Vade.cat

Vade.cat, versió online del Va de Cultura

Visualment, el nou vade.cat manté a la xarxa un dels seus trets identificatius de la versió paper, la tonalitat. El morat bugambília també distingeix la pàgina online de l’agenda cultural de l’Alt Maresme. El nou projecte és obra de la Carme Guri, editora i dissenyadora del ‘Va de Cultura’ i de’n Xavier Càliz, el creador del portal que xucla tots els continguts del paper, i que els adapta al nou suport comunicatiu. Segons ells, la Carme “embruta el paper” i en Xavier “embruta les pantalles”.

Però aquesta, és una brutícia ben reciclada! Des de fa 21 anys el Vade (terme col.loquial com es coneix l’agenda), presenta la millor oferta d’oci, cultura i gastronomia de 8 poblacions que configuren l’Alt Maresme: Calella, Malgrat, Palafolls, Pineda, Sant Cebrià, Sant Pol, Santa Susanna i Tordera. Una de les grans novetats de la versió online és que permet discriminar per població tota la seva oferta i l’altra que, des d’ara, l’agenda va al telèfon. L’usuari pot consultar en qualsevol moment i en qualsevol lloc quins són els actes més rellevants del dia a cada localitat. I a més, saber on pot anar a menjar bé i què li costarà, gràcies a la potenciació i millora de la guia gastronòmica que s’hi ofereix.

XAVIER CÀLIZ “és una adaptació funcional de la versió paper”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/03/Vade-Xavier-Caliz.mp3|titles=Xavier Càliz “és una adaptació funcional per als smartphones”]

CARME GURI “linkarem el contingut amb les biblioteques”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/03/Vade-Carme-Guri.mp3|titles=Carme Guri “linkarem amb els blocs gestionats per les biblioteques”]

Infocalella, Rebat.cat i Vade.cat, ofertes complementàries
Els tres blogs han decidit col.laborar i oferir o complementar alguns dels seus continguts a través de les 3 plataformes. La informació (infocalella, la pàgina que esteu consultant), l’opinió (Rebat.cat) i l’agenda (Vade.cat) estaran a l’abast de tots aquells que consultin els portals online, amb una idea ben clara: compartir també els usuaris. Visualment, els logos de tots tres seran visibles a cadascuna de les pàgines.

JOSEP BARRI. Editor de Rebat.cat “són plataformes que no es trepitgen”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/03/Vade-Josep-Barri1.mp3|titles=Josep Barri “són tres iniciatives complementàries”]

ARTICLE RELACIONAT
Amb el Vade.cat i #cpinfocalella (article d’opinió a Rebat.cat)

Juan Carlos Narzekian “hay músicos que sucumben al sonido de la cafetera i la cullereta”

En Juan Carlos Narzekian, el director del Cafè Jazz a Calella, ens rep a la Sala Mozart. Un dels tres espais que hi col.laboren, juntament amb el Pla dels Encants i La Gàbia. Artista polifacètic, vol dominar l’espai. La intensitat de la llum, quan se li fan les fotografies. Fins i tot, la nostra ubicació a l’hora de fer l’entrevista. El ‘feeling’ el vam trobar al moment i la conversa, preparada inicialment en una direcció, va agafar un camí ben diferent.

Juan Carlos Narzekian en un moment de la conversa. Foto: Xavier Càliz

El teu origen és armeni, ets nascut a l’Argentina i ara et sents català. Com lliga?
He escogido Catalunya para vivir. Me siento catalán. Se respira y se palpita Catalunya en mi dia a dia. Es la realidad que yo he escogido.

Perquè els teus pares van deixar Armenia per l’Argentina?
Pues porque en el genocidio de Anataolia, del estado turco, en el 1915, mis abuelos huyeron para que no los mataran. Como a un millón y medio de compatriotas.

Parles amb molt de sentiment, tot i que ha passat el temps…
El trauma de un genocidio pasa de generación en generación. No sé cuantas generaciones durará.

La teva escolarització va ser a Buenos Aires. Quan vas tenir el primer contacte amb la música?
Haciendo un poco de arqueologia emocional, el meu primer contacte és la mare (canvia i parla en català), ella cantava molt i suposo que és una cosa natural. He pujat i he crescut escoltant música. La meva mare … ya compraba los primeros formatos de discos en vinilo.

A casa, per tant, i a l’escola?
Era una escuela de doble escolarización y le dedicaba muchísimas horas al arte, al coro polifónico, la orquesta folclórica, danza, poesia… tocaba la percusión y era el solista del coro. Incluso, en los últimos cursos en la calle Corriente de Buenos Aires, presentamos una ópera.

Quin va ser el teu primer instrument?
Una especie de cítara caucásica con que inventaba melodias que tenían que ver con la música armenia. Luego, en la adolescencia, cogí una guitarra y me puse a rasgar. Acabado el servicio militar, se me dió por viajar y cuando volví me compré una trompeta y me puse a estudiar con un programa reglado. Y para acabar, cogí el saxo que hasta el momento no me ha abandonado.

A partir de quan vas tenir el saxo?
A los 25 años me compré uno muy bueno y estuvo con la maleta cerrada dos o tres meses debajo de la cama hasta que no me pude pagar el mejor profesor. En aquel entonces, unánimamente se decía que era, Hugo Pierre. Muy estricto, muy celoso de la técnica.

Quina és l’escola que Hugo Pierre et va ensenyar?
La de la escuela francesa del saxofón, del Conservatorio Nacional de París, que se aleja de la escuela tradicional italiana. Puedes pensar que la escuela Berkeley de Boston ya tenía esta técnica basada en la liberación del labio inferior para que vibre libremente. Así se permite estirar la comisura de los labios, como para que la boquilla del saxo esté bien sujeta. El sonido es redondo y generoso.

Ja són 14 edicions del Cafè Jazz. Com el vas plantejar a l’inici?
El Cafè Jazz es hijo de muchas cosas. De la necesidad, porque si yo me tengo que situar en el año 2000, Barcelona era un centro pedagógico del jazz y no habia sitios para tocar. Y muchos músicos de vanguardia me han dejado claro que aquí, en Calella, el Cafè Jazz era uno de los pocos sitios de resistencia. El nuestro es un concierto de proximidad. La gente va a tomar el café y escucha músicos de primer nivel. Y sin perder la esencia, ha ido evolucionando.

Cafè i música en directe i a més a més gratuït. Com es porta això en temps de crisi?
Primero, agradecer el respeto de toda la gente del Cafè Jazz, en este sentido de la gratuidad. La Sala Mozart es el ateneo, el lugar donde más se palpitan los conciertos. La gente lo valora mucho y su director, Arcadi, es el alma de todo esto. El problema de que sea gratuito es que a los conciertos, a veces viene gente que no sé si les interesa o no la música. Vienen por el “caliu i tot això”, y creo de corazón que, el hecho de que sea gratuito no les da derecho a no tener interés en lo que esta sucediendo.

I el músic enten el fet de venir a tocar en una sala que no està condicionada pel so de l’instrument?
No todos. Hay algunos que sucumben a la interferencia del “so de cafetera o de les culleretes”. Pero la ecuación tiene que verse así: los artistas no piensan con el bolsillo. Los músicos de élite cobran menos de lo que se merecen.

Quin reconeixement té el Cafè Jazz fora de Calella?
A nivel de contenidos es tan bueno como el festival de Terrassa o el de Barcelona. Lo que pasa es que el de Barcelona tiene 980.000 euros de presupuesto, me han dicho o estoy soñando. Y nosotros, un poco menos…. No sé, es algo comarcal. Más de la mitad de la gente que viene son de la comarca. Está reconocido por la calidad, por la originalidad y elogiado por músicos y por el público. Quiero que se mantenga vivo el espíritu, pero no quiero ni fama ni difusión. Quiero libertad para poder gestionar espacios donde sucedan cosas transcendentes y en este sentido sólo puedo decir una cosa… Si alguien habla alguna vez mal de este país, es por ignorancia. Yo, que soy de fuera, aquí sólo he encontrado facilidades y espacios abiertos y ayuda para poder desarrollar mis ideas.

Ja que has tret el tema, com vius la situació actual de Catalunya i el clam pel dret a decidir?
Em sembla que hi ha dues lluites paral.leles (torna a utilitzar el català) que es barregen. Primer, la defensa del sentiment nacional, la cultura, la llengua i el dret a gestionar els recursos propis. I la segona, l’agressiu avanç del neo-liberalisme que està degradant l’estat del benestar.

Tu estàs a favor de la independència de Catalunya?
Mira, yo vengo de un país oprimido que es el armenio. Otro país oprimido que es Argentina y ahora lucharía por la independencia. No voy a decir hasta que punto porque parecería demagógico. Imaginatelo tu.

ARTICLES RELACIONATS
Cafè i Jazz, una fòrmula d’èxit a Calella
El millor jazz al millor preu (Vade.cat)

 Scroll to top