POLÍTICA

Convergència i Unió no veu perillar la subvenció per a la nova escola Salicrú

Fonts de l’Ajuntament de Calella han confirmat a infocalella, que tenen el “convenciment” que si els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N “confirmen l’actual correlació de forces, el compromís per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat es manté”. La concessió pressupostària per ubicar la nova Escola Carles Salicrú a la Fàbrica Llobet-Guri és de 5 milions d’euros, segons l’anunci fet per la consellera Irene Rigau el passat mes de febrer.

Creació d’una comissió de treball
En unes declaracions a aquest portal, el regidor del PSC, Josep Maria Juhé va demanar el mes de juny la creació d’aquesta comissió amb participació de tots els grups polítics, de la comunitat educativa i dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Calella per valorar si l’emplaçament a la Fàbrica és el més idoni (la proposta de Juhé passa per ubicar-la als terrenys de Joan Corominas). 4 mesos després de fer la petició, la Comissió és apunt de constituir-se. Els partits polítics representats al consistori han rebut ja la carta i han assignat els seus representants. Per part de Convergència i Unió, hi seran els regidors Núria Parella i Jordi Sitjà. El PSC designarà Josep Maria Juhé. ERC, la seva regidora Cristina Gómez i el PP, el seu primer representant a la ciutat, Miquel Campoy. A més, ha estat convocat Joaquím Camps com a president de l’AMPA de l’escola i Anna Codina, en representació dels mestres. També integrarà la comissió l’arquitecte municipal, Ramón Mas.

Des que es va fer la petició, els partits polítics van entrar per registre tot un seguit de qüestions i interrogants sobre l’emplaçament de l’escola a la fàbrica, que fins ara, i segons ens confirmen, encara no han tingut resposta per part de l’equip de govern.

L’Agrupació del PSC de Calella evita la discrepància amb Josep Maria Juhé

Joan Torrent, primer secretari PSC Calella

A un mes vista de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N, l’Agrupació local tanca files entorn al seu màxim representant al consistori de Calella. El primer secretari del partit, Joan Torrent, deixa clar que Josep Maria Juhé “és el valor més important que tenim els socialistes de Calella“. Erigit en portaveu oficial (en una decisió de partit), Torrent, ha volgut deixar clar que existeix un debat viu entre els socialistes calellencs, però que això no és sinònim d’una divisió interna. “No hi ha grups”, diu a infocalella, “existeix llibertat de pensaments”.

 

Posició respecte a les declaracions fetes per Josep Maria Juhé a infocalella. Afirma Torrent que les seves idees ja les coneixien al partit i que només “ha posat el càrrec a disposició, una vegada”, quan va tocar defensar al consistori la moció de les retallades en sanitat. Afegeix que “no li demanarem mai que deixi de ser el nostre portaveu”.
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Joan-Torrent-Juhe.mp3|titles=Joan Torrent “Juhé és el valor més important del partit”]

Posició respecte a la política nacional del PSC. Majoritàriament l’Agrupació “se sent còmode” amb la postura federal defensada per Pere Navarro. Tot i admetre que fa l’efecte que es vagi a contracorrent i que serà difícil assolir la proposta que defensaran a les urnes, reconeix que és la “posició assenyada”.[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Joan-Torrent-partit.mp3|titles=Joan Torrent “ens sentim còmodes amb posició federalista”]

Josep Maria Juhé: “la direcció actual del PSC té una posició que, ni carn, ni peix”

JOSEP MARIA JUHÉ. REGIDOR PSC CALELLA

“He firmat el manifest catalanista perquè m’hi sento molt representat”

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Josep-Maria-Juhe.mp3|titles=Entrevista Josep Maria Juhé (PSC)]

Quin risc corre el PSC quedant al marge de la reivindicació sobiranista i apostant per un federalisme que cada vegada sembla més utòpic?

Bé, jo crec que el PSC està fent un recorregut de reflexió, potser no la que voldria, però tampoc crec que s’hagi situat en la posició que avui té el PP, que és totalment en contra. El PSC reconeix que finalment, en un moment determinat, hi pot haver un procés de consulta a la ciutadania però ha de ser dins un àmbit legal…

D’un àmbit legal, però quan es va a Madrid es vota una altra cosa?
Sí, ja he dit que no estic d’acord absolutament amb aquesta manera de fer, de certa prudència que en moments determinats ens porta a una situació que és concebuda per la ciutadania, com d’indefinició. I per tant, el que sí que va quedar clar a la manifestació de l’11 de setembre és que les coses havien de dir-se pel seu nom. I sí en aquests moments, per poder ser creïble una tercera via, has de plantejar qüestions profundes del que seria l’encaix de Catalunya amb Espanya i Europa, doncs això requeriria que les paraules que es diguessin, fossin clares i creïbles. I crec que avui el PSC, majoritàriament, no ho està fent bé amb aquesta direcció.

Qui és qui no parla clar al PSC, tenint en compte que el partit està fragmentat?
Hi ha opinions diverses i això tampoc ha de ser negatiu. Però diríem que el que és la direcció del PSC no fa una anàlisi prou correcta del que és la realitat del país i s’està quedant una mica al marge del procés que s’ha engegat.

Pel que expliques, dedueixo que tu estàs més aprop dels militants que van signar el manifest que de la direcció actual del partit?
Jo ja he firmat el manifest. M’encaixa molt bé. Fa una reflexió molt correcta del que va ser la manifestació de l’11S. Una reflexió també molt correcta de com el país ha d’exercir la seva sobirania i finalment un encaix d’aquest país progressista, avançat, que sempre ha tingut molt clar el que significa el seu estat del benestar. I per tant, m’hi sento molt, molt, representant amb aquesta línia que he signat a través del manifest.

Es treballa al PSC per trobar una entesa, després que l’última enquesta del CEO pot orientar els resultats del 25N?
Bé, crec que la direcció ha apostat per aquesta via de dir que nosaltres no som ni espanyolistes ni nacionalistes, som federalistes. Aquesta via crec que ens situa en una posició de ni carn, ni peix, ni enlloc. Vull dir, aquest és un moment de claredat en les propostes i d’estar disposat a encapçalar una direcció o millor dit, coparticipar d’una direcció que ens pot portar a una veritable transformació de les nostres relacions amb Espanya i amb Europa. I això, tinc els meus dubtes que des de la direcció ho tinguin clar i vulguin integrar la línia que, avui, des del PSC, representa això. No ho sé, no estic als òrgans directius, me n’he desvinculat i no et puc dir sí hi ha contactes entre la direcció oficialista i el corrent alternatiu. Seria bo per trobar un punt de centralitat en aquest moviment, perquè no dir-ho, cap a un estat constitucionalment propi, no.

A l’últim ple de l’Ajuntament vas dir que al PSC de Calella s’està també en un procés de debat intern. Es pot establir un paral.lelisme del que passa a nivell de país, amb el que passa a Calella?
Doncs sí. Hi ha una base de militància diversa i amb una bona part que encaixaria més amb un federalisme vinculat a l’estat autonòmic. Avançant, però sense trencar res. Altre gent que estaria disposada a un federalisme molt més contundent en la línia del que la direcció actual comença a dir. I d’altres que, el que creiem és que tot això s’ha de fer ja sense embuts i sense parlar de xoc de trens ni de confrontació amb el món que avui defensa clarament el dret a decidir.

Entenc que aquesta última línia és la que tu defenses. Et trobes en minoria?
Doncs sí, en aquests moments estic en minoria.

I això què vol dir?
No, que valoro tots els altres àmbits des d’on el PSC s’ha construït sobirania per Catalunya, però penso que s’ha de fer un pas endavant. I bé, en aquests moments estic en minoria a Calella i, evidentment, també a Catalunya, però haurem d’esperar a com van les coses. Jo no em vull avançar als esdeveniments. Vull veure si, de cara a aquestes eleccions, som capaços de perfilar alguna cosa més que aquest discurs del xoc de trens i si no és així, ja veurem què passa després de les eleccions.

Et passa pel cap deixar el partit?
No. De moment, el que he fet és retirar-me d’aquells òrgans, en què hi tenia una representació a partir de l’agrupació. Senzillament, perquè no em sento representant de la majoria i considerava que democràticament no podia estar en llocs en què jo votaria coses diferents a la majoria de l’agrupació. Amb molta prudència he fet això i amb molt de sentit democràtic.

Acabar la legislatura, això sí que ho faràs?
Sí, en principi sí. No hi ha cap cosa que faci pensar que hagi de plegar. Malgrat que igual que he deixat els càrrecs de representació més enllà del meu municipi, doncs, si algun dia l’agrupació considera que no els represento prou bé, no tinc cap inconvenient en plegar.

Algú t’ha plantejat que, potser, hauries de deixar el partit?
No, no, ningú m’ho ha dit. Sé que, a més, la gent m’aprecia i sí que et puc dir que, a vegades em costa plantejar tot això per com em tracta la gent. Per tant, el meu agraïment cap a ells perquè malgrat que avui no represento el seu sentiment majoritari, m’accepten.

Com valores la manera de fer de les forces polítiques calellenques respecte a la política nacional que s’està fent a Catalunya. Què et semblen els gestos d’apropament cap a l’independentisme que s’estan fent a Calella, des de Convergència i Unió?
Jo crec que no s’ha d’equivocar CiU. Ells també representen una part del món empresarial que segueix tenint molts de vincles amb Espanya. Això no té perquè ser dolent. Ens ha de portar a aquest sistema de compartir sobiranies i a partir d’aquí hem d’establir ponts. Segurament més, amb qui tens més aprop que no pas amb qui tens una mica més lluny. I per tant, el discurs sense contingut, en aquests moments és un dels perills més grans que tenim. Amb això sí que li donaria la raó al president Mas, el moviment nostre ha de ser molt pacífic, molt democràtic i amb molta voluntat pedagògica i de comprensió de l’altre.

Esquerra Republicana de Catalunya juga el seu paper
Sí. Esquerra ho té molt més clar des de sempre. Precisament, a Esquerra mai se li fa cap retret perquè ells sempre han seguit aquest discurs. I quan segueixes els debats a la resta d’Espanya, a ERC mai se li retreu res. Perquè sempre ho ha dit que són independentistes i és legítim. El que és fotut és quan dius una cosa a un lloc i en dius després una altra. Això val per al PSC, però a vegades també val per a CiU.

I el Partit Popular és obvi que també juga el seu paper. Et veus algun dia al ple de l’Ajuntament de Calella, parlant en castellà?
Bé, això va ser desafortunat i crec que ja ho va corregir el regidor, que va ser una d’aquestes coses que passen en calent quan estàs en ple debat i a més, de vegades, et sents agredit, no. Jo ho vaig dir, tot aquest moviment s’ha de fer des de la generositat i el PP, ens agradi o no, representa una part de la ciutadania de Catalunya. Crec que convé que el PP, encara que sigui des d’una actitud neutral, no s’hi posi en contra de totes totes. I això passa per reconèixer que el castellà és un idioma que enriqueix Catalunya i això, durant molt de temps, el nacionalisme no ho havia fet. Ara ho comença a fer. Una de les coses significatives de la manifestació de l’11S és que la gent es posava contenta quan sentia a algú parlar castellà a prop seu. Això no havia passat mai! Eren manifestacions pures. De catalans de carnet i d’idioma català clar i de Pompeu Fabra. Vull dir, el català té molta diversitat avui i que gent que s’expressa normalment en castellà en el seu àmbit familiar, també sigui independentista, enriqueix el moviment per la sobirania de Catalunya.

NOTÍCIA: Josep Maria Juhé medita el seu futur al PSC (llegeix-la)

Josep Maria Juhé medita el seu futur al PSC

Josep Maria Juhé es mira el futur, pendent del 25N i de l'Agrupació local del partit. Foto: Xavier Càliz

Josep Maria Juhé ha confirmat a infocalella que és un dels firmants del manifest, en què un bon nombre de militants del PSC demanen a la direcció del partit encapçalada per Pere Navarro que lideri un projecte d’esquerres que doni resposta a les exigències nacionals de Catalunya. Una decisió que el deixa en una situació compromesa a nivell local, pel fet que no representa la majoria de les opinions que hi ha a la secció del partit a Calella. El fet que s’hagi quedat en minoria a l’hora de defensar el seu projecte ideològic, ha portat Juhé a abandonar el Consell de la Federació del Maresme, del qual n’era membre. Confirma que, en principi, “acabaré la legislatura, però no posaré cap problema a deixar el partit si els membres de l’agrupació consideren que no els represento prou bé”. Els resultats de les pròximes eleccions al Parlament, fixades per al 25N, també comptarà en les decisions de futur que pugui prendre Josep Maria Juhé.

La secció local, com el PSC en general, està immersa en un debat intern entre la postura federalista i la sobiranista. La Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella ha estat l’escenari d’aquesta conversa reposada amb el líder dels socialistes calellencs, de la qual us presentem dues respostes.

Suport al manifest catalanista del PSC. Juhé reconeix que la manifestació de l’11S “va deixar clar que les coses s’han de dir pel seu nom i el PSC, en aquests moments, no fa una anàlisi prou correcta del que és la situació del país i s’està quedant al marge”.[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Juhe-manifest.mp3|titles=Josep Maria Juhé reconeix que ha firmat el manifest catalanista del PSC]

En minoria al PSC de Calella. Juhé expressa el seu convenciment al partit que “s’ha d’evitar parlar de xoc de trens i les confrontacions amb el món que defensa el dret a decidir”.[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Juhe-minoria.mp3|titles=PSC Josep Maria Juhé en minoria a Calella]

ÀUDIO (escolta l’entrevista sencera)

Miquel Campoy (PP): “no li dono cap importància a parlar un idioma o un altre”

En ple debat sobre la moció que va acabar declarant Calella, “territori català, lliure i sobirà”, el màxim responsable del Partit Popular a Calella, l’empresari Miquel Campoy va deixar anar “jo no tinc cap problema en parlar català al ple, però potser, a partir d’ara, em plantejo canviar“. La seva frase va provocar la reacció del públic assistent a la sala de plens, entre el qual diferents persones amb estelades i també una, amb una bandera espanyola. En unes declaracions a infocalella, Miquel Campoy, ha fet marxa enrere per matisar que ell se sent “molt còmode parlant el català” i que, “de moment, no penso canviar”. Reconeix que la frase en qüestió no estava meditada i que “em va sortir així, perquè arriba un moment que t’indignes una mica”. Recorda que ell sempre ha parlat en català als plens, tot i no ser el seu idioma matern. Però també assegura que, si l’entenguessin, no tindria cap problema a dirigir-se en anglès a la resta de regidors (afirma que a més del català i el castellà, també domina l’anglès i l’alemany). I conclou que “no seria res d’estrany, si un dia parlés en castellà al ple”.

ÀUDIO: Declaració de Miquel Campoy al Ple de l’Ajuntament de Calella
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Territori-Miquel-Campoy-1.mp3|titles=Territori Miquel Campoy (1)]

1 15 16 17 18 19 21  Scroll to top