Monthly Archives: Gener 2013

Una volta en bici al circuit de la Half Challenge, amb Joan Carles Castellà

Joan Carles Castellà, el president del Teamcalella, participant a la mítica Challenge de Roth (Alemanya)

La Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme donarà un tomb important amb el nou recorregut per a les bicicletes, avançat per Infocalella. Unirà el mar amb la muntanya i canviarà les facilitats d’un traçat pla, per les dificultats d’un recorregut que inclourà rampes de fins al 7 per cent en alguns dels seus trams. Fa uns anys, que ja es parlava de trobar-hi una alternativa, que solucionés el problema del ‘drafting’ (anar a roda d’un altre ciclista) i facilités una inscripció més gran. A banda, del problema, pel cost organitzatiu i econòmic que suposa el tall de l’N-II.

JOAN CARLES CASTELLÀ. PRESIDENT DEL TEAM CALELLA
Fa dos anys que, per una tendinitis al genoll, no ha pogut participar a la Challenge, però enguany espera ser-hi. Ja ha fet el recorregut i se li ha demanat l’opinió en el disseny del nou traçat
Escolta l’entrevista[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Entrevista-JC-Castella-Half.mp3|titles=Joan Carles Castellà, president del Team “el nou circuit no és acoblar-te i rodar”]
CP: El nou recorregut et recorda una mica al de Roth?
JC: Té un punt d’èpic, però no necessàriament és com Roth. Si ho dius per l’entorn, aquí sí perque es busquen les zones rurals, allunyar-se de les més poblades… Però sobretot, és més dur i amb més desnivell. És en aquest sentit que no em recorda a Roth. Allà al final, hi ha més tobogans. Amb un petit port, però força més curt que l’alt que superarem en aquesta edició de la Half Challenge.

Tu i altres membres del Team Calella, ja l’heu fet. Un circuit exigent pel qual s’ha d’estar preparat?
Fa mesos que el vàrem tastar i tothom coincideix en què aquests 90 quilòmetres no seran els de l’N-II, ni molt menys. No és acoblar-se i rodar. Aquí hi ha molt més. Superarem el Collsacreu dues vegades, per les dues cares, i sobretot fins arribar al poble del Montseny hi ha unes pendents dures. És un port d’uns 6 quilòmetres amb uns desnivells importants.

És el punt més dur, on es pateix més?
Segur, sortint de Sant Celoni ja encares direcció Campins, fins que arribes a la rotonda que va cap a Mosqueroles i la Costa del Montseny, i allà és on comença la duresa. És un tram de la via, on no sembla que hi hagi tant de desnivell, pel fet que és un pendent que el veus de molt de lluny, però que quan t’hi trobes notes la seva intensitat. A partir de Mosqueroles hi ha una mica de descans i després torna la duresa amb una carretera una mica més sinuosa. Quan arribes a dalt, abans del poble del Montseny, comença la carretera de les costes i allà planeges i tendeix a baixar. Però allà hi ha un punt d’alerta important que l’organització ja té en compte. Hi ha un cert risc, amb zones estretes i molts revolts. Caldrà advertir els triatletes que és una zona perillosa.

Pel pendent?
No tant, sinó perquè és una zona molt estreta amb alguns trams que deixen de tenir asfalt i passa a ser ciment i perquè hi ha baixants d’aigua dels torrents de la zona. Seria com una pista de muntanya, però asfaltada.

És un circuit eminentment tècnic
Sí, clarament. Es jugarà constantment amb el canvi de la bici i això implica molta més tècnica. El fet de tantes zones en pujada i baixada…, la mateixa aproximació a Collsacreu, també dóna joc a això.

En quant de temps el veu fer?
Ara no recordo el temps, perquè va ser un entrenament, però estem parlant d’un recorregut que d’acord amb el nostre nivell, s’aproximarà a les dues hores i mitja. Vol dir que no ens aproparem als 40km/h del recorregut tradicional de la Half, sinó que estarem rondant els 36-37km/h.

La Half Challenge 2013 s’obre al Vallès Oriental. Del pla a la muntanya

Els ciclistes hauran de superar les exigents rampes d'accés a la Costa del Montseny, algunes amb desnivells del 7%. Font: carlespascual.cat

Per primera vegada, a les quatre edicions de la Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme que s’han fet fins ara, la prova no es farà íntegrament al Maresme. La modalitat de natació i la de la cursa a peu sí, però per a la bicicleta s’ha dissenyat un recorregut amb un perfil molt més exigent, a una única volta de 90 quilòmetres, i adequat a les exigències d’un campionat d’Europa. L’objectiu és doble. Augmentar el nombre d’inscrits, fins ara limitat pel fet de l’acumulació de ciclistes en un circuit per l’N-II, en què s’havia de completar més d’una volta. I amb l’atractiu de la dificultat del traçat, propiciar la presència dels millors triatletes. A falta de la confirmació oficial que arribarà els pròxims dies, infocalella us avança el recorregut que s’aproximarà molt al que es mostra a la imatge.

La sortida i l’arribada seguiran fent-se a Calella, però majoritàriament, passarà per poblacions del Vallès Oriental. Des de Sant Pol s’enfilarà ja cap amunt per Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Es travessarà la Serralada del Montenegre-Corredor per Vallgorguina i el Collsacreu, fins arribar a Sant Celoni.

Rampes de fins al 7% i una altitut màxima de 659 metres
L’ascensió cap al Montseny s’inicia des de Sant Celoni. El recorregut té un fals pla inicial fins a la rotonda de Campins. En aquest punt, es puja cap al Turó de l’Home, agafant el trencant a l’esquerra direcció al petit municipi de Mosqueroles, ja dins el Parc Natural del Montseny. Passat Mosqueroles, s’inicia l’ascensió a la Costa del Montseny. Uns 5 quilòmetres de rampes entre el 6 i el 7% fins als 659 metres d’altitut. Arribats a dalt de tot, comença el descens per l’altra cara (es passa per Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera), com mostra el perfil de l’etapa. Des de Sant Celoni, es refà el camí fins a Calella.

Perfil del recorregut dissenyat a través del web "openrunner.com". Punt de màxima altitut a l'alçada del Montseny.

Un altre pegat al problema de les bandes rugoses del vial de l’autopista

La solució no arriba. La concessionària ACESA ha esporgat la vegetació. Foto: carlespascual.cat

Fa un any i mig que els veïns de les cases unifamiliars del districte 3 de Calella (al costat del carrer Joan Corominas), demanen una solució al soroll que generen les bandes rugoses que alenteixen la marxa dels vehicles que entren i surten de l’autopista C-32. I el més calent a l’aigüera! Ni la Generalitat de Catalunya, que té la titularitat del vial, ni la concessionària ACESA, que en fa el manteniment, han fet res per evitar les molèsties als veïns. La famosa “pantalla vegetal”, amb què es volia evitar el soroll, no ha funcionat. L’últim pegat ha arribat aquesta setmana. Veient que el rebrot de la vegetació (que havia de generar la pantalla) ha estat impossible, la concessionària ha decidit fer-hi una poda d’esporga.

L’Ajuntament envia una carta a la Generalitat
Demanen la retirada de les bandes sonores dels carrils d’accés a l’autopista. Des del consistori es considera que són innecessaris en aquest costat, pel fet que els vehicles hi arriben a una velocitat reduïda (l’entrada al vial des de l’N-II, ve precedida d’un semàfor). La Generalitat és reticent a treure’ls, pel fet que l’acció crearia un precedent. No obstant, s’han compromés a realitzar un nou estudi acústic per valorar la petició.

NOTÍCIA RELACIONADA: Segona mobilització veïnal per les bandes rugoses

La llibreria La Llopa de Calella aguanta la crisi del sector i vol ser referent

Xavier Gamell, un dels impulsors de La Llopa (Calella)

“El món del llibre té un pastís que ha rebut les queixalades dels competidors de la lletra impresa, ara, cal saber si la rendibilitat del pastís que queda et permet mantenir la viabilitat de l’estructura actual”.

La frase és de Xavier Gamell, un dels impulsors de la llibreria La Llopa de Calella. Confia cegament en què, tot i la crisi del sector amb el tancament de la històrica llibreria Catalònia i el futur molt incert d’una altra clàssica com Robafaves de Mataró (el 2006 va comprar el 51% de les accions de Catalònia), les llibreries no desapareixeran. Sí que els caldrà una adaptació al moment actual, marcat per la competència del llibre electrònic i l’afectació de la crisi econòmica.

 
Gamell explica que La Llopa també n’està patint les conseqüències, però que se’n surten prou bé. Fa uns anys, la llibreria va reformar tota la seva imatge[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Xavier-Gamell-La-Llopa-3.mp3|titles=Xavier Gamell “tením un gran avantatge, el local és propi”]

Els 6 últims mesos han mantingut les vendes i aquestes festes de Nadal, la llibreria ha fet més caixa respecte al mateix període del 2011. Els llibres que més sortida han tingut són els infantils. És per tot això, que el futur se’l miren amb optimisme. A més, amb un objectiu ben alt “quedar com a llibreria referent de la zona”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Xavier-Gamell-La-Llopa-1.mp3|titles=Xavier Gamell “ja som un referent per la feina feta de fa molts anys”]

Gamell és de l’opinió que el futur, marcat per la competència de les noves tecnologies, farà que no n’hi hagi prou amb el client de proximitat. Per això, la necessitat de mantenir el segell de referent. Actualment, arriba gent de Lloret, Blanes, Premià. Fins i tot, d’Hostalric, a la Selva. Afavorit també per la transformació que, des de fa uns anys, està activant el comerç de Calella [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Xavier-Gamell-La-Llopa-2.mp3|titles=Xavier Gamell “Calella té un efecte crida”]

Un petit mercat de la Boqueria a Calella

Una de les parades de peix del mercat, situada al passadís central. Foto: carlespascual.cat

Poques parades (de 10 a 15), però de qualitat. Amb aquesta intenció, tècnics de la Diputació de Barcelona treballen el projecte de remodelació interior del Mercat municipal de Calella, un edifici catalogat obra de l’arquitecte català, Jeroni Martorell i Terrats. El fet que estigui a tocar del carrer Sant Joan, convertit ja en un nou centre comercial, fa que se li vegin moltes possibilitats de reconduir-lo com el pol central d’entrada a la ciutat. De moment, però, pensant ja en el canvi d’imatge que se li vol donar, s’iniciaran tot un seguit de reformes menors amb els 100.000 euros pressupostats en la partida d’aquest 2013 amb aquesta finalitat. Destinats a canviar la il.luminació, instal.lar comptadors de corrent, pintar les parets, a fer-lo més acollidor a l’hivern (es muntaran unes cortines de calor a les portes d’entrada) i obrir les parades tancades de la part que dóna a la carretera.

MONTSERRAT CORDÓN. REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA COMERÇ I CONSUM. Una de les opcions de futur que també s’estudia, és la de permetre l’entrada d’una gran superfície comercial que compartiria espai amb els paradistes.

Segons explica Montserrat Cordón, “és difícil fer entrar una gran superfície, perquè ells sols demanen ja un mínim de 1.700-1.800 m2” (és la quantitat total que ocupa el mercat). Aquesta, però, és una opció que agrada. Els tècnics de la Diputació de Barcelona pretenen un canvi d’hàbits per encabir el projecte, entre ells, obrir matí i tarda de dilluns a dissabte

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Mercat-municipal-Montserrat-Cordon-habits.mp3|titles=Mercat municipal Montserrat Cordon (habits)]S’acabaran els lloguers i s’obrirà un concurs
El manteniment del mercat fa temps que és deficitari. Els paradistes hi estan de lloguer, molts d’ells amb contractes de fa molts anys i a uns preus totalment desfasats pel que es paga actualment. Quan tiri endavant la remodelació s’obrirà un concurs públic per atorgar concessions. Segons diu Cordón, “ells tindran preferència per mantenir la seva parada”. Ara bé, se’ls deixarà clar que les condicions ja no seran les mateixes i que la concessió requerirà una inversió econòmica important

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Mercat-municipal-Montserrat-Cordon-concessions.mp3|titles=Mercat municipal Montserrat Cordon (concessions)]Segons Cordón, en el termini d’un any hauria d’estar enllestit el projecte dels tècnics de la Diputació. Els càlculs inicials és mouen al voltant d’una inversió d’1 milió d’euros.

1 2 3 4  Scroll to top