Dani Aranda

El nou repte de Dani Aranda: el Rècord Guinness de 24 hores corrent descalç

Dani Aranda es prepara a Calella per al Rècord Guinness. Foto: carlespascual.catLa marca actual està fixada en 211 quilòmetres i 519 metres. En possessió de l’atleta neo-zelandès Peter Wayne Botha. La va aconseguir els dies 5 i 6 d’octubre en una reunió a Auckland, a Nova Zelanda. Com el cas d’en Dani Aranda, el record tenia una finalitat benèfica: recaptar diners per l’Associació per a la Prevenció de la Crueltat contra els animals. En el mateix intent, també va aconseguir el Rècord Guinness dels 100 quilòmetres corrent descalç. Aquesta marca complica i molt la consecució de l’objectiu del triatleta canetenc. És recent i no s’ha publicitat. La seva preparació estava encaminada a superar els 166 quilòmetres i 444 metres que tenia l’australià Robert Knowles, des del juny de l’any passat. La complica encara més, el fet que el seu cos encara no s’ha recuperat del tot del gran esforç que va fer el mes d’octubre completant amb èxit dues ‘ironman’ consecutives. La primera, descalç. I tot per la causa de “Las ilusiones de Raúl“.

En Dani reconeix que “no descarta la consecució del rècord, tot i que està molt difícil”.

Continua llegint…

“Sóc un heroi per als meus fills”

Dani Aranda aixeca els braços després de creuar la línia d'arribada i tancar amb èxit el seu repte. Foto: Alfred Lieury64,800 quilos dissabte. Diumenge, 61,200. Una petita llaga en un peu i una ungla negra. De les sabatilles. No pas d’anar descalç. Un fort dolor d’estómac a la prova de la bicicleta. I res més. En Dani Aranda va completar diumenge, cap a dos quarts de deu del vespre, el seu segon ironman consecutiu. Tot per ‘Las ilusiones de Raúl‘, un nen petit afectat pel síndrome de Dravet. Des d’ahir, encara no ha pogut dormir. Buidant el cos de fortes emocions i ara ja, del cansament, que comença a sortir. Ens reconeix que dissabte, després de fer la prova descalç, va intentar menjar-se un bon entrecot, però “no m’entrava res”. Va recuperar forces a base de sucs. Avui, a les 6 del matí, a través del facebook, concertàvem una entrevista. No s’ho ha pensat dues vegades i m’ha contestat com sempre “qué bueno, gracias!

Continua llegint…

Raúl suma una nova il.lusió que es diu Dani Aranda

Dani Aranda i Raúl, el pare del nen malalt, creuen la improvisada línia d'arribada. Repte aconseguit. Foto: Tino ValduviecoEn Dani Aranda ha completat aquest dissabte un ironman, descalç! 3.800 metres nedant, 180 en bicicleta i els 42 quilòmetres d’una marató. Durant els últims quilòmetres de la cursa a peu, al costat de Raúl, el pare del nen malalt de la síndrome de Dravet li ha dit “l’agraït sóc jo“. I és que aquesta és una de les grans qualitats humanes del nostre triatleta. El canetenc ha completat el primer dels dos ironmans consecutius, amb què vol donar a conéixer aquesta malaltia, rara, que afecta a una persona de cada 20.000 al món. El segon, aquest diumenge, però ja amb sabatilles. Ho ha donat tot per una família amb qui només s’ha intercanviat fins aquest dissabte, correus electrònics i trucades de telèfon. Va saber de la malaltia a través de les xarxes socials i es va sumar al projecte “Las ilusiones de Raúl“. Aquesta és la cronologia d’un dia inolvidable.

Continua llegint…

El triatleta Dani Aranda es proposa fer 2 ironman seguits, un descalç, per una causa solidària

Dani Aranda davant d'un nou repte: 2 ironman en dos dies, un de descalç. Amb una causa solidària, donar a conèixer la síndrome de Dravet. Foto: carlespascual.catEn dos dies, Dani Aranda, el triatleta del Team Calella, nedarà 7.600 metres a mar obert. Cobrirà 360 quilòmetres en bicicleta i correrà dues maratons, o el que és el mateix, 84 quilòmetres i 400 metres. Farà dos ironman seguits. El primer, el 5 d’octubre, descalç i tot sol. El segon, l’endemà, amb sabatilles, després de formalitzar la inscripció per a la Challenge Barcelona-Maresme. Al repte, hi ha afegit una causa solidària: prendre consciència de la malaltia coneguda com a síndrome de Dravet. Una de les considerades rares, perquè afecta a una part molt petita de la població i que es caracteritza per episodis d’epilèpsia severa entre els infants.

Fa dos mesos, i a través d’un seguiment a les xarxes socials, va conèixer el cas d’en Raül. Un nen valencià, de només 5 anys, afectat pel Dravet. Durant tot aquest temps manté contacte amb la família, a qui li ha traslladat el repte de fer les dues proves pel seu fill. En Dani ha decidit implicar-s’hi amb ‘Les il.lusions de RaülDani Aranda (el repte de Raul)

Continua llegint…

Dani Aranda, el repte de completar un ironman descalç: corrent i en bici

Dani Aranda, membre del Team Calella, reconeix que córrer descalç li fa “una mica de vergonya”. I per això, ho fa de nit. Bàsicament perquè no el veu ningú. Afirma que se sent “estrany”. Més d’un diu que l’han vist pujar a la Creu de Canet, un cop acabades les seves 11 hores de jornada laboral al Frankfurt que regenta. Ha completat l’última Marató de Barcelona amb una marca de 3 hores, 48 minuts, 51 segons. De jove, era un prometedor atleta. Ho va deixar. Ara, als 40 anys, hi busca nous reptes. Ha corregut i ha acabat dues vegades la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Ara, la vol fer descalç, la cursa a peu (42,195 metres) i també la bicicleta (180 quilòmetres). En Dani és de Canet de Mar. És un dels històrics del Team Calella.

 

Després de fer la Marató de Barcelona 2013

I perquè, descalç?
Busco una motivació. Necessito reptes i coses complicades. Vaig llegir que un home gran corria una marató descalç i vaig pensar: en seré capaç? És una sensació diferent, el córrer també. Sóc un ultrafondista. Fa un any i mig vaig fer 200 quilòmetres al Passeig de Calella, en 20 hores i 40 minuts. Però ha arribat un moment, que ni això em motiva. El més complicat és la tensió, l’estrés que tens quan corres descalç.

Perquè?
Per la por a fer-te mal. A trobar-te una xinxeta, un vidre… i aquest estrés et consumeix molta energia.

És a dir, estàs sempre pendent d’on trepitges?
Sí, no pots ni aixecar el cap per saludar els companys que t’han vingut a animar. Al principi, el dolor del peu és constant fins que no t’adaptes a la superfície per on trepitges. És constant, però arriba un moment, suposo que ja mental, en què el dolor ja no avança més, encara que et facis mal. Et tallis o tinguis butllofes. El problema és quan acabes. Un cop relaxat, el dolor puja molt. S’inflama tota la planta del peu dels cops constants durant tota la prova i ja no pots ni caminar. Vas de quatre potes a buscar les sabatilles.

El peu queda destrossat. Hem vist imatges teves de pell aixecada i la planta en carn viva.
Sí, però quan vaig acabar la Marató de Barcelona, vaig agafar un drap i el vaig untar en alcohol i me’l vaig passar per tota la planta, també entre els dits, i no vaig notar res. Això vol dir que estava inflamat, però que no em vaig fer cap ferida.

Quan trigues a recuperar després d’un esforç tan brutal com el de la Marató?
Al dia següent. El que sí que trigues un parell de dies més, és en la recuperació muscular, perque la trepitjada és totalment diferent. Normalment, el 90 per cent dels corredors, ho fem entrant amb el taló. Descalç, el taló queda eliminat i corres amb la mitja planta del peu. Això fa que els bessons es carreguin molt.

Tu ja has fet la Challenge, la de llarga distància. T’apuntes a la mitja del 19 de maig?
No la faré, perquè no estic preparat. La podria fer amb sabatilles, però aquest no és el meu objectiu. Ara m’estic preparant per fer la de llarga distància a Calella, i descalç. El córrer i la bicicleta, també. Aquest sí que serà un repte important. No conec a ningú que ho hagi fet o intentat.

I la bici, quina diferència notes entre posar el peu descalç a terra i a sobre del pedal?
El més complicat és que no tens cap subjecció del peu al pedal. És una pedalada molt agressiva, amb molta força física. No pots ajudar-te per fer la ‘roda’ a la bicicleta. La rotació no és perfecta.

Una cosa segura que tens és que a la transició, no perdràs temps
Això segur!!!

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA[audio:http://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Entrev.-Dani-Aranda.mp3|titles=Entrevista a Dani Aranda, atleta del Team Calella]

1 2 Scroll to top