de queixa”. Rapidesa, interacció, implicació i participació són quatre dels trets que l’identifiquen.

Reconeixement mediàtic
elcalellòmetre.cat, constituït recentment com a entitat, té presència a les xarxes socials amb una pàgina al Facebook i també compte de Twitter @elcalellometre. La seva tasca ha estat reconeguda per diferents mitjans de comunicació (Diari Maresme, Diari ARA, El Punt/Avui, i també per cadenes de televisió com Cuatro i Telecinco). Actualment, la seva pàgina web està en procés de renovació a causa de l’èxit del projecte. Nou logo, nova icona i un web molt més dinàmic amb un servei de geolocalització de les observacions que fa el ciutadà, seran els eixos d’aquesta nova imatge que es presentarà els pròxims dies, a través d’aquest portal, infocalella.

14 candidats
elcalellòmetre.cat ha estat nominat amb aquestes altres entitats i candidats (el premi no discrimina entre persones individuals i entitats o associacions): els ADF; la sectorial de l’ANC a Calella; l’Aula d’Extensió Universitària de Calella; el grup Calella Marxa; el Club Natació Calella; la Comunitat de Monges Vedruna de l’Hospital de Calella i els Voluntaris de l’Hospital Sant Jaume. A títol individual, també s’hi han presentat, el doctor Carles Cordón; l’empresari Enric Hernàndez i Olivella; en Jaume Paltré, propietari del celler La Roda; Joaquim Ruscalleda, propietari del càmping Bona Vista; Josep Sitjas, propietari de la taverna La Quadra, i Ramón Gascons i Júlia Liquete, responsables de Càritas Calella. Les votacions es poden fer fins al dia 24 de març (les bases i els canals estan dipositats a la pàgina del premi). Les 5 amb més vots, optaran al premi que s’entregarà el dia 20 d’abril en una gala a la Fàbrica Llobet-Guri.

ARTICLE RELACIONAT
elcalellòmetre canvia la seva imatge pel Premi Ciutat de Calella

El ball dels Gegants de la Ciutat es veurà a Calella, Ciutat Gegantera 2013

Jaume I i Violant d'Hongria. Foto: Arxiu del Món Geganter

Sí difícil és que els Gegants de la Ciutat de Barcelona deixin les dependències del Palau de la Virreina, també ho és que el seu ball sigui interpretat per en Jaume I i na Violant d’Hongria. I aquesta és una altra excepció que han fet amb Calella, Ciutat Gegantera 2013. El protocol diu que el ball sempre s’ha de fer davant de la màxima autoritat de la ciutat, l’alcalde de Barcelona, a les Festes de la Mercè. Quan surten fora, cal que hi sigui també present una autoritat. S’està negociant, a nivell institucional, la presència a Calella del regidor de Cultura del consistori barceloní, Jaume Ciurana, que estaria acompanyat de l’alcaldessa, Montserrat Candini, en el moment de la interpretació del ball. Des de Calella, Ciutat Gegantera 2013 se’ls ha requerit per ser-hi dissabte (11 de maig) a la mostra de balls, però el protocol polític no pot garantir encara si els Gegants de la Ciutat seran aquest dia o bé diumenge.

 
El cap de Colla dels gegants barcelonins, Abel Plana ha parlat per infocalella, per confirmar que la bona sintonia entre els consistoris ha ajudat a garantir la seva presència a Calella. Aquest any, els Gegants de la Ciutat també seran al Centenari dels gegants de Molins de Rei[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/02/Gegants-Barcelona-Abel-Plana1.mp3|titles=Abel Plana, Gegants de la Ciutat “tením protocols molt estrictes i participem en trobades especials”]

La Colla dels Gegants de la Ciutat desplaçarà a Calella una vintena de persones, comptant els músics de la Cobla dels Flabiolaires, recuperada de fa 3 anys. La idea és estar-s’hi un dia a la nostra ciutat. Els gegants actuals daten del 1992 i van ser dissenyats pel solsoní Manel Casserres i Boix. Tot i així, la vestimenta i la pintura són fruit d’una remodelació feta el 2006 pel seu fill Manel Casserres i Solé.

Espill

Ceptre

Arribaran amb els seus complements. El més destacat d’en Jaume I, el seu ceptre daurat coronat per un drac alat, que subjecta a la mà dreta i na Violant d’Hongria, un espill amb el mapa d’Europa i Barcelona com a referència. Tot i així, les corones les deixaran a casa
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/02/Gegants-Barcelona-Abel-Plana2.mp3|titles=Abel Plana “deixaran el casc a Barcelona i vindran amb uns vestits més medieval”]

La llibreria La Llopa de Calella aguanta la crisi del sector i vol ser referent

Xavier Gamell, un dels impulsors de La Llopa (Calella)

“El món del llibre té un pastís que ha rebut les queixalades dels competidors de la lletra impresa, ara, cal saber si la rendibilitat del pastís que queda et permet mantenir la viabilitat de l’estructura actual”.

La frase és de Xavier Gamell, un dels impulsors de la llibreria La Llopa de Calella. Confia cegament en què, tot i la crisi del sector amb el tancament de la històrica llibreria Catalònia i el futur molt incert d’una altra clàssica com Robafaves de Mataró (el 2006 va comprar el 51% de les accions de Catalònia), les llibreries no desapareixeran. Sí que els caldrà una adaptació al moment actual, marcat per la competència del llibre electrònic i l’afectació de la crisi econòmica.

 
Gamell explica que La Llopa també n’està patint les conseqüències, però que se’n surten prou bé. Fa uns anys, la llibreria va reformar tota la seva imatge[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Xavier-Gamell-La-Llopa-3.mp3|titles=Xavier Gamell “tením un gran avantatge, el local és propi”]

Els 6 últims mesos han mantingut les vendes i aquestes festes de Nadal, la llibreria ha fet més caixa respecte al mateix període del 2011. Els llibres que més sortida han tingut són els infantils. És per tot això, que el futur se’l miren amb optimisme. A més, amb un objectiu ben alt “quedar com a llibreria referent de la zona”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Xavier-Gamell-La-Llopa-1.mp3|titles=Xavier Gamell “ja som un referent per la feina feta de fa molts anys”]

Gamell és de l’opinió que el futur, marcat per la competència de les noves tecnologies, farà que no n’hi hagi prou amb el client de proximitat. Per això, la necessitat de mantenir el segell de referent. Actualment, arriba gent de Lloret, Blanes, Premià. Fins i tot, d’Hostalric, a la Selva. Afavorit també per la transformació que, des de fa uns anys, està activant el comerç de Calella [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Xavier-Gamell-La-Llopa-2.mp3|titles=Xavier Gamell “Calella té un efecte crida”]

1 7 8 9 10 11 13  Scroll to top