La Candela, una polsera solidària amb la investigació del càncer infantil

Candelas solidàries, les pulseres amb què s'ajuda en el finançament de la investigació del càncer infantil. Foto: Facebook de 'Pulseras Candela'.L’any 1979 es va definir la candela com la unitat de mesura de la intensitat lluminosa. Des del 2013, una candela és també la unitat que mesura el grau de solidaritat amb la investigació del càncer infantil. La font d’aquesta llum s’origina a la planta 8 de l’Hospital Sant Joan de Déu. La planta dels ‘calamarsons‘, que és el nom com es coneixen els nens i nenes que hi estan ingressats. Allà va néixer la ‘Candela‘. La polsera solidària que agafa el nom d’una nena que va fer front a una leucèmia. Hores i hores de trenar la ‘cua de rata’ [el material de construcció de les polseres] amb una única finalitat. Recaptar fons per al laboratori d’investigació del càncer infantil de l’hospital. A la Fira de Calella també hi van ser, compartint espai amb Oncolliga.

El Far de Calella vist per un ‘dron’

El dron amb què s'han gravat les imatges del Far de Calella, per a dronplus. Foto: Jordi Verdura

Els ‘drones‘, o vehicles aeris tripulats des d’un control remot, comencen a traspassar l’àmbit militar [espionatge] per situar-se en l’esfera civil. Amb multitud d’aplicacions que faciliten molt la feina, per la reducció de costos i també dels riscos laborals. Imagineu-vos un incendi de grans dimensions en un àrea de difícil accés per als helicòpters. Els ‘drones’, gràcies a les seves càmeres, poden captar imatges impossibles de gran ajuda en les tasques d’extinció. N’és només un exemple de la seva utilitat en l’àmbit civil, que s’extenen també a feines de rescat de persones, de salvament marítim o de màrqueting.

Aquests dies, un d’aquests aparells ha sobrevolat el Far de Calella. El control de Carlos Palomares, un barceloní resident a Euskadi, ha donat aquest resultat.

Així s’ha fet el vídeo. N’hem parlat amb Carlos Palomares, de Droneplus!

Continua llegint…

Txarango s’implica amb el projecte solidari de Quim Fàbregas a l’Àfrica

Txarango ja té les maletes preparades per marxar cap a l'Àfrica. Foto: Jordi Verdura“Segurament aquest és el projecte més gran i més il.lusionant de tots els que hem fet fins ara”. Amb aquesta clara declaració d’intencions, Txarango ha anunciat que el mes de novembre, de l’11 al 18, ‘s’enlairaran’ cap a l’Àfrica de la mà del fotògraf calellenc Quim Fàbregas. La seva amistat, de només fa uns mesos, s’ha consolidat gràcies a la música. Com diu el mateix Fàbregas, “les seves cançons són les melodies per als nostres projectes”. Txarango viatjaran a la petita població de Caparan, al Senegal, on en Quim desenvolupa els seus projectes solidaris gràcies al que anomena “viatges responsables” [una part del preu que paguen els viatgers es destina a millores a la població].

Allà, hi faran un concert, acompanyats de grups locals, “hi anem a tocar, a aprendre i a sumar les nostres forces en l’habilitació del Centre Cultural de Caparan”, diuen al seu web. El centre que s’hi farà, fruit de la iniciativa personal d’en Quim Fàbregas, serà batejat amb el nom de Txarango-Caparan. Aglutinarà tot un seguit d’arts escèniques, amb l’objectiu de ser referent a la regió de la Casamance. La construcció del centre es finançarà, en part, amb els diners que Txarango recaptarà en el concert solidari del 4 d’octubre a Torelló, a la Sala el Moscou. A més, també recaptaran diners amb la venda d’unes samarretes que es mostraran durant la Fira de Calella i l’Alt Maresme, a partir del 20 de setembre. Txarango hi tocarà a barraques. En Quim Fàbregas i tot l’equip del documental ‘Calella-Caparan, un somni real‘, són de la població maresmenca.

ARTICLES RELACIONATS
El documental ‘Calella-Caparan, un somni real’ s’emetrà per TVC
Txarango fa més real el somni
Junts podem arribar més lluny

Txarango i la seva ‘Tempesta’ mullaran Calella per la Festa Major de la Minerva

Alguer Miquel. Foto: Jordi VerduraLa Tempesta de Txarango es mou al ritme de la meteorologia que ens acompanya aquest estiu. Des del 3 de maig, un ruixat aquí, un ruixat allà, fins a comptar-ne 44, que són els que es compliran el 20 de setembre, quan la seva música de carrer es deixarà sentir per la Festa Major de la Minerva [Calella, Maresme]. No encendran el foc a la plaça, però ho faran a barraques, al costat del mar. Per fer moure onades que van avançant, però sense treva.

L’endemà del concert, Txarango serà a la Fira de Calella i l’Alt Maresme signant autògrafs. Compartint protagonisme en un mateix espai amb el fotògraf calellenc, Quim Fàbregas i l’equip que va produir el documental ‘Calella-Caparan, un somni real‘, i que es podrà visionar en diferents projeccions durant els dies que dura la fira.

La lletra de ‘Quan tot s’enlaira’, amb el seu ‘Junts podem arribar més lluny’ ha unit els camins de tots dos. Gràcies Txarango! Gràcies Quim! Amunt Calella!

Camins de ronda per A Mariña lucense

Posta de sol a O Vicedo [Lugo]. El sol marxa a quarts de deu del vespre. Foto: carlespascual.cat

Un amic d’ascendència gallega em diu “la zona més lletja de Galícia”, referint-se al nord, a la província de Lugo. No sé com són les turístiques Rias Baixes, però les Altes, menys conegudes i menys explorades, fins i tot pels autòctons, són encantadores pel viatger. Som a la zona de A Mariña [Lugo], a la seva part occidental. Aquí, els locals, s’hi refereixen com ‘el nord més al nord de Galícia’. Les llengües del Cantàbric pugen i baixen, segons la marea, i banyen els poblets mariners de la costa.

Les falgueres fan de sabates naturals als eucaliptus que s'aixequen rectes. Foto: carlespascual.catDes d’un d’ells, O Vicedo, surt un camí de ronda que voreja la costa i alhora s’endinsa per un bosc d’eucaliptus rectilinis, que mostren la seva exhuberant alçada i forneixen el camí d’agraïdes zones ombrívoles. Al sotabosc i a mode de molsudes sabates naturals dels arbres que ens acompanyen, les falgueres també tenen un espai preponderant. Aquí, fa un temps, s’aprofitava la rigidesa i la rectitud dels troncs dels eucaliptus per fer les vares dels pesquers de la tonyina. Ara s’han substituït per unes altres de metàl·liques.

El camí, dels coneguts com a PR o ‘petits recorreguts’ [ben senyalitzat pels colors groc i blanc], voreja els penya-segats que perfilen el litoral. Fins al punt, en què la ria deixa de ser-ho i es confon amb el mar Cantàbric que es mostra amb tota la seva immensitat blava.

La força de les seves onades peta a la praia de Xilloi, premiada amb una bandera blava i una Q de qualitat, per les seves aigües i la seva sorra, fina i blanca. Fi de trajecte!

1 2 3 63  Scroll to top